Benzú

Archiu:Benzú, Ceuta (España).jpg

Benzú

Benzú és una localitat i pedania espanyola pertanyent a la ciutat autònoma de Ceuta. En plena costa atlàntica i junt a la frontera en Marroc, Benzú se situa en la part nort-occidental del municipi. Prop d'esta localitat es troben els núcleus de Beliones i Castillejos, ya en la regió marroquina de Tànger-Tetuán.

Toponímia

El nom de Benzú procedix del àrap Ben Els seus, i significa "els fills de l'Els seus", cridat aixina per la colónia que va fundar la localitat o barri de peixcadors.

Història

Dins de l'història local destaquen els descobriments arqueològics localisats en la zona del abric i cova de Benzú, en les investigacions que l'Universitat de Càdis estan portant a terme sobre estos.

Ademés de coves, s'han trobat mines antigues d'orige romà en les proximitats de Benzú. Es desconeix l'orige exacte de les primeres poblacions que varen habitar en lo que hui és el caixco urbà de Benzú al no existir restants d'estructures fenicias o viles romanes, encara que provablement els seus escassos habitants es dedicaren a la peixca i la mineria en la zona des de l'antiguetat, i per la seua proximitat varen deure estar baix l'influència o jurisdicció de Abyla/Septem Frates (Ceuta). La zona a on es troba Benzú va conéixer totes les civilisacions que varen passar per la ciutat de Ceuta, estant també entre els dominis d'Hispania, del Califato de Còrdova i de la Taifa de Màlaga. L'assentament modern de Benzú que hui en dia es coneix té el seu orige despuix de la cessió dels terrenys i el reconeiximent de la seua sobirania espanyola per part del sultà de Marroc en 1859 a través del Tractat de Wad-Ras. Els mapes de l'época (1859-1860) mostren el lloc actual de Benzú com deshabitat i sense construccions (vegen-se els mapes del tractat de Wad-Ras). Serà décades més tart en l'extracció de la pedra de les seues pedreres quan comencen a aplegar i assentar-se els seus primers pobladors, dedicats a la cantería de pedra i a la construcció del ferrocarril per al transport de les pedres a Ceuta, principalment. Posteriorment, aplegaria a Benzú població originària de Beliones i Castillejos per a treballar en la zona com a peixcadors, uns atres varen aplegar en el final del Protectorat en 1956 des d'atres llocs de Marroc, i més tart aplegarien uns atres per l'auge de l'intercanvi comercial en Marroc a través de la frontera. Des de principis de el XXI s'ha propost en ocasions pels veïns que Benzú passe a tindre el seu propi terme municipal, ajuntament i jujat de pau, sense major recorregut.^{cita requerida}