Sahul
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Sahul, també cridat continent australià, és una regió geogràfica situada en el continent Oceania, conformada per Austràlia continental, Tasmania, Nova Guinea i diverses illes adjacents com les illes Aru i les Raja Ampat.[1] A pesar de que Austràlia continental està separada de Nova Guinea pel estret de Torres i de Tasmania pel de Bass, les tres masses de terra són les parts emergides de la mateixa plataforma continental i estan molt relacionades des dels punts de vista biològic, geològic i antropològic.
Les illes de Nova Zelanda no són considerades part de Sahul, sino de Zelandia, pero per a atres propòsits vinculats en la biogeografía s'agrupen en Australasia.
Només Austràlia
[editar | editar còdic]El continent d'Austràlia a voltes es definix com que inclou Austràlia continental i les illes circumdants, inclosa Tasmania, lo que ho convertix en el continent més menut del món.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp Quan s'utilisa esta definició, Austràlia és l'únic continent del món que està governat per un sol estat nacional, Austràlia.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp
Quan es definix solament com Austràlia, el continent té un tamany aproximat de 7 690 000 quilómetros quadrats (2 970 000 milles quadrades).Plantilla:Sfnp És el continent més baix del món, el seu punt més alt és el mont Kosciuszko en una elevació de 2228 metros (7310 peus), el punt més baix és el llac Eyre, que està a 15 metros (49 peus) per baix del nivell de la mar, i el promig del continent l'elevació és de 330 metros (1080 peus).Plantilla:Sfnp
Us del terme
[editar | editar còdic]Plataforma continental Sahul
[editar | editar còdic]L'història del terme es remonta a el XVII en que figurava en mapes holandesos com Sahull o Sahoel, per a referir-se als bancs d'arena entre Austràlia i Timor-Leste.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where La plataforma continental va ser establida en 1845 en el nom de Gran Banc Australià per G.W. Earl[2] qui va notar que hi havia cangurs tant en Austràlia com en Nova Guinea i les illes Aru. En 1919 es va rescatar el terme Sahul pel geólogo holandés Molengraaff.[3]
Continent Sahul
[editar | editar còdic]En la història geològica de la Terra, es denomina continent Sahul a la continuïtat terrestre Austràlia-Tasmania-Nova Guinea,[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where ya que estaven units per les terres emergides durant el Pleistoceno.[4][5] Abans de 1970 se li va cridar Australasia,[3] en els 70 Gran Austràlia i finalment en 1975 es va estendre el nom Sahul tant per a la plataforma com per a l'antic continent.[6]
Regió de Sahul i el continent Austràlia
[editar | editar còdic]El cridat continent australià equival geogràficament a Sahul. No existix actualment uniformitat de criteris per a definir el número i la naturalea dels continents de la Terra, per lo que en atres cultures o llengües com l'anglés, en lloc d'Oceania es preferix l'us de continent australià o simplement Austràlia[7][8] generant-se ambigüitat entre Austràlia el país i el continent en el mateix nom. En canvi l'us d'Oceania com a continent,[9][10] és un concepte més ampli i tradicional que s'usa en gran part del món, com és el cas d'Amèrica Llatina i de sur d'Europa.
Atres térmens per a referir-se a esta regió usats per biòlecs i arqueòlecs són Meganesia,[11] Australínea[12] i Austràlia-Nova Guinea.[13] En tots estos casos la definició i llímits varien segons diversos criteris podent ser equivalent a Sahul o incloure ademés parts d'Oceania com Nova Zelanda o Polinèsia. Un atre terme és Oceania Propenca, usat a voltes en l'àmbit biogeográfico i llingüístic, el qual definix la partix Oest de Melanèsia, i a voltes inclou a Austràlia i atres illes.[14]
Geografia
[editar | editar còdic]Ocupa un àrea total d'uns 8 560 000 km². La Mancomunidad d'Austràlia ocupa la major part de l'àrea; aquella i les illes adjacents estan conectades per una plataforma continental poc profunda (50 m) que cobrix uns 2 500 000 km².[15][16] Les illes de l'est del archipèlec malayo a partir de la llínea de Wallace, incloent l'illa de Timor-Leste, no formen part de Sahul sino que pertanyen a una regió frontiça entre Oceania i Àsia cridada Wallacea.
Austràlia es caracterisa pel seu interior sec i pla. A l'est, el centre pla està delimitat per la Great Dividing Range, que alcança una altura de 2228 m s. n. m. en el Mont Kosciuszko. Esta cordillera s'estén fins a Victoria en el surest. En l'oest del continent, escassament poblat, es troben els Deserts australians, com el Desert de Nullarbor. Estos paisages plans només es veuen interromputs ocasionalment per elevació com la MacDonnell Ranges. Un punt de referència destacat del territori continental australià és el inselberg Uluṟo, al peu del com es troben varis llocs sagrats aborigen.
