Anomalia magnètica de Kursk
La anomalia magnètica de Kursk (KMA) és una anomalia magnètica situada en els óblast russos de Kursk, Bélgorod i Vorónezh, a on abunden els mineralés de ferro. És una de la majors anomalies magnètiques de la Terra.[1]
Va ser descoberta en 1733 pel astrònom rus Piotr Inojódtsev.[2] En 1883, el físic Nikolái Pílchikov va portar a terme una série de 71 observacions de la KMA, que varen posar de manifest que l'anomalia es devia a la presència de mineral de ferro.[3] Posteriorment, es varen portar a terme investigacions relatives a les possibilitats econòmiques de la zona; estes investigacions varen ser portades a terme pel geólogo Iván Gubkin entre els anys 1920 i 1925, basades en les possibilitats de trobar petròleu. En 1931, es varen trobar grans cantitats de ferro en la regió. Dites mineralisacions s'estenen sobre un àrea estimada en 120 000 km². Principalment es troben magnetita i quarsita, en roques metamòrfiques i granits del precámbrico. Les reserves de mineral de ferro són estimades en més de vinticinc mil millons de tonellades de ferro de 32-37%, i més de trenta mil millons de tonellades de ferro de 52-66%.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadanasa - ↑ RT. «On this day: 7 April» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2010. Consultat el 16 de maig de 2010.
- ↑ 3,0 3,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadastuff
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anomalía magnética de Kursk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.