Castanea sativa
_(45032673662).jpg)
El castanyer (Castanea sativa) és un arbre que pertany a la família de les fagáceas, el frut de les quals, la castanya, és comestible i va ser una important font alimentícia, en particular en algunes regions del sur d'Europa.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbres de fins a 25-30 m, de tronc dret, curt i gros (fins a 2 m de diàmetro) i de corfa plana, cenicienta o pardusca fins als 15-20 anys, despuix castany-obscura i badada longitudinalmente en ramitas glabras, castany-verdosas
Ulls ovoideas, obtuses, les terminals absents. Fulls de 8-22 per 4,5-8 cm, oblanceoladas, agudes, de base redonejada llaugerament asimètrica, serrades, en dents agudes, glabras pel fes i una miqueta pubescentes a lo llarc dels nervis pel envés.
Florés masculines en aments de fins a 20 cm, en periantio trímer doble, i en 8-12 estams exertos rodejant un ovari estèril rudimentari (pistilodio); les femenines en 7-9 estils en l'àpiç del ovari, àpiç cobert de pèls sedosos adpresos que s'estenen fins a la base dels estils, i persistiran en el aquenio derivat de dit ovari.
El frut és una cúpula subglobosa coberta de llargues espines ramificadas i alguna cosa pelosas (calibio) que medix entre 5-11 cm de diàmetro, de dehiscencia per 4 valvas i que conté usualment 2-3 aquenios que són les castanyes pròpiament dit. Dits aquenios, encara que es pot també interpretar com una "anou", en el sentit botànic del terme, medixen uns 2-4cm; tenen forma abombada feya l'exterior i la cara interior plana (quan hi ha més de 2, abdós costats dels centrals adopten una forma aplanada). La base, convexa o planoconvexa, de cada u presenta una ampla cicatriu (Fil) grisácea que correspon a la seua fixació en la cúpula exterior, i conserva en l'àpiç el pistil pelut i també els seus estils. El endocarpo, que és la "pell"/clafoll exterior integra, encara que pot presentar dehiscencia per ruptura, té color pardo obscur ("castany") en bandes llongitudinals alguna cosa més obscures; és lluent, pràcticament pla en imperceptibles regates irregulars llongitudinals des del fil (exclós) casi fins a l'àpiç. La seua cara interna és abundantment peluda/aterciopelada, en llarcs i sinuosos pèls blanquecinos. Dit endocarpo rodeja la llavor, que és ruminada, sense endospermo i envolta per un tegumento (epispermo) de color canella, irregular i íntimament pegat als cotiledones, penetrant en les fissures i irregularitats de les seues superfícies. Dita llavor és la part comestible de la castanya.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]És originari d'Europa meridional i Àsia Menor. Forma boscs en sols frescs i humits. Introduït per al seu cultiu, i ocasionalment naturalizado, en molts països de tot lo món,[2] inclosos Austràlia i Nova Zelanda[3]
En la península ibèrica ademés d'en Espanya lo podem trobar en el nort i centre de Portugal, si be en este país es dona una tendència a realisar noves plantacions en castany japonés, més resistent a les malalties.
En França és molt freqüent en el Massiç Central, Còrsega i la regió de París, si ben el seu cultiu està molt abandonat, i es tracta casi sempre de boscs de castanyers no empeltats.
En Itàlia s'estén per tota la península, l'àrea al peu dels Alps en Piemont i Lombardia, en la Barbagia de Cerdenya i en zones de montanya de Sicília. Apareix també en el surest d'Anglaterra; i en el Palatinado, el Odenwald i regions entorn a l'alta vall del Rin en Alemània.
Ho podem trobar en la regió oriental d'Estiria (Àustria) o en el Transdanubio (Hongria), aixina com en algunes regions del sur de Moravia (República Checa), o algunes zones del sur d'Eslovàquia. Està present en la zona occidental de Romania, entorn a les Portes de Ferro del Danubio, aixina com en Sèrbia. És un arbre freqüent en el nort de Grècia.
Castanyers en Espanya
[editar | editar còdic]En Espanya és especialment abundant en Astúries i Galícia (principalment en les províncies de Lugo i Orense). És també molt freqüent en la part occidental de León, especialment en el Bierzo i la Cabrera, en alguns eixemplars impressionants en els Montes Aquilianos, propencs a Ponferrada, les Mèdula o els Ancares; també apareix en Sanabria, Carballeda i Alliste serres del sur de Salamanca (Penya de França, serra de Béjar, Quilamas) i sur d'Àvila, Valle del Tiétar i castañar del Tremole). Existixen alguns eixemplars en el nort de Burgos, comarca de les Merindades.
