Anar al contingut

Pentlandita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pentlandita

La pentlandita és un mineral de la classe dels minerals sulfur,[1] membre del cridat "grup de la pentlandita". Va ser descrita en 1856 per J. B. Pentland en el municipi de Sør-Fron, en la província d'Oppland (Noruega), rebent el mineral el nom del seu descobridor.[2] Sinònims poc usats són: folgerita, lillehammerita o nicopirita.[2]

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un sulfur simple anhidro de ferro i níquel i la proporció d'estos elements és de 32 i 31% respectivament,[1] com tots els demés minerals del grup de la pentlandita.[2]

Forma una série de solució sòlida en la cobaltopentlandita (Co9S8), en la que la substitució gradual del níquel i ferro per cobalt va donant els distints minerals de la série.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: cobalt, argent i coure.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix en roques ígneas máficas i ultramáficas.[3] Molt freqüentment se li troba formant intercrecimiento dels seus cristals en els de pirrotita, de la qual li la distinguix fàcilment pel seu clar sistema cúbic i pel seu no magnetisme.

També s'ha trobat en jaciments de xenolitos de humeros submarins. Rara volta s'ha trobat també en meteorits.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: pirrotita, troilita, calcopirita, cubanita, mackinawita o magnetita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 UNED. «Pentlandita». Consultat el 6 de decembre de 2011.
  2. 2,0 2,1 2,2 mindat.org. «Pentlandite» (en anglés). Consultat el 6 de decembre de 2011.
  3. webmineral.com. «Pentlandite Mineral Data» (en anglés). Consultat el 6 de decembre de 2011.