Reserva natural integral de Muniellos
La reserva natural integral de Muniellos (Plantilla:Lang-ast)Plantilla:Toponímia d'Astúries és una reserva natural localisada en el suroccidente del Principat d'Astúries (Espanya), entre els concejos de Cangas del Narcea i Ibias dins del parc natural de les Fonts del Narcea i del Ibias, i ocupa un espai total de 59,7 km², comprén tres monts: el mont de Muniellos, La Viliella i el mont de Valdebois. L'altitut va dels 680 m en les zones més baixes fins als 1640 m del pico de la Candanosa. El mont de Muniellos constituïx el cor de la reserva i comprén la capçalera del curt riu Muniellos, un afluent del Narcea.
_10.JPG)
La reserva protegix el major roureda d'Espanya i un dels millors conservats d'Europa.
Muniellos va ser declarat per l'Unesco Reserva de la Biosfera en l'any 2000 i Reserva Natural Integral per llei 9/2002 inclós en l'àmbit del mencionat parc natural de les Fonts del Narcea, Degaña i Ibias, creat eixe mateix any.
Les visites estan restringides i deuen ser autorisades per la Conselleria de Mig ambient del Principat d'Astúries, permetent-se un màxim de 20 visitants per dia.
Història
Este bosc, objecte de llegendes i mitologia astur, s'assenta sobre un substrat paleozoico d'uns 500 millons d'anys d'antiguetat. En ell es poden observar antics circs glaciars i les lleronas, canchales de quarsitas trossejades. De l'orige glaciar de Munieḷḷvos donen fe els estanys del pico de la Candanosa.
El mont de Muniellos va pertànyer als comtes de Toreno. Ya es té notícia de l'utilisació de les seues fustes a finals de el XVI en la reparació dels barcos que varen retornar de l'Armada Invencible. La seua explotació va començar cap a 1766, quan va sortir de fusta a les construccions navals de l'Armada Espanyola en Ferrol. El transport de la fusta des del mont fins a la vila de Cangas es realisava en carros de bous. Despuix, a través del riu Narcea, era duta fins al port de Sant Esteban de Pravia. En 1789 es deté la tala de fusta en Muniellos per als bucs de l'Armada.
En la segona mitat de el XIX es fa càrrec de l'explotació maderera del bosc l'empresa Crèdit Mobiliari Barcelonés.
No obstant, numeroses veus s'alçaven per a solicitar la protecció del bosc. Entre elles la de Félix Rodríguez de la Font i el naturaliste asturià García Dory. L'història conservacionista de Muniellos havia començat uns anys abans, cap a 1964, any en que va ser declarat Paisage Pintoresc pel Ministeri de Cultura, des de Madrit. En 1973, el mont va ser adquirit per l'Estat a través del ICONA, i declarat Vedat Nacional de Caça; des de llavors es va prohibir l'activitat cinegética i es va protegir tota la fauna que vivia en els seus monts. Des d'este moment en la finalitat d'incrementar la riquea faunística natural, es va establir la veda de tot tipo d'activitat cinegética.
En 1982 el mont de Muniellos va ser somés a un règim de protecció especial i declarat Reserva Biològica Nacional, per Real Decret 3128/82; a partir d'ahí es varen restringir les visites a 20 persones al dia, es va prohibir acampar, dur gossos, peixcar, pernoctar en el bosc, etc. i feya falta obtindre una autorisació per a la seua visita. En 1988 es va ampliar la reserva fins a llavors 2695 ha, a la seua superfície actual, en l'anexió dels monts de Valdebois (en Ibias, 1623 ha) i la Viliella (en Cangas del Narcea, 1224 ha). En l'any 2000 es va declarar Reserva de la Biosfera.
Va ser declarat Reserva Natural Integral per Llei 9/2002. Està inclós en l'àmbit del parc natural de Les Fonts del Narcea, Degaña i Ibias.
