Chile insular
En blau: Chile continental.
En roig: Chile insular.
En vert: Chile antàrtic.
Chile insular és un conjunt dispers de chicotetes illas i archipèlecs d'orige volcàico en el Pacífic Sur, alluntats de Sudamérica, que són territoris baix sobirania de Chile: l'archipèlec Juan Fernández i les illes Desventuradas formen el cridat «Chile insular continental», mentres que l'illa Sala i Gómez i l'illa de Rapa Nui, abdós geogràficament ubicades en la Polinèsia, formen el denominat «Chile insular oceànic». Tot Chile insular, administrativamente depén de la Regió de Valparaíso.
Les illes Esporàdiques no constituïxen la totalitat del territori insular de Chile, sino a penes uns 328 km² —aproximadament el 0,3 % de l'àrea insular del país—. El restant correspon a un conjunt molt més ampli, integrat per unes 3739 illes i 2180 illots, que en total comprenen prop de 105 561 km².
En la política territorial chilena, este conjunt es distinguix baix la categoria de «Chile insular», en contraposició al «Chile continental», que comprén el territori ubicat en Amèrica del Sur junt en les seues illes adjacents.[1]
- A 670 km de distància a l'oest de Valparaíso, es troba el archipèlec Juan Fernández, compost per les illes Robinson Crusoe, Alejandro Selkirk i Santa Clara.
- A més de 800 km de distància del territori continental, front a la Regió de Atacama, s'ubiquen les cridades illes Desventuradas, composta per les illes Sant Ambrosio i San Félix.
- A 3220 km a l'oest de Chañaral i a 415 km al norest de Rapa Nui, s'ubica l'illa Sales i Gómez.
- A 3600 km a l'oest de Caldera, s'ubica la Illa Rapa Nui, que té una superfície de 163,6 km², sent la principal de les illes Esporàdiques.
De totes elles, solament les illes de Pasqua i Robinson Crusoe estan habitades. La primera, la més alluntada del continent i culturalment polinésica —part d'Oceania, de la mateixa manera que Sales i Gómez—, mentres que les illes Desventuradas i l'archipèlec de Juan Fernández són suramericanes.
Les illes Esporàdiques són administrades com a part de la Regió de Valparaíso. Les illes de Pasqua i Sales i Gómez formen la comuna d'Illa de Pasqua, únic component de la província homònima. Les illes Desventuradas i Juan Fernández pertanyen a la Província de Valparaíso, les primeres com a part de la comuna de Valparaíso i les segones conformant la comuna de Juan Fernández.
Sobre els husos horaris, les illes Desventuradas i l'archipèlec de Juan Fernández s'ubiquen en el huso UTC-3 (horari d'estiu) i UTC-4 (horari d'hivern), de la mateixa manera que Chile continental, mentres que Illa de Pasqua i l'illa Sales i Gómez estan en dos hores de diferència (UTC-5 en estiu i UTC-6 en hivern).
Història
[editar | editar còdic]
l'illa de Pasqua va ser habitada per primera volta per una cultura polinesia coneguda com el Rapa Nui, i els rapanui coneixien l'illa Sala i Gómez en temps prehistòrics. Per això, els acadèmics solen agrupar-les dins d'Oceania en lloc d'Amèrica del Sur.[3] Els descendents dels antics rapanui constituïxen la majoria de la població actual de l'illa de Pasqua, i es consideren polinesios, sense associar la seua illa en la cultura d'Amèrica del Sur.[4]
Les illes Juan Fernández i les illes Desventuradas estan geogràficament més pròximes a Amèrica del Sur, i no existix evidència que sugerixca un víncul en els polinesios. No obstant, tampoc varen estar habitades per cap grup d'indígenes americans, a diferència de les illes del Carib en l'oceà Atlàntic. Les illes Juan Fernández i Desventuradas han segut incloses en definicions més àmplies d'Oceania, que l'estenen més allà de les regions etnoculturales d'Australasia, Melanèsia, Micronesia i Polinèsia.[3] Açò no solament es deu a la seua condició d'illes remotes del Pacífic sense conexions geològiques en Amèrica, sino també a la seua fauna marina, que compartix moltes similituts en el restant d'Oceania.[5][6]
L'illa Sant Félix i Sant Ambrosio de l'archipèlec de les Desventuradas, com també l'illa de Pasqua són mencionades en l'obra de l'abat Giovanni Ignazio Molina com a part del territori chilé en la seua obra titulada «Compendio de l'història geogràfica, natural i civil del reyno de Chile» de 1766, traduït en 1788,[7] per lo que són considerades part del territori heretat per Chile baix el principi del uti possidetis iuris.
