Jaciment petrolífer

Torre de perforació utilisada en antics jaciments de la zona, exhibida en el Museu del Petròleu, Comodoro Rivadavia. La mateixa s'utilisa per a realisar perforació d'entre 800 i 6000 metros de profunditat en el subsol, tant de pous de gas, aigua o petròleu. També s'ampren per a sondejos d'exploració per a analisar la geologia i buscar nous jaciments.

Un jaciment, depòsit o reservorio petrolífer és una acumulació natural d'hidrocarburs en el subsol, continguts en roques porosas o fracturades (roca almagasén). Els hidrocarburs naturals, com el petròleu cru i el gas natural, són retinguts per formacions de roques suprayacentes en baixa permeabilidad.

Formació

Erro al crear miniatura:

Migració dels hidrocarburs a través dels poros.

El petròleu es forma en la litosfera a partir dels restants d'organismes del passat (fòssils) depositats en grans cantitats en fondos anóxicos de mars o zones llacustres del passat geològic i coberts, posteriorment, per espesses capes de sediment. Millons d'anys de transformacions químiques (craqueo natural), degudes a la calor i la pressió durant la diagénesis, varen canviar els restants de microorganismes (animals i vegetals) en petròleu i gas natural. Roy Murmi, un conseller de Schlumberger, va descriure el procés de la següent manera: «Plàncton i algues, proteïnes i la vida que sura en la mar, quan moren cauen al fondo, i estos organismes són l'orige del nostre petròleu i gas. Quan s'enterren en el sediment acumulat i apleguen a una temperatura adequada, alguna cosa per damunt de 50 a 70 °C comencen a cuinar-se. Esta transformació, este canvi, els convertix en hidrocarburs líquits que es mouen o migran, aplegant a formar els nostres depòsits de gas i petròleu».

La formació dels jaciments de petròleu o gas requerixen de quatre etapes en la seua evolució diagenética dins d'una conca sedimentaria: sepeli profunt baix sediment, calfament i pressió, migració dels hidrocarburs des de la font (roca mare) fins a una zona porosa (roca almagasén) i ser retinguts per roques impermeables (trampa petrolífera). També és important prendre en consideració el factor temps; se sugerix que el vall del riu Ohio podria haver tingut tant petròleu com el que hi ha en tot l'Orient Mig al mateix temps, pero s'ha escapat per la falta de trampes geològiques que ho retingueren. El mar del Nort, en l'atre extrem, ha aguantat millons d'anys de canvis del nivell de la mar, proporcionant més de 150 jaciments petrolífers.

Encara que el procés és generalment el mateix, diferents factors ambientals apleguen a crear una gran varietat de depòsits. Existixen jaciments en casi totes les conques sedimentarias, des de superficials fins als 9000 m de profunditat i en una gran varietat de formes, tamanys i edats, no obstant la major cantitat del petròleu procedix d'acumulacions de matèria orgànica en les mars equatorials del Cretácico.

Jaciments primaris

El jaciment de petròleu pot ser primari, quan es troba en la mateixa roca en la que s'ha format, o ben ser un jaciment secundari, quan es va formar en un lloc lluntà i ha anat fluint fins al lloc en el que yacer ara, moviment en el que varen canviar algunes de les seues propietats.

Erro al crear miniatura:

Jaciment primari.

Lo normal en un jaciment primari és trobar la següent disposició: una capa superior d'argila impermeable, per baix d'ella una capa d'arenas impregnades de gas natural (hidrocarburs gaseosos), per davall arenes impregnades de petròleu (hidrocarburs líquits) i, per últim, una capa inferior d'arenes impregnades d'aigua salada. En esta colocació, l'estrat impermeable superior atrapa al petròleu en el mateix lloc a on es va formar i no deixa que escape, només pot separar-se seguint un gradient de densitat de l'aigua salada que contenia (més densa) i del cridat gas natural (grup de gasos menys densos que el petròleu).

Des del punt de vista econòmic, els jaciments primaris són de modesta rendabilitat, puix la cantitat acumulada de reserva petrolífera és chicoteta i ademés el petròleu no està molt concentrat, per lo que la seua extracció és llenta.