Zooplancton

Tradicionalment, s'ha dividit a la comunitat planctónica en fitoplàncton o plàncton vegetal i en zooplancton o plàncton animal. Es denomina zooplancton a la fracció del plàncton constituïda per sers que s'alimenten per ingestió de matèria orgànica ya elaborada. Està constituït per protozoos, és dir, protistas diversos, fagótrofos que engloben l'aliment fagocitándolo. També per larvas d'animals més grans, com esponja, cucs, equinoderms, moluscs o crustacis, i d'uns atres artròpodes marins, aixina com formes adultes de chicotet tamany de crustacis —com copépodos o cladóceros—, rotíferos, i fases jovenils de peixos (alevines).

Són heterótrofos que en la cadena trófica ocupen les primeres posicions de consumidors, alimentant-se dels productors primaris (components del fitoplàncton), d'organismes descomponedores, com bactèries, o d'atres components del zooplancton. Alguns s'alimenten de residus orgànics particulados.

En molts casos els integrants del zooplancton guarden una gran proximitat sistemàtica en uns atres del fitoplàncton, a voltes inclús són del mateix gènero. Moltes algas unicelulars flagellades simultanean o alternen la fotosíntesis en l'ingestió d'aliments orgànics.

Usos

El zooplancton s'utilisa com bioindicador en l'investigació científica. S'ampra com a aliment per a les larves de peixos i atres organismes marins criats en captiveri. Este us no solament promou el creiximent saludable de les larves, sino que també millora l'eficiència i sostenibilitat de les pràctiques d'acuicultura.

Integrants del holoplancton

• Protozoarios:
  • Foraminíferos: Estan conformats per carbonat de calcio. Tenen perforació a on sorgixen prolongacions per a capturar el seu aliment. Són heterótrofos.

    

    Ciliats tintínidos

  • Radiolarios: Es mouen per pseudópodos. Posseïxen un esquelet de sílice i tenen simetria radial.
  • Ciliats: Presenten en el seu cos una multitut de chicotets filaments cridats cilios. Els ciliats marins són trobats generalment sobre les algas en els sediment, també en el tegumento dels peixos i intestí de erizos.

• Pluricelulares:
  • Meduses: Una medusa pot ser un estat de desenroll d'un atre pluricelular sesil, és dir, que no té movilitat, per lo que es relaciona al bentos, o ser un organisme lliure adult. Conseguix la seua flotació gràcies a la seua forma de paracaigudes. El seu cos està format d'aigua sent este del 98%. És important recalcar que no totes són urticarias.
  • Sifonóforos: Entre atres espècies, les del gènero Physalia (fragata portuguesa).
  • Copépodos: Són crustacis que constituïxen casi el 70% del zooplancton. Posseïxen dos parells d'antenes, el tórax està dividit en sis segments, cada u en un parell d'apèndixs aplanados i l'abdomen presenta cinc segments desprovistos d'apèndixs.
  • Eufausiáceos: En algunes latitut, formen lo que es coneix en el nom de kril (principal aliment de ballenes).

Vore també

• Columna d'aigua
• Migració vertical diària
• Infusorio