Roldán

Roldán

Roldán, també cridat en espanyol Rolando o Orlando (en francés: Roland; en navarrés: Roldane; en fráncico, Hrōþiland; Plantilla:Lang-ca; Plantilla:Lang-eu; Plantilla:Lang-oc), va anar un comandant històric dels francs al servici de la marca bretona, responsable de defendre la frontera de la França carolingia contra els bretones. Va morir en la batalla de Roncesvalles a mans dels vascones el 15 d'agost de 778. La seua vida s'ha convertit en llegenda lliterària, notablement en el cicle lliterari conegut com la matèria de França. L'únic testimoni històric de la seua existència apareix en Vita Karoli Magni d'Eginardo, que ho menciona com a part de la retaguàrdia franca que va morir a mans dels vascones en Iberia en la batalla abans mencionada.

Segons la llegenda, Roldán era nebot de Carlomagno com el supost fill de la seua germana, Gisela. L'història de la mort de Roldán en la batalla de Roncesvalles va ser embellida en la lliteratura medieval tardana i renaixentista. El primer i més famós d'estos tractaments épicos va ser el Cantar de Roldán, un cantar de gesta destacat de la lliteratura medieval el manuscrit de la qual més antic data de el XI. Dos obres mestres de la poesia italiana renaixentista, el Orlando Innamorato (de Matteo Maria Boiardo) i el Orlando Furiós (de Ludovico Ariosto), estan encara més desconectats de l'història real que els cantares previs, de manera similar al Morgante de Luigi Pulci. Roldán és associat poéticamente en la seua espasa Durandarte, el seu cavall Veillantif i el seu olifante.

A finals de el XVII, el compositor barroc francés Jean-Baptiste Lully va escriure una òpera titulada Roland, basada en l'història del personage.

Llegenda

La llegenda ha brodat la seua història en el relat épico del noble cristià mort per forces sarracenas, que forma part de la temàtica de la matèria de França. L'ocórrer de Roldán es narra en el Cantar de Roldán, poema la data exacta del qual de composició no s'ha determinat encara. Allí, Roldán és armat en una banya i una espasa anomenada Durandarte. En el cantar pot entrevore's una notable defensa cap al cristianisme de les creuades, mostrant-se la postura d'Occident: la defensa del cristianisme contra el islam.

En llengua castellana, l'obra més important en que apareix Roldán/Orlando és el poema épico El Bernardo, escrit en el Virreinato de la Nova Espanya (hui Mèxic), per Bernardo de Balbuena i publicat en les prenses de Diego Flamenc en Madrit en 1624.

En anglés es pot apreciar en la novela Orlando de Virginia Woolf la tradició posterior del molt popular personage en lliteratura en italià, sobretot en el XVI, que du a l'èpica com en el Orlando furiós, de Ludovico Ariosto, continuació del Orlando enamorat, de Matteo Maria Boiardo.

Este personage ha estat rodejat des de fa sigles d'un halo mitològic. Per açò podem trobar entre Roncesvalles i Mezquíriz els cridats «Passos de Roldán», en la costa front a Hendaya les «Roques de Roldán», supostament tirades per ell des de les Penyes de Aya, la «Brecha de Roldán», obertura pétrea en el parc nacional de Ordesa i Mont Perdut oberta, segons la llegenda, per Roldán per al pas del seu eixèrcit cap a territori gal, o el denominat «Pierrondán», suposta chafada del peu de Roldán en el terme de Fuencalderas, en la comarca aragonesa de les Cinc Viles. També en el Parc natural de la Serra i els Canons de Guara, en el pre-Pirineu oscense, està el Bot de Roldán, dos penyes que segons la llegenda, Roldán va tindre que botar per a escapar dels seus perseguidors en la seua tornada a França, morint el cavall per tamaña gesta i tenint que continuar a peu, fins a aplegar a Ordesa.

Pirineus

Les llegendes vinculades a Roldán formen part de la mitologia pirenaica. Roldán es va convertir en un jagant i va deixar chafades del seu pas en tots els llocs a abdós costats de la cordillera.

La llegenda atribuïx la Brèche de Roland, un jagantesc tajo natural en la paret de penya-segats situats en el perímetro del circ de Gavarnie, als colps propinats per l'héroe per a trencar la seua espasa Durandal que contenia en la seua empuñadura una dent de Sant Pedro. Atres llegendes mencionen un redescubrimiento de Durandal; en 1845, segons el viager anglés R. Ford, era visible en Madrit; quan l'esotèric escritor Fulcanelli va escriure El misteri de les catedrals (1922), Durandal estava en un cofre sagellat en la roca i encadenat, en Rocamadour; en 1968, segons el professor Gómez Tabanera, en un menut poble del Pirineu (sense més senyes), les dònes estèrils que desijaven tindre un fill es passaven l'espasa de Roldán per l'estòmec.

