Comarca de Valle del Jerte
La comarca natural de Valle del Jerte és una mancomunitat, comarca natural i vall d'Extremadura, en Espanya. La vall està declarada be d'interés cultural des de l'any 1973.
La mancomunitat està situada en l'extrem nort-oriental d'Extremadura i llimita al nort en les províncies d'Àvila i Salamanca, a l'oest en la comarca de Valle del Ambroz, pel sur en la ciutat de Plasencia i a l'est en La Vora.
Història[editar | editar còdic]
El nom del riu Jerte, i per lo tant també el de la comarca, prové de l'àrap: Xerit, paraula que pot haver tingut dos significats: "riu angost" o "riu cristalí". D'esta forma antiga del nom del riu s'ha pres el gentilici cult: valxeritenses, que s'alterna indistintament en el seu us en els més comuns de jerteños, vallenses, o vallejerteños.
En l'any 1186, el rei Alfonso VIII de Castella funda la ciutat de Plasencia sobre un assentament anterior, per a aixina garantisar i assegurar la possessió de Gredos i del Valle del Jerte.
Geografia[editar | editar còdic]
La comarca del Valle del Jerte es troba entre dos cadenes montanyoses dins del massiç de Gredos: la Serra de Tormantos al surest (en el massiç central) i els monts de Traslasierra i serra de Béjar al noroest (en el massiç occidental de Gredos), a on es troba el punt més elevat de la regió, el Torreón, l'altura del qual és de 2401 msnm. Estes dos serres, pertanyents al Sistema Central, constituïxen els seus llímits naturals.
El desenroll dels sols edàfics varia segons la cota. En el pis mig nos trobem en terres pardes profundes. Constituïdes per sols arenencs de silice, que es lixivian en facilitat en l'us agrícola. En el pis inferior nos trobem en sols pardos francs profunts, silíceos arenencs i arcillosos. Sent este tipo de sols més aptes per a l'us agrícola, pese a que posseïxquen un pH subácit.
La ret hidrogràfica, tributària casi per complet del riu Jerte, s'articula sense excessiva complexitat, facilitat per la simplicitat del relleu, en una vall típica en forma de V, conformant una ret fluvial de ràpida evacuació. Una part de la comarca pertany a la conca vertent del riu Tiétar, concretament el terme municipal de Barrado i la mitat del de Piornal.
Economia[editar | editar còdic]
L'activitat productiva principal del Valle del Jerte la constituïx l'agricultura i té especial rellevància el cultiu de les cireres i la comercialisació de la Cirera del Jerte en els mercats d'Espanya i de gran part del món, de modo que representa la principal font econòmica del Valle. La producció de cireres és molt gran i d'una calitat extraordinària, especialment la producció de cireres autòctones, denominades costells. Esta gran producció de cireres ha generat també una indústria de destilats, a on es produïxen licors, i una atra de melades de molta varietat.
Sobre l'indústria, la seua presència és menor i en gran part condicionada per l'agricultura, ya que en la seua majoria es tracta d'indústries transformadores dels productes agrícoles. Especialment important per a l'economia és l'Agrupació de Cooperatives del Valle del Jerte, la qual és una cooperativa de segon orde i aglutina cooperatives agràries dels onze pobles de la vall, aixina com algunes de la veïna comarca de la Vora. A través d'ella es va posar en marcha la denominació d'orige Cirera del Jerte.
L'indústria també està present en algunes atres fàbriques com la d'alabastre en la localitat de Jerte.
En els últims anys ha proliferat un atre tipo d'activitats que poc a poc van diversificant l'economia de les seues poblacions, especialment en el sector del turisme.
Municipis i pedanies[editar | editar còdic]
| Municipi |
|---|
| Barrado |
| Cabezuela del Valle |
| Cabrero |
| Casas del Castañar |
| El Torno |
| Jerte |
| Los Tabares, pedania de Barrado |
| Navaconcejo |
| Piornal |
| Rebollar |
| Tornavacas |
| Vadillo, pedania de Cabezuela del Valle |
| Valdastillas |