A diferència del restant del continent, Nova Guinea alberga montanyes molt accidentades per la colisió en la Placa Continental Euroasiàtica. Una cadena montanyosa d'uns 200 km d'ample creua tota l'illa d'oest a est. Ací es troben les montanyes més altes del continent, la Puncak Jaya en 4884 m s. n. m. i el Mont Wilhelm en 4509 m s. n. m. Plantilla:Altura.
Els rius més famosos d'Austràlia són, per eixemple, el riu Darling, el riu Murray, el riu Snowy i el Sepik. L'interior és pobre en depòsits d'aigua dolça, en grans llac salats com el Llac Eyre dominant el paisage. El llac Eyre també representa el punt més baix d'Austràlia, en -15 m s. n. m.
Geologia
[editar | editar còdic]
La plataforma continental de Sahul està recolzada principalment en la placa Indoaustraliana. Antigament, va estar unit a l'Antàrtida i va formar part del supercontinente meridional de Gondwana fins que la placa va començar a separar-se dirigint-se cap al nort.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Durant la major part del temps posterior a esta separació, Austràlia, Nova Guinea i Tasmania varen permanéixer unides per ponts continentals deixats al descobert pel baix nivell de la mar, permetent aixina el pas dels animals i dels primers hòmens. Estos ponts corresponen, en la partix nort del continent, a l'actual mar de Arafura, al mar de Timor-Leste, al golf de Carpentaria i al estret de Torres, que separen Austràlia de les illes de la Wallacea i de l'illa de Nova Guinea, i en el sur al estret de Bass que separa Austràlia de Tasmania. Els últims dèu mil anys, en pujar el nivell de les mars estos varen alvançar a través de les terres baixes aïllant l'antic continent en una àrida massa de terra de poca altitut (Austràlia) i dos illes montanyoses (Nova Guinea i Tasmania).
En el Jurásico fa uns cent huitanta millons d'anys, Gondwana també va començar a dividir-se gradualment en els actuals «continents del sur». A principis del Cretácico Superior, fa uns noventa y cinco millons d'anys, els blocs continentals d'Amèrica del Sur, Àfrica-Aràbia, Indo-Madagascar i Australo-Antàrtica s'havien separat en gran mida. No obstant, les jóvens conques oceàniques entre estos blocs eren encara relativament estretes. Més vesprada, en el Cretácico Superior, l'Índia es va separar de Madagascar, es va desplaçar ràpidament cap al noreste en el Paleoceno i va colisionar en Eurasia en l'Eoceno fa uns 50 millons d'anys. Madagascar, en canvi, es va mantindre prop d'Àfrica. Encara que la primera fase de la separació del continent australià de l'Antàrtida va començar en el Cretácico primerenc, va permanéixer prop de l'Antàrtida fins al Paleoceno i només va començar a migrar ràpidament cap al nort en el Eoceno. La separació de Zealandia (en Nova Zelanda) de la Australo-Antàrtida ya estava relativament alvançada en esta época. En l'Oligoceno, fa uns 25 millons d'anys, el continent australià va colisionar en un arc d'illes del Pacífic sudoccidental, precursor de les actuals Illes Marianes i de la Dorsal de Palaos, lo que va provocar el plegament de les montanyes de Nova Guinea. En el Mioceno, fa uns quinze millons d'anys, el continent australià va començar a roçar l'extrem surest de Eurasia (és dir, l'actual Surest Asiàtic), i poc a poc es va formar la situació actual. Durant el Pleistoceno, Austràlia, Nova Guinea i Tasmania eren una massa de terra contínua, Sahul,[1] pel baix nivell global de l'mar. Només fa uns dotze mil anys es va inundar l'Estret de Bass, i fa huit mil anys es va inundar també l'Estret de Torres, i en ell les conexions terrestres entre Austràlia i Tasmania o Nova Guinea.
Biologia
[editar | editar còdic]En tota l'àrea es va desenrollar una flora i fauna úniques. Els monotrema i marsupialés també varen existir en atres continents, pero solament en Austràlia i en Nova Guinea es varen convertir en espècies dominants. La diversitat aviaria també va florir, en particular l'orde dels paseriformes, el qual es va escampar per tot lo món i comprén més de la mitat de les espècies d'aus vivents. Alguns animals com els macrópodos, els monotrema i els casuarios són endèmics de la regió de Sahul.
