Anar al contingut

Cràter de Chicxulub

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cràter de Chicxulub

Artícul bo


El cràter de Chicxulub (Plantilla:IPA2) és un antic cràter d'impacte el centre aproximat del qual està ubicat al noroest de la península de Yucatán, en Mèxic.[1] Este centre es troba prop de l'actual població de Chicxulub, a la que el cràter deu el seu nom. La traducció a l'espanyol del nom en llengua maya del poblat que es troba a l'orient del port de Progrés, en l'estat de Yucatán, és ‘puça del diable’.[n. 1][2]

El cràter medix més de 180 km de diàmetro i una profunditat de 30 km, formant una de les zones d'impacte més grans del món. S'estima que l'asteroide que va formar el cràter media al voltant de 12 km de diàmetro. Va ser descobert a finals de la década de 1970, per Antonio Camargo Zanoguera, Glen Penfield i colaboradors,[3][4] geofísicos que treballaven en Yucatán per a l'empresa paraestatal de Petròleu Mexicans en busca de jaciments de petròleu. Inicialment, no es varen poder trobar proves que evidenciaren que eixa inusual estructura geològica era, en realitat, un cràter d'impacte, per lo que es varen abandonar les investigacions.

A través del seu contacte en Alan Hildebrand,[5] un geólogo canadenc, Penfield i Camargo varen ser capaços d'obtindre mostres que sugerien que el cràter havia segut conseqüència d'un impacte. Les proves d'un orige per impacte del cràter inclouen «cuarzo d'impacte», una anomalia gravitatoria i la presència de tectitas en l'àrea circumdant. També la presència d'iridi i en ocasions de platí com a metal associat.

L'edat de les roques i els anàlisis isotòpics varen mostrar que esta estructura data de finals del periodo Cretácico, fa aproximadament 66 millons d'anys. La principal evidència és una prima capa d'iridi trobada en sediment del llímit K/T en varis afloraments de tot lo món. L'iridi és un metal escàs en la Terra, pero abundant en els meteorits i asteroides.


Recentment s'ha reafirmat l'hipòtesis de que este impacte és el responsable de l'extinció massiva del Cretácico-Terciario.[6][7] En efecte, entre les conseqüències del choc destaca l'extinció de diverses espècies, com ho sugerix el llímit K/T, encara que alguns crítics argumenten que l'impacte no va ser l'únic motiu[8] i uns atres debaten si en realitat va ser un únic impacte o si en la colisió de Chicxulub varen participar una série de bòlits que podrien haver impactat contra la Terra aproximadament al mateix temps.

Descobriment

[editar | editar còdic]
Representació artística i hipotètica de cóm va ser l'impacte de l'asteroide que va formar el cràter de Chicxulub.

En 1978 els geofísicos Penfield i Camargo treballaven per a la companyia petrolera estatal mexicana Pemex com a part d'una prospecció magnètica aérea del golf de Mèxic, al nort de la península de Yucatán.[9] El seu treball consistia en utilisar senyes geofísicos per a estudiar possibles localisacions a fi d'extraure petròleu.[10] En dita investigació, Penfield va trobar un enorme arc subterràneu en una «simetria extraordinària» i en la forma d'un anell que media al voltant de 70 km de ràdio. Llavors va obtindre un mapa gravitatorio de Yucatán realisat en la década de 1960.

Una década abans, el mateix mapa va sugerir una estructura d'impacte al contractiste Robert Baltosser, pero la política corporativa de Pemex d'aquella época li prohibia fer pública la seua conclusió.[11] Penfield va descobrir un atre arc en la península en sí, els extrems de la qual apuntaven cap al nort. Comparant els dos mapes, va trobar que els dos arcs formaven un círcul, de 180 km de diàmetro, el centre del qual es trobava prop del poble de Chicxulub, en Yucatán; a partir d'açò, va estar pràcticament segur de que la formació havia segut creada per un event cataclísmico en l'història geològica.

