Empire State Building

Empire State Building

El Empire State Building és un rascacels situat en l'intersecció de la Quinta Avinguda en la carrer 34 Oest, en la ciutat de Nova York (Estats Units). El seu nom deriva del renom del Estat de Nova York. Va ser l'edifici més alt del món durant quaranta anys, des de la seua finalisació en 1931 fins a 1971, any en que es va completar la construcció de la torre nort del World Trade Center. Despuix de la destrucció del World Trade Center el 11 de setembre de 2001, el Empire State Building es va convertir novament en l'edifici més alt de la ciutat de Nova York i de l'Estat de Nova York, fins que va ser una atra volta sobrepassat per One World Trade Center el 30 d'abril de 2012, quedant el Empire State en segon lloc. Actualment, el Empire State és dels rascacels més emblemàtics i icònics del món per la seua història i la seua gran altura destacable en el sigle passat. Incloent l'antena, la seua altura és de 443 metros (1453.4 pies) convertint-ho en el tercer edifici més alt de la ciutat de Nova York per darrere d'One World Trade Center i Central Park Tower.

L'arquitectura Art Déco, l'altura i les plataformes d'observació de l'edifici ho han convertit en una atracció popular. Al voltant de quatre millons de turistes de tot lo món visiten anualment els observatoris dels pisos 86 i 102 de l'edifici; en 2019 es va inaugurar un observatori interior adicional en el pis 80. El Empire State Building és un ícono cultural internacional: ha aparegut en més de 250 séries de televisió i películes des de que es va estrenar la película King Kong en 1933. El Empire State Building ha segut nomenat per la Societat Nortamericana d'Ingeniers Civils com una de les Sèt Maravelles del Món Modern. L'edifici i el seu interior són catalogats com a monuments de la Comissió per a la Preservació de Monuments Històrics de Nova York, i confirmat per la Junta d'Estimació de la ciutat de Nova York. Va ser designat com un monument Històric Nacional en 1986. L'edifici és propietat i està gestionat per W&H Properties.

Història

El lloc que ocupa el Empire State Building es va desenrollar per primera volta com la Granja de John Thomson, a finals de XVIII. En eixe moment, corria una riera en tot el lloc, desembocant en Sunfish Pond, ubicat a una poma de distància. Més tart el lloc va ser ocupat pel Waldorf-Astoria Hotel a finals del XIX, i va ser freqüentat per "Els Quatrecents", l'èlit social de Nova York.

Disseny i construcció

El Empire State Building va ser dissenyat per William F. Lamb, soci de l'empresa d'arquitectura Shreve, Lamb i Harmon, els qui varen realisar els dibuixos de l'edifici en tan sol dos semanes, utilisant com a base anteriors dissenys, com l'edifici Reynolds en Winston-Salem, Carolina del Nort i la Torre Carew de Cincinnati, Ohio, dissenyada per l'arquitecte Walter W. Ahlschlager.

Els principals constructors varen ser els Germans Starrett & Eken, i el proyecte va ser finançat principalment per John J. Raskob i Pierre S. du Pont. L'empresa de construcció va ser presidida per Alfred I. Smith, un ex governador de Nova York.

L'excavació de l'emplaçament va iniciar el 22 de giner de 1930 i la construcció del propi edifici va escomençar simbòlicament el 17 de març (dia de Sant Patricio). En el proyecte varen participar 3,400 treballadors, en la seua majoria immigrants europeus, junt en centenars de treballadors Mohawk, experts en ferro, molts d'ells de la reserva de Kahnawake, prop de Montreal. Segons les sifres oficials, cinc treballadors varen morir durant la construcció, si ben mijos com el New York Daily News elevaven eixa sifra a 14 morts. Els nets del governador Smith varen tallar la cinta l'1 de maig de 1931.

La construcció era part d'una competició en Nova York pel títul de l'edifici més alt del món. L'edifici va ser inaugurat oficialment l'1 de maig de 1931 de manera especial: el president dels Estats Units, (Herbert Hoover), va convertir el Empire State Building en l'edifici de les llums, en solament pulsar un botó des de Washington D. C.

Primers plans

Bethlehem Engineering Corporation va ser l'empresa d'ingenieria responsable de la construcció d'un edifici de 25 plantes d'oficines en a on s'assentava en el seu moment l'hotel Waldorf-Astoria. El president de la companyia, Floyd De L. Brown va pagar 100,000 dólars de bestreta del milló requerit per a iniciar la construcció de l'edifici, en la promesa de que la diferència es pagaria a posteriori. Brown va conseguir un préstam d'un banc, no podent tornar el mateix.

