Anar al contingut

Wide-field Infrared Survey Explorer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Wide-field Infrared Survey Explorer (Artist's concept).jpg
Concepte artístic del telescopi.

El Wide-Field Infrared Survey Explorer (en espanyol: Explorador de Infrarrojos de Camp Ampli) (WISE) és un telescopi espacial astronòmic de llongitut d'ona infrarroja de la NASA llançat en decembre de 2009, i colocat en hibernación en febrer de 2011. Va ser reactivat en 2013. WISE descobrix mils de planetes menors i numerosos cúmuls d'estreles.[1] Les seues observacions també varen respalar el descobriment del primer asteroide troyano nano terrestre. WISE va realisar una prospecció astronòmica en tot el cel en imàgens en bandes de ranc de llongitut d'ona de 3, 4, 4, 6, 12 i 22 μm, durant dèu mesos utilisant un telescopi infrarrojo de 40cm (16 polzades) de diàmetro en òrbita terrestre.[2] En acabant de que s'agotara el refrigerante de hidrogen, es va realisar una extensió de missió de quatre mesos anomenada NEOWISE per a buscar objectes propencs a la Terra, com a cometes i asteroides, utilisant la seua capacitat restant. Les senyes de All-Sky, incloses les imàgens processades, els catàlecs d'orige i les senyes en bruto, es varen llançar al públic el 14 de març de 2013, la NASA va anunciar que reactivaria el telescopi WISE per a una nova missió de tres anys per a buscar asteroides que pogueren colisionar en la Terra. Les operacions científiques i el processament de senyes per a WISE i NEOWISE tenen lloc en el Centre d'Anàlisis i Processament de Infrarrojos de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia en Pasadena. Els seus infrarrojos medixen la temperatura del planeta Terra.

Objectius de la missió

[editar | editar còdic]
Archiu:Comet Siding Spring.jpg
Cometa Siding Spring (C/2007 Q3) fotografiat en infrarrojo pel telescopi espacial WISE. Les imàgens varen ser preses el 10 de giner de 2010 quan el cometa estava a 2,5 UA del Sol.

La missió va ser planejada per a crear imàgens infrarrojas del 99 per cent del cel, en a lo manco huit imàgens fetes de cada posició en el cel per a aumentar la precisió.[3] La nau espacial va ser colocada en una òrbita de 525 km (326 milles), circular, polar, sincrónica al Sol per a la seua missió de dèu mesos, durant la qual ha pres 1,5 millons d'imàgens, una cada 11 segons. El satèlit orbitaba sobre el terminat, el seu telescopi apuntava sempre en direcció oposta a la Terra, llevat per a apuntar cap a la Lluna, que es va evitar, i les seues cèlules solars cap al Sol. Cada image cobrix un camp de visió de 47 minuts d'arc, lo que significa una resolució de 6 arcosegundos. Cada àrea del cel va ser escanejada a lo manco 10 voltes en l'equador; els pols varen ser escanejats teòricament en cada revolució per la superposició de les imàgens. La biblioteca d'imàgens produïdes conté senyes sobre el sistema solar local, la Via Làctea i l'univers més distant. Entre els objectes que WISE va estudiar estan els asteroides, les estreles fredes i tènues com les nanes marrons i les galàxies infrarrojas més lluminoses.

Objectius fora del sistema solar

[editar | editar còdic]

El 14 d'abril de 2011, es va fer pública una versió preliminar de les senyes de WISE, que comprén el 57 per cent del cel observat per la nau espacial. El 14 de març de 2012, es va llançar a la comunitat astronòmica un nou atles i un catàlec de tot el cel infrarrojo segons l'image de WISE. El 31 de juliol de 2012, es va publicar NEOWISE Post-Cryo Preliminary Data. Un llançament cridat All Wise, que combina totes les senyes, va ser llançat el 13 de novembre de 2013. Les senyes de NEOWISE es publiquen anualment.


Vore també

[editar | editar còdic]
IRAS
NASA

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]