Pemex va prohibir fer públiques senyes específiques, pero va permetre a Penfield i a Camargo presentar els seus resultats en la conferència de 1981 de la Societat de Geofísicos d'Exploració.[12] La conferència d'eixe any va tindre poca assistència i el seu informe va atraure una escassa atenció; irònicament, molts dels experts en cràters d'impacte i el llímit K/T estaven assistint a una conferència diferent sobre els impactes contra la Terra. Encara que els descobridors tenien una gran cantitat d'informació geofísica, no posseïen mostres de roca, ni cap atra prova física de la colisió.[10]

Pemex havia perforat pous d'exploració en la regió des de 1958, i en una perforació havia penetrat fins a lo que va ser descrit com una grossa capa d'andesita a una profunditat d'uns 1300 m. Esta capa podria haver segut el resultat de l'intensa calor i pressió d'un impacte contra la Terra, pero en l'época de les perforació va ser considerada un domo de lava, una traça atípica de la geologia de la regió. Penfield va intentar obtindre mostres de la capa, pero va ser informat de que les mostres s'havien perdut o destruït.[10] Quan els intents de tornar als pous a realisar una exploració i una busca de roques es varen fer vans, Penfield va abandonar dit proyecte, va publicar els seus descobriments i va tornar a treballar per a Pemex.


Al mateix temps, el científic Luis Walter Álvarez va presentar la seua hipòtesis de que un gran cos extraterrestre havia impactat contra la Terra, i en 1981, desconocedor del descobriment de Penfield, l'estudiant de l'Universitat d'Arizona Alan R. Hildebrand i el conseller de la facultat William V. Boynton varen publicar un borrador de la teoria d'un impacte contra la Terra, mentres es trobaven buscant un cràter candidat.[13] Les seues proves incloïen argila marró-verdosa en un excés d'iridi, que contenia grans de cuarzo d'impacte i vidre alterat, que semblaven ser tectitas.[14] També hi havia depòsits grossos i mesclats de fragments toscos de roca, que es creïa que havien segut arrancats d'algun lloc i depositats en algun atre per un gran tsunami provablement causat per un impacte contra la Terra.[15] Estos depòsits es troben en molts llocs, pero semblen estar concentrats en la conca del Carib, en el llímit K/T.[15] Aixina que quan el professor haitiano Florentine Mores va descobrir lo que creïa que era la prova d'un volcà antic en Haití, Hildebrand va sugerir que podia ser una traça reveladora d'un impacte propenc.[16] Les proves efectuades sobre les mostres recuperades del llímit K/T varen revelar més cristals de tectita, que només es formen en la calor d'impactes d'asteroide i detonació nuclears de gran potència,[16] superior a la de les detonació sobre Hiroshima i Nagasaki.

En 1990, el periodiste del Houston Chronicle Carlos Byars va informar a Hildebrand del descobriment previ de Penfield d'un possible cràter d'impacte.[17] Hildebrand es va posar en contacte en Penfield en abril de 1990 i els dos pronte varen obtindre dos mostres dels pous de Pemex, guardades en Nova Orleans.[18] L'equip de Hildebrand va analisar les mostres, que presentaven clarament material metamòrfic.

En 1996, un equip d'investigadors de Califòrnia, incloent Kevin Pope, Adriana Ocampo i Charles Dullin, estudiant imàgens de satèlit de la regió, varen descobrir un semi-anell de dolina (cenotes) en centre en el poblat de Chicxulub, que es corresponia en el que Penfield hi havia vist anteriorment. Es creïa que les dolina o cenotes havien segut provocats per la subsidencia de la paret del cràter d'impacte.[19] Proves més recents sugerixen que el cràter real medix 300 km de diàmetro, i que l'anell de 180 km és una paret interior.[20]

L'event ha segut descrit més recentment en un llibre editat i publicat en 2007, escrit per l'astrònom mexicà Arcadio Poveda Ricalde i per Fernando Espill Méndez, els qui varen actualisar el coneiximent que es té del succés.[21][22]

Estela ubicada en el centre del cràter, en el poblat de Chicxulub Port, Yucatán, Mèxic.

