Columbia (supercontinente)
Columbia (també conegut com Nuna o Hudsonland) va ser un dels supercontinentes postulats de la Terra. Va existir des de fa aproximadament 1800 a 1500 Ma (millons d'anys) en el Paleoproterozoico, sent el supercontinente més antic.[1] Va consistir en un proto-cratón que integraven els ex-continents de Laurentia, Bàltica, Ucrània, l'Amazònia, Austràlia, i possiblement Siberia, el nort de China i el Kalahari. L'existència de Columbia es basa en senyes paleomagnéticos.[2]
Tamany i localisació
[editar | editar còdic]S'estima que Columbia tindria prop de 12 900 km de nort a sur, i prop de 4800 km en la seua part més ampla. La costa de l'est de l'Índia estava unida a Norteamérica occidental, en Austràlia meridional i Canadà occidental. La major part de Sudamérica estava girada de manera que la vora occidental (lo que hui en dia és Chile i el Perú) es va alinear en l'est de Norteamérica, formant un marge continental que s'estenia fins al sur d'Escandinavia.[3]
Formació
[editar | editar còdic]Columbia es va formar entre 2000 i 1800 Ma arrere, originant-se orogènia; en casi tots els continents de la Terra d'aquell temps.[4] Els cratones Sudamérica i Àfrica Occidental es varen unir fa entre 2100 i 2000 Ma formant-se les orogènia de Transamazonía i Eburnean; els cratones de Kaapvaal i Zimbabue en l'Àfrica meridional varen chocar a lo llarc per la Regió de Limpopo fa 2000 Ma; els cratones que va formar Laurentia es varen unir fa entre 1900 i 1800 Ma originant-se les orogènia de Trans-Hudson, Penokean, Taltson–Thelon, Wopmay, Ungava, Torngat i Nagssugtoqidain; els cratones Kola, Karelia, Volgo-Uralia i Sarmatia (Ucrània) varen donar lloc a Bàltica (Europa oriental) fa entre 1900 i 1800 Ma per mig de les orogènia de Kola–Karelia, Svecofennian, Volhyn-Rússia central i Pachelma; els cratones Anabar i Aldan en Siberia fa entre 1900 i 1800 Ma per mig de les orogènia d'Akitkan i Aldan central; Antàrtida oriental i un bloc continental desconegut es varen unir per mig de l'orogènia de les Montanyes transantárticas; els blocs Sur i Nort de l'Índia es varen fusionar a lo llarc de la Zona tectónica central de l'Índia; i els blocs oriental i occidental del cratón Nort de la China es varen unir fa uns 1850 Ma per mig de l'orogènia Trans-Nort de China.
Despuix de la seua unió final fa 1800 Ma, el supercontinente Columbia va tindre una llarga vida (entre 1800 i 1300 Ma), va haver un creiximent en els màrgens continentals relacionat en la subducción,[5] es va formar entre 1800 i 1300 Ma un gran cinturó magmático al sur de l'actual Norteamérica, Groenlàndia i Bàltica. Inclou els cinturons Yavapai, Planures centrals i Makkovikian entre 1800 i 1700 Ma, els cinturons Mazatzal i Labradorian entre 1700 i 1600 Ma, els cinturons Francois i Spavinaw entre 1500 i 1300 Ma i els cinturons Elzevirian entre 1300 i 1200 Ma en Norteamérica; els cinturons Ketilidian entre 1800 i 1700 Ma en Groenlàndia; el cinturó ígneo Trans-escandinau entre 1800 i 1700 Ma, el cinturó Kongsberggian-Gothian entre 1700 i 1600 Ma, el cinturó granític del Suroest de Suècia entre 1500 i 1300 Ma en Bàltica. Atres blocs de cratones varen sofrir també estes conseqüències marginals al mateix temps. En Sudamérica, entre 1800 i 1300 Ma es va produir un aument de la vora continental a lo llarc del marge occidental del cratón de l'Amazònia, representada pels cinturons Riu Negre, Juruena i Rondonian. En Austràlia, entre 1800 i 1500 Ma varen sorgir adicionals cinturons magmáticos, incloent Arunta, Mt. Isa, Georgetown, Coen i Broken Hill, en els màrgens sur i oriental del nort del cratón d'Austràlia i el marge oriental de cratón Gawler. En China, entre 1800 i 1400 Ma se li va afegir un cinturó magmático, el cridat cinturó Xiong'er, que s'estenia a lo llarc de la marge sur del cratón del Nort de China.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Columbia (supercontinente)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.