L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Reserva de la Biosfera

Les reserves de la biosfera (denominades reserves de la biósfera en països llatinoamericans[1]) són àrees o territoris reconeguts internacionalment per l'UNESCO en el marc del seu Programa sobre l'Home i la Biosfera (MaB). El seu objectiu és harmonisar la conservació de la diversitat biològica i cultural en el desenroll econòmic i social, per mig d'una interacció equilibrada entre les persones i la naturalea. A diferència de figures estrictament protegides com els parcs nacionals, en les reserves de la biosfera poden viure comunitats humanes que realisen activitats sostenibles, aünant la protecció dels ecosistemes en el desenroll humà local.[2] Cada reserva de la biosfera complix tres funcions bàsiques complementàries: conservació, desenroll i respallogístic, que la distinguixen dins de les categories d'àrees protegides tradicionals. Estes àrees servixen també com a llocs d'experimentació i aprenentage sobre el desenroll sostenible, promovent l'investigació científica, l'educació ambiental i la difusió de coneiximents sobre la gestió sustentable dels recursos.[3][4]

Mapa de la Ret Mundial de Reserves de la Biosfera en 2011. Nota: els llocs transfronterizo es redistribuïxen entre els països en els que se situen en el mapa de localisació, per tant, han segut contabilisats vàries voltes.
Paisage de la Reserva de la biosfera dels Cárpatos

Història

El concepte de reserva de la biosfera va sorgir a inicis de la década de 1970. En 1971 l'UNESCO va llançar el Programa sobre l'Home i la Biosfera (MaB), en el propòsit d'establir una base científica per a millorar la relació entre les societats humanes i el seu entorn natural. Com a part d'este programa, es va propondre seleccionar llocs representatius dels diferents hàbitats del planeta, comprenent ecosistemes terrestres, marins i costers, per a promoure en ells el concepte llavors emergent de desenroll sostenible. En 1976 es varen designar les primeres reserves de la biosfera, iniciant la conformació d'una ret mundial que ha creixcut contínuament en noves incorporacions cada any.[5] En 2001 la Ret Mundial de Reserves de la Biosfera va rebre el Premie Príncip d'Astúries de la Concòrdia, en reconeiximent a la seua contribució a la cooperació internacional en matèria de conservació i desenroll sostenible. Des de les primeres designació en 1976, el número de reserves de la biosfera s'ha expandit notablement: en 2019 sumaven 701 llocs en 124 països, i a finals de 2024 alcancen ya 759 reserves en 136 països del món. Açò reflectix la creixent adopció del model de les reserves de la biosfera a nivell global, consolidant-se com una ret que cobrix en conjunt més de 7 millons de km² (més del 5% de la superfície terrestre del planeta).[6]

Funcions i enfocament

Cada reserva de la biosfera deu complir en tres funcions complementàries que definixen la seua raó de ser:[7]

  • Funció de conservació: protegir la biodiversitat, mantenint els ecosistemes, els paisages, les espècies i els recursos genètics existents en el territori. Les àrees núcleu de la reserva solen coincidir en parcs nacionals o atres zones de protecció estricta dedicades a este fi.
  • Funció de desenroll: fomentar un desenroll econòmic i humà sostenible en les comunitats locals de la reserva. Açò implica promoure activitats productives compatibles en la conservació (per eixemple, ecoturisme, agroecología, peixca o artesania sostenibles) que milloren les condicions de vida de la població sense degradar el mig ambient.
  • Funció de respallogístic: respalar l'investigació, l'educació, la capacitació i el monitoreo continu relacionats en la conservació i l'us sostenible dels recursos naturals. En una reserva de la biosfera es faciliten proyectes científics, programes de seguiment ecològic, formació de gestors ambientals i activitats de sensibilisació que després poden replicar-se en atres llocs. Este enfocament integral és únic entre les categories d'àrees protegides, ya que combina la protecció activa de la naturalea en la participació de les comunitats humanes en iniciatives de desenroll sostenible. A diferència d'un parc nacional estrictament protegit, una reserva de la biosfera no expulsa ni aïlla a les poblacions humanes, sino que busca integrar-les com a aliades en la gestió del territori.[8] D'esta manera, les reserves de la biosfera actuen com a laboratoris vivents a on s'ensagen formes de convivència harmònica entre el ser humà i la naturalea, servint de model per a conciliar la conservació en el progrés socioeconòmic.

