Paleoceno
Plantilla:Paleógeno El Paleoceno és la primera série i época del Paleógeno en l'escala temporal geològica. Succeïx al Cretácico Superior (última época del Cretácico) i precedix al Eoceno. Comença fa 66 millons d'anys i finalisa fa 56 millons d'anys.[1]
El Paleoceno és immediatament posterior a l'extinció massiva del final del Cretácico, conegut com llímit K-Pg (Cretácico-Paleógeno), que marca la desaparició dels dinosauris (l'extinció massiva del Cretácico-Paleógeno). La desaparició dels dinosauris va deixar sense cobrir la majoria de les casetes ecològiques en tot lo món, i el nom de "Paleoceno" prové del grec παλαιός (palaios), que significa "vell", i καινός (kainos), "nou" fent referència a la fauna que va aparéixer durant l'época, ans que els moderns órdens de mamífers sorgiren en l'Eoceno
Subdivisions
[editar | editar còdic]La Comissió Internacional d'Estratigrafia reconeix les següents edats/pisos del Paleoceno:[1]
L'estratotipo dellímit inferior del Daniense es troba en El Kef (Tunis), datat en 65,5 ± 0,3 millons d'anys, i que es fa coincidir en la caiguda del meteorit que va produir el cràter de Chicxulub, en Mèxic.[2][3] Recentment (2010), s'han ratificat formalment per l'Unió Internacional de Ciències Geològiques els estratotipos de llímit inferior globals del Selandiense (fa 61,1 millons d'anys, que coincidix en un brusc descens global del nivell de la mar) i del Thanetiense (fa 58,7 millons d'anys, que coincidix en una inversió repentina del camp magnètic terrestre), abdós definits en la seqüència sedimentaria que aflora en la rasa mareal entre Deva i Zumaya (Espanya).[4]
Estratigrafia
[editar | editar còdic]
El llímit K-Pg que marca la separació entre el Cretácico i el Paleógeno és visible en el registre geològic de gran part de la Terra com una discontinuidad en la fauna fòssil i en una capa en un alta concentració d'iridi. També hi ha proves fòssils dels canvis en la flora i la fauna varen ser abruptes. Hi ha algunes proves d'importants canvis climàtics, pero de molt curta duració, que poden haver ocorregut en les primeres décades del Paleoceno. Existixen vàries teories sobre la causa de l'extinció, pero la majoria recolzen la de l'impacte d'un meteorit de 10 quilómetros de diàmetro que va formar el cràter de Chicxulub en la costa de Yucatán, Mèxic. El final del Paleoceno es va caracterisar per un dels periodos més significatius del canvi global del Cenozoico. El màxim tèrmic del Paleoceno-Eoceno va alterar la circulació atmosfèrica i oceànica i va conduir a l'extinció de numerosos foraminíferos bentònics d'aigües profundes i un important número dels mamífers terrestres.
Paleogeografia
[editar | editar còdic]En el Paleoceno es varen continuar processos que s'havien iniciat durant el Cretácico Tardà: els continents, derivats de la fragmentació de Pangea varen ser prenent la forma actual, continuant la deriva cap a les seues posicions actuals. El supercontinente Laurasia encara no havia completat la seua fragmentació en tres continents: Europa i Groenlàndia estaven encara conectats, Norteamérica i Àsia estaven units intermitent per un pont terrestre, mentres que Groenlàndia i Norteamérica comencen a separar-se.[5]
Sudamérica i Norteamérica continuen separades per les mars equatorials (s'uniran durant el Neógeno). Els components de l'antic supercontinente del sur, Gondwana, açò és, Àfrica, Sudamérica, Antàrtida i Austràlia varen continuar separant-se. Austràlia s'escomença a separar de l'Antàrtida. Àfrica es va dirigir al nort, cap a Europa, tancant llentament l'Oceà Tetis i l'Índia va començar la seua migració cap a Àsia que donaria lloc a una colisió tectònica i a la formació del Himalaya. L'Orogènia Laramide, iniciada en el Cretácico Tardà, va continuar alçant les Montanyes Rocoses en l'oest d'Amèrica, i terminaria en la següent época. Les mars interiors de Norteamérica i d'Europa havien retrocedit a principis del Paleoceno, per a deixar pas a una nova flora i fauna en les noves terres.