Antropologia
[editar | editar còdic]A mitan de el XX, l'antropòlec Carleton S. Coon va sostindre que hi ha una relació entre els aborigen d'Austràlia, Nova Guinea i Tasmania. En els últims vint anys s'ha demostrat que a nivell genètic, existix una antiga relació entre els aborigen australians i els papúes, que ve de l'época de les primeres migracions humanes en el Pleistoceno.[1] Hi ha més de quaranta jaciments localisats en el continent Sahul datats per radiocarbono entre els quaranta mil i els trenta mil anys, moment a partir del que es conta en abundants manifestacions d'art i ornamentació personal.[17]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Kirch, Patrick Vinton (1997). The Lapita peoples: ancestors of the oceanic world, Blackwell Publishers, p. 1-3. ISBN 978-1-55786-112-2.
- ↑ Earle, W. (1845). On the physical structure and arrangement of the Indonesian Archipelago. Journal of the Geographical Society of London 15: 358:365
- ↑ 3,0 3,1 Ballard, Chris (1993). «Stimulating minds to fantasy? A critical etymology for Sahul». Sahul in review: pleistocene archaeology in Austràlia, New Guinea and island Melanèsia. Canberra: Australian National University. pp. p. 17. ISBN 0-7315-1540-4
- ↑ J.F. O’Connella, J. Allen 2003 Dating the colonization of Sahul (Pleistocene Austràlia–New Guinea): a review of recent research
- Archivat el 3 de novembre de 2013 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Vore seqüència d'imàgens». Archivat des d'el original, el 26 de juliol de 2017. Consultat el 30 de març de 2011.
- ↑ Allen, J.; J. Golson and R. Jones (eds) (1977). Sunda and Sahul: Prehistorical studies in Southeast Àsia, Melanèsia and Austràlia. London: Academic Press. ISBN 0-12-051250-5.
- ↑ «Continent». Encyclopædia Britannica. 2006. Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc.
- ↑ The New Oxford Dictionary of English. 2001. New York: Oxford University Press.
- ↑ Oceà Un, Diccionari Enciclopèdic i Atles Mundial, "Continent", page 392, 1730. ISBN 84-494-0188-7
- ↑ Els Cinc Continents, Planeta-De Agostini Editions, 1997. ISBN 84-395-6054-0
- ↑ Filewood, W. (1984). "The Torres connection: Zoogeography of New Guinea". Vertebrate zoogeography in Australasia. Carlisle, W.A.: Hesperian Press. pp. 1124–1125. ISBN 0-85905-036-X.
- ↑ Dawkins, Richard (2004). The ancestor’s tale: A pilgrimage to the dawn of evolution. Boston: Houghton Mifflin. pp. 224. ISBN 0-618-00583-8.
- ↑ James F. O’Connell & Jim Allen 2005-06, Pre-LGM Sahul (Pleistocene Austràlia-New Guinea) and the Archaeology of Early Modern Humans [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ R.C. Green 1991, Near and remote Oceania: disestablishing ‘Melanèsia’ in culture history [2] archivat en Wayback Machine. A. Pawley (Ed.), Man and a Half: Essays in Pacific Anthropology and Ethnobiology in Honour of Ralph Bulmer, The Polynesian Society, University of Auckland, pp. 491-502
- ↑ «Big Bank Shoals of the Timor-Leste Siga: An environmental resource atles». Australian Institute of Marine Science. Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2006. Consultat el 28 d'agost de 2006.
- ↑ «Republik Indonèsia». Dr Willy Wirantaprawira. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2012. Consultat el 28 d'agost de 2006.
- ↑ Panera, J. i Rubio Jara, S.(2008).Revista A distància.Madrit:23(4)
- 12-21.ISSN 1133-1151.Consultat el 21 d'agost de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Berra, Tim M.. A natural history of Austràlia, Sydney: University of New South Wales Press Ltd. ISBN 0-86840-472-1.
- «Austràlia in clave and space», Shaping a nation: a geology of Austràlia, Canberra: Commonwealth of Austràlia (Geoscience Austràlia) and ANU I Press. ISBN 978-1-921862-82-3.
- Davies, Hugh L.. “The geology of New Guinea - the cordilleran margin of the Australian continent”. Episodes Journal of International Geoscience 35 (1): 87–102. doi:.
- «Climatic change down under».New Scientist Publications.London:68(977)
- 523–525.ISSN 0262-4079.
- “Twentieth century occurrence of the Long-Beaked Echidna Zaglossus bruijnii in the Kimberley region of Austràlia” . ZooKeys (255): 103–132. doi:. PMID 23459668.
- The Australian continent: a geophysical synthesis, Canberra: Australian National University Press. ISBN 9781760462475.
- A prehistory of Austràlia, New Guinea and Sahul, Sydney: Academic Press Austràlia. ISBN 0-12-746750-5.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Sahul Clave [3] archivat en Wayback Machine., de Monash University (Austràlia) (anglés)
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sahul» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.