L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena

La regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena,[1][2][3] també denominada simplement regió de Magallanes, és una de les setze regions en que es dividix Chile. S'ubica en l'extrem austral del continent americà, en la partix sur de la Patagonia. La seua capital i centre urbà en major població és Punta Arenes. Ubicada en la Patagonia chilena, llimita al nort en la regió d'Aysén, al noreste en la província argentina de Santa Creu a l'est en l'oceà Atlàntic i la província argentina de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur, al sur en el pol sur o en el passage de Drake —si es tracta dels territoris baix sobirania efectiva— i a l'oest en l'oceà Pacífic. La seua població és de 164 661 habitants en 2015, per lo que és la segona regió menys poblada del país (per davant d'Aysén). Té una extensió de 132 297 km², lo que la convertix en la de major superfície territorial de Chile. La regió a partir de l'any 2017 conta en un horari propi,[4] el que manté l'horari d'estiu chilé continental (UTC-3) durant tot l'any. Està composta per quatre províncies: Antàrtica Chilena, Magallanes, Terra del Fòc, i Última Esperança. La regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena està composta per dos zones. La zona continental té una superfície de 132 297 km² i en ella habita casi la totalitat de la població. Esta zona està separada pel passage de Drake del Territori Chilé Antàrtic —el país més propenc geogràficament—, delimitat pels meridianos 53° i 90° de llongitut oest, el paral 60° S i el Pol Sur, que és considerat oficialment com ellímit austral del país.[5] En una superfície de 1 250 257,6 km², el Territori Antàrtic és una reclamació realisada pel govern chilé des de 1940 i està subordinada a les disposicions del Tractat Antàrtic, quedant suspesa de manera indefinida de la mateixa manera que les reclamacions d'atres països firmants.

Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena
Massiç i banyes del Paine

Història

  • Administrativamente, la regió té els seus orígens en l'antiga província de Magallanes, vigent entre 1928 i 1974. Esta província, a la seua volta, va ser originada a partir del territori de Magallanes que va aplegar a la seua màxima extensió, en 1878, llimitant de facto, pel nort, en el riu Santa Creu, i per l'orient en l'oceà Atlàntic. Despuix del tractat de llímits de 1881 i elaudo arbitral de 1902, es varen establir els seus llímits definitius.

Geografia

 
Frontera Sur del Chile Tricontinental, el pol sur en una bandera nacional.

La regió conté picos montanyosos i glaciars en l'extrem nort, inclosos elements de la capa de gèl patagónica. Més al sur hi ha atres cadenes montanyoses com el cerro Bou i numeroses aigües superficials com el Sen Última Esperança, el Fiort Eberhard i ellac Grey. Les àrees protegides inclouen el parc nacional Torres del Paine i el monument natural Cova del Milodón. En este últim, s'han descobert restants del pereós terrestre extint, aixina com de l'home prehistòric que data d'al voltant de l'any 10 000 a. C. La topografia es pot dividir en quatre regions: una regió de l'archipèlec exterior (Regió Archipielágica) a l'oest i al sur, una regió montanyosa en l'oest i al sur (Regió Cordillerana), una regió de planures (Regió de les Planicies Orientals) en el noreste més una zona subandina entre les dos últimes zones (Regió Subandina Oriental).

Clima

La regió es caracterisa per baixes temperatures i forts vents durant tot l'any. La regió té cinc tipos climàtics diferents, per la diversitat d'altituts i l'ample de la regió. Per la seua proximitat als 60° S (una zona caracterisada per sistemes de baixa pressió i ciclons subpolares), els sistemes frontals passen regularment per la regió. Les illes més occidentals tenen un clima fret, humit i plujós, estant expostes a forts vents i baixes temperatures durant tot l'any.[10] La precipitació promedia 3500 mm per any, mentres que la temperatura mija anual en estes illes és de 9° C en una amplitut tèrmica baixa per les influències marítimes i els forts vents. Les precipitacions disminuïxen i les temperatures aumenten movent-se cap a l'est. Estes illes són els llocs més humits de Chile, particularment en l'illa Guarello, a on es poden registrar 9000 mm durant els anys més humits. La precipitació és alta durant tot l'any, encara que l'autumne tendix a ser l'estació més humida.

