Fagus sylvatica
Fagus sylvatica, el hi haja comú, és un arbre caducifolio de la família de les fagáceas. Als boscs d'hages se'ls crida hayedos o hayales.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre d'una longevitat propenca a 250 anys i de creiximent llent que pot alcançar els 35-40 m, en tronc recte i no ramificado, i copa ovalada en el seu terç superior. Té porte cilíndric si creix en bosc. En canvi si creix aïllat o rodejat d'arbres més jóvens, el seu porte és anchamente cònic, més obert i irregular.
Conserva la corfa pràcticament plana durant tota la seua vida, de color gris ceniciento o blanquecino. Les fulls són simples, dísticas i alternes en els tallos jóvens; en les branques leñosas ixen en fascículos sobre menuts braquiblastos. Tenen un pecíol curt, i el llim és de forma ovalada, ondulat i lampiño, llevat la vora, rodejat de pèls llarcs molt característics i alguna cosa festoneado. Són tendres i de color vert viu quan són jóvens, tornant-se més obscures i alguna cosa coriáceas en la madurea. Els nervis laterals són paralels (penninervia) i ben marcats, descollen en el envés. Es disponen en posició casi horisontal, i gràcies a la seua filotaxia dística, capten la major cantitat de llum possible. Això fa que els seus boscs siguen ombrosos, i en estiu, quan els fulls han alcançat el seu desenroll, no permeten créixer a casi cap una atra planta.
_13-09-2024_(d.j.b.).jpg)
És planta monoica i li creixen les florés masculines agrupades en inflorescència globosas al final d'un llarc pedúncul péndola. Les femenines ixen en grups d'una a tres, rara volta quatre, sobre un pedúncul curt i erecto, en principi de color groguenc i despuix pardo-grisáceo. Carixen abdós de corola. El frut es denomina hayuco[1][2] conté d'una a tres llavors, encara que lo més freqüent és que siguen dos. Els hayucos tenen forma de tetraedre, allargats i lustrosos, comestibles (en sabor a pipa de girasol) tancats en una cúpula coberta de cerdes prou separades. En madurar s'obri en quatre valvas lliberant les llavors.[3]
- Detalls de la formació dels fruts de l'hi haja
-
Flores masculines (izq.) i femenines (der.) -
Frut inmaduro -
Frut madur obert mostrant les llavors o hayucos
_(d.j.b.)_02.jpg)
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Europa
[editar | editar còdic]En Europa s'estén formant boscs des de Pilio, en el centre de Grècia, o relictos en Sicília i en el centre d'Espanya. En Suècia i Noruega des del sur, aplegant fins a Trondheim en el nort. En Finlàndia es coneixen alguns bosquecillos d'hages. Es troba molt estés en el centre d'Europa destacant els boscs de la Selva Negra (Alemània), el Bosc de Soignes i també Sart-Tilman en Bèlgica, la reserva del Saja en Cantàbria o la Selva de Irati en Navarra (Espanya), aixina com els hayedos de França a on les hages conformen el 10 % del total dels boscs. El relicto més meridional es troba en les ales del volcà Etna, en l'illa de Sicília.
En Alemània esta el 26 % de l'hi haja europea.[4]
L'hi haja necessita sols frescs i fèrtils. És indiferent al substrat, pero els hayedos més rics creixen sobre roques calcáreas. Com té una elevada taxa de transpiració, necessita abundant pluja i humitat atmosfèrica. Els hayedos climàtics solen ser molt purs, no obstant, és freqüent que en zones montanyoses aparega l'hi haja junt en atres espècies caducifolias. En la part superior, prop del seu llímit altitudinal, es troben boscs mixts en el avet.[3]
- Península ibèrica
En Espanya és infreqüent anara de la cordillera Cantàbrica o els Pirineus. Hi ha hages, no obstant, en les ales del Moncayo, en el parc natural dels Ports de Tortosa-Beceite (Tarragona), sent el hayedo més meridional d'Espanya, i en alguns boscs del Sistema Central: Tejera Negra (Guadalajara), la Pedrosa (Segòvia) o en Montejo de la Serra (Madrit). En Ciñera de Gordón (León) es troba el Faedo de Ciñera, un dels hayedos millor conservats.
També és freqüent en les montanyes del País Vasc i el Valle del Rudrón (Burgos). També dins del sistema Ibèric es troben abundants hayedos en les montanyes de La Rioja, estant els més extensos en la serra de la Demanda, en les valls de Tobia, Cárdenas i Valvanera. El llímit occidental de la seua distribució ibèrica està en el parc nacional dona Peneda-Gerês, en el nort de Portugal, i el llímit occidental coster es troba en el concejo de Valdés (Astúries). En esta última comunitat destaca el major hayedo de la comunitat, el de Monasteri de Hermo en Cangas del Narcea, a molt pocs quilómetros d'un de les millors rouredes d'Europa, el de Muniellos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ En Astúries també rep el nom de fabuco.
- ↑ 3,0 3,1 «Fagus sylvatica» (en espanyol). Arbres Ibèrics. Consultat el 12 de giner de 2020.
- ↑ «European Beech Forests - Germany». www.europeanbeechforests.org. Consultat el 2026-03-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fagus sylvatica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.