Estrat
.jpg)
En geologia es diu estrat a cada una de les capes en que es presenten dividits els sediments, les roques sedimentarias, les roques piroclásticas i les roques metamòrfiques quan eixes capes es deuen als processos de sedimentación.[1] La branca de la geologia que estudia els estrats rep el nom d'estratigrafia.[2]
Cal tindre en conte que atres fenomens geològics distints poden donar orige a capes, que llavors no es diran estrats. És el cas, per eixemple, de les lajas que es formen durant el metamorfisme quan grans pressions afecten a les roques, originant corts perpendiculars a la força de compressió. Per últim, les intrusions ígneas poden formar dics o capes interestratificadas que apareixen com si fora un estrat més, encara que deu tindre's en conte que els dics poden tindre una forma lenticular quan formen un mant o sill que, quan apleguen a ser prou abombats solen cridar-se lacolitos.
Característiques
[editar | editar còdic]
Típicament, un estrat és generalment una d'una série de capes aproximadament paraleles o de gruixa aproximadament constant que yacer una sobre una atra per a formar bandes uniformes separades entre sí clarament. Un estrat o unitat litoestratográfica és un cos de roca definit i distinguit d'uns atres sobre la base de les seues característiques litològiques (tipo de roca, textura, estructures) i les seues relacions estratigráficas, no per edat o contingut fòssil.[1] Les superfícies d'estratificació (plans d'estratificació) que separen els estrats representen ruptures episódicas en la deposición associades ya siga en l'erosió periòdica, la cessació de la deposición, o alguna combinació d'abdós.[3][4] Apilats junt en atres estrats, els estrats individuals poden formar unitats estratigráficas compostes que poden estendre's per centenars de mils de quilómetros quadrats de la superfície de la Terra. Els estrats individuals poden cobrir àrees igualment extenses. Els estrats solen vore's com a bandes de material de diferent color o estructura expostes per moviments posteriors com en penya-segats o vores de rius, o per activitat humana com en corts o trincheres per a fer carreteres o vies férrees, o en pedreras. Les bandes individuals poden variar en gruixa des d'uns pocs milímetros fins a varis metros o més. Una banda pot representar un modo específic de deposición: rovina de riu, arena de plaja, pantà de carbó, duna d'arena, llit de lava, etc.cita requerida
Terminologia
[editar | editar còdic]
- La capa o estrat geològic correspon a un grup sedimentario més o menys homogéneu entre dos superfícies aproximadament paraleles. Estes superfícies corresponen a discontinuïtats, variacions petrográficas ràpides (facies) que permeten definir un conjunt de terrenys veïns.
- En el cas d'una roca més dura, també utilisem banc (ej.: banc de calcàrea corresponent a la calcàrea de sec, generalment dura).
- Un llit és una capa prima. També s'utilisen els térmens nivell, base, horisó. En el mapa geològic o geomorfològic cridem capes als grups sedimentarios representats en una mateixa figura (vore llegenda i avís del mapa). La capa, l'aflorament, està impresa en el mateix color (convencional i generalment idèntic en els mapes veïns) i designada en la mateixa notació2.
- Per extensió, el “estrat geològic” correspon a cada una de les capes de materials que constituïxen un terreny, especialment sedimentario pero no només.
- Es parla de la potència d'un estrat: és la dimensió més chicoteta del mateix (se supon plana). Si la capa és horisontal, és igual a la gruixa.
- La part superior d'un estrat es diu sostre i la base es diu paret.
- Al possible espai o llímit entre dos estrats superposts se li crida interestrato.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Salvador, A. ed., 1994. International stratigraphic guide: a guide to stratigraphic classification, terminology, and procedure. 2nd ed. Boulder, Colorat, The Geological Society of America, Inc., 215 pp. ISBN 978-0-8137-5216-7.
- ↑ Neuendorf, K.K.E., Mehl, Jr., J.P., and Jackson, J.A. , eds., 2005. Glossary of Geology 5th ed. Alexandria, Virginia, American Geological Institute. 779 pp. ISBN 0-922152-76-4.
- ↑ Davies, N.S., i Shillito, A.P. 2021, True substrates: the exceptional resolution and unexceptional preservation of deep clave snapshots on bedding surfaces. Sedimentology. publicat en llínea el 22 de maig de 2021, doi: 10.1111/sigau.12900.
- ↑ Davies, N.S., i Shillito, A.P. 2018, Incomplete but intricately detailed: the inevitable preservation of true substrates in a clave-deficient stratigraphic record. Geology, 46, 679-682.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrato» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.