Pirrotina
.jpg)
La pirrotina o pirrotita és un mineral del grup II (sulfurs), segons la classificació de Strunz, poc freqüent, la composició de la qual és sulfur de ferro (II) no estequiomètric en un contingut variable de ferro: Fe(1-x)S (x = 0 - 0,2). Es troba junt a la pentlandita en roques ígneas bàsiques, en filons i en roques metamòrfiques. També es troba a sovint junt a la pirita, marcassita i magnetita, o present en els meteorits aplegats a la Terra.
El membre final de la série de minerals de fòrmula FES es coneix com troilita. La pirrotina és també cridada pirita magnètica perque el seu color és similar a la pirita i és débilmente magnètica. El magnetisme disminuïx en disminuir el contingut de ferro, i la troilita no és magnètica.
Etimologia i història
[editar | editar còdic]El nom pirrotina (o pirrotita) deriva del grec pyrrhos, flama coloreada.[1] La troilita rep el seu nom d'un sacerdot jesuïta italià que va arreplegar mostres d'un meteorit caigut en 1766 sobre la localitat d'Albareto, Modena (Itàlia) i del que va publicar una descripció detallada.
Estructura cristalina
[editar | editar còdic]-sulfide-unit-cell-3D-balls.png)
La pirrotina té varis politipos de simetria cristalina hexagonal o monoclínica; a voltes, es presenten varis politipos en el mateix espècimen. La seua estructura cristalina està basada en la celdilla unitat de NiAs, a on el metal es presenta en coordinació octaèdrica i els aniones seguixen una ordenació prismàtica trigonal. Una important característica d'esta estructura és la seua capacitat per a ometre alguns àtoms de metal en una fracció total de fins a 1/8, per mig de la creació de buits vacants en ferro. Una de tals estructures és la pirrotina-4C (Fe7S8). Ací el número "4" indica que els buits vacants en ferro formen una superred que és 4 voltes major que la celdilla unitat en la direcció "C". La direcció C es tria convencionalment paralela a l'eix de simetria principal del cristal; esta direcció habitualment es correspon en el major espayat de ret.
Atres politipos inclouen: pirrotina-5C (Fe9S10), 6C (Fec11S12), 7C (Fe9S10) i 11C (Fe10S11). Cada politipo pot tindre simetria monoclínica (M) o hexagonal (H), i ademés, algunes fonts les etiquetes com, per eixemple, no com a 6C, sino 6H o 6M depenent de la simetria.[2][1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Pyrrhotite». Mindat.org. Consultat el 7 de juliol de 2009.
- ↑ Hubert Lloyd Barnes (1997). Geochemistry of hydrothermal ore deposits, John Wiley and Sons, pp. 382–390. ISBN 047157144X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pirrotina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.