Govern i administració

Divisió polític-administrativa

La regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena, que té per capital a la ciutat de Punta Arenes, per a efectes del govern i administració interior, es dividix en quatre províncies.

Província Capital Comuna
Antàrtica Chilena Port Williams Antàrtica
Cap de Forns
Magallanes Punta Arenes Estany Blanc
Punta Arenes
Riu Vert
Sant Gregorio
Terra del Fòc Pervindre Pervindre
Primavera
Timaukel
Última Esperança Port Natals Natals
Torres del Paine
Proyecte:Chile/Mapes/Magallanes i Antàrtica Chilena

Autoritats

L'administració de la regió del poder eixecutiu radica en el Govern Regional de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena, constituït pel Governador de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena i pel Consell Regional, ademés de contar en la presència del delegat presidencial regional de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena i a tant el delegat presidencial provincial d'Última Esperança, el delegat presidencial provincial de Terra del Fòc i el delegat presidencial provincial de l'Antàrtica Chilena, representants del govern central del país. Per als efectes de l'administració local, les províncies estan dividides a la seua volta en 11 comunas ―Antàrtica, Cap de Forns, Estany Blanc, Punta Arenes, Riu Vert, Sant Gregorio, Pervindre, Primavera, Timaukel, Natals i Torres del Paine― en total regides per la seua respectiva municipalitat. El poder llegislatiu es troba representat i dividit territorialmente a través de la 15.º circumscripció del Senat de Chile constituït per dos senadors i el 28.º districte electoral -compost per tres diputats-, els quals representen als ciutadans de la regió.

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Secretaries regionals ministerials

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Economia

 
Zona Franca de Punta Arenes.
 
Hotel "The Singular Patagonia" en Port Natals.
 
Cassino i hotel Dreams en Punta Arenes.
 
Activitat ganadera en Estany Blanc.

La regió, pese a la seua escassa població, és prou dinàmica en lo econòmic. Ha presentat en els últims anys[quàn?] una diversificació de les activitats econòmiques aixina com una consolidació de les activitats històriques. En 2018, la cantitat d'empreses registrades en la regió de Magallanes va ser de 5659. L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en el mateix any va ser de -0,5, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Activitats de Defensa (117,65), Extracció i Aglomeració de Carbó de Pedra, Lignit i Turba (103,01) i Servicis Ganaders, llevat Veterinàries (96,81).[6]

Certament tota la regió s'ha orientat en la seua estructura cap a l'activitat ganadera, la que conta en sobre els 3 millons de caps de ganado oví (més del 50 % del total nacional), aixina com en prop de 400 000 caps de ganado vacú, a on abdós tipos representen un àrea d'aïllament genètic que li dona característiques codiciades als productes derivats en els mercats europeus i asiàtics. La ganaderia equina, porcina i avícola són menors, encara que el potencial dels caballares ha anat en aument. La ganaderia ha incitat l'instalació en els últims anys de numeroses empreses relacionades en l'àrea textil i de l'indústria alimentària, sobretot en la província de Terra del Fòc. La mineria constituïx un dels principals recursos econòmics en la regió, destacant-se el petròleu, gas i carbó. El petròleu va ser descobert en la regió en 1945, i va consolidar tota una infraestructura principalment en la regió esteparia nort de la província de Magallanes i en el nort de Terra del Fòc, les instalacions del qual varen donar lloc a la formació de nous poblats com a cerro Capell o Possessió. No obstant, en els últims anys[quàn?] la producció regional d'ENAP Magallanes ha declinat, donant pas a la producció únicament de gas. En canvi, en 2006 va ser aprovat el proyecte d'extracció i producció de gas des del llac Mercedes, en la zona sur de Terra del Fòc, lo que reimpulsa el caràcter energètic de la regió. Aixina mateix, entorn a l'activitat minera s'ha creat en la regió un immens pol petroquímic industrial en la zona de Cap Negra (30 km al nort de Punta Arenes), a on s'han fet grans inversions i s'ha format la més gran Planta de Metanol del món. En el mateix àmbit s'han reactivat les llabors extractives de carbó en el sen Otway, per la demanda nacional. En l'illa Guarello s'extrau pedra calcàrea. En el sector peixquer la regió presenta una gran exportació de mariscs, peixos (lluç austral, congrio, etc.), destacant entre els crustacis per la seua importància culinària, la centolla i el centollón, dels quals la regió és el principal exportador nacional.cita requerida