El terreny va ser venut a Empire State Inc. un grup d'inversors pudientes entre els que es trobaven Louis G. Kaufman, Ellis P. Earle, John J. Raskob, Coleman du Pont i Pierre S. du Pont. El nom del grup venia pel renom de la ciutat de Nova York. Alfred I. Smith, antic governador de nova york i candidat presidencial la campanya del qual, en 1928, hi havia seguixc gestionada per Raskob, va ser nomenat encarregat de l'empresa. El grup va adquirir la terra aledaño de modo que poguera tindre els 2 acres necessaris per a realisar la base de la torre, junt en la mida de 130 per 61 metros necessari per a la pròpia torre. El consorci Empire State Inc. es va fer públic en agost de 1929.

Empire State Inc. va contractar a William F. Lamb, de la firma d'arquitectura Shreve, Lamb i Harmon, per a realisar el disseny. Lamb va realisar els dissenys en a penes 2 semanes usant dissenys previs que s'havien utilisat per a l'edifici Reynolds en Winston-Salem, en Carolina del Nort. A posteriori el seu soci Richmond Shreve va realisar els diagrames en els requeriments del proyecte. L'acta de pla urbanístic de 1916 va forçar a Lamb a dissenyar l'estructura en retranqueo, en lo que els pisos inferiors eren de major tamany que els superiors. D'esta forma, la torre es va dissenyar de dalt avall, tenint finalment una forma de llapis.

Canvis en el disseny

El pla original era construir un edifici de 50 plantes, incrementant-se posteriorment a 60 i despuix a 80. Es varen dispondre restriccions d'altura en els edificis pròxims, per a assegurar que els 50 últims pisos, de l'edifici de 300 metros d'altura, tingueren vistes de tota la ciutat, sense que estes estigueren obstruïdes per cap atre edifici. El New York Claves va elogiar la proximitat de l'emplaçament a estacions, tals com l'estació de trànsit del carrer 34 Brooklyn-Manhattan i la terminal de ferrocarril del carrer 33, a una poma de distància, aixina com l'estació Penn o l'estació Grand Central Terminal, de la que ho separen 9 pomes. Es va alabar aixina mateix la disposició de 280 000 metros quadrats de sol per a oficines, en una de les zones en major activitat del món.

Al mateix temps que el proyecte per a la realisació del Empire State Building entrava en la seua fase final, es produïa un concurs en la ciutat de Nova York per a vore com era l'edifici més alt. Tant el número 40 de Wall Street, en aquella época sede del Banc de Manhattan, com l'edifici Chrysler pugnaven per esta distinció i ya estaven en construcció quan varen escomençar els treballs en el Empire State. La «carrera cap al cel», com es va conéixer en el seu moment, representava l'optimisme reinante en els anys 20, estimulat pel boom immobiliari en les grans ciutats. La revisió del número 40 de Wall street ho va dur de 260 metros a 282, en abril de 1929, considerant-se el més alt. L'edifici Chrysler va afegir 56 metros en l'antena, alcançant els 319 metros i sent considerat per això el més alt. El promotor de l'edifici, Walter Chrysler, es va donar conte de que el seu edifici seria més alt que el propi Empire State, donant órdens a l'arquitecte, William Van Alen, de canviar la techumbre de l'edifici, passant d'una volta a una forma d'agulla. Raskob, en l'idea de que el Empire fora l'edifici més alt del món, va revisar els plans i va afegir cinc plantes extra aixina com una agulla; no obstant, els nous pisos tindrien que ser retranqueados per la pressió del vent en esta nova zona. El 18 de novembre de 1929, Smith va adquirir un solar en el 27-31 de West 33rd street, afegint 23 metros d'ample a l'edifici. Dos dies despuix, Smith va anunciar els nous plans per al rascacels que incloïen l'observatori en el pis 86 a una altura de 320 metros, superior a l'observatori de l'edifici Chrysler, situat en el pis 71 del mateix.

En estes senyes el Empire State seria solament 1,2 metros més alt que l'edifici Chrysler i Raskob, tement alguna triquiñuela en l'últim moment de Chrysler, va fer que es revisaren els plans per última volta, en decembre de 1929, incloent una "coronació" de 61 metros i un màstil per a anclaje de dirigibles de 68 metros. L'altura de la techumbre era al final de 380 metros, convertint-ho en l'edifici més alt del món en molta diferència, inclús sense contar l'antena. L'afegitó de l'estació de dirigibles significava que una atra planta, la número 86, tindria que ser construïda per baix de la coronació; no obstant, al contrari que l'antena de l'edifici Chrysler, el màstil del Empire tindria un sentit pràctic. El pla final es va anunciar al públic el 8 de giner de 1930, abans de l'inici de la construcció. El New York Claves va anunciar que l'antena tenia alguns problemes tècnics, pero no era gran cosa tenint en conte la modificació portada a terme. En este moment, els plans de l'edifici havien sofrit uns 15 canvis abans de ser aprovats. Lamb va descriure el restant d'especificacions que se li varen donar en el pla final:

La programació va ser curta: un presupost fix, no hi havia més de 28 peus des de la finestra fins al passadiç, la major cantitat de pisos en tal espai com fora possible, un exterior de pedra calcàrea i la data de finalisació l'1 de maig de 1931, lo que significava un any i sis mesos des del començ dels esbossos.

