Laramidia

Laramidia (a l'esquerra), fa uns 100 millons d'anys

Laramidia va ser una illa continent que va existir durant el Cretácico Superior (99,6–66 Ma), quan la mar interior occidental dividia Amèrica del Nort en dos. Durant el Mesozoico, Laramidia era una illa separada d'Appalachia per la mencionada mar, que es va ser reduint i va acabar per retirar-se cap al golf de Mèxic i la baïa de Hudson. Les masses terrestres es varen unir per a formar Norteamérica.

El seu nom va ser falcat per J. David Archibald en 1996, en homenage a la ciutat de Laramie (Wyoming), situada en lo que va anar l'antiga illa.

Geografia

Laramidia s'estén des de la moderna Alaska fins a Mèxic. La zona és rica en fòssils de dinosauris: tiranosáuridos, dromeosáuridos, troodóntidos, hadrosáuridos, ceratopsianos (entre ells el Kosmoceratops i el Utahceratops), paquicefalosaurios i titanosaurianos saurópodos són alguns dels grups de dinosauris que varen viure en esta àrea.

S'han trobat fòssils de vertebrats en tota la regió, des d'Alaska fins a Coahuila.

Fauna

Des de l'edat Turoniense del Cretácico Superior fins al principi del Paleoceno, Laramidia va estar separada de Appalachia per la mar interior occidental. Com a resultat, durant eixe temps la fauna va evolucionar de forma distinta en cada illa. Les condicions geològiques varen ser en general favorables a la conservació de fòssils en Laramidia, fent del oest dels Estats Units una de les zones més productives de fòssils del món. Es coneix poc de la biodiversitat en Appalachia durant el Cretáceo, ya que existixen pocs depòsits de fòssils en la regió, degut a que molts d'ells varen quedar destruïts durant les glaciacions del Pleistoceno. No obstant, existixen llits de fòssils en lo que va anar el continent de Appalachia que encara no han segut descobertes.

En la Norteamérica del Cretáceo, els predadores dominants eren els Tiranosaurios, grans terópodos en caps proporcionalment enormes dissenyades per a arrancar la carn dels seus assuts. En Laramidia, el cim de la cadena alimentària terrestre estava ocupada pels terópodos tiranosáuridos com el Tyrannosaurus rex, el Nanuqsaurus, el Daspletosaurus, el Teratophoneus, ademés dels terópodos Albertosaurinae com el Albertosaurus i el Gorgosaurus. Tots pertanyen a la família dels tiranosáuridos, encara que no són contemporàneus. Els fòssils de tiranosáuridos presenten grans caps i cames, que contrasten en les proporcionalment chicotetes pates davanteres. Les dents que posseïxen els membres d'esta família són comparables a taches de ferrocarril i eren capaços de infligir greus danys en els seus assuts.

Un atre grup de dinosauris comú en Norteamérica eren els hadrosáuridos. El registre fòssil mostra una gran varietat d'eixemplars de hadrosaurio en Laramidia.

Hi ha atres diferències entre les fauna de les dos masses insulars. En Laramidia seguia havent saurópodos en el Cretáceo, quan aparentment ya s'havien extinguit en Appalachia. No obstant, sembla que els nodosáuridos eren més abundants en Appalachia. Els nodosaurios eren grans dinosauris acorazar herbívors, similars al armadillo. En Laramidia eren escassos, i solament s'han trobat restants de gèneros especialisats com el Edmontonia i el Panoplosaurus.