Per la seua riquea ornitológica la Reserva de Muniellos va ser declarada Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), gojant per tant de les mides de protecció que deriven de l'aplicació de la Directiva 79/409/CEE. La seua consideració com ZEPA, aixina com la seua catalogació com Lloc d'Importància Comunitària, supondran en el futur l'integració en la ret europea d'espais naturals protegits Natura 2000.
Flora
Les espècies dominants en Muniellos són el roure albar (Quercus petraea), el castanyer (Castanea sativa) i l'hi haja (Fagus sylvatica).
En les valls hi ha avellaners (Corylus avellana), arces (Acer pseudoplatanus), fresnos (Fraxinus excelsior), diverses espècies de sauces (Salix spp.), i alisos (Alnus glutinosa). En les cotes altes apareix el bosc d'abedull (Betula pubescens celtiberica).
La reserva descolla per les seues líquenes en representació dels gèneros Cladonia, Lecanora, Pertusaria, Rhizocarpon, Peltigera, Usnea, Fuscidea i Ochrolechia.[1]
Fauna
Aus
Les dos espècies d'aus de major interés i més lligades al bosc són el urogallo (Tetrao urogallus) i el chiulet negre (Dryocopus martius). Les més abundants són els páridos (Paridae). Es pot observar el carbonero comú (Parus major), el herrerillo comú (Cyanistes caeruleus), herrerillo capuchino (Lophophanes cristatus), el mit (Aegithalos caudatus), la merla comuna (Turdus merula), la coloma torcaz (Columba palumbus), la perdiu pardilla (Perdix perdix), el gavilà (Accipiter nisus), i el ratonero comú (Buteo buteo), aixina com el azor (Accipiter gentilis), el cernícalo vulgar (Falco tinnunculus), l'aguileta pàlida (Circus cyaneus), l'àguila culebrera (Circaetus gallicus), el alcotán (Falco subbuteo) i l'àguila real (Aquila chrysaetos).
Entre les rapaces nocturnes destaca per la seua notable abundància el cárabo comú (Strix aluco); també està el mochuelo (Athene noctua), el muçol chic (Asio otus), la lechuza comuna (Tyto alba) i el autillo (Otus scops).
Mamífers
L'orso pardo (Ursus arctos cantabricus), el llop (Canis lupus) (depredando fonamentalment el cabirol, el javalí i a voltes l'isart), la llúdria (Lutra lutra), el rabosot (Vulpes vulpes) i el gat montés (Felis silvestris).
Existixen en la zona guies especialisats en fauna i flora que et mostraran els hàbitats d'espècies com l'orso (família Ursidae) i el llop (Canis lupus). Ecotur organisa activitats de coneiximent de la biologia de l'orso pardo i el llop, en colaboració en l'empresa de turisme de naturalea NATUR.
També, en l'entorn de Muniellos s'organisen cursillos i campaments migambientals, utilisant com a base d'operacions l'Alberc de Vega de Hórreo.
Referències
- ↑ " Eva Barreno i S. Pérez-Ortega. 2003. Líquenes de la Reserva Natural Integral de Muniellos, Astúries. Ed. Conselleria de Mig ambient, Ordenació del Territori i Infraestructures del Principat d'Astúries, ISBN 849611936X
Bibliografia
Autor: GECA[1] (Grup Ecologiste Cangués AZOR). Periòdic "El Trisquel", bolletí del parc natural Fonts del Narcea. Edita GECA. Autor: GECA (Grup Ecologiste Cangués AZOR). Itineraris per l'entorn de Muniellos. Guies GECA Autor: GECA (Grup Ecologiste Cangués AZOR). Guia del parc natural de les Fonts del Narcea. Guies GECA
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Reserva natural integral de Muniellos.
Referències
- ↑ «Publicacions» (en és-es). Associació GECA. Consultat el 2021-01-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reserva natural integral de Muniellos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.