Els contractistes eren Starrett Brothers(a posteriori coneguts com Starrett Corporation) i Eken, açò és Paul i William A. Starrett i Andrew J. Eken, que posteriorment construirien atres edificis en la ciutat de Nova York, tals com el residencial Stuyvesant, Starrett City o la torre Trump. El proyecte va ser finançat principalment per Raskob i Pierre du Pont, mentres que l'empresa de suministraments de James Farley proporcionava els materials de construcció. John W. Bowser va prendre el paper de cap d'obra, sent l'ingenier responsable de l'estructura Homer G. Balcom. Els determinis tan ajustats de construcció varen fer que s'iniciara la mateixa aun cuando no s'havia finalisat per complet el disseny.

Detalls de la construcció

La construcció va escomençar despuix del derrocament de l'hotel Waldorf Astoria, iniciada l'1 d'octubre de 1929. La majoria de materials resultants del derrocament es varen abocar al oceà Atlàntic, en les proximitats de Sandy Hook, Nova Jersey. Si ben el crash de 1929 es va produir abans d'iniciar la construcció, també és cert que tant Raskob com Smith varen eixir indemnes del mateix, conseguint posteriorment un préstam de la Metropolitan Life Insurance Company per 29 millons de dólars per a iniciar la construcció.

Els treballs d'excavació varen escomençar el 22 de giner de 1930, abans inclús del derrocament total de l'hotel. L'excavació, en la que participaven hòmens a tandes de dotze hores les 24 hores al dia, es va completar casi en la seua totalitat en març. L'acer per a l'estructura s'havia fabricat en la modificació de la llegislació en ment, que faria passar la càrrega admissible de 18 000 lliures per polzada quadrada a 16 000, és dir minorando els requeriments, en lo que es conseguia una menor gruixa i menor cantitat d'acer. El tamany de la construcció va ser enorme, de lo que pot donar fe senyes com el fet de que a l'obra aplegara cada dia 16 000 rajoletes, 340 metros cúbics d'arena, 300 bosses de calç o 5000 sacs de ciment. Per a que els treballadors no baixaren al nivell del sol a menjar es varen habilitar posats de menjar en les plantes i es varen habilitar fonts d'aigua temporals per a que els treballadors no baixaren a comprar botelles.

El 20 de juny l'estructura havia alcançat la planta 26. L'idea llavors era eixecutar un pis al dia per a accelerar la construcció. El dia 10 de setembre es va posar la pedra fundacional, una volta que l'obra d'acer estava casi terminada, en una cerimònia oficiada per Smith a la que varen assistir mils de persones.

El màstil de anclaje per a dirigibles es va posar el 21 de novembre. En eixe moment ya estava terminada la major part de la frontera. Va ser llavors quan es va contractar l'instalació dels ascensors a la companyia Otis. Pels determinis va haver séries llimitacions d'espai per a l'arreplega de materials, havent de situar les arreplegues en la primera planta i planta base. En el moment de major afluència d'arreplegues hi havia uns 200 camions descarregant material cada dia. Aixina mateix en el seu punt culminant el número d'obrers ascendia a 3500, sent molts d'ells d'orige irlandés o italià. L'estructura es va terminar l'11 d'abril de 1931, 12 dies abans del determini i 410 dies despuix de l'inici de la construcció, posant Smith un ribet d'or massiç en commemoració.

Obertura

L'obertura de l'edifici va coincidir en la Gran Depressió en els Estats Units, i com a resultat gran part del seu espai d'oficines no va ser ocupat. En el seu primer any de funcionament, la plataforma d'observació va costar aproximadament dos millons de dólars, tants diners com els seus propietaris varen rebre pel lloguer d'eixe any. La falta d'inquilins va dur a la gent de Nova York a burlar-se de la construcció cridant-la el "Buit State" (Empty State Building). L'edifici no va ser rendable fins a 1950. La famosa venda de 1951 del Empire State a Roger L. Stevens i els seus socis de negocis va ser promoguda per la destacada empresa immobiliària de Manhattan Charres F. Noyes & Company, per una sifra récort de 51 millons de dólars. En el moment eixe va ser el preu més alt jamai pagat per una estructura única en bens immobles de l'història.

