Wallacea

Mapa de Wallacea entre la plataforma de Sunda a l'oest i noroest, i la plataforma de Sahul a l'est i surest de l'àrea. El mapa mostra les tres llínees (Wallace, Weber i Lydekker) que corresponen a les fosses que definixen els llímits biogeográficos de la Wallacea.

La Wallacea designa les illes i els fondos marins situats en la zona roja. La llínea blava correspon a la llínea de Weber.

Wallacea és la denominació biogeográfica d'una regió natural repartida entre Indonèsia i Timor Oriental, composta per varis grups d'illes i els fondos marins que les rodegen. Constituïx una zona intermija entre Àsia i Oceania, de les que està separada per dos profundes fosses marines marcades per la llínea de Wallace i la llínea de Lydekker.

Inclou la major part de les illes menors de la Sonda (Nusa Tenggara en indonesi) com Lombok, Sumbawa, Komodo, Flores i Sumba, Timor-Leste, Célebes, les illes Molucas Septentrionals (Maluku Utara) en l'illa d'Halmahera i les Molucas (Maluku) exceptuant les illes Aru, que pertanyen a la placa de Sahul (Australasia).

Les illes de la Wallacea s'estenen entre la plataforma de la Sonda (extensió del surest asiàtic que comprén la península Malaya, Sumatra, Borneo, Java i Bali) a l'oest, i la plataforma Sahul (inclou Austràlia, Nova Guinea i les illes Aru) a l'est i surest. La superfície terrestre de la Wallacea cobrix 338 494 km².

La Wallacea és una de les regions de major biodiversitat del món i una de les que conta en més espècies endèmiques zoològiques i botàniques. Està també greument amenaçada per l'activitat humana, per lo que ha segut identificada per l'organisació Conservation International com un dels 32 «punts calents de biodiversitat» existents en el món.

Delimitació biogeográfica

El llímit entre la placa de la Sonda i Wallacea és definit per la llínea Wallace, el nom de la qual fa referència al geógrafo Alfred Russel Wallace, qui va observar marcades diferències en la fauna de les illes situades a un costat i un atre de la llínea. Les illes situades a l'oest de la llínea (Sumatra, Java, Bali i Borneo) compartixen una fauna similar a la del surest asiàtic, en particular mamífers com els tigres, rinoceronts i simis. La glaciació del Pleistoceno havia fet baixar el nivell de les mars fins a deixar al descobert la plataforma continental de la Sonda, de tal manera que estes illes estaven unides per terra i prolongaven el continent asiàtic. Els animals terrestres podien per lo tant desplaçar-se fàcilment des d'Àsia fins a la vora de la plataforma emergida, marcat per la profunda fossa de Wallace, que sempre va permanéixer baix les aigües.

La mateixa situació es repetix a l'est de la Wallacea. Austràlia (junt en Tasmania), Nova Guinea i les illes Aru constituïen en el pleistoceno un mateix continent emergit, Sahul, separat de la Wallacea per una atra fossa marina, la llínea de Lydekker. Una volta més, solament les espècies capaces d'afranquir grans espais marítims varen aplegar a poblar les illes de la Wallacea.

Per eixe motiu, les illes de la Wallacea tenen molt pocs mamífers terrestres, aus terrestres i peixos d'aigua dolça d'orige continental, degut a que estos animals tenen grans dificultats per a creuar la mar oberta. No obstant, moltes espècies de pardals, reptils i insectes varen ser capaços de creuar els estrets, tant des d'Àsia com des d'Austràlia.

La fauna i la flora procedents de l'est o de l'oest de la Wallacea s'equilibren en un punt intermig a lo llarc d'una tercera llínea anomenada llínea de Weber. A l'oest de la llínea, més del 50 % de les espècies són d'orige asiàtic mentres que a l'est més del 50 % és d'orige australià i de Nova Guinea. La llínea de Weber determina per lo tant el verdader llímit zoològic entre la regió indomalaya (la Sonda) i Austràlia-Nova Guinea (Sahul).

Biodiversitat única

Per la fragmentació territorial de la Wallacea, que es va separar d'Àsia fa uns 200 millons d'anys, la regió té numeroses espècies animals úniques en el món que varen evolucionar aisladamente en les illes. Té també espècies representatives de les regions biogeográficas indo-malaya i Australasia. La totalitat de les seues costes i fondos marins estan compresos dins de l'àrea anomenada Triàngul de coral, la zona de major riquea coralina i una de les de major biodiversitat del món.

Flora

Encara que la flora de Wallacea no es conega encara del tot, les investigacions portades a terme fins a principis de el XXI han registrat 1500 espècies vasculars endèmiques que representen 15 % del total de les espècies presents en la Wallacea. També s'han registrat 15 gèneros endèmics.

A diferència dels boscs del surest asiàtic, rics en arbres d'alt valor comercial, els boscs tropicals de la Wallacea tenen poques espècies diptocarpàcees. Entre els arbres aprovechables comercialment es troben el kauri (Agathis), el pal de rosa (Pterocarpus indicus) i el eucalipto arc-iris (Eucalyptus deglupta)

Fauna

Mamífers

De les 220 espècies de mamífers censades en Wallacea, 125 no existixen en cap atre lloc del món. Si es resten les numerosíssimes espècies de rat penat que varen poder dispersar-se degut a que poden volar, s'aplega a un 88% d'endemisme.

Entre els mamífers més excepcionals es poden citar:

• el babirusa (Babyrousa babyrussa), una espècie de javalí.
• dos tipos de búfalos nanos o anoas, Bubalus depressicornis i Bubalus quarlesi, que solament es troben en Célebes.
• La civeta (Macrogalidia musschenbroekii), endèmica en Célebes;
• 25 espècies de rosegadors.
• numeroses espècies de primats.

Al voltant d'un terç dels mamífers endèmics de Wallacea estan en perill d'extinció.

Aus

S'han identificat 650 espècies d'aus en Wallacea, de les que 265 són endèmiques, i 29 gèneros endèmics. L'illa Célebes és la que conta en més espècies d'aus: 365 espècies de les que 96 són endèmiques. L'organisació Bird Life International ha identificat 10 àrees d'aus endèmiques (Endemic Bird Areas, EBAs) en la Wallacea. Entre les espècies més amenaçades es troben les aus del paraís, de la família Paradisaeidae.

Reptils

Wallacea conta en 220 espècies de reptils, de les que 100 són endèmiques. Existixen també 3 gèneros endèmics de serps: Calamorhabdium, Rabdion i Cyclotyphlops.

Pero el reptil més emblemàtic de Wallacea és sense lloc a dubte el dragó de Komodo (Varanus komodoensis), el lacertido més gran del món. Es troba en les illes de Komodo, Padar, Rinca i Flores, en les illes menors de la Sonda.

Amfibis

Wallacea conta en 45 espècies d'amfibis, de les que 33 són endèmiques, com és el cas del sapo de celebes (Ingerophrynus celebensis).

Peixos d'aigua dolça

S'han censat 300 espècies de peixos de riu en Wallacea, de les que 75 són endèmics. Casi tots els peixos d'aigua dolça de la zona poden viure en aigua de mar.