Sajonia-Anhalt
Sajonia-Anhalt o Alta Sajonia[1] (en alemán: Sachsen-Anhalt, Plantilla:AFI-de) és un dels 16 estats federats d'Alemània. Llimita en Baja Sajonia, Brandeburgo, Sajonia i Turingia. La seua capital és la ciutat de Magdeburgo.
Geografia
[editar | editar còdic]Hidrografia de l'estat federat
[editar | editar còdic]Rius
[editar | editar còdic]Els següents rius (o corrents de major o menor cabal) es troben en el territori de l'estat federat de Sajonia-Anhalt travessant en el seu transcurs tot el territori o part d'est; els més coneguts (indicant la seua llongitut total) són:
Lagos
[editar | editar còdic]Arendsee (511,5 ha), Süßer See (238 ha), Barleber See (100 ha)
Preses
[editar | editar còdic]Muldestausee, Rappbode-Talsperre, Talsperre Kelbra, Wippertalsperre
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Sajonia-Anhalt.
En abril de 1945 l'eixèrcit nortamericà va assumir el control de la major part de la zona oest i nort de la futura Sajonia-Anhalt. El Consell de Control de Grup EE. UU., Alemània (un precursor de l'OMGUS) va nomenar als primers oficials no nazis en posicions destacades en la zona. De manera que Erhard Hübener, llicenciat pels nazis, va ser nomenat de nou Landeshauptmann (governador de l'estat). A principis de juliol l'Eixèrcit Nortamericà es va retirar de l'anterior província de Sajonia prusiana per a fer pas al Eixèrcit Rojo per a que ho prenguera com a part de la zona d'ocupació soviètica, com es va acordar en el Protocol de Londres en 1944.
El 9 de juliol la SVAG soviètic va ordenar la fusió del Estat Lliure de Anhalt, Trobe-Merseburg, la governació de Magdeburgo (en les seues fronteres de llavors), Allstedt (abans Turingia) i alguns exclavaments orientals de Brunswick i eixints (Calvörde i la part oriental de l'anterior districte de Blankenburg[2]) en la província de Sajonia.[3] La governació de Erfurt prèviament sajona havia passat a ser part de Turingia.
Per a l'época primerenca vegen-se els respectius artículs d'estes entitats abans de 1945. Anhalt pren el seu nom del castell de Anhalt prop d'Harzgerode; l'orige del nom del castell seguix sent desconegut.
La SVAG va nomenar a Hübener com a president de l'administració sajona provincial, una funció recentment creada. L'administració va tindre la seua sèu en Trobe an der Saale, que es va convertir en la capital, també del posterior Sajonia-Anhalt fins a 1952. El 3 de setembre de 1945 la nova administració va eixecutar les expropiacions massives inspirades pels soviètics, en la seua major part afectant a les grans propietats, a sovint d'ascendència noble.
En ocasió de la primera (i única) elecció en la zona soviètica, permetent als partits competir de veres per sèus en parlaments provincials i estatals, el 20 d'octubre de 1946, la província de Sajonia va ser renombrada com la província de Sajonia-Anhalt (en alemán: Provinz Sachsen-Anhalt), prenent en consideració l'anterior fusió.[3] El 3 de decembre de 1946 els membres del nou parlament provincial va elegir a Hübener el primer ministre president de Sajonia-Anhalt en els vots de la CDU i el Partit Lliberal Democràtic d'Alemània (LDPD). Aixina ell es va convertir en l'únic governador en la zona soviètica, que no era un membre del comuniste Partit Socialiste Unificat d'Alemània (SED). Era un governador inconvenient per als governants soviètics.
Despuix de la decisió aliada oficial de dissoldre l'Estat Lliure de Prusia, que havia recaigut en un llim des del colp prusiano de 1932, les seues anteriors províncies, fins a a on encara existien, varen conseguir l'estatus d'estat, aixina la província va emergir en el Estat de Sajonia-Anhalt el 6 d'octubre de 1947.[3] Va passar a formar part de la República Democràtica d'Alemània (Alemània de l'Est) en 1949. Des de 1952 fins a 1990 els estats alemans orientals varen ser dissolts i el territori de Sajonia-Anhalt va ser dividit en els districtes germà-orientals de Trobe i Magdeburg llevat el territori al voltant de Torgau estava en Leipzig. En 1990, en el curs de la reunificación alemana, els districtes varen ser reintegrats com un estat. Pero, el territori al voltant de Torgau no va retornar a l'estat i es va unir a Sajonia. Ara, Torgau és el centre del districte de Sajonia Septentrional (des de 2008).
En 2015 es varen analisar els restants d'una antiga habitació de Karsdorf datats de principis del Neolític (7200 a. C) varen ser analisats; va resultar que pertanyia al linaje T1a-M70 patern i linaje maternal H1.[4][5]
Organisació polític-administrativa
[editar | editar còdic]Antics Regierungsbezirke
[editar | editar còdic]L'estat federat de Sajonia-Anhalt componia el seu territori en 2003 de tres Regierungsbezirki:
Al començament de l'any 2004 es varen dissoldre els Regierungsbezirke.