Geologia i morfologia

[editar | editar còdic]

En el seu treball de 1991, Hildebrand, Penfield i uns atres varen descriure les característiques geològiques i la composició de l'estructura d'impacte.[23] Sobre el cràter es troben capes de marga i calcàrea que alcancen casi 1000 m de gruixa. Les datacions més antigues d'estes roques situen la seua formació a partir del Paleoceno.[24] Baixe estes capes hi ha més de 500 m de vidre i breches de composició andesítica. Estes roques ígneas andesíticas varen ser trobades únicament en la suposta estructura d'impacte; de manera similar, es troben cantitats de feldespat i augita, elements propis de roques foses per impacte,[25] ademés de «cuarzo d'impacte».[24] Dins de l'estructura, el llímit K/T està deprimit entre 600 i 1100 m respecte a la profunditat normal d'uns 500 m a la que es troba, alluntant-se 5 km de l'estructura d'impacte.[26] A lo llarc de la vora del cràter, hi ha agrupacions de cenotes o dolina, que sugerixen que va haver una conca d'aigua dins de l'estructura durant l'era cenozoica, despuix de l'impacte.[26] Les aigües subterrànees d'esta conca varen dissoldre la calcàrea i varen crear les cavernes i cenotes que es troben hui baix la superfície.[27] L'estudi també senyalava que el cràter semblava ser un bon candidat per a l'orige de les tectitas trobades en Haití.[28]

Sistema hidrotermal

[editar | editar còdic]

L'impacte que va formar el cràter va generar un sistema de circulació hidrotermal associat al calfament de les roques del subsol i a l'interacció en decorreguts.[29] Un estudi de 2026 basat en datacions radiométricas 40Ar/39Ar i simulacions numèriques va concloure que l'activitat hidrotermal va persistir durant a lo manco huit millons d'anys, aproximadament quatre voltes més de lo estimat en models anteriors.[29][30]

L'anàlisis de minerals hidrotermales formats en l'interior del cràter indica la circulació prolongada de decorreguts calents a través de les roques fracturades de l'anell de pico.[29] Segons els autors, este sistema hauria mantingut condicions tèrmiques i geoquímicas potencialment favorables per a la persistència de microorganismes en el subsol durant gran part del periodo posterior a l'impacte.[29][30][31]

Estimacions sobre l'impacte i els seus efectes globals

[editar | editar còdic]
Animació que mostra l'impacte i la formació del cràter de Chicxulub. Universitat d'Arizona (Space Imagery Center).

S'estima que el tamany del bòlit era d'entre 10 i 18 km de diàmetro i que l'impacte va poder haver lliberat uns 400 zettajulios (4 × 1023 J) d'energia, equivalents a 100 teratones de TNT (1014 tonellades).[32][33] L'event de Chicxulub va ser, per tant, dos millons de voltes més potent que la Bomba del Sar, el major dispositiu explosiu creat (i provat) per l'home, en una potència de 50 megatones.[34] Inclús la major erupció volcànica explosiva que es coneix —la que va crear la Caldera de la Garita en Colorat, Estats Units— va lliberar aproximadament 10 zettajulios, lo que és significativament menys poderós que l'impacte de Chicxulub.[35]

L'asteroide que va formar el cràter hauria ingressat a la Terra a una velocitat de 20 km/s (72 000 km/h),[36] és dir unes 10 voltes més ràpit que les bales d'alguns dels rifles més veloços creats per l'home,[37] pero a penes un terç de la velocitat en que el cometa Shoemaker-Levy 9 va impactar contra Júpiter en 1994.

Efectes geològics i ambientals

[editar | editar còdic]

