Reserva nacional de Caça

La Reserva Nacional de Caça és una figura de protecció migambiental que es va establir per primera volta en Espanya per la Llei 37/1966, de 31 de maig. Es tracta d'una série de zones geogràficament delimitades i subjectes a un règim cinegético especial, establides per Llei en la finalitat de promoure, fomentar, conservar i protegir determinades espècies, subordinant a esta finalitat el possible aprofitament de la seua caça. Distintes disposicions reglamentàries es varen dictar en desenroll d'esta llei.

Segons l'exposició de motius de dita llei, les especials circumstàncies d'orde físic i biològic que concorren en determinades comarques espanyoles les senyalen com a núcleus d'excepcionals possibilitats cinegéticas, la protecció de les quals, complementada en les adequades mides de conservació i foment podria garantisar la difícil pervivencia d'espècies tan característiques de la fauna ibèrica com són la cabra montés, l'isart, el cabirol, l'orso, el urogallo i unes atres.

Dita llei va crear les següents reserves: Ancares (Lugo); Degaña, Somiedo i Sueve (Oviedo); Mampodre i Riaño (León); Saja-Besaya (Cantàbria); Fonts Carrionas (Palència); Les Valls, Viñamala, Els Circs i Benasque (Osca); Alt Pallars (Lleida), Cerdanya i Alt Urgel (Lleida i Girona); del Cadí (Lleida, Girona i Barcelona); Fresser i Setcasas (Girona); Ports de Beceite (Terol, Tarragona i Castelló); Cíjara (Badajoz); Taules de Daimiel (Ciutat Real) i Serra Nevada (Granada).

Posteriorment algunes d'elles han deixat d'existir, per haver quedat incloses en atres figures de major protecció migambiental, tals com els parcs naturals o Nacionals, est va ser el cas, per eixemple, de la de Serra Nevada, mentres que unes atres han segut creades despuix o modificat l'àmbit de les existents per atres lleis, tant de caràcter estatal com a autonòmic.