Districtes de l'Estat
[editar | editar còdic]Des de la segona reforma de l'estat de 2007 es va establir que el territori de l'estat, que es componia de 21 districtes, quedara definitivament en 11, junt en les tres ciutats independents.
Des d'esta reforma els 11 districtes són:
|
|
Ciutats independents
[editar | editar còdic]Posseïx tres ciutats independents (kreisfreie Städte):
- Dessau-Roßlau (DE)
- Trobe (Saale) (HAL)
- Magdeburgo (MD)
Vore: Llista dels municipis de Sajonia-Anhalt.
Grans ciutats
[editar | editar còdic]| Ciutat | Districte | Habitants 31 de decembre de 2000 |
Habitants 31 de decembre de 2005 |
|---|---|---|---|
| Magdeburgo[6] | kreisfrei | 231.450 | 229.126 |
| Trobe | kreisfrei | 247.736 | 237.198 |
| Dessau, des de 2007 Dessau-Roßlau | kreisfrei | 83.153 | 78.360 |
| Lutherstadt Wittenberg | Wittenberg | 48.972 | 46.593 |
| Halberstadt | Harz | 41.417 | 39.749 |
| Stendal | Stendal | 39.795 | 37.137 |
| Merseburg | Saale | 37.127 | 34.581 |
| Wernigerode | Harz | 35.013 | 34.169 |
| Schönebeck | Salzland | 36.397 | 33.823 |
| Bernburg | Salzland | 33.825 | 31.833 |
| Sangerhausen | Mansfeld-Südharz | 25.399 | 30.621 |
| Köthen | Anhalt-Bitterfeld | 30.360 | 30.129 |
| Weißenfels | Burgenland | 31.946 | 29.866 |
| Naumburgo | Burgenland | 30.399 | 29.627 |
| Zeitz | Burgenlandkreis | 32.227 | 28.729 |
| Aschersleben | Salzland | 27.312 | 26.112 |
| Wolfen, des de 2007 Bitterfeld-Wolfen | Anhalt-Bitterfeld | 30.652 | 24.908 |
| Burg | Comarca de Jerichow | 22.951 | 24.747 |
| Lutherstadt Eisleben | Mansfeld-Südharz | 21.062 | 24.243 |
| Staßfurt | Salzland | 20.681 | 23.318 |
| Quedlinburg | Harz | 24.114 | 22.607 |
| Salzwedel | Altmark-Salzwedel | 20.349 | 21.316 |
Font: Statistisches Landesamt Sachsen-Anhalt
Regions
[editar | editar còdic]Economia
[editar | editar còdic]Entre els estats federats orientals, Sajonia-Anhalt és el que registra el major índex d'inversions estrangeres directes. El seu creiximent econòmic es basa especialment en la química, sector de gran tradició en la regió. L'Estat Lliure de Sajonia i la regió de Trobe/Leipzig s'està afiançant com a centre de la biotecnología i l'ingenieria genètica. Les aspirines de Bayer per al mercat europeu es produïxen en Bitterfeld.
Este estat, de la mateixa manera que la major part de l'antiga RDA, ha vixcut una dispar progressió econòmica i la situació ha millorat globalment. No obstant, ostenta un dels nivells de riquea més baixos del país a pesar de les constants subvencions del governe federal i de l'Unió Europea (UE).
En la regió existix una chicoteta regió vinícola (de les 13 existents en Alemània) en Saale-Unstrut, en una superfície cultivable de 405 ha.
Cultura
[editar | editar còdic]El Circuit de Oschersleben es va inaugurar en 1997 i ha albergat carreres internacionals d'automovilisme, entre elles del Deutsche Tourenwagen Masters, el Campeonat FIA GT i el Campeonat Mundial de Turismes.
El Mitteldeutscher BC Weißenfels juga en la Basketball Bundesliga i el SC Magdeburg en la Handball Bundesliga.
Religions: Iglésia evangèlica en Alemània 45 %,[7] Iglésia catòlica 3,5 %.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alta Sajonia - Tesauro ISOC de topònims 2004».
- ↑ L'última, no obstant, un eixint originàriament no assignat com a part de la zona soviètica, va anar unilateralment entregada pels britànics només el 22 de juliol.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 "1945–1949", en: Gedenkkultur Dessau-Roßlau. Consultat el 16 d'agost de 2011.
- ↑ «Our Far Forebears (Y-DNA haplogroups )». Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2017. Consultat el 19 d'agost de 2017.
- ↑ Massive migration from the steppe is a source for Indo-European languages in Europe
- ↑ «halleforum.de - població: Magdeburgo més gran que Trobe (04.11.2010)». Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2011. Consultat el 26 de juny de 2011.
- ↑ Estadístiques de l'Iglésia evangèlica en Alemània EKD.
- ↑ [enllaç trencat]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sajonia-Anhalt.- Pàgina oficial del govern regional
- Webportal Sajonia-Anhalt [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sajonia-Anhalt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.