El colp inicial de l'asteroide hauria provocat una explosió l'energia de la qual superaria per mil millons de voltes la que va lliberar la bomba d'Hiroshima en 1945. La bola de fòc a més de 10 000 °C hauria incinerat tot lo que es trobara en un radi de 1600 km, és dir tot el Golf de Mèxic i les costes aledaño. La pròpia corfa s'hauria derramat i esguitat cap a fòra com si fora un líquit, passant en segons el cràter de ser 3 voltes més profunt que la Fossa de les Marianes a formar una torre vàries voltes més alta que el Everest, la qual es derrocaria sobre sí mateixa formant aixina l'anell de picos actual. L'impacte hauria causat alguns dels majors megatsunamis de la història de la Terra, ones el doble d'altes que l'Empire State Building que s'estrelarien en les costes de tot lo món, sent les més afectades les del Golf de Mèxic i les de l'Atlàntic. Un núvol de pols, cendres i enrunes polvorisades s'hauria estés per tot el diàmetro i àrea del cràter, quan l'asteroide s'afonava en la corfa terrestre en menys d'un segon. Vents huracanats a més de 1500 km/h eixirien des de la zona de l'impacte i haurien derribat tot a un radi de més de 3000 km.[38] El material excavat, junt en trossos de l'asteroide haurien segut eyectados a l'atmòsfera i a l'espai per l'explosió, alguns acabant en la Lluna, els que quedaven al voltant del planeta s'haurien calfat fins a convertir-se en cossos incandescents que haurien reentrado a la pròpia atmòsfera terrestre, sobrecalentándola i provocant incendis globals; mentrestant, enormes ones de choc travessarien l'interior de la Terra, causant terremots i erupció volcàniques globals.[39] L'emissió de pols i partícules podrien haver cobert la superfície sancera de la Terra durant varis anys, possiblement una década, creant un mig de vida difícil per als sers vius. La producció de diòxit de carbono provocada pel choc i per la destrucció de roques carbonatadas hauria causat un dramàtic efecte hivernàcul.[40] Una atra conseqüència de l'impacte és que les partícules de pols de l'atmòsfera haurien impedit que la llum solar aplegara a la superfície de la Terra, disminuint la temperatura dràsticament. La fotosíntesis de les plantes hauria quedat interrompuda, afectant a la totalitat de la ret trófica.[41][42]

En febrer de 2008, un equip d'investigadors dirigit per Sean Gulick, en l'Escola Jackson de Ciències de la Terra de l'Universitat de Texas en Austin, va utilisar imàgens sísmiques del cràter per a determinar que l'asteroide va impactar en aigües més profundes de lo que se suponia prèviament, lliberant una massa de vapor d'aigua 6,5 voltes major de lo estimat. L'aigua i el sofre present en els sediment (evaporita) de la regió haurien reaccionat i format aerosols sulfatados que es varen lliberar a l'atmòsfera, alterant el clima en provocar una disminució en la temperatura i generant pluja àcida.[43]

Chicxulub i l'extinció en massa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Extinció massiva del Cretácico-Paleógeno.
Image tridimensional que mostra les anomalies gravitatorias provocades pel meteoroide en Chicxulub.

El cràter de Chicxulub recolza la teoria postulada pel fallit físic Luis W. Álvarez i el seu fill, el geólogo Walter Álvarez, que fa alusió al fet de que l'extinció de numerosos grups d'animals i plantes, incloent els dinosauris, podria haver segut el resultat de l'impacte d'un bòlit. Els Álvarez, abdós treballant llavors en l'Universitat de Califòrnia en Berkeley, varen postular que l'extinció va ser aproximadament contemporànea en la data estimada de la formació del cràter de Chicxulub, que com ben es arguye va ser el resultat d'un fort impacte.[44] Esta teoria goja actualment d'una acceptació àmplia, pero no universal, per part de la comunitat científica. Alguns crítics, entre els que es troba el paleontòlec Robert Bakker, argumenten que un impacte tal hauria matat a les granotas junt en els dinosauris, encara que les granotes varen sobreviure a l'extinció.[45] No obstant, Gerta Keller de l'Universitat de Princeton, argumenta, pel seu costat, que recents mostres de roca de Chicxulub demostren que l'impacte es va produir uns 300 000 anys abans de l'extinció, de modo que no podria haver segut el factor causant.[46]

La prova principal d'un impacte, a banda del cràter en sí, es troba en una fina capa d'argila present en el llímit K/T de tot lo món. A finals de la década de 1970, els Álvarez i els seus colaboradors varen informar que dita capa contenia una concentració anormalment alta d'iridi.[47] En esta capa, els nivells d'iridi aplegaven a 0,006 ppm en pes o més, en comparació a 0,0004 ppm en la corfa de la Terra en general;[48] en comparació, els meteorits contenen unes 0,47 ppm d'este element.[49] Es teorizó que l'iridi es va estendre per l'atmòsfera quan el bòlit va ser vaporizado i que es va depositar en la superfície de la Terra junt en un atre material expulsat per l'impacte, formant aixina la capa d'argila rica en iridi.[50]

