Supercontinente

Supercontinente

Moviment dels continents des de l'época de Pangea fins a l'actualitat.

Supercontinente és la denominació amprada en geologia per a aquelles masses terrestres que consistixen en dos o més cratones o núcleus de continents. Comunament s'associa a Pangea en este terme, encara que també als atres dos grups de terres emergits de la seua divisió (Gondwana i Laurasia), encara que el llistat de supercontinentes passats, presents i futurs és prou extens.

Efectes geològics

Els supercontinentes bloquegen l'eixida de la calor interna de la terra, la qual cosa produïx sobrecalentamiento de l'astenosfera. Eventualment, açò produïx fissures en la litosfera a través de les quals emergirà magma que espentarà als blocs, alluntant-los. No està encara clar si els continents es tornen a unir de modo accidental després de traslladar-se pel planeta (vore Deriva continental) o si se separen i tornen a unir-se després en un moviment acordeónico.

Llista de supercontinentes parcials

Els que varen comprendre una cantitat considerable (generalment, entre un quarto i un mig) de les terres emergides, en orde cronològic.

• Vaalbará (fa uns 3800 millons d'anys)
• Ur (fa uns 3000 millons d'anys)
• Kenorland (fa uns 2700 millons d'anys)
• Nene (fa uns 1800 millons d'anys)
• Columbia (fa uns 1800 millons d'anys)
• Atlàntica (fa uns 1800 millons d'anys)
• Rodinia (fa uns 1100 millons d'anys)
• Pannotia (fa uns 600 millons d'anys)
• Euramérica (fa uns 400 millons d'anys)
• Pangea (fa uns 300 millons d'anys)
• Gondwana (fa uns 200 millons d'anys)
• Laurasia (fa uns 200 millons d'anys)
• Eurafrasia (actual)
• Amèrica (actual)
• Pangea última (dins de 250 millons d'anys del futur)
• Amasia (dins de 300 millons d'anys en el futur)
• Novopangea (dins de 300 millons d'anys en el futur)