El sector forestal també s'ha revitalisat en els últims anys[quàn?] i s'ha reglamentat de manera prou eficient conseguint una gran exportació de fustes de Nothofagus. Junt en les activitats productives anteriors, els servicis i el comerç —caracterisat per la presencia en la regió de zona franca— han recolzat al turisme regional, sent este una de les activitats que més s'ha desenrollat en els últims anys,[quàn?] recolzat per les bellees naturals de la zona, en glaciars i gèls milenaris, formacions andinas, extensos boscs de lenga i coigue, grans llac i rius navegables, planicies, aixina com també una història cosmopolita, oberta al món, distant del restant del país, pero en un sentit de pertinença únics.cita requerida En això s'han obert nous espais de desenroll en la regió, en nova infraestructura i respecte pel mig ambient. Per este motiu la regió conta en la reserva de la biosfera Cap de Forns, la més austral del món.

Turisme

 
Torres del Paine.
 
Port Natals.

Destaquen com a destins turístics en la regió: el poblat de Port Edén, els canals patagónicos, els Campos de Gèl Sur, el parc nacional Torres del Paine, els gelera Serrano i Balmaceda, el Fort Bulnes, Port Williams, el canal de les Montanyes, la comarca de Riu Vert, les estàncies ganaderes, la ciutat de Port Natals, el cap Froward (punt més austral de Sudamérica), el parc marí Francisco Coloane en albirament de ballenes, les pingüineras del sen Otway i l'illa Magdalena, els fars de punta Prima, punta Dungeness i San Isidro. També es pràctica la peixca en numerosos rius —riu Sant Joan, riu Tranquil, riu Serrano, riu Paine, riu de les Chinenques, riu Baguals, riu Vizcachas, riu Penitente, riu Rubens, riu Pérez, riu Peixcat, riu Sant Joan, riu Gran, riu Marazzi, riu Rasmussen, riu de l'Or, riu Vert, riu O'Higgins, riu Azopardo, etc.—. La regió també conta en numerosos llac: llac Pingo, estany Blau, estany Amarc, llac Grey, llac Sarmiento, Llac Nordenskjöld, llac Pehoe, llac del Bou, llac Porteño, estany Vert, llac Dickson, estany Figueroa, estany Sofia, estany Diana, llac Balmaceda, llac Aníbal Pinte, estany Blanc, estany del Bou, estany dels Cisnes, estany Sant María, estany Parrillar, llac Lynch, llac Chic, llac Blanco, llac Desijat, llac Fagnano, llac Mercedes, llac Navarino, llac Windhond, llac Lovenborg. Aixina d'important com el parc nacional Torres del Paine, són de rellevància mundial els canals fueguinos, la cordillera Darwin, el canal Beagle i la mítica veta de Forns.

Relacions Internacionals

 
Pas fronteriç d'Integració Austral entre Chile i Argentina.
Erro al crear miniatura:
Institut Antàrtic Chilé.

La Regió de Magallanes és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena en Punta Arenes, encarregada de l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en Amèrica Llatina i el restant del món, l'Institut Antàrtic Chilé, la Comissió de Turisme i Relacions Internacionals del Consell Regional de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena, l'oficina regional en Punta Arenes del Servici Nacional de Migracions, l'oficina regional en Punta Arenes de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile), el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions en Punta Arenes i Port Natals,[7] i l'Oficina Migrant de la Municipalitat de Port Natals.[8]

En matèria d'internacionalisació en educació superior, el principal actor dins de la Regió de Magallanes és la Direcció de Relacions Internacionals de l'Universitat de Magallanes.[9]

Cooperació i integració internacional

el Govern Regional de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena participa del Comité d'Integració Austral junt als governs provincials argentins de Chubut, Santa Creu i Terra del Fòc.[10] Ademés, ha subscrit els següents convenis de cooperació internacional:

).

