Cretácico Superior

Plantilla:Cretácico El Cretácico Superior és la segona i última série del Cretácico en l'escala temporal geològica. Es denomina Cretácico Tardà quan es referix a l'época corresponent. Succeïx al Cretácico Inferior i precedix al Paleoceno (primera série del Paleógeno). Comença fa uns 100 millons d'anys i finalisa fa 66 millons d'anys. Està dividit en sis edats/pisos: Cenomaniense, Turoniense, Coniaciense, Santoniense, Campaniense i Maastrichtiense. Els térmens Cretàceu Superior i Cretàceu Tardà estan obsolets.^{cita requerida}

Durant este temps es diversificaron els dinosauris ceratópsidos, tiranosáuridos, hadrosáuridos, ankylosáuridos, etc. Les primeres aus i mamífers es varen fer abundants. En la mar aguaitaven grans depredadors com els plesiosaurios i mosasáuridos. Les plantes en flors es varen expandir per tots els continents.

Els continents en estos temps ya estaven separats i tenien una forma pareguda a l'actual pero en moltes parts distintives, per eixemple: en l'interior de Norteamérica va haver un gran mar que dividia al continent, conegut com "Via marítima Cretácica" o "Mar interior occidental", a on caçaven els grans depredadors marins. l'Índia va permanéixer durant molt temps com un continent aïllat, separant-se cada volta més d'Àfrica fins que colisiona en Àsia durant l'Eoceno, molt temps despuix.

El fi del Cretácico està marcat per l'Extinció massiva del Cretácico-Paleógeno (extinció de el K-Pg).

Clima

Durant el Cretácico Superior el clima era més càlit de lo que és actualment, si be s'evidencia una tendència cap a un clima més fret en el periodo. Els tròpics es varen restringir a la regió equatorial i les latitutés del nort varen experimentar condicions climàtiques més estacionals.

Paleogeografia

Per la tectónica de plaques, es va produir l'expansió del oceà Atlàntic, lo que va tindre com a conseqüència el desplaçament gradual d'Amèrica cap a l'oest. El mar interior occidental va dividir Amèrica del Nort en una mitat oriental i una occidental: Appalachia i Laramidia. Europa va mantindre el curs cap al nort en direcció a Àsia. En l'hemisferi sur, Austràlia i l'Antàrtida aparentment varen permanéixer conectades i varen començar a alluntar-se d'Àfrica i Amèrica del Sur. Lo que hui és Europa solia ser una cadena d'illes en algunes espècies de dinosauris nanos endèmics d'estes illes.