Gobernanza

La gobernanza de les reserves de la biosfera combina un marc internacional comú en apanys nacionals i locals flexibles que s'adapten a cada territori. Les reserves són nominades pels Estats i permaneixen baix la seua jurisdicció sobirana, en un reconeiximent internacional otorgat per l'UNESCO; el seu funcionament se somet a revisió periòdica cada dèu anys. [9] El Programa sobre l'Home i la Biosfera (MAB) es rig pel Consell Internacional de Coordinació (MAB-ICC), recolzat per la seua Oficina, el Secretariat MAB i òrguens assessores com el Comité Assessor Internacional per a les Reserves de Biosfera (IACBR) i el International Support Group (ISG). Entre les seues funcions estan designar noves reserves, prendre nota de les recomanacions de revisió periòdica i orientar l'implementació de l'estratègia i full de ruta del programa.[10]

Cada Estat és responsable de coordinar el Programa MAB en el seu territori, habitualment per mig d'un Comité Nacional, tramitar nominacions i liderar els processos de revisió cada dèu anys. Estos comités nacionals articulen a ministeris, governs subnacionals, acadèmia i societat civil.

Gobernanza a nivell de lloc

UNESCO no prescriu un únic model, pero exigix que, al moment de la designació i durant la seua vida activa, existixquen estructures “adequades” per a complir les funcions de conservació, desenroll i respallogístic. En la pràctica, un esquema eficaç sol incloure:[11]

  1. un equip de gestió en personal professional i presupost propi;
  2. un comité de gestió o directori en actors clau del territori i capacitat decisòria; i
  3. un consell assessor (per eixemple, científic o sociocultural). La composició deu equilibrar interessos públics i privats i incorporar la participació significativa de comunitats locals i indígenes. Els models varien: autoritats d'àrees protegides en un comité consultiu per a zones d'amortiguación i transició; governs locals que creen unitats específiques; o esquemes basats en ONG. L'elecció depén del marc jurídic nacional, la zonificació i la realitat socioecològica delloc. Tota reserva de la biosfera deu contar en una política o pla de gestió de vigència, elaborat de manera participativa i adoptat per l'autoritat competent; el seu compliment i actualisació s'evaluen en la revisió periòdica decenal, procés durant el qual s'analisen la zonificació, el funcionament, la participació social i els resultats obtinguts. L'incompliment sostingut dels criteris pot conduir a recomanacions correctives o, en última instància, a la retirada de l'estatus. En agost de 2025 la Regió de Magallanes (Chile) va reactivar el seu comité regional i els comités locals vinculats a dos reserves de la biosfera, per a actualisar plans de gestió i enfortir la coordinació interinstitucional de cara a les revisions davant UNESCO. [12][13]

Zonificació del territori

Per a complir eficaçment les tres funcions mencionades, una reserva de la biosfera conta en una zonificació en tres àrees principals:[2]

  • Zona núcleu: àrea o àrees de protecció estricta dels valors naturals. La seua principal funció és la conservació dels ecosistemes, hàbitats i espècies. Generalment correspon a parcs nacionals, reserves naturals integrals o atres categories de màxima protecció a on no es permeten activitats humanes extractives.
  • Zona tampó (o zona d'amortiguamiento): àrea adjacent a la zona núcleu, a on solament s'autorisen usos i activitats compatibles en la conservació. Esta zona amortigua o reduïx els impactes de les activitats humanes sobre la zona núcleu. En ella poden realisar-se, baix regulació, activitats com a turisme de naturalea, investigació, educació ambiental o aprofitament tradicionals de baix impacte.
  • Zona de transició: és l'àrea perifèrica de la reserva, a on viu la major part de la població i es promouen activitats econòmiques sostenibles. En la zona de transició es desplega plenament la funció de desenroll, incentivant pràctiques agropecuarias, forestals, peixqueres, industrials o de servicis que seguixquen criteris de sostenibilitat. És també l'espai de cooperació a on les comunitats locals, les administracions i atres actors treballen conjuntament en proyectes de desenroll compatible en la conservació. Esta estructura de tres zones és flexible i adaptada a cada cas, pero en conjunt garantisa un gradient d'usos del sol: des d'un núcleu protegit estrictament, passant per un entorn d'amortiguamiento moderadament usat, fins a una perifèria d'usos més intensos pero gestionats de forma sostenible. La zonificació permet aixina conseguir l'equilibri entre preservar la naturalea i mantindre les activitats humanes tradicionals, culturals i econòmiques en el territori de la reserva.[14][15]

