Condrita
Les condritas o condritos són meteorits no metàlics (rocosos) que no han sofrit processos de fusió o de diferenciació en els asteroides dels que procedixen.[1][2] Representen el 85.7 % dels meteorits que cauen a la Terra. El seu coneiximent aporta claus importants per a comprendre l'orige i l'edat del sistema solar, la síntesis de composts orgànics, l'orige de la vida o la presència d'aigua en la Terra. Una de les seues característiques és la presència de cóndrulos, que són esferes submilimétricas formades per distints minerals, i que solen constituir entre el 20 % i el 80 % del volum de les condritas.
Es diferencien dels meteorits metàlics per la seua composició pobra en ferro (Fe) i níquel (Ni). Un atre tipo de meteorits no metàlics, les acondritas, carixen dels característics cóndrulos, i es varen formar en posterioritat.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «2.2 La composició de la Terra: el model condrítico». Planetología. Universitat Complutense de Madrit. Consultat el 19 de maig de 2012.
- ↑ El que siguen no metàlics no implica absència total de metals.
- ↑ Llorca Pique, Jordi (2004). «La nostra història en els meteorits», El sistema solar: El nostre chicotet racó en la via làctea, Universitat Jaume I, pp. 75. ISBN 848021466X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Condrita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.