És un arbre freqüent en País Vasc (principalment Viscaya i Guipúscoa). Si be en estes zones, el seu cultiu no té l'importància que ha tingut tradicionalment en Astúries, Galícia o León, a on fins a fa no moltes décades era un aliment bàsic en zones de montanya.
En Extremadura ho trobem en les serres del nort de Càceres (Hurdes, Serra de Gata, Valle del Jerte i comarca de la Vora), en els Ibores i les Villuercas i en estribaciones de Serra Morena, al sur de Badajoz.
En Castella-la Mancha, el castanyer apareix en dos províncies: Toledo i Ciutat Real, mentres que està absent en les províncies d'Albacete, Conca i Guadalajara.
En la província de Toledo casi la totalitat es troba en la serra de Sant Vicente, concretament en els municipis d'El Real de Sant Vicente, Navamorcuende i Hinojosa de Sant Vicente.[4] Existixen alguns eixemplars en la Jara i en els Montes de Toledo (serra i dehesa del Castañar, en Mazarambroz). En la província de Ciutat Real es localisen principalment en serra Madrona i en menor mida en la comarca Montes.
Podem trobar castanyers en el suroest de la Comunitat de Madrit, en el terme municipal de Cadalso dels Vidres.[5] Està absent, no obstant, en atres zones serranes de més al nort de la província.
En Aragó apareix el castanyer de forma molt localisada en algunes serres silíceas del sistema Ibèric saragossà (Algairén, Moncayo o Herrera, Luesma[6]). No existixen castañares ni en el Pirineu oscense, ni en Terol.
En La Rioja apareix algun eixemplar aïllat en la comarca de Cameros.[7]
En Catalunya, el castanyer és molt abundant en la província de Girona (Garrocha, la Selva, Alt Empordà), algunes serres del noreste de Barcelona (Valls Oriental, Osona, serranías llitorals del Maresme) i en la província de Tarragona, el núcleu aïllat de les montanyes de Prades, bosc de Poblet. No apareix en les comarques occidentals de Barcelona, ni en Lleida.
En la Comunitat Valenciana existixen alguns eixemplars en la serra de Espadán, en l'entorn d'Almedijar,[8] Alcudia de Veig,[9] i Algimia de Almonacid. Es tracta d'una població totalment aïllada i molt escassa, desconeguda per a la majoria dels valencians. No apareix en cap atre punt de la Comunitat.
En Múrcia està totalment absent, pero torna a aparéixer en les Alpujarras, tant d'Almeria com de Granada. Està present en la serranía de Ronda i les serranías del parc natural dels Alcornocales, entre Màlaga i Càdis. En Serra Morena apareix en Huelva (Serra de Aracena), Serra Nort de Sevilla i algunes zones de la Serra Morena cordovesa.[10]
Existix un eixemplar monumental en els tossals de serra de Benzú (Ceuta).
Igualment, existixen castañares en Gran Canària, Teror (castañar de Osorio, descrit per Miguel de Unamuno), Tenerife i nort de Canàries, en zones ocupades antigament per la laurisilva (de la mateixa manera que succeïx en l'illa portuguesa de Madeira).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1] Castanea sativa en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit, pro partix
- ↑ Castanea sativa en USDA-GRIN Taxonomy for Plants [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Chestnuts worldwide and in New Zealand. By the New Zealand Chestnut Council, 2000.
- ↑ «Rutes i senderes» (en és). Serra de sant vicente. Consultat el 2026-05-10.
- ↑ «Rabosot Corredero de Cadalso dels Vidres: Castanyer». Rabosot Corredero de Cadalso dels Vidres. Consultat el 18 d'abril de 2017.
- ↑ «Natura Xilocae: LOS CASTAÑOS DE LUESMA». Natura Xilocae. Consultat el 18 d'abril de 2017.
- ↑ «Castanys i Làrixs de Ribavellosa en Almarza De Cameros». Guia Repsol. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2017. Consultat el 4 d'abril de 2017.
- ↑ «Ajuntament d'Almedijar». www.almedijar.es. Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2016. Consultat el 18 d'abril de 2017.
- ↑ «Alcudia de Veig, el Jinquer i els Òrguens de Benitandús». trotasendas. Consultat el 18 d'abril de 2017.
- ↑ «Castany - Cordobapedia - L'Enciclopèdia Lliure de Còrdova». cordobapedia.wikanda.és. Consultat el 4 d'abril de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castanea sativa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.