Confirmació

[editar | editar còdic]

En març de 2010, i despuix d'una revisió d'estudis, 38 experts d'Europa, Estats Units, Mèxic, Canadà i Japó, varen confirmar, en un treball publicat per la revista Science, que l'extinció massiva que es va produir cap a finals del periodo Cretácico, fa uns 66 millons d'anys, i que va acabar en el domini dels dinosauris en la Terra, va ser originada per l'impacte d'un asteroide. En això queden desvirtuadas atres hipòtesis anteriorment postulades, com la del vulcanisme massiu o la del depòsit de microtectitas sobre el cràter en 300 000 anys d'antelació.[51][52]


En 2016, un proyecte científic va perforar a gran profunditat l'anell de picos del cràter, centenars de metros per baix del llit marí actual, en la finalitat d'obtindre mostres del núcleu rocós de l'impacte. L'equip va obtindre testics de sondeig en calcàrea, restants de roques fracturades i foses i depòsits d'enormes tsunamis, pero lo inesperat va ser trobar testics en granit rosa, lo que va posar en evidència que els anells de picos es varen formar en granit provinent de les profunditats de la corfa terrestre.[53][54] Es va considerar que els descobriments confirmaven les teories actuals relacionades tant en l'impacte del cràter com en els seus efectes.[55]

Un estudi de 2020 va concloure que el cràter Chicxulub es va formar per un impacte procedent del noreste inclinat 45-60° respecte a l'horisontal.[56] Les proves recents sugerixen que l'objecte podria haver segut una part d'un asteroide molt més gran que, despuix d'una colisió en l'espai distant fa més de 160 millons d'anys, es va dividir en una família d'asteroides més menuts,[57] la família de Baptistina.

Hipòtesis sobre l'asteroide

[editar | editar còdic]

Possible orige

[editar | editar còdic]

El 5 de setembre de 2007, es va sugerir un possible orige per a l'asteroide que va crear el cràter de Chicxulub en un informe publicat en la revista científica Nature.[41] Els autors, William F. Bottke, David Vokrouhlický i David Nesvorný, argumentaven que una colisió produïda fa 160 millons d'anys en el cinturó d'asteroides va crear la família d'asteroides de Baptistina, el membre supervivent dels quals major és Baptistina. Varen sugerir que el «asteroide de Chicxulub» també era membre d'este grup, recolzant-se en la presència de cromo en diversos afloraments del llímit K/T i en un meteorit trobat en sediment del mateix llímit, en el nort del oceà Pacífic, que indicarien que podria haver pertanygut a la poc freqüent classe d'asteroides cridats «condritas carbonáceas», classe a la que pertany la família de Baptistina.[58] Segons Bottke, el aerolito de Chicxulub era un fragment d'uns 60 km de diàmetro escindit d'un cos pare molt major, d'uns 170 km.[58][59]


En posterioritat, en 2011, atres autors han posat en dubte la pertinença de l'asteroide de Chicxulub a la família de Baptistina. Segons l'anàlisis de les senyes obtingudes per la sonda WISE, la colisió entre asteroides que va donar lloc als 1056 membres de la família de Baptistina es va produir fa «tan sol» 80 millons d'anys, la mitat de l'edat calculada anteriorment, temps que no concordaria en 15 millons d'anys en el necessari per a que un dels fragments alcançara la Terra fa 65 millons d'anys. Esta nova senya, segons els investigadors del proyecte NEOWISE, exculparia a esta família d'asteroides de produir l'extinció massiva de finals del Cretácico, mantenint-se, per tant, l'incertitut sobre la procedència precisa de l'asteroide del Yucatán.[60]

Teoria de l'impacte múltiple

[editar | editar còdic]