Passos fronteriços

.png|20px]] (Güer Aike): Passe Brecha dels Italians.

.png|20px]] (Güer Aike): Pas del Vent.

.png|20px]] (Llac Argentí): Passe Riu Don Guillermo.

.png|20px]] (Güer Aike): Pas Dorotea.

.png|20px]] (Llac Argentí): Pas Huemul.

.png|20px]] (Güer Aike): Passe Integració Austral.

.png|20px]] (Riu Gran): Pas Laurita-Cases Velles.

.png|20px]] (Riu Gran): Pas Fronteriç Radman.

.png|20px]] (Riu Gran): Pas Sant Sebastià.

Consulats en Punta Arenes

  •   Alemanya (Consulat Honorari)
  • [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]] (Consulat General) 

(Viceconsulado Honorari)

Consulats en Port Natals

  •   CHE (Consulat Honorari)

Educació

Universitat de Magallanes

Erro al crear miniatura:
Vista aérea de la Facultat d'Ingenieria de l'Universitat de Magallanes, principal universitat pública de la regió.
Erro al crear miniatura:
Centre Subantártico de l'Universitat de Magallanes en Port Wiliams.

En la capital regional, Punta Arenes es troba el Campus Central de l'Universitat de Magallanes, la qual és l'universitat més important de la Patagonia chilena. l'Universitat de Magallanes és una universitat pública i tradicional de Chile. Va ser creada en 1981 i és la successora de la sèu en Punta Arenes de l'Universitat Tècnica de l'Estat, fundada en 1961. És l'única universitat pròpia de la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena; Conta en al voltant de 4000 alumnes i ademés té sèus en els atres tres centres poblats més grans de la regió, en Port Natals, Pervindre i Port Williams, és una de les universitats patagónicas en major extensió en l'àrea de l'investigació. Campus

Demografia

Erro al crear miniatura:
Punta Arenes, capital de la Patagonia chilena, en la península de Brunswick, a on termina el continent americà.
 
Port Natals en la província d'Última Esperança.
Erro al crear miniatura:
Port Williams, ciutat més austral del món, en illa Navarino.
Erro al crear miniatura:
Pervindre, capital de la porció chilena de Terra del Fòc.
Erro al crear miniatura:
Vila Les Estreles, en l'Illa Rei Jorge, principal assentament humà en tot el continent antàrtic.

La població de la regió és una de les més baixes de Chile, encara que deu tindre's en conte que va ser una de les últimes regions en colonisar-se i poblar-se. En el cens de 1854 es varen contar 158 colon, que corresponien als pobladors de Punta Arenes, la població de natius, segons King, sumaven en 1830, uns 2200 (600 en la Patagonia occidental i 1600 al sur de l'estret). el cens de 1875 donava conte de 1144 habitants i en el de 1895 la població ya ascendia a 5170 habitants, en la seua majoria concentrats en la ciutat de Punta Arenes i les seues afores. L'instalació de les estàncies ganaderes va atraure immigrants europeus (principalment croates, espanyols i britànics); que junt als chilens de Chiloé, varen aumentar en gran medida la població de la regió. Ya en el cens de 1907, el Territori de Magallanes contava en 17 330 habitants, distribuïts de la següent manera:

  • Cd. de Punta Arenes: 12 785 hab.
  • Patagonia chilena: 1094 hab.
  • Pen. de Brunswick: 1062 hab.
  • Terra del Fòc: 1626 hab.
  • Canal de Beagle: 184 hab.
  • Última Esperança: 392 hab.
  • Riu Baker: 187 hab. Esta proporció s'ha mantingut fins als nostres dies concentrant la major part de la població regional en la ciutat de Punta Arenes, i en les capitals provincials: Port Natals, Pervindre i Port Williams. En els últims 50 anys la població ha mantingut un increment moderat, com es mostra a continuació, mantenint una de les més baixes densitat de població del país i sent esta majoritàriament urbana, concentrada principalment en Punta Arenes.
Censos
  • 1952: 55 206 hab.
  • 1960: 73 358 hab.
  • 1970: 89 443 hab.
  • 1982: 131 914 hab.
  • 1992: 143 198 hab.
  • 2002: 150 826 hab.
  • 2017: 166 533 hab. Les comunas més poblades (cens 2017) són: Punta Arenes (131 592 hab.); Natals (21 477 hab.); Pervindre (6801 hab.); Cap de Forns (2063 hab.) i Torres del Paine (1209 hab.).