Al sur, en l'Alt Aragó, el Bot de Roldán està format per dos picos distants, separats per un precipici pel que es diu que va botar el seu cavall (Veillantif, el cavall de Roldán, estava a l'altura del seu amo, i les seues chafades són numeroses). Hi ha molts Pas de Roland, #passera tallats en la roca. Hi ha innumerables roques utilisades per Roland per a jugar al teixixc, marques dels seus passos excavades en la roca, etc.

En el País Vasc, l'infància de Roland és un tema recurrent: un pastor troba a un chiquet recent naixcut (Roland, per tant vasc) alletant a una de les seues vaques. El chiquet creix i mostra una força fenomenal. D'adult, té forjada una makila de ferro, "gran com un voltó". Ix a lluitar contra els Mairiak. A sovint li acompanya Olivier (el Buck), pero també Sansón (també vasc), en qui competix en ardits. A sovint es troben les característiques i els temes atribuïts a Juan de l'Orso: la força sobrehumana eixercida involuntàriament contra els companyers d'escola, el bastó de ferro, els companyers.

El Cantar de Roldán

AP

El Cantar de Roldán (en francés Chanson de Roland, també coneguda com Chanson de Rollant, Chanson de Roncevaux o Roman de Roncevaux.) és un poema épico i una cançó de gesta de el XI atribuït a voltes, sense certea a Turoldo (El sustantiu femení "gesta" té un doble significat, ya que designa tant l'acció militar com els llaços familiars:" [...]cançons d'ardits heròics ambientats en un linaje passat"). La versió traduïda a l'espanyol de l'última llínea del manuscrit diu: "Esta és la gesta que Turoldo va relatar".) Han aplegat fins a nosatres nou manuscrits, dels quals un, el manuscrit d'Oxford) de principis de el XII, el més antic i complet, està en anglo-normando. Este últim, identificat en 1835, és considerat pels historiadors com el manuscrit autorisat. Per tant, és a la que es fa referència quan es parla del Cantar de Roldán.

El Cantar de Roldán conté quatre mil dos versos (en la seua versió més antiga; conta nou mil en un manuscrit de finals de el XIII) en francés antic dividits en estrofes asonantes, transmesos i difosos en cançons pels troubadours i juglarés. Es va inspirar, tres sigles més vesprada, en la fatal batalla en els Pirineus del cavaller Roldán, prefecto de la Marca de Bretanya i els seus companyers d'armes contra una força encara identificada en dificultat, possiblement vascs.

Símbol de la llibertat de ciutats

Vore també: Estàtua de Rolando (Bremen)

Com Paladín del poderós rei Carlos, Roldán es va convertir en símbol de la llibertat de les ciutats front al Príncipado Arzobispado des de el XIV, també baixe l'influència de Carlos IV. Com a signe d'esta llibertat, es varen erigir estàtues de Roldán en moltes ciutats. Açò es va estendre especialment en l'àrea cultural alemana. És especialment conegut el Roldán de Bremen, erigit en 1404 en Bremen, el predecessor de la qual de fusta es diu que va ser cremat per encàrrec de l'impopular príncip-arquebisbe Alberto II de Bremen. Entre els ciutadans de Bremen, es considera una advertència contra l'atac a la ciutat i els drets civils.

Vore també

• Cantar de gesta
• Cantar de Roncesvalles
• Matèria de Bretanya
• Paladín
• Cavalleria
• Llibres de cavalleria
• Llegenda del Puig Campana

Bibliografia

• La Chanson de Roland (1070 ss.), édi. parell C. Segre, Droz, Genève, 1989, 2 vol. ; trad. P. Jouin, Gallimard, coll. « Foli », 1979.
• Luigi Pulci, Morgant li Géant (1460-1470), Oudot, 1625.

• Boiardo, Li Roland amoureux (1486), trad. Alain-René Lesage, Publications de l'Université de Saint-Étienne, 2001, 351 p.
• Arioste, Roland furieux (1532), texte et trad. Michel Orcel, Seuil, 2000, 2 t.
• Alfred de Vigny, Poèmes antiques et modernes, Li Cor, 1826.
• Auguste Mermet, Roland à Roncevaux (1864), livret d'opéra.
• René Barjavel, Roland, li chevalier plus fier que li lion, Éd. Denoël, 1942 pour l'édition originale.
• Jean-Marcel Paquette, La Chanson de Roland, Métamorphoses du texte, Essai d’analyse différentielle dones sept versions, Orléans, Éditions Paradigme, 2014, Plantilla:Nobr et tableaux synoptiques.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Roldán.