Parc nacional de Ordesa i Mont Perdut

Archiu:Valley of Ordesa, Ordesa y Monte Perdido National Park, Spain.jpg

Parc nacional de Ordesa i Mont Perdut

El parc nacional de Ordesa i Mont Perdut és un espai natural protegit espanyol ubicat en el Pirineu oscense, íntegrament en la comarca del Sobrarbe, situada en la província aragonesa d'Osca. La seua superfície es repartix entre els térmens municipals de Brote, Bielsa, Fanlo, Puértolas, Tella-Sense i Torla-Ordesa. Rep una mija de més de 600 000 visitants a l'any.

La seua superfície ocupa 15 608 ha i la zona de protecció perifèrica conta en 19 679 ha. La seua altitut oscila entre els 700 m s. n. m. en el riu Bellós i els 3348 m s. n. m. del Mont Perdut.

És el segon parc nacional més antic d'Espanya despuix de ser declarat el 16 d'agost de 1918 per mig del Real Decret 16-08-1918 en el nom de «Valle de Ordesa». En 598 950 visitants anualment (2015), el parc nacional de Ordesa i Mont Perdut és el sèptim parc nacional d'Espanya en número de visitants. El 13 de juliol de 1982 es va ampliar i es reclasificó baix el nom actual.

Actualment goja de diferents figures de protecció a banda de la de parc nacional: en 1977 es va declarar Reserva de la Biosfera, en 1988 Zona d'Especial Protecció per a les Aus i en 1997 Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. És també Lloc d'Importància Comunitària.

Descripció

Archiu:Cascada soaso.jpg

Cascada de Soaso, també coneguda com a Coa de Cavall.

L'orografia del parc està dominada pel massiç de les Tres Sorores, Treserols, el massiç calcáreo més alt d'Europa. La seua major elevació és el Mont Perdut, del que en forma més o menys radial descendixen una série d'impressionants crestes montanyoses i valls glaciarés. El més característic i emblemàtic és la vall de Ordesa, recorregut pel riu Arazas, orige del parc nacional, que s'obri en direcció este-oest, pero també destaquen el canó de Añisclo, solcat pel riu Bellós, en direcció nort-sur, les goles de Escuaín, per a on passa el riu Yaga, en direcció surest i el vall de Pineta, recorregut pel Cinca, en direcció este. Aixina mateix, encara que no pertany a la zona central del parc pero si a la seua zona perifèrica, cal destacar la vall de Bujaruelo en la zona oest. Ya en territori francés el vall i circ de Gavarnie, dins del parc nacional dels Pirineus, un atre circ glaciar que en la seua capçalera té la cascada més alta d'Europa, en més de 400 metros de caiguda vertical.

La morfologia bàsica del parc es deu a dos orogènia, pero principalment al plegament i elevació alpina de l'era Terciaria, posteriorment molejada per l'erosió glaciar durant l'era Cuaternaria, donant lloc a una série de circs i entanques glaciars molt definits, com la vall de Ordesa i la vall de Pineta. Hui en dia seguix existint un glaciar en la cara nort del Mont Perdut, encara que en reculada. La major part de la roca del parc nacional és calcàrea, lo que superpon a la més evident i antiga erosió glaciar la transformació càrstica i fluvial del paisage, en múltiples covas, canons, alvencs, etc. Ací cal destacar el Canó de Añisclo i les Goles de Escuaín, en els que apareixen circs glaciars en les seues capçaleres, pero que posteriorment es encajonan en profundes goles.

Les zones altes del parc (altituts superiors als 2000 m) són extremadament àrides, ya que tota l'aigua procedent de precipitacions és ràpidament arreplegada pel sistema càrstic. En canvi, els fondos de les valls estan coberts en una exuberante vegetació en la que dominen les hages i els avets que van deixant pas al pi negre segons s'aumenta l'altitut.

Molts personages han quedat prendados d'estos parages i han contribuït a la seua difusió. Lucien Briet, Lucas Mallada o Soldre i Santaló varen contribuir a donar a conéixer este lloc i a que fora protegit. Lucas Mallada, en el seu llibre Descripció física i geogràfica de la província d'Osca, publicat en 1878, descriu aixina la vall de Ordesa:

Archiu:Valle de Ordesa - CAPS 15 Spain 2015 (12) edited.jpg

Vista del poble de Torla.

Archiu:Cirque de Soaso et massif du Mont-Perdu.jpg

Circ glaciar de Soaso i massiç de Mont Perdut al fondo.

S'arrepleguen les aigües entre la Brecha de Rolando per un costat i Tobacor i La Catuarta per l'atre, en un sinuós torrent cercat en l'estiu per taques de neu i farcidura totalment per esta en l'hivern. Dona orige al Ordesa, que des del seu començ es canalisa en arc de círcul, entre escarpas i tajos a pico, en entrar en tan formidable gola i abans d'aplegar a la mitat del seu curs es derrama en 5 cascades en escalinata. Pansa de 300 m l'altura dels escarpes, que a modo de gavinets i murallones li subjecten per l'esquerra, i encara són més alts els tajos verticals de la vora oposta en Mondarruego, que es dibuixa des del Migdia en faixes horisontals de diversos colors i és dominat per la Cárquera front a la Brecha. Ocupen la vall de Ordesa espessos boscs d'hages, pins i pinabetes sobre el seu fondo, que es aplana i eixampla fins a tindre alguns centenars de metros, i aplega a llocs a on justifica el renom de Paraís dels Pirineus en que alguns li varen designar. Front a Cotatuero, per molt habituat que un es trobe a contemplar grandea de la naturalea, no pot menys de quedar absorto de tanta bellea reunida en un sol punt. El riu serpentea mansamente a través de les selves frondoses, regant praderies quallades de florecillas; i per una canal ampla, entre Tobacor i Mondarruego, baixa a la seua dreta la cascada de Cotatuero, terminació d'un torrent que al peu de la Brecha i la Falsa Brecha, solca una extensa planicie, tal volta la terra de pastures més elevada dels Pirineus

Clima

En general el clima és típicament pirenaic, si be la diferència d'altitut que va des dels 750 metros en l'entrada del canó de Añisclo fins als 3355 metros del Mont Perdut i l'orientació original de cada vall, fa que existixca una enorme varietat climàtica que ha de destacar: les grans variacions d'humitat i temperatura entre el dia i la nit. Inversions tèrmiques que es reflectixen en ell la distribució dels pisos de vegetació. Règim variable dels vents de vall i montanya.

Archiu:Brecha rolando.jpg

Brecha de Rolando des del nort.