Anar al contingut

Ports de Tortosa-Beceite

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mont Caro.jpg
Ports de Tortosa-Beceite
Archiu:Rases de Maraco nevades. CAPS 0
Massiç dels Ports de Tortosa-Beceite.

Els ports de Tortosa-Beceite (en català: Ports de Tortosa, Ports de Beseit, o simplement Els Ports) és un massiç montanyós situat a cavall entre les províncies de Tarragona (Catalunya), Terol (Aragó), i Castelló (Comunitat Valenciana), que constituïx el punt de trobada de la cordillera Prellitoral Catalana en el sistema Ibèric.

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:El port fageda (8). CAPS 1
Hayedo dels Ports.
Archiu:Mascle adult de Capra pyrenaica subsp. hispanica. Ports de Beseit. 350 mts.jpg
Cabra montesa en els Ports de Beceite.

La zona es caracterisa per vegetació de pinades (pi negre i pi roig), rouredas i encinares ademés d'un bosc d'hages (declarat reserva natural parcial). L'orografia presenta multitut de barrancs, crestes, i cims, a on localisem com a espècies animals, a la major colónia de cabra hispànica de la Península, junt en atres espècies com teixons, gineta, o aus de rapa, i a banda també d'una important població de llúdries i buitres.

La seua màxima altitut és el mont Car (Roquetas), de 1441 metros, que constituïx la major altura de la província de Tarragona.

Geologia

[editar | editar còdic]

Els Ports són un massiç de relleu molt complex format per materials calcáreos del Mesozoico que determinen un relleu abrupte i trencat per diverses falles, en importants solapamientos. L'estructura central és de plegament de tipo jurásico, en un eix de direcció norest i suroest. Predominen les roques carbonatadas (calcàreas i dolomías), que són molt fàcils d'erosionar i donen lloc al relleu càrstic que es manifesta en una gran varietat de formes: barrancs, gúbies, coves o alvencs.[1]

Els ports de Tortosa-Beceite presenten una flora molt variada gràcies a la seua complicada orografia, a la proximitat del Mediterràneu i a la diversitat dels seus ecosistemes.

En els caixers dels numerosos rius que existixen per la zona creixen chops, sauces, fresnos o àlbers encara que l'arbre predominant de la zona és el pi. Es distinguixen vàries espècies: pins carrascos, negrales o selvats.

Unes atres de les espècies d'arbres de la zona són els teixixcs, roures, carrascas, hi hajas, arces, serbalés o acebos. Existixen ademés una gran cantitat de arbustos en la zona, des de ginebreras, boj, sabinas, avellaners, petorras o espino negre, que es forma entre les roques.[2]

L'animal emblemàtic del massiç és la cabra montesa (Capra pyrenaica hispanica), pero també existixen espècies com el cérvol, el cabirol, el javalí o el muflón, este últim situat més al sur, en la zona valenciana.

Entre els mamífers més destacats està la llúdria (Lutra lutra), el gat montés (Felis silvestris) i el grup de rat penats, que en unes 20 espècies constituïx una de les comunitats més riques de la península ibèrica.

Moltes aus troben en els Ports les condicions d'hàbitat o de refugi idònees per a viure i per a nidificar. Destaquen les grans rapaces sedentarios, com el buitre leonado (Gyps fulvus), l'àguila real (Aquila chrysaetos), l'àguila perdicera (Aquila fasciata), el azor (Accipiter gentilis), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) o el muçol real (Bubo bubo).

El galápago leproso (Mauremys leprosa), la salamanquesa rosada (Hemidactylus turcicus), el eslizón ibèric (Chalcides bedriagai), la culebra de ferradura (Coluber hippocrepis), la culebra plana septentrional (Coronella austríaca) i l'escurçó hocicuda (Vipera latastei) són exponents rellevants de la població de reptils.

Protecció

[editar | editar còdic]
Archiu:Parc Natural de la Tinença de Benifassà 1. CAPS 2
Barranc en el parc natural de la Tinença de Benifasar (Província de Castelló).

Part catalana

[editar | editar còdic]

La part catalana va ser declarada parc natural en l'any 2001 (Decret 160/2001 de 12 de juny publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 3414 de 21-06-2001) per la Generalitat de Catalunya. La seua superfície de 35.110 ha (unes 16.000 són de la Reserva Nacional de Caça) li convertixen en un dels majors parcs naturals de Catalunya sent el segon en el que conten les Terres de l'Ebre despuix del Delta de l'Ebre. El parc s'estén pels municipis de Tortosa, Roquetas (sèu administrativa del parc i de la Reserva Nacional de Caça), Alfara i Pauls en la comarca del Baix Ebre; Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Compte en la comarca de la Terra Alta i Mes de Barberáns i La Cenia en el comarca del Montsiá.

Part valenciana

[editar | editar còdic]

La part valenciana va ser declarada parc natural l'any 2006 (Decret 70/2006 de 19 de maig del Consell Eixecutiu de la Generalitat Valenciana). La seua superfície d'unes 5.000 ha s'estén per les poblacions del municipi de Pobla de Benifasar, per Vallibona, Bel (Rosell) i Castell de Cabres. És el segon parc natural en el que conta la comarca del Baix Maestrazgo, despuix del parc natural de la Serra de Irta.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cardona, Cristina; Jiménez, Natàlia; Domato, Miquel Parc Natural dels Ports : Aproximació al seu medi natural, 2003, pàg. 10-15.
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2017. Consultat el 6 de maig de 2017.