Són heterótrofos que en la cadena trófica ocupen les primeres posicions de consumidors, alimentant-se dels productors primaris (components del fitoplàncton), d'organismes descomponedores, com bactèries, o d'atres components del zooplancton. Alguns s'alimenten de residus orgànics particulats.
En molts casos els integrants del zooplancton guarden una gran proximitat sistemàtica en uns atres del fitoplàncton, a voltes inclús són del mateix gènero. Moltes alguesunicelulars flagellades simultanean o alternen la fotosíntesis en l'ingestió d'aliments orgànics.
El zooplancton s'utilisa com bioindicador en l'investigació científica. S'ampra com a aliment per a les larves de peixos i atres organismes marins criats en captiveri. Este us no solament promou el creiximent saludable de les larves, sino que també millora l'eficiència i sostenibilitat de les pràctiques d'acuicultura.
Radiolarios: Es mouen per pseudópodos. Posseïxen un esquelet de sílice i tenen simetria radial.
Ciliats: Presenten en el seu cos una multitut de chicotets filaments cridats cilios. Els ciliats marins són trobats generalment sobre les algues en els sediment, també en el tegumento dels peixos i intestí de ariçons.
Meduses: Una medusa pot ser un estat de desenroll d'un atre pluricelular sesil, és dir, que no té movilitat, per lo que es relaciona al bentos, o ser un organisme lliure adult. Conseguix la seua flotació gràcies a la seua forma de paracaigudes. El seu cos està format d'aigua sent este del 98%. És important recalcar que no totes són urticarias.
Sifonóforos: Entre atres espècies, les del gènero Physalia (fragata portuguesa).
Copépodos: Són crustacis que constituïxen casi el 70% del zooplancton. Posseïxen dos parells d'antenes, el tórax està dividit en sis segments, cada u en un parell d'apèndixs aplanados i l'abdomen presenta cinc segments desprovistos d'apèndixs.
Eufausiáceos: En algunes latitut, formen lo que es coneix en el nom de kril (principal aliment de ballenes).
