Cràter de Vredefort
El cràter de Vredefort és un cràter d'impacte descobert en la província de l'Estat Lliure en Suràfrica. La localitat de Vredefort se situa dins del cràter i li dona el seu nom. L'impacte es va produir fa 2020 millons d'anys, per lo que es considera el cràter visible terrestre més antic. l'elevació central del cràter es coneix com a domo de Vredefort o volta de Vredefort.[1] Es calcula que en impactar el meteorit es va lliberar una energia de cent millons de megatones i que es varen desplaçar 70 000 km³ de roca.[2]
Sobre el seu diàmetro, és difícil de determinar, degut a que l'estructura es troba intensament erosionada. S'han estimat dimensions que comprenen un ranc des de 160 fins a 400 km, si be en la Base de Senyes d'Impactes Terrestres es considera que té un diàmetro de 300 km. S'estima que el meteorit que va causar el cràter tindria entre 5 i 10 km de diàmetro.[3] Des de l'any 2005 el cràter de Vredefort és considerat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.
Interpretació
editarEl cràter de Vredefort es va interpretar en un principi aludint a causes de tipo tectónico, volcànic i magmático. Despuix del descobriment a finals de la década de 1950 de cons astellats, breches d'impacte i minerals indicadors d'altes pressions (coesita i stishovita) es va escomençar a plantejar l'hipòtesis d'un orige extraterrestre per a l'estructura. No obstant, els traces planars (característiques que presenten els cuarzos produïdes per impacte meteorítico) trobats eren diferents d'atres documentats en atres estructures d'impacte, per lo que es dubtava de l'orige meteorítico del cràter Vredefort. L'aparició de noves evidències, com la presència de zircones en «textura de fraula», la confirmació de que les traces planars dels cuarzos sí corresponen a impactes, el descobriment de material d'orige meteorítico i la troballa de PDFs en grans de cuarzo presents en mostres de granofiro (roca magmática en cuarzo i feldespat), varen acabar en la controvèrsia sobre l'orige de l'estructura.
Geologia
editarL'estructura de Vredefort se situa en la conca Witwatersrand, les vores de la qual estan elevats, situant-se el domo de Vredefort en el centre de la conca.[4] El núcleu de el domo està format per gneis i granulita d'edat arcaica, rodejats per granits i gneises més homogéneus i moderns. Les textures de la granulita indiquen que varen sofrir altes temperatures per l'impacte, i que després es varen gelar llentament, potser per situar-se a una profunditat major de 7 km en la corfa terrestre.
Estes dos zones estan separades per roques metamòrfiques d'alt grau (migmatites, gneises en alumini i charnockites).[4] A la seua volta, tot el núcleu està rodejat de nivells de sediments i roques volcàniques, més modernes quant més alluntades d'ell, l'edat de les quals comprén des de l'Arcaic fins al Neoproterozoico. Roques alcalinas i ultrabásicas intruyen a estos materials.
Característiques de l'impacte
editar
S'han trobat distintes evidències de l'impacte meteorítico, com són: Cons astellats: Els cons astellats s'han trobat en atres estructures d'impacte, com són l'astroblema de Rochechouart-Chassenon, el Ries de Nördlingen i el cràter Wells Creek. En el cràter Vredefort se situen en nivells de pissarres, en roques més arenenques i en formacions de ferro bandeado. Els àpiços dels cons trobats en la zona no es troben orientats baix cap direcció predominant, i les estrías es presenten segons distints patrons, des de estrías divergents a partir de l'àpiç, fins a paraleles o subparalelas en superfícies planes. Fractures megascópicas planars en quarsita: Consistixen en fractures paraleles molt apretades que es donen en les quarsita del cràter, i que es troben associades als cons astellats.
- Pseudotaquilites: Són roques formades per vidre associades a falles i cràters d'impacte. La major acumulació d'estes roques es dispon tangencialment a el domo Vredefort en la seua part nort.[5]
- Coesita i stishovita: En 1978 es varen trobar estos dos polimorfos de sílice en quarsites situades en el cràter. La presència de stishovita es va confirmar en 1988 per mig de resonància magnètica nuclear, i la de coesita en 1992 usant el método d'espectroscòpia Raman.
- Zircones metamorfizados: Per mig d'estudis en microscopi electrònic de transmissió s'han reconegut recalcada de bandes i traces lamelares en zircones procedents de el domo de Vredefort. També apareixen textures policristalinas en este mineral, de la mateixa manera que en breches del cràter de Chicxulub, materials del llímit K/T i roques del cràter de Sudbury.
Traces de deformació planar en cuarzos (PDFs): S'han trobat PDFs en cuarzos arreplegats en el cràter Vredefort,[6] si ben el seu estat de preservació i la seua distribució diferixen dels d'atres estructures d'impacte. També s'han trobat estes traces en cuarzos presents en clastos englobats dins del granofiro. Material meteorítico: Per mig del método de Re-Vos s'han identificat chicotetes cantitats del material pertanyents al meteorit que va originar el cràter. Les altes cantitats d'osmi trobades solament es poden explicar si existix una mescla en material d'orige extraterrestre (este element és molt escàs en la Terra, pero es troba concentrat en asteroides).[7] S'ha pogut determinar que el bòlit era una condrita.
Relació del cràter Vredefort en el complex ígneo de Bushveld
editar
En la conca Witwatersrand també es troba el complex ígneo de Bushveld, un jaciment mineral que conté una de les majors concentracions del món d'elements del grup del platí.[8] Tant el cràter de Vredefort com el complex de Bushveld es varen formar en la mateixa época, i per la seua rodalia s'ha especulat sobre si estan relacionats entre sí, podent considerar-se les dos estructures com el resultat d'un impacte múltiple,[9] provocat per a lo manco quatre impactes, tres d'ells que varen formar el complex de Bushveld i el quarto que va formar el domo de Vredefort. No obstant, no s'han trobat evidències de metamorfisme de choc en el complex de Bushveld. Una atra teoria explica la formació del complex ígneo de Bushveld per l'efecte d'una ploma, que a la seua volta va ser provocada per l'impacte meteorítico.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Gibson y Reimold, 2006, p. 249.
- ↑ Fleminger, 2008, p. 40.
- ↑ PARYS. «The Vredefort Dome Centre of the World’s Largest Meteorite Impact Structure!» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2009. Consultat el 12 de març de 2010.
- ↑ 4,0 4,1 Reimold y Colliston, 1994, p. 178.
- ↑ Reimold y Colliston, 1994, p. 180.
- ↑ Turtle et al., 2005, p. 16.
- ↑ Anguita, 2003, p. 25.
- ↑ Kinnaird, Judith A.. «The Bushveld Large Igneous Province» (en anglés). Universitat de Witwatersrand. Archivat des d'el original, el 28 d'agost de 2008. Consultat el 24 d'abril de 2010.
- ↑ Misra, 2000, p. 248.
Bibliografia
editarEnllaços externs
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cràter de Vredefort.- [enllaç trencat]
- Imàgens del cràter de Vredefort de la web de HartRAO.
- El cràter de Vredefort en World Heritage Site.
- Artícul sobre el cràter de Vredefort en la web SouthAfrica.info.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cráter de Vredefort» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.