Quedlinburg
Quedlinburg (Plantilla:AFI-de) és una ciutat d'Alemània, a la vora del riu Bode, en l'Estat federat de Sajonia-Anhalt. Té una població estimada, a fins de 2020, de 23,604 habitants.[1]
La ciutat conta en un conjunt únic de més de 2.100 cases de voltons entramadas construïdes a lo llarc de sis sigles. Es destaquen la plaça del mercat, en el seu Ajuntament barroc; el castell, i l'iglésia diocesana, en el tesor catedralicio.
Quedlinburg és el principal conjunt de cases de voltons entramadas d'Alemània, per lo que el conjunt de Colegiata, castell i ciutat vella de Quedlinburg va ser declarat per l'UNESCO com Patrimoni de la Humanitat en l'any 1994.[2]
Història
[editar | editar còdic]Els primers assentaments humans daten del Neolític. Des de llavors, la zona es va mantindre permanentment habitada i va ser mencionada per primera volta en un document del rei germà Enrique I el 22 d'abril de 922, que es troba hui en dia en l'abadia de Corvey. Despuix de la mort d'Enrique I, la seua segona dòna, Santa Matilde, va fundar en 936 en el tossal del castell un convent de monges, la colegiata de Quedlinburg, com a memorial del seu marit.
La primera abad en el X d'este convent va ser Matilde, la filla de l'emperador Otón I i de la seua dòna Santa Adelaida. Es va construir un palau imperial, el complex del qual comprenia el propi tossal, el camp de tornejos i l'iglésia de Sant Wiperto. En ell va tindre lloc en 973 una reunió de la Dieta en la que el duc Boleslao I d'Bohemio i Miecislao I, duc dels polacs, varen rendir pleitesía a l'emperador.
Al nort d'este palau, Otón III coloca en 994 la primera pedra d'una ciutat i la dota de mercat i drets d'acunyament de moneda i d'aduana. Originalment construïda per a impulsar l'economia del monasteri, en els sigles posteriors es va desenrollar una creixent rivalitat entre la ciutat i el convent.
La ciutat va passar a pertànyer a la Lliga de ciutats d'Baja Sajonia en 1384 i a la Lliga Hanseática en 1426. En 1477 la abad resol la rivalitat existent al seu favor en la força de les armes. Quedlinburg se separa de totes les lligues a les que pertanyia i ha de sometre's de forma absoluta. El Roldán, símbol de l'independència de la ciutat, és derribat.
Durant la Guerra dels Trenta Anys es va produir el major creiximent urbà de Quedlinburg. Moltes de les mil doscentes cases de voltons entramadas corresponen a esta época. Entre elles va ser construïda la Ständerbau, la casa d'este tipo més antiga d'Alemània.
Durant el XIX va tindre lloc el desenroll del cultiu de flors i en això va aplegar a la ciutat una certa bonança econòmica. Esta bonança va propiciar la construcció d'una série de viles en estil art nouveau.
En 1936 Heinrich Himmler va utilisar les iglésies de Sant Wiperto i San Servasio en el tossal del castell per a la bendició de les banderes de les SS. El motiu era la commemoració dels mil anys de la mort d'Enrique I (876-936), de qui Himmler es vea com la seua reencarnació.
Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat no va sofrir greus danys. No obstant, les autoritats de la RDA no varen conseguir evitar la deterioració del patrimoni de la ciutat a pesar de, entre atres mides, l'arribada de restauradores i obrers especialisats polacs. Es va aplegar a considerar el derrocament de la ciutat vella i la seua reconstrucció en estil socialiste. No obstant, el proyecte no va prosperar per falta de fondos. A partir de la reunificación en 1990, s'han vingut invertint importants sumes en la restauració del conjunt arquitectònic de la ciutat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Oficina Estatal d'Estadística de Sajonia-Anhalt - Població dels municipis al 31 de decembre de 2020 (PDF)».
- ↑ «Collegiate Church, Castle and Old Town of Quedlinburg». UNESCO Culture Sector. Consultat el 7 de giner de 2013.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quedlinburg.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quedlinburg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.