Illes fantasmes
[editar | editar còdic]Algunes cartes de navegació de l'Armada de Chile produïdes per la seua Servici Hidrogràfic i Oceanogràfic (SHOA) han descrit una série de roques, secs i illots en el Pacífic Sur, ubicats front a les costes de Chile i que han segut reportats per navegants a lo llarc de més d'un sigle. No obstant, expedicions posteriors no han pogut corroborar l'existència de dits accidents geogràfics. A pesar d'això, estos punts han segut mantinguts en algunes cartes com a forma d'alertar possibles perills per a la navegació. L'emergència (potser temporal) d'eixes roques i secs seria producte de la freqüent activitat sísmica en la regió.[8]
Fòra de la seua inclusió en algunes cartes de navegació, eixes roques i secs no apareixen descrites en la cartografia oficial chilena ni en la llegislació actual d'eixe país, per lo que no formen part efectiva del seu territori.
El més conegut d'estos secs fantasmes és l'illa Podestá, que hauria segut descoberta per un marí italià en 1879 i que estaria localisada a 1390 km de distància de Valparaíso a {{ |dms-lat=32°14′S |dms-long=89°08′O |dec-lat=-32.233 |dec-long=-89.133 |param=32_14_S_89_08_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, pero de la qual no s'han donat a conéixer més albiraments per lo que es manté categorizada com una illa fantasma i va ser remoguda de les cartes en 1935.
Atres roques i secs serien:[9]
- Sec Sefton (1908), reportat a {{
|dms-lat=36°54′S |dms-long=86°25′O |dec-lat=-36.9 |dec-long=-86.417 |param=36_54_S_86_25_W_|default=dms|name=}}</noinclude>.
- Banc Pactolus (1885), reportat a {{
|dms-lat=56°40′S |dms-long=74°20′O |dec-lat=-56.667 |dec-long=-74.333 |param=56_40_S_74_20_W_|default=dms|name=}}</noinclude>.
- Roca Emily (1869), reportada a {{
|dms-lat=25°38′S |dms-long=87°25′O |dec-lat=-25.633 |dec-long=-87.417 |param=25_38_S_87_25_W_|default=dms|name=}}</noinclude>.
- Roca marcada P.D. (1869), reportada a {{
|dms-lat=25°40′S |dms-long=85°00′O |dec-lat=-25.667 |dec-long=-85 |param=25_40_S_85_00_W_|default=dms|name=}}</noinclude>.
- Roca Minnehaha (1879), reportada a {{
|dms-lat=25°50′S |dms-long=106°20′O |dec-lat=-25.833 |dec-long=-106.333 |param=25_50_S_106_20_W_|default=dms|name=}}</noinclude>.
- Roca Yosemite (1903), reportada a {{
|dms-lat=32°05′S |dms-long=83°16′O |dec-lat=-32.083 |dec-long=-83.267 |param=32_05_S_83_16_W_|default=dms|name=}}</noinclude>.
- Sense nom, reportat a {{
|dms-lat=43°13′S |dms-long=97°43′O |dec-lat=-43.217 |dec-long=-97.717 |param=43_13_S_97_43_W_|default=dms|name=}}</noinclude>.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Institut Geogràfic Militar (1998). Atles Geogràfic per a l'Educació, 5.ª edició, Santiago: Institut Geogràfic de Chile. ISBN 956-202-053-3.
- ↑ «La plataforma continental estesa en illa de Pasqua i Sales i Gómez». Revista Marina. Consultat el 26 de giner de 2024.
- ↑ 3,0 3,1 (1986) Review of the Protected Areas System in Oceania (en en), International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. «Easter Island on the east has been included on the basis of its Polynesian and biogeographic affinities even though it is politically apart. The other islands of the eastern Pacific (Galapagos, Juan Fernandez, etc.) have sometimes been included in Oceania.»
- ↑ SBS Austràlia. «Saving the Rapanui». Consultat el 16 de febrer de 2022.
- ↑ PLOS ONE.Journals.plos.org.11(1)
- i0145059.doi:10.1371/journal.posa.0145059.
- ↑ Gayana.75(2)
- 201–202.doi:10.4067/S0717-65382011000200011.
- ↑ (1788) Compendio de l'història geogràfica, natural i civil del reyno de Chile, p. 7.
- ↑ National Geospatial-Intelligence Agency dels Estats Units
- ↑ South America pilot. pp. 294-295. Escrit per United States Hydrographic Office. Publicat per Govt. print. off., 1920
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chile insular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.