En anys recents, s'han descobert atres cràters com el de Chicxulub, tots entre les latitut 20°N i 70°N. Entre ells es poden mencionar al cràter Silverpit, ubicat en el mar del Nort front a les costes del Regne Unit,[61] i al cràter Boltysh en Ucrània.[62] Abdós són molt més menuts que Chicxulub, pero provablement varen ser causats per objectes de decenes de metros de llarc que varen impactar contra la Terra.[63] Açò va conduir a la teoria de que l'impacte de Chicxulub solament va ser un de varis impactes que haurien ocorregut aproximadament al mateix temps.[64] Un atre cràter que es pot haver format al mateix temps és el cràter Shiva, encara que es troba qüestionat que dita estructura siga efectivament un cràter.[65] [66]

La colisió del cometa Shoemaker-Levy 9 en Júpiter en 1994 va demostrar que les interaccions gravitacionals poden afectar a un cometa, creant la possibilitat de múltiples impactes en un periodo de dies. Açò va evidenciar que els cometes varen sofrir vàries interaccions gravitacionals en este jagant de gas i que similars disrupción i colisions varen poder haver ocorregut en el passat.[65][67] Este escenari podria haver tingut lloc en la Terra fa 65 millons d'anys,[63] encara que els cràters de Shiva i Chicxulub varen poder haver-se format 300 000 anys abans.[65]

