Astroblema de Rochechouart-Chassenon

L'astroblema de Rochechouart-Chassenon, o cràter Rochechouart, és un cràter d'impacte localisat en França.

Astroblema de Rochechouart-Chassenon
Recreació del cràter Rochechouart poc despuix de la seua formació.

Característiques

editar

El diàmetro del cràter és objecte de debat, pero es creu que deu tindre uns 21-23 km, en una edat estimada de 214±8 millons d'anys (Triásico superior). Des de llavors, els processos erosivos han borrat de la corfa terrestre qualsevol traça de la seua morfologia. La seua superfície comprén les viles de Rochechouart, Chaillac, Étagnac, Pressignac, Saint-Quentin-sur-Charente, Chéronnac, Chassenon i Chabanais.

 
Shatter cone de 30 cm en el granit de Saint Gervais, trobat prop del centre de l'estructura.

François Kraut, geòlec francés, va demostrar en l'any 1969 que les breches presents en la zona tenien com a orige un impacte meteorítico,[1] acabant aixina en casi 2 sigles de controvèrsia. Va ser el primer cràter d'impacte que es va considerar com a tal sense existir evidències topogràfiques d'estructures circulares en superfície.

 
Brecha del cràter de Rochechouart.

Events d'impacte relacionats

editar

El geofísico de l'Universitat de Chicago David Rowley, en els seus treballs en John Spray de l'Universitat de Nou Brunswick i Simon Kelley de l'Open University, va establir una relació entre Rochechouart i 4 cràters d'impacte d'Europa i Norteamérica que formarien una cadena, producte de la destrucció d'un cometa o asteroide els péntols del qual impactarien contra la Terra. Estos cràters són: Cràter Manicouagan en el nort de Quebec, cràter Saint Martin en Manitoba, cràter Obolon en Ucrània, i el cràter Ret Wing en Dakota del Nort.

Kelley va desenrollar una tècnica de datació (Ar-Ar) que aplicava al vidre generat durant un impacte meteorítico, i Rowley va fer un estudi paleogeográfico per a determinar la posició durant el Triásico dels cràters dalt mencionats, ya que per la Tectònica de Plaques haurien sofrit un desplaçament considerable. El resultat va ser que 3 dels cràters (Rochechouart, Manicouagan i Saint Martin) formen una cadena de 5000 km de latitut 22.8° N, mentres que Obolon i Ret Wing presenten uns patrons de declinació idèntics a Rochechouart i Saint Martin respectivament. Existixen atres cràters que podrien pertànyer a este event.

Vore també

editar

Anex:Cràters meteoríticos en Europa

Referències

editar
  1. Ernstson, K. i Claudin, F.. «Ernstson Claudin Estructures d'impacte» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2008. Consultat el 14 de febrer de 2009.