 

Panoràmica de Port Natals.

Indicadors bàsics (série històrica)

A continuació es presenta la série històrica d'indicadors bàsics de la Regió de Magallanes i Antàrtica Chilena:

Any Naiximent Defunció Taxa bruta de natalitat Taxa bruta de mortalitat Taxa global de fecunditat
1997 2464 911 16,6 6,1 2,26
1998 2488 853 16,6 5,7 2,27
1999 2413 930 15,9 6,1 2,18
2000 2352 928 15,3 6 2,11
2001 2232 892 14,6 5,8 2
2002 2243 936 14,5 6 2,02
2003 2198 966 14,2 6,2 1,97
2004 2088 933 13,4 6 1,88
2005 2161 963 13,8 6,2 1,95
2006 2127 954 13,6 6,1 1,91
2007 2173 963 13,8 6,1 1,95
2008 2264 1016 14,3 6,4 2,02

archive. org/web/20111106022019/http://palma. ine. cl/demografia/menu/genera/indice. aspxFont:I. N. I. (Chile)

Cultura

Lliteratura

Són pocs els escritors regionals que s'han destacat a nivell nacional i fòra del país. Ademés del fet de que no tots els escritors regionals siguen naixcuts en la Regió de Magallanes, es reconeix a escritors que s'han adoptat el territori per a l'escritura de les seues obres. Alguns dels escritors més destacats són:

Emblemes regionals

D'acort al Decrete Llei 2339, publicat el 10 d'octubre de 1978, el nom oficial d'esta regió, la XII Regió, és «Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena».[1] No obstant, la Resolució 42 del governe regional, publicada el 5 de febrer de 1997, va dispondre en el seu artícul 1 que «la denominació oficial de la Regió és "Regió de Magallanes i Antàrtica Chilena". No podrà agregar-se a esta denominació cap element que l'altere» i, ademés, en l'artícul 2 que «els símbols oficials identificatorios de la Regió són l'Escut d'Armes, la Bandera, la escarapela, l'himne, l'arbre, la flor i l'animal que es mencionen i definixen en este reglament». D'ells, els tres últims són el ñire, el calafate i l'esturç patagónica.[3]

Aixina mateix, la Resolució 42 va establir tres efemérides regionals i cinc efemérides provincials en els seus artículs 9° i 10°, respectivament.

 

Glaciar Grey.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Otorga denominació a la Regió Metropolitana i a les regions del país, en la forma que indica». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  2. ↑ «Determina els llímits específics de les regions del país». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Promulga reglament de símbols expressius d'identitat regional». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  4. ↑ «Hora Oficial». www. horaoficial. cl. Consultat el 8 d'agost de 2017.
  5. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2020. Consultat el 26 d'octubre de 2019.
  6. ↑ «ADALYTICS». adalytics. cl. Archivat des d'el original, el 7 de setembre de 2020. Consultat el 5 de setembre de 2020.
  7. ↑ «Migracions». www. pdichile. cl. Consultat el 2025-02-21.
  8. ↑ «Oficina Migrant Adherides al Sagell Migrant». geonodo. ide. subdere. gov. cl. Consultat el 2025-02-21.
  9. ↑ «Direcció de Relacions Internacionals». Consultat el 2025-02-21.
  10. ↑ «Fullet de Comités d'Integració i Fronteres» (en és-és). DIFROL. Consultat el 2026-08-18.

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Regió_de_Magallanes_i_de_l%27Antàrtica_Chilena&oldid=1382591»