A finals del 2006, Ken MacLeod, professor de geologia de l'Universitat de Misuri-Columbia, va completar un anàlisis dels sediment baix la superfície de l'oceà, reforçant la teoria de l'impacte únic. MacLeod va portar a terme el seu anàlisis a aproximadament 4,5 km del cràter de Chicxulub per a controlar possibles canvis en la composició del sol en el lloc d'impacte, encara que permaneixent suficientment prop com per a ser afectat pel mateix. L'anàlisis va revelar que solament hi havia una capa de detritos en el sediment originada per l'impacte.[68] Els proponentes d'un impacte múltiple, com Gerta Keller, consideren els resultats com a «dubtosos» i no estan d'acort en la conclusió de l'anàlisis de MacLeod.[69]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Earth Impact Database. «"Chicxulub"» (en anglés). University of New Brunswick. Consultat el 14 de maig de 2010.
  2. ↑ E-Local. «Enciclopèdia dels Municipis de Yucatán». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 14 de maig de 2010.
  3. ↑ Hildebrand, Alan R.; Penfield, Glen T.; Kring, David A.; Pilkington, Mark; Camargo Z., Antonio; Jacobsen, Stein B. i Boynton, William V. (1991) «Chicxulub Crater: A possible Cretaceous/Tertiary boundary impact crater on the Yucatán Peninsula», Mexico. Geology, 19 (9): 867-871
  4. ↑ «Un professional yucateco entre els descobridors del cràter de Chicxulub». Diari de Yucatán. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2010. Consultat el 14 de maig de 2010.
  5. ↑ Enotes. «Alan Hildebrand». Consultat el 14 de maig de 2010.
  6. ↑ «Reafirmen teoria de que el choc d'asteroide va provocar extinció massiva». Diari de Yucatán. Archivat des d'el original, el 7 de maig de 2010. Consultat el 14 de maig de 2010.
  7. ↑ Schulte, P. et al., 2010
  8. ↑ Entrevista en Bakker.
    “¿[La teoria de l'impacte] explica l'extinció dels dinosauris? Hi ha problemes...”
  9. ↑ Verschuur, 20-21.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Bats.
  11. ↑ Verschuur, 20.
  12. ↑ Weinreb.
  13. ↑ Mason.
  14. ↑ Hildebrand, Penfield, et al.
  15. ↑ 15,0 15,1 Entrevista en Hildebrand:
    “Es troben depòsits similars de codolars en tota la costa meridional de Norteamérica [...] indicant que alguna cosa extraordinari es va produir ací”
    .
  16. ↑ 16,0 16,1 Morás.
  17. ↑ Frankel, 50
  18. ↑ Hildebrand interview.
  19. ↑ Pope, Baines, et al.
  20. ↑ Sharpton & Marin.
  21. ↑ Menéndez i Menéndez. «El Cràter de Chicxulub i la desaparició». Consultat el 29 de giner de 2010.
  22. ↑ Poveda Ricalde, A. i Espill Méndez, F. (2007) El Cràter de Chicxulub i l'extinció dels dinosauris. Mèrida: Govern de l'Estat de Yucatán. 200 págs. ISBN 968-5011-78-8]
  23. ↑ Hildebrand, Penfield, et al.; 1.
  24. ↑ 24,0 24,1 Hildebrand, Penfield, et al.; 3.
  25. ↑ Grieve.
  26. ↑ 26,0 26,1 Hildebrand, Penfield, et al.; 4.
  27. ↑ Kring, "Discovering the Crater".
  28. ↑ Sigurdsson.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 Communications Earth & Environment.7(1)
    470.ISSN 2662-4435.doi:10.1038/s43247-026-03618-5.Consultat el 2026-06-18.
  30. ↑ 30,0 30,1 James Woodford. «[1]». Consultat el 2026-06-18 (en en-US).
  31. ↑ «Dinosaur-killing asteroid created an abode for life» (en en-us). earthsky.org. Consultat el 2026-06-18.
  32. ↑ Covey et al.
  33. ↑ Bralower et al.
  34. ↑ Adamsky and Smirnov, 19-20.
  35. ↑ Mason, et al.
  36. ↑ «El meteorit que va acabar en els dinosauris» (en és). abc. Consultat el 15 de decembre de 2019.
  37. ↑ «Una companyia russa dissenya un rifle d'francotirador que dispara bales a velocitat Mach 5.83» (en és-és). Gizmodo en Espanyol. Consultat el 15 de decembre de 2019.
  38. ↑ Milosh, interview.
  39. ↑ Milosh.
    “En el sol, s'hauria sentit un efecte similar al d'un forn en la barbacoa, durant aproximadament una hora [...] provocant incendis forestals globals, terremots i erupció”.
  40. ↑ Hildebrand, Penfield, et al.; 5.
  41. ↑ 41,0 41,1 Perlman.
  42. ↑ Pope, Ocampo, et al.
  43. ↑ Gulick, et al.. «"Seismic Images Show Dinosaur-Killing Meteor Made Bigger Splash"» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 30 de giner de 2010.
  44. ↑ Alvarez, W. interview.
  45. ↑ Kring, "Environment Consequences".
  46. ↑ Keller, et al.
  47. ↑ Alvarez.
  48. ↑ Web Elements.
  49. ↑ Quivx.
  50. ↑ Mayell.