Clima
[editar | editar còdic]
El Paleoceno primerenc va ser més fret i sec que el precedent Cretácico, encara que les temperatures es varen incrementar considerablement durant el màxim tèrmic del Paleoceno-Eoceno. El clima en tot lo món es va fer càlit i humit cap allímit en el Eoceno, en vegetació subtropical creixent en Groenlàndia i Patagonia, en cocodrils vivint front a les costes de Groenlàndia, i primitius primats en els boscs tropicals de palmeres del nort de Wyoming.[6]
Les zones polars varen tindre un clima fresc i templat; Amèrica del Nort, Europa, Austràlia i el sur d'Amèrica del Sur varen ser càlits i templats; en les zones equatorials hi havia climes tropicals, i al nort i al sur de les zones equatorials el clima era calorós i àrit.[7]
Flora
[editar | editar còdic]Els estrats terrestres del Paleoceno sobre ellímit KT estan marcats en molts llocs per un "pico de falagueres": un estrat especialment ric en fòssils de falagueres.[8] Les falagueres són a sovint les primeres espècies en colonisar les zones danyades pels incendis forestals, per lo que este pico pot indicar la devastación de l'impacte de Chicxulub.[9]
En general, el Paleoceno es caracterisa pel desenroll de les espècies de plantes modernes. Varen aparéixer cactus i palmeras. Les plantes fòssils del Paleoceno i dels periodos posteriors són generalment atribuïts a gèneros moderns o a uns atres estretament relacionats. Les temperatures càlides en tot lo món varen donar lloc a espessos boscs tropicals, subtropicals i caducifolios en tot lo món (les primeres selvas modernes reconeixibles), en les regions polars lliures de gèl i cobertes per coníferas i arbres de full caduc.[5] Sense grans dinosauris herbívors, els boscs del Paleoceno eren provablement més densos que els d'el Cretácico.[10] Les plantes en flors (angiosperma), observades per primera volta en el Cretácico, continuen desenrollant-se i proliferant, i al mateix temps coevolucionan els insectes que s'alimenten i polinizan a estes.
Fauna
[editar | editar còdic]Mamífers
[editar | editar còdic]L'extinció dels dinosauris va incidir en una major diversitat de mamífers en este periodo. Si be al principi els mamífers eren chicotets animals nocturns que s'alimentaven de matèria vegetal i de chicotets animals com els insectes, a mida que transcorria el Paleoceno ocupaven una major varietat de casetes ecològiques. Dèu millons d'anys despuix de la desaparició dels dinosauris, la Terra estava plena de mamífers de tipo rosegador, mamífers excavadors de tamany mig en els boscs, grans herbívors i carnívors caçant atres mamífers, aus i reptils.
Els mamífers del Paleoceno inclouen:
- Monotremas, dels que cinc espècies han sobrevixcut fins als temps moderns: l'ornitorrinco i quatre espècies d'equidnas. Obdurodon va viure del Paleoceno al Mioceno.
- Marsupialés, entre els quals s'inclou el bolivià Pucadelphys andinus.
- Multituberculados, que és l'única gran branca dels mamífers que es va extinguir des dellímit KT. Inclou l'animal semblat a un rosegador, Ptilodus.
- Placentarios, este grup de mamífers es va convertir en el més divers i exitós. Inclouen insectívors, rosegadors, lémurs, primats, creodontos, Plesiadapiformes, protoungulados, incloent condilartros i carnívors mesoniquios i ungulats primitius, a partir dels quals varen evolucionar diversos grups, com els cavalls, els rinoceronts, els porcs i els camellos, i els antepassats de carnívors moderns (miácidos). Els mamífers predominants del periodo s'associen a grups que estan ara extints. Estos incloïen els carnívors creodontos i condilartros, com en el Paleoceno Mig de l'est d'Europa, Àsia Oriental, i Amèrica del Nort. Els condilartros eren normalment herbívors, per eixemple, el Periptychus del Paleoceno inferior d'Amèrica del Nort, que varen aparéixer primer en el Cretáceo Superior en els protungulados i els pantodontes, com Pantolambda, en el Paleoceno mig d'Amèrica del Nort. Els Plesiadapiformes són un grup d'animals que marcaven la transició entre insectívors i primats. Atres mamífers del Paleoceno incloïen dos grups de grans herbívors de l'época, els tilodontes i els teniodontes, l'últim inclou Psittacotherium.
Aus
[editar | editar còdic]Les aus varen començar a diversificarse durant l'época, aplegant noves casetes ecològiques. La majoria dels tipos d'aus moderns havien aparegut a mitan del Cenozoico, incloent pardals, grullas, falcons, pelícanos, garzas, lechuzas, ànets, colomes, colimbos i carpinteros. A finals del Paleoceno, varen aparéixer els primers muçols, en Ogygoptynx en els Estats Units i Berruornis en França. S'han trobat fòssils en el Paleoceno tardà de grans aus carnívores no voladoras (també denominades aus del terror).
Reptils
[editar | editar còdic]Els reptils en el seu conjunt varen disminuir en tamany despuix del event KT. No obstant, per les condicions climàtiques del Paleoceno, els reptils varen estar més àmpliament distribuïts que en l'actualitat. Entre els reptils subtropicals es troben els campsosaurios (reptils aquàtics que s'assemblaven als moderns gavialés), tortugas de clafoll bla, serps i fardachos varánidos.
