Formació de ferro bandeado
Les formacions de ferro bandeado (BIF, Banded Iron Formation) són roques sedimentarias que contenen a lo manco un 15% de ferro (Fe),[1] i presenten una estructura formada per bandes, estant unes compostes pel ferro, i les atres per sílex.[2] El ferro sol aparéixer en forma d'òxits, normalment magnetita (Fe3O4) i hematita (Fe2O3).[3] L'ample de les bandes pot ser d'escala submilimétrica o aplegar a medir varis metros, i el llímit entre elles és net.[4] Estes rocas apareixen en el registre geològic fa 3.800 millons d'anys, si be la majoria tenen una edat compresa entre 2.500 i 1.800 millons d'anys (Proterozoico), quan desapareixen del registre, tornant a depositar-se en ambients glaciarés en el Proterozoico tardà (800-600 millons d'anys).[5]
Sobre el seu orige, no existix un consens clar.[6] S'han propost varis models per a explicar el seu génesis: deposición en ambients llacustres, hidrotermalés, evaporíticos, processos de meteorización, deposición en zones de surgencia i orige biològic.[6] Es distinguixen tres tipos de formacions de ferro bandeado: formacions de ferro bandeado tipo Rapitan, formacions de ferro bandeado tipo Llac Superior i formacions de ferro bandeado tipo Algoma.[5] Estes roques ademés posseïxen interés econòmic, en usar-se per a extraure ferro.[7]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Es poden trobar formacions de ferro bandeado en materials precámbricos d'Amèrica, Àsia, Europa, Àfrica i Oceania.[8]
Amèrica
[editar | editar còdic]
En l'estat de Mines Gerais, en Brasil, es troba el cridat quadrilàter ferrífero, a on es troba la major concentració de ferro de la Terra, l'orige de la qual procedix d'estes formacions.[9] Les formacions de ferro bandeado d'Urucum (Mate Grosso del Sur, Brasil i Bolívia) són d'edat Proterozoico superior, les més recents del país,[10] i es caracterisen per no haver sofrit processos de metamorfisme.[10] Més al nort es troba la mina de Carajas, en l'estat de Pará,[11] a on les formacions s'exploten per a extraure ferro de la limonita i de la hematita.[11]
En la Cordillera de la Costa, en Chile, es troben estes formacions, formades per magnetita i cuarzo granular, en un aflorament d'uns 200 km².[12] El Cerro Bolívar, en Veneçola, està format per formacions de ferro bandeado, sent un dels majors jaciments del món.[13][14]
La regió del Llac Superior, situada en la part centre-nort dels Estats Units i al sur de Canadà alberga formacions de ferro bandeado, sent la zona de major producció mundial de ferro.[12] Els jaciments més importants d'esta regió són Mesabi, Menominee, Marquette, Gunflint, Cuyuna, Vermilion i Gogebic.[15] Es troben intercalació de lutita carbonácea i quarsita, i en menor mida de conglomerats, breches, argilita, dolomita, sílex, roques volcàniques, pirita, siderita i pirrotina.[16] En el cinturó de roques verdes de Abitibi (Canadà) també afloren estes roques,[17] trobant-se en l'eix de la conca de Abitibi, i presentant evidències d'haver-se depositat en ambients aquàtics profunts.[18] També hi ha formacions de ferro bandeado en la península del Labrador, acompanyades de certes cantitats de sulfurs, carbonats i silicats, i que han sofrit els efectes de la diagénesis i de metamorfisme de baix grau.[19] En els Territoris del Noroest i Yukón es localisa la formació de ferro de Rapitan, en una edat de 755-730 millons d'anys (Proterozoico tardà), associada a ambients glaciars i formada per hematita i sílex.[20]
En Groenlàndia es troba el cinturó de roques verdes de Isua que conté formacions de ferro bandeado.[21] Té una antiguetat de 3.800 millons d'anys, i són les roques formades prop de la superfície terrestre més antigues.[22]
Àsia
[editar | editar còdic]En China, en Gongchangling (Anshan), es troben formacions de ferro bandeado de 3100 millons d'anys d'antiguetat, caracterisades per la presència de grafit.[23] Estes formacions alcancen gruixa de 80 metros.[24] En la regió d'Orissa, en l'Índia, es troben estes formacions, la magnetita de les quals es va depositar en ambients marins someros.[25] Tenen una antiguetat de 3.200-3.000 millons d'anys, i no presenten evidències d'haver sofrit metamorfisme intens.[26] També es troben en el cinturó de esquistos de Bababudan, de la mateixa antiguetat que les anteriors.[27][28]
Europa
[editar | editar còdic]
En Rússia es troba l'anomalia magnètica de Kursk.[29] Esta anomalia magnètica és una de les majors de la Terra,[30] caracterisant-se la zona per una gran abundància de jaciments de Fe.[31] Les formacions de ferro bandeado d'esta regió alcancen fins als 1.200 metros de potència, i els principals minerals de ferro constituents són la hematita i la martita.[32] En este país, en la República de Carelia, es troba el cinturó de roques verdes de Kostomuksha.[33] En este cinturó, les formacions de ferro bandeado es troben afectades per zones de cisalla, i associades a estes zones, i com a resultat de processos metasomáticos (el metasomatismo és un tipo de metamorfisme en el que intervenen decorreguts a altes temperatures), apareixen mineralisacions d'or.[33]
En la conca de Krivoi Rog (Ucrània), les formacions de ferro bandeado posseïxen una gruixa que varia entre 10 i 200 metros, a on es intercalan capes de materials pizarrosos en nivells ferruginosos.[34]
Àfrica
[editar | editar còdic]
En els països de Costa d'Ivori, Llibèria i Guinea es troben formacions de ferro bandeado, localisades en la zona sur del cratón de l'oest d'Àfrica.[35] Es varen depositar en l'eón Arcaic, i provablement estiguen lligades genèticament a les formacions de ferro de Veneçola, quedant separades en obrir-se l'oceà Atlàntic.[36]
