Marge continental
El marge continental és una de les tres zones principals del fondo oceànic, sent les atres dos les conques oceàniques profundes i les dorsals mediooceánicas. El marge continental és l'àrea d'aigües poc profundes que es troba prop del continent.[1] El marge continental consta de tres accidents diferents: la plataforma continental, el talús continental i la elevació continental.[2] Els màrgens continentals constituïxen aproximadament el 28 % de l'àrea oceànica.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]La plataforma continental és la porció del marge continental que és la transició de la costa cap a l'oceà. Es creu que representen el 7 % del fondo marí.[3] L'ample de les plataformes continentals en tot lo món varia dels 30 metros a 1500 quilómetros.[4] Generalment és pla i termina en la ruptura de la plataforma, a on hi ha un aument important en l'àngul de la pendent. La pendent mija de les plataformes continentals en tot lo món és de 0° 07’ graus, i és generalment més empinada més prop de la costa que prop de la ruptura de la plataforma.[5] En la ruptura de la plataforma comença el talús continental, que pot tindre d'un a cinc quilómetros sobre la profunditat del fondo marí. El talús continental a sovint mostra alguns accidents majors, els canons submarins.[4] Els canons submarins a sovint tallen profundament les plataformes continentals, en pendents casi verticals, i continuen tallant la morfologia a la planura abissal.[5] Les valls a sovint tenen forma de V, i poden en algun moment eixamplar-se sobre la plataforma continental. En la base del talús continental, hi ha una disminució repentina de la pendent, i el fondo marí comença a nivellar-se cap a la planura abissal. Esta porció del fondo marí es diu elevació continental, o glacis, i marca el final del marge continental.[2]
Tipos
[editar | editar còdic]Hi ha dos tipos de màrgens continentals: actius i passius.[2]
Els màrgens actius s'associen generalment en els llímits de les plaques litosféricas. Estos màrgens actius poden ser convergents o transformantes, i també són llocs d'alta activitat tectónica, inclosos volcans i terremots. La costa Oest dels Estats Units i d'Amèrica del Sur són màrgens actius.[4] Els màrgens continentals actius són habitualment estrets des de la costa fins a la ruptura de la plataforma, en descensos empinats en fosses.[4] Els màrgens actius convergents ocorren en el lloc a on les plaques oceàniques es troben en les plaques continentals. La placa oceànica, més densa, es subduce baix de la placa continental, menys densa. Els màrgens actius convergents són el tipo més comú de marge actiu. Els màrgens actius de transformació són més rars i ocorren quan una placa oceànica i una placa continental es desplacen paraleles entre sí, pero en direccions opostes. Estos màrgens de transformació a sovint es caracterisen per moltes falles en alta mar, lo que causa un alt grau de relleu en alta mar, marcat per illes, bancs poc profunts i conques profundes. Açò es coneix com la frontera continental.[2]
Els màrgens passius a sovint es troben en l'interior de les plaques litosféricas, llunt dels llímits de les plaques, i carixen d'activitat tectónica important. A sovint s'enfronten a les dorsals mediooceánicas.[3] La costa Este dels Estats Units és un eixemple de marge passiu. Estos màrgens són molt més amplis i menys inclinats que els màrgens actius.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ P. J. Cook, Chris Carleton (2000) "Continental Shelf Limits: The Scientific and Llegal Interface", ISBN 0-19-511782-4
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 V., Thurman, Harold (1 de giner de 2014). Essentials of oceanography, Pearson. OCLC 815043823. ISBN 9780321668127.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Board., National Research Council (U.S.). Ocean Sciences. Continental margins : geological and geophysical research needs and problems, National Academy of Sciences. ISBN 0309027934.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Grotzinger, Jordan (2007). Understanding Earth, W H Freeman, pp. 491–496. ISBN 978-0716766827.
- ↑ 5,0 5,1 Gulicher, Andre (1958). Coastal and Submarine Morphology, Great Britain: Butler & Tanner Ltd, pp. 205–215.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Margen continental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.