Australasia
Australasia és una regió a l'oest d'Oceania, que comprén Austràlia, Melanèsia i Nova Zelanda (atres voltes s'inclou tota Oceania o a Wallacea). La seua definició i delimitació han anat evolucionant des de el XVIII, i la seua interpretació actual varia segons se li done un enfocament ecològic, biogeográfico o geopolític. Per a efectes de l'ONU, Australasia és una de les 22 subregiones en que es dividix el món, esta a la seua volta està composta per 2 països: Austràlia i Nova Zelanda.
El terme va ser falcat per l'estudiós francés Charres de Brosses en 1756. Geològicament, esta regió equival aproximadament a l'àrea emergida de la placa australiana.
Us biogeográfico
[editar | editar còdic]El terme va ser falcat en 1756 per Charres de Brosses, en el seu Histoire dones navigations aux terres australs (Història de les navegació cap a les terres australs). Ho va derivar del llatí "al sur d'Àsia", per a diferenciar-la de la Polinèsia i del Pacífic suroriental.
En la segona mitat de el XIX, Alfred Russell Wallace ciñó més el concepte sense parlar clarament de Australasia. Va definir una regió biogeográfica que va cridar australiana, composta de quatre subregiones zoogeográficas la fauna de la qual tenia traces comunes o derivava d'un mateix procés evolutiu:Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
- Regió oceànica (Polinèsia i Micronesia)
- Nova Zelanda
- Austràlia i Tasmania
- Nova Guinea, l'archipèlec Bismarck, les illes Salomón, Celebes, Molucas i les illes menors de la Sonda situades a l'est de Bali.
Wallace va definir en precisió la llínea divisòria biològica que separa Australasia d'Àsia, que va ser cridada posteriorment llínea de Wallace. En el XX es va comprovar que la llínea de Wallace es troba en la rodalia de la frontera de tres plaques tectónicas; la placa de la Sonda, la placa de la Mar de Banda i la placa de Timor-Leste.
En la segona mitat de el XX, es va ser modificant la definició de Australasia segons es desenrollava el concepte d'ecozonas o zones biogeográficas, per a portar a terme adequades polítiques de conservació. En 1975, a petició de l'Unesco i de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), el biòlec Miklos Udvardy va propondre un sistema de classificació biogeográfico i ecològic de les terres emergides, basant-se en les classificacions anteriors establides per Wallace i Philip Sclater. Establix regnes biogeográficos, subdivididos a la seua volta en províncies biogeográficas, en els que la Australasia tradicional es troba repartida entre varis regnes:
Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
- Austràlia i Tasmania soles passen a conformar el regne australià
- Nova Guinea, Molucas i la Melanèsia tradicional s'inclouen en el regne oceànic (junt en la Polinèsia i la Micronesia)
- Les illes de la Wallacea, exceptuant Molucas, s'inclouen en el regne indomalayo
- Nova Zelanda constituïx la província biogeográfica de Nuevazelandia, i és part del regne antàrtic
Pero l'acceptació més generalisada del terme Australasia és la que li ha donat el Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF) en establir una nova classificació de la biodiversitat terrestre en 238 ecorregiones localisades en 8 regnes biogeográficos o ecozonas. Segons WWF, Australasia és una ecozona que comprén:[1]
- Austràlia i Tasmania
- Nova Zelanda
- Nova Guinea i les illes de Melanèsia
- les illes de la Wallacea
Esta delimitació no és rígida ya que les ecorregiones es solapan a sovint i poden comprendre països de distintes ecozonas. Aixina per eixemple, Nova Zelanda es relaciona en la ecozona d'Oceania per les seues selves humides tropicals i subtropicales, mentres que està vinculada en Australasia per les seues selves mixtes i templades.
Us geopolític i deportiu
[editar | editar còdic]
En ocasions el terme Australasia s'usa per a fer referència únicament a Austràlia i a Nova Zelanda, a falta d'una atra paraula que es referixca exclusivament a estos països. Austràlia i Nova Zelanda tenen un passat colonial comú i una realitat contemporànea pareguda, com a països angloparlantes i desenrollats, que els distinguix dels demés països de l'àrea. Pero els diferencien els seus respectius aborigen que tenen orígens genètics i culturals distints. En el sentit geopolític, la paraula té poc us i el terme no és popular en Nova Zelanda per l'émfasis que es posa en Austràlia. Existixen no obstant societats i associacions el nom de les quals inclou la referència a Australasia.
El terme també va començar a utilisar-se per a nomenar a l'equip combinat d'Austràlia i Nova Zelanda. Entre els anys 1905 i 1913, un equip combinat va competir en la Copa Davis de tenis, i la va guanyar en cinc ocasions. També, els dos països varen formar un sol equip baix eixe nom per a participar en les Olimpiades de 1908 i de 1912.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Llista de les ecorregiones i ecozonas en la pàgina de WWF [1] [2] archivat en Wayback Machine., consultat el 13 de juliol de 2010
- Este artícul conté una traducció derivada de «Australasia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.