En Suràfrica existixen varis afloraments d'estes roques, com la formació de ferro de Penge. Se situa en l'aureola de contacte del complex ígneo de Bushveld, i està formada per magnetita i grunerita.[37] En el cratón de Kaapvaal les formacions de ferro bandeado es disponen sobre sediment depositats en una rampa carbonática-siliciclástica,[38] i es varen depositar fa 2.900 millons d'anys.[39] Alguns estudis sugerixen que este cratón està relacionat en el cratón de Pilbara (Austràlia),[40] podent haver format abdós un supercontinente, que rep el nom de Vaalbará.[41] En la conca de Griqualand West també es troben formacions de ferro bandeado sobre nivells de carbonat.[42]
Oceania
[editar | editar còdic]
El cratón de Pilbara, en Austràlia, posseïx unes formacions rocoses d'edat Arcaic superior-Proterozoico inferior, conegudes com grup Hamersley, que contenen formacions de ferro bandeado.[43] Es caracterisen per tindre una gran continuïtat lateral, estenent-se en un àrea de 60.000 km².[44] En la formació Frere es troben formacions de ferro bandeado i formacions de ferro granulars.[45] En estos nivells es localisen altes concentracions d'or i urani, l'acumulació del qual sembla ser deguda a l'activitat hidrotermal provocada pel impacte meteorítico que va formar l'estructura d'impacte Shoemaker.[45]
En el cratón de Yilgarn la seua gruixa sol variar entre 5 i 50 metros, i és rar que alcancen gruixa de 100-150 metros.[46] Tenen una edat de 2.700-2.600 millons d'anys, i han sofrit metamorfisme d'alt grau.[47] En la cordillera de Middleback també apareixen formacions de ferro bandeado, en una edat estimada de 2.200 millons d'anys.[48]
Mineralogia
[editar | editar còdic]Els minerals que solen formar les bandes de ferro són magnetita i hematita.[3] No obstant, poden contindre atres minerals, i no solament òxits, sino també silicats, carbonats i sulfurs.[8] Esta varietat de minerals sembla ser que està condicionada pels canvis en el potencial de reducció i el pH dins de la conca a on sedimentaron.[12] Per això en estes formacions es poden distinguir quatre facies: facies d'òxits, facies de sulfur, facies de silicat i facies de carbonat.[12]
| Mineral de Fe | Fòrmula química |
| Hematita | Fe2O3 |
| Magnetita | Fe3O4 |
| Greenalita | Fe3Si2O5(OH)4 |
| Minnesotaíta | (Mg,Fe)3Si4O10(OH)2 |
| Estilpnomelana | (K,Na,Ca)0,6(Mg,Fe2+,Fe3+)6Si8Al(O,OH)27 2-4H2O |
| Clorita | (Fe,Al,Mg)3(Si,Al)2O5(OH)4 |
| Riebeckita | Na2 Fe2+3Fe3+2 Si8O22(OH)2 |
| Siderita | FeCO3 |
| Ankerita | Ca(Fe,Mg,Mn)(CO3)2 |
| Pirita | FES2 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabif - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadachert - ↑ 3,0 3,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadahema - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadasub - ↑ 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadatardio - ↑ 6,0 6,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaconsens - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaore - ↑ 8,0 8,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadappt - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacuadrilatero - ↑ 10,0 10,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaurucum - ↑ 11,0 11,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadahelicop - ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadachile - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacerro - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabolivar - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaboletin - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapirro - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaabitibi - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaprofunt - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadiage - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadallaura - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapedigri - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaantigues - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagrafit - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapotència - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaorissa - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapoc - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabava - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabava2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadakursk - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadanasa - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapreru - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadamartita - ↑ 33,0 33,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacost - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadamartita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadanimba - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaafrivene - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagrune - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadarampa - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaarchean - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadarelation - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadavaalbara - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadawest - ↑ Rio Tinto Iron Ore. «Pilbara» (en anglés). Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2013. Consultat el 25 de maig de 2010.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadahamers - ↑ 45,0 45,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadashoe - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadayilgarn - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadafaya - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaafrivene2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación de hierro bandeado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.