Eixemples de campsosaurios del Paleoceno inclouen a Champsosaurus gigues, el més gran descobert. Esta criatura era inusual entre els reptils del Paleoceno posat que és més del doble de la llongitut dels espècimen del Cretácico més gran (3 metros front a 1,5 metros). Els campsosaurios varen disminuir cap al final del Paleoceno i es varen extinguir cap al Mioceno. Els dinosauris podrien haver sobrevixcut en certa mida en els principis del Daniano del Paleoceno. Açò es deu al controvertit descobriment d'un os de la pata d'un hadrosáurido, trobat en el sur d'Estats Units.[11] El fòssil va ser datat a principis del Paleoceno, aproximadament fa 64 millons d'anys. Açò implicaria que alguns dinosauris varen sobreviure a l'extinció del Cretácico. No obstant, lo més provable és que es tracte d'un fòssil reelaborado.[12] També varen sobreviure els membres dels Crocodylomorpha que varen existir des del periodo Triásico, incloent a formes basalés terrestres com els sebécidos, destacant-se en este periodo Bretesuchus, Ilchunaia i Zulmasuchus. Eixemples de cocodrils del Paleoceno del grup més alvançat Eusuchia, que comprén a les formes actuals són Borealosuchus i l'aligátor Wannaganosuchus.
Vida marina
[editar | editar còdic]Les mars templades es distribuïen per tot lo món, inclosos els pols. El principi del Paleoceno mostrava una baixa diversitat i abundància de vida marina, pero esta tendència es va invertir a mida que alvançava l'época.[5] Les condicions tropicals varen donar lloc a una abundant vida marina, inclosos els secs de coral. En la desaparició dels reptils marins al final del Cretácico, els taburons es varen convertir en els principals depredadors. Al final del Cretácico, els ammonites i moltes espècies de foraminíferos es varen extinguir. La fauna marina també va aplegar a semblar-se a la fauna moderna, faltant només els mamífers marins i els taburons carcarínidos.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaICSchart - ↑ Molina, I.; Alegret, L.; Arenillas, I.; Arz, J. A.; Galla, N.; Hardenbol, J.; von Salis, K.; Steurbaut, I.; Vandenberghe, N. i Zaghbib-Turki, D.(2006).29(4)
- 263-273.
- ↑ (2009).32(2)
- 84-95.Consultat el 9 de maig de 2010.
- ↑ Turrau, C.. «diariovasco. com/v/20100507/al-dia-local/flysch-zumaia-referente-internacional-20100507. html El 'flysch' de Zumaia ya és referent internacional de l'història de la Terra». diariovasco. com. Consultat el 9 de maig de 2010.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Hooker, J. J., "Tertiary to Present: Paleocene", pp. 459-465, Vol. 5. of Selley, Richard C., L. Robin McCocks, and Ian R. Plimer, Encyclopedia of Geology, Oxford: Elsevier Limited, 2005. ISBN 0-12-636380-3
- ↑ «archive. org/web/20081123014155/http://scicom. ucsc. edu/SciNotes/0301/warm/ Science Notes 2003.». Archivat des d'el ucsc. edu/SciNotes/0301/warm/ original, el 23 de novembre de 2008. Consultat el 1 de setembre de 2008.
- ↑ scotese. com/paleocen. htm PaleoMap Project: Paleocene Climate
- ↑ Vajda, Vivi. "Global Disruption of Vegetation at the Cretaceous-Tertiary Boundary – A Comparison Between the Northern and Southern Hemisphere Palynological Signals" (Accessed 7/15/06) http://gsa. confex. com/gsa/2004AM/finalprogram/abstract_81135. htm confex. com/gsa/2004AM/finalprogram/abstract_81135. htm archivat en Wayback Machine.
- ↑ Phillip Bigelow. "The K-T Boundary In The Hell Creek Formation" (Accessed 7/15/06) «archive. org/web/20060712181722/http://www. scn. org/~bh162/k-t_boundary. html Copia archivada». Archivat des d'el scn. org/~bh162/k-t_boundary. html original, el 12 de juliol de 2006. Consultat el 15 de juliol de 2006.
- ↑ Stephen Jay Gould, ed., The Book of Life (New York: W. W. Norton & Company, 1993), p. 182.
- ↑ Fassett, JE, Lucas, SG, Zielinski, RA, and Budahn, JR(2001).Catastrophic events and mass extinctions, Llunar and Planetary Contribution.1053
- 45–46.Consultat el 18 de maig de 2007.
- ↑ (2003).Geological Society of America Abstracts with Programs.35(5)Consultat el 2 de juliol de 2007.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- archive. org/web/20110822113146/http://celestia. albacete. org/celestia/deriva/paleoce. htm Paleoceno. La deriva continental (Proyecte Celestia)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paleoceno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.