Distribució geogràfica

Les reserves de la biosfera integren la Ret Mundial de Reserves de la Biosfera (WNBR), coordinada per l'UNESCO. En finalisar 2024, dita ret comprén 759 llocs en 136 països, incloent 25 reserves de caràcter transfronterizo que s'estenen sobre el territori de més d'un Estat. [15] Les reserves es distribuïxen per totes les regions del planeta: des de vastes àrees de biosfera en l'Amazonía i atres parts d'Amèrica Llatina, numeroses reserves en Europa, Amèrica del Nort i Àsia, en Àfrica, Mig Oriente, les illes del Pacífic i l'Antàrtida (a on existix una reserva en les Illes de l'Oceà Austral). Espanya és el país en el major número de reserves de la biosfera, en 53 llocs designats fins a 2021, superant inclús a països de major extensió geogràfica com Estats Units, Rússia o China. Atres nacions en una cantitat destacada de reserves inclouen justament a Rússia, China, Mèxic, França o Alemània, que conten en decenes d'estos espais cada una. En contrast, al voltant de 50 països del món encara no tenen cap reserva de la biosfera reconeguda en el seu territori. Les reserves funcionen com a nodos a on es proven solucions locals innovadores, per eixemple, maneig comunitari de boscs, agricultura sostenible, gestió hídrica o ecoturisme, que després poden ser replicades en atres llocs del món. [15] Aixina mateix, en involucrar a comunitats indígenes i locals en la presa de decisions, moltes reserves de la biosfera servixen per a revalorisar coneiximents tradicionals i promoure la participació ciutadana en la conservació. Tot això fa que les reserves de la biosfera no solament tinguen com a objectiu protegir el patrimoni natural, sino també en millorar les condicions de vida de les poblacions locals i indígenes, demostrant que és possible un equilibri harmònic entre el ser humà i la naturalea.

Vore també

Referències

  1. ↑ ASALE, RAER-. «reserva | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-09-09.
  2. ↑ 2,0 2,1 «El Programa MaB de l'UNESCO» (en es). Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Consultat el 2025-09-09.
  3. ↑ «Reserves de la Biósfera -» (en es). Consultat el 2025-09-09.
  4. ↑ «¿Qué són les reserves de biosfera?». unesco. org. Consultat el 18 de giner de 2024.
  5. ↑ «Biosphere reserves: Fifty years of celebrating life». Consultat el 2025-09-09 (en en).
  6. ↑ «Single View ÉS | Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura». www. unesco. org. Consultat el 22 de juny de 2019.
  7. ↑ «Reserves de la Biósfera -» (en es). Consultat el 2025-09-11.
  8. ↑ «ESPANYA TÉ 53 RESERVES DE LA BIOSFERA - Dònes i Patrimoni» (en és-és). https://mujeresypatrimonio. org/. Consultat el 2025-09-11.
  9. ↑ «Designation and Review Process». Consultat el 2025-09-11 (en en).
  10. ↑ «Gobernanza del programa L'Home i la Biosfera».
  11. ↑ «UNESCO. Directrius tècniques per a les reserves de biosfera».
  12. ↑ «COMPROMISOS INTERNACIONALS SUSTENTABLES: GOVERN REGIONAL REACTIVA COMITÉS DE RESERVA DE BIÓSFERAS DE MAGALLANES, TORRES DEL PAINE I VETA DE FORNS» (en es-cl). Polar Comunicacions (2025-08-20). Consultat el 2025-09-11.
  13. ↑ Austral, La Prensa (2025-08-21). «Gore reactiva comités de Reserves de la Biósfera de Torres del Paine i Veta de Forns». La Prensa Austral. Consultat el 2025-09-11.
  14. ↑ Daniela (2019-09-02). «Reserves de la Biósfera: 10 llocs increibles» (en es). Chile és TEU. Consultat el 2025-09-11.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 .

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Reserva_de_la_Biosfera&oldid=1309444»