  51. ↑ “The Chicxulub Asteroid Impact and Mass Extinction at the Cretaceous-Paleogene Boundary”. Extracte de l'artícul del 5 de març de 2010 en la revista Science.
  52. ↑ Notícia en el periòdic espanyol La Vanguardia.
  53. ↑ Nicholas St. Fleur. «on-impacte-el-meteorit-que-acabe-en-els-dinosauris.html Interessants troballes en el lloc a on va impactar el meteorit que va acabar en els dinosauris» (en espanyol).
  54. ↑ Morgan, J., Gulick, S., Mellett, C.L., Green, S.L., and the Expedition 364 Scientists. «Proceedings of the International Ocean Discovery Program Volume 364 Chicxulub: Drilling the K-Pg Impact Crater» (en anglés).
  55. ↑ Kornel, Katherine. «A New Timeline of the Day the Dinosaurs Began to Die Out» (en anglés).
  56. ↑ G. S. Collins, N. Patel, T. M. Davison, A. S. P. Raer, J. V. Morgan, S. P. S. Gulick, IODP-ICDP Expedition 364 Science Party & Third-Party Scientists. «A steeply-inclined trajectory for the Chicxulub impact» (en anglés).
  57. ↑ Bottke, Vokrouhlicky, Nesvorny.
  58. ↑ 58,0 58,1 Bottke, Vokrouhlicky, Nesvorny.
  59. ↑ Ingham.
  60. ↑ Clavin, W. i Perrotto, T.. «Origin of dinosaur-killing asteroid remains a mystery». News. Jet Propulsion Laboratory, Califòrnia Institute of Technology. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 20 de setembre de 2011.
  61. ↑ Stewart, Allen.
  62. ↑ Kelley, Gurov.
  63. ↑ 63,0 63,1 Mullen, "Multiple Impacts".
  64. ↑ Stewart.
  65. ↑ 65,0 65,1 65,2 «Mass extinctions: I am become Death, destroyer of worlds». The Economist. Consultat el 24 d'octubre de 2009.
  66. ↑ Mullen, "Shiva".
  67. ↑ Weisstein.
  68. ↑ Than.
  69. ↑ Dunham.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Adamsky, Viktor(1994).Cold War International History Project Bulletin.(4)
19–21.
  • Álvarez (1979). «Anomalous iridium levels at the Cretaceous/Tertiary boundary at Gubbio, Italy: Negative results of tests for a supernova origin», Christensen, W.K., i Birkelund, T. (ed.). Cretaceous/Tertiary Boundary Events Symposium, University of Copenhagen, pp. 69.
  1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita video
  • Bakker, Robert T. (1990): The Dinosaurs!: Death of the Dinosaur. Entrevista, WHYY-TV.
    Hildebrand, Alan (1992): The Dinosaurs!: Death of the Dinosaur. Entrevista, WHYY-TV.
    Milosh, Gene (1992[1990]): The Dinosaurs!: Death of the Dinosaur. Entrevista, WHYY-TV.
    Mores, Florentine (1992[1990]): The Dinosaurs!: Death of the Dinosaur. Entrevista, WHYY-TV.
    Penfield, Glen (1992) The Dinosaurs!: Death of the Dinosaur. Entrevista, WHYY-TV.
  • Bottke, W.F.Nature.449
23–25.doi:10.1038/nature06070.Consultat el 3 d'octubre de 2007.
122–124.Consultat el 25 de setembre de 2007.
  • (1994).Global and Planetary Change.9(3-4)
263-273.doi:10.1016/0921-8181(94)90020-5.
  • Grieve, R.(1975).Geological Society of America Bulletin.86
1617–1629.doi:10.1130/0016-7606(1975)86<1617:PACOTI>2.0.CO;2.
1–18.doi:10.1016/j.epsl.2006.12.026.Consultat el 25 de setembre de 2007.
  • Kelley, Simon P. i Gurov, Eugene(2002).Meteoritics & Planetary Science.37(8)
1031–1043.
  • Kring, David A.(2003).Astrobiology.3(1)
133–152.doi:10.1089/153110703321632471.
  • Kring, David A.. «Discovering the Cràter». lpl.arizona.edu. Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2007. Consultat el 12 d'octubre de 2007.
  • Mason, Ben G.(2004).Bulletin of Volcanology.66(8)
735–748.doi:10.1007/s00445-004-0355-9.Consultat el 6 de decembre de 2007.
245–264.doi:10.1029/97JE01743.
  • Pope, K.O., Ocampo, A.C., Kinsland, G.L. i Smith, R.(1996).Geology.24(6)
527–530.doi:10.1130/0091-7613(1996)024<0527:SEOTCC>2.3.CO;2.
  • Qivx Inc.. «Periodic Table: Properties of Iridium». qivx.com. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 25 de setembre de 2007.
  • Rojas-Consuegra, R.; Iturralde-Vinent, M.A.; Díaz-Otero, C. i García-Prim, D.(2005).Geociencias.8(6)
1–9.
  • Schulte, P. et al.(2010).Science.327(5970)
1214-1218.doi:10.1126/science.1177265.
  • Sharpton, V.L. i Marin, L.E.(1997).Annals of the New York Academy of Sciences.822
353–380.doi:10.1111/j.1749-6632.1997.tb48351.x.
  • Stewart S.A. i Allen P.J.(2002).Nature.418(6897)
520–523.doi:10.1038/nature00914.
  • Stewart, S.A. i Allen, P.J.(2005).Geological Society of America Bulletin.117(3)
354–368.doi:10.1130/B25591.1.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cràter_de_Chicxulub&oldid=884066»