Cràter de la Terra de Wilkes
El cràter de la Terra de Wilkes és una jagantesca estructura geològica de provable orige meteorítico que rep el seu nom per la regió en la que s'ubica, aproximadament a 70° S de latitut i 120° I de llongitut —entre la cordillera Gamburtsev i les Montanyes Transantárticas—, baix l'indlandsis antàrtic.[1][2][3] Descobert en 2006 pels satèlits GRACE de la NASA, és un dels majors cràters d'impacte de la Terra, en una extensió de casi 500 km de diàmetro.[4] En l'actualitat, l'estructura permaneix amagada baix una capa de gèl de més d'un quilómetro de gruixa.[5]
Originalment, els científics no varen poder datar en exactitut l'orige de la formació per les difícils condicions de la zona, obrint un ampli marge d'entre 500 i 100 millons d'anys.[3] No obstant, troballes posteriors varen delimitar la seua antiguetat en aproximadament 250 millons d'anys, coincidint en l'extinció massiva del Pérmico-Triásico o «Gran Mortandad», la major extinció en l'història de la Terra, que va acabar en el 70 % de les espècies terrestres i el 90 % de les marines.[2][6] De fet, els experts sugerixen que l'impacte que va donar orige a este cràter pot estar directament relacionat en l'aparició dels traps siberianos, considerats com els principals causants de l'extinció.[7]
Descobriment
[editar | editar còdic]
La troballa va ser confirmada en 2006 per un equip dirigit per Ralph von Frese i Laramie Potts, basant-se en les medicions dels radars de gravetat i subsol dels satèlits GRACE de la NASA, dos naus que sobrevolen la Terra a 500 km d'altura en busca de variacions en el camp gravitatorio.[5][8] Les medicions gravimétricas dels satèlits varen detectar un jagantesc mascón ubicat en la Terra de Wilkes —Antàrtida—, en un tamany dos voltes major que el del cràter de Chicxulub i que, despuix de ser comparat en el cràter de Vredefort —província de l'Estat Lliure, Suràfrica— i com a resultat del descobriment de fragments de meteorits de condrita en estrats del Pérmico-Triásico de l'Antàrtida i Austràlia, va ser datat en uns 250 millons d'anys.[1][9][10]
Els mascones —terme derivat de l'unió de les paraules angleses «mass concentrations»— són regions en densitat de massa notòriament superior al promig de la corfa, formades per l'impacte de grans meteorits o per grans i repentines efusiones de lava —que a la seua volta solen deure's a events d'este tipo—.[4] El de la Terra de Wilkes s'estén a lo llarc de 350 per 500 km, en una forma allargada provablement ocasionada per la proximitat en el llímit entre les plaques Antàrtica i Indoaustraliana.[4] Alguns investigadors sugerixen que l'impacte va poder haver desencadenat la ruptura del supercontinente de Gondwana creant esta falla tectónica, que va espentar a Austràlia cap al nort.[10]
Impacte
[editar | editar còdic]Característiques
[editar | editar còdic]De confirmar-se els indicis que relacionen el cràter de la Terra de Wilkes en un impacte astronòmic, un asteroide capaç de generar un mascón d'eixes dimensions deuria medir aproximadament 48 km de diàmetro, és dir, de quatre a cinc voltes major que el responsable del cràter de Chicxulub, associat a l'extinció dels dinosauris.[10]
Considerant les provables característiques del terreny en aquella época en el lloc d'impacte i el perfil de l'asteroide en qüestió, la colisió hauria produït uns 8000 millons de megatones —80 voltes més que l'event de Chicxulub—.[11] A 1000 km de l'impacte, la bola de fòc apareixeria en el cel en una lluentor 130 voltes superior al Sol, es registrarien vents de 5000 km/h en pressions de fins a 32,6 bars, i terremots per damunt dels 11 graus en l'escala de Richter.[12][n. 1] Inclús a 10 000 km de l'impacte, els resultats serien devastadors, especialment a llarc determini.[12]
Possibles conseqüències per a la vida
[editar | editar còdic]Si es descarta la hipòtesis dels impactes múltiples com a causant de l'extinció del Cretácico-Terciario, un sol asteroide de 10 km de diàmetro va bastar per a acabar en el 80 % dels sers vius de la Terra, incloent a totes les espècies de dinosauris no avianos.[11] cal esperar que la colisió d'un asteroide 4 o 5 voltes major multiplique els efectes devastadors que va tindre per a la vida l'event del llímit K/T fa 65 millons d'anys.[5] És possible que el bòlit que va ocasionar el cràter de la Terra de Wilkes haguera bastat, per sí solament, per a cercenar una àmplia majoria dels clados animals de la Terra.[7]
Més allà de les conseqüències directes de l'impacte d'un gran asteroide, convé considerar que este tipo d'events comporten importants efectes secundaris. Entre ells, destaquen el notori descens de les temperatures en tot el globo durant anys per la pols en suspensió en l'atmòsfera —que bloquejaria el pas de bona part dels rajos del Sol, com un hivern nuclear de gran envergadura—, la conseqüent pèrdua de vegetació —ya de per sí afectada per la crema inicial derivada de l'impacte—, la desaparició d'esclavons complets en la cadena alimentícia, etc.[13] Tot això, unit a l'efecte de la posterior erupció en Siberia, hauria resultat en un escenari propenc a l'extinció total com indiquen els registres.[10] Esta teoria, en cert seguiment entre la comunitat científica, es coneix com a «Model del Assessinat en el Orient Express».[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 von Frese, 2005, p. 2.
- ↑ 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 3 de juny de 2015 (en anglés).
- ↑ 3,0 3,1 Hamilton, Thomas Wm. (2014). Impact Craters of Earth: with Selected Craters Elsewhere (en anglés), Houston: SBPRA, p. 12. ISBN 978-1-63135-353-6.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 von Frese, 2005, p. 3.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «[2]». Consultat el 3 de juny de 2015.
- ↑ «[3]». Consultat el 3 de juny de 2015 (en anglés).
- ↑ 7,0 7,1 von Frese, 2005, p. 8.
- ↑ NASA. «Grace Mission - Mission Overview» (en anglés). Consultat el 3 de juny de 2015.
- ↑ von Frese, 2005, p. 4.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «[4]». Consultat el 3 de juny de 2015.
- ↑ 11,0 11,1 «[5]». Consultat el 3 de juny de 2015 (en anglés).
- ↑ 12,0 12,1 «Impact Earth!» (en anglés). Purdue University. Consultat el 3 de juny de 2015.
- ↑ NASA. «The Great Dying» (en anglés). Consultat el 4 de juny de 2015.
- ↑ Prothero, Donald R. (2013). Bringing Fossils to Life: An Introduction to Paleobiology (en anglés), Nova York: Columbia University Press, p. 119. ISBN 978-0-231-15892-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cráter de la Tierra de Wilkes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>