Ocupants i turisme

El primer any solament es va ocupar el 23% de l'espai destinat a lloguer, en comparació al 54% d'ocupació mija que tiraven els demés edificis en la data d'obertura i el 90% al cap de 5 anys.

Jack Brod, un dels que duya més temps com a ocupant, va fundar la Empire Diamond Corporation junt en el seu pare a mitan de 1931 i va llogar espai en l'edifici fins a la seua mort en 2008. Brod recordava com només hi havia 20 ocupants en la data d'obertura, incloent-ho a ell, i que Al Smith era l'únic ocupant per damunt del pis 17. A principis dels anys 30, era poc usual que més d'un espai d'oficines estiguera llogat en l'edifici, a pesar dels esforços publicitaris de Smith i Raskob tant en periòdics com en els seus coneguts. Les llums de l'edifici estaven sempre enceses, inclús en aquelles zones no llogades, per a donar una impressió d'ocupació, fet exacerbado per la competència en el Rockefeller center i atres edificis del carrer 42, els quals junt en el Empire State, suponien un excés d'oferta d'espai d'oficines, en un mercat llavors decadent durant els anys 30.

Els esforços publicitaris varen reforçar l'estatus del Empire State com l'edifici més alt. L'observatori es publicitó en els diaris locals aixina com en els billets del tren. L'edifici va constituir una atracció turística, en un milló de visitants que pagaven un dólar per a pujar en els ascensors a les cobertes d'observació en 1931. En el seu primer any, en estes zones d'observació els ingressos varen ser de 2 millons de dólars. En 1936, les cobertes estaven plenes de gent tots els dies, podent adquirir-se menjar i beguda en les mateixes, i en 1944 la torre va rebre el seu visitant 5 millons. En 1931, la NBC es va convertir en ocupant de la torre, llogant espai en el pis 85 per a emissions de ràdio. Des del principi la torre estava en pèrdues, perdent cada any 1 milló de dólars en 1935. El promotor de bien Seymour Durst recordava que l'edifici estava infrautilizado en 1936 no havent servici d'ascensor per damunt del pis 45, ya que des del pis 41 l'edifici estava buit llevat per les oficines de la NBC i les oficines de Raskob/Du Pont en el pis 81.

Atres fets

Segons els plans originals, l'agulla del Empire State se suponia que anava a ser un punt de anclaje per a dirigibles. Raskob i Smith havien propost crear llocs de venda de billets i locals d'espera per a passagers en el pis 86, permaneixent el dirigible unit a l'agulla en lo que seria un hipotètic pis 106. Un ascensor duria als passagers del pis 86 al pis 101, despuix de validar els billets en el pis 86, despuix de lo que els passagers només tindrien que pujar unes escalerillas per a accedir al dirigible. L'idea, no obstant, era poc pràctica per les corrents ascensionales d'aire que provocava la pròpia estructura de l'edifici, les corrents d'aire en l'illa de Manhattan i les agulles dels rascacels més pròxims al Empire State. Més encara, inclús si el dirigible poguera travessar tots eixos obstàculs, la seua tripulació tindria que lliberar llastre, soltant aigua als carrers per a mantindre l'estabilitat i amarrar el nas del dirigible a l'agulla sense que hi haguera en eixe moment cap llínea d'amarre a la popa del dirigible. En setembre de 1931, durant la primera i única volta que es va utilisar l'amarre de dirigibles en el Empire State, el dirigible va donar 25 regressos a l'edifici en vents de 72 km/h. El dirigible va intentar amarrar, derramant-se el llastre i sent l'aeronau arrastrada per les turbulències causades pel vent. Este fet va provocar que se suspengueren els plans per a convertir l'edifici en un punt de anclaje per a dirigibles.

El 28 de juliol de 1945, un bombarder B-25 Mitchell es va estrelar contra la cara nort de l'edifici, entre els pisos 79 i 80.

Artícul principal → Choque del B-25 contra el Empire State Building.

A les 9:40 del dissabte 28 de juliol de 1945, un bombardero B-25 Mitchell, pilotat entre la boira espessa pel tinent coronel William F. Smith Jr., es va estrelar en el costat nort del Empire State Building, entre els pisos 79 i 80. Un dels motors de l'avió va travessar l'edifici fins a eixir del costat opost de l'impacte i va caure sobre la teulada d'un edifici en la següent poma, causant un incendi que va destruir un àtic. L'atre motor i part del tren d'aterrisage varen caure pel buit d'un ascensor. El fòc causat va ser extinguit en 40 minuts. Catorze persones varen morir en l'incident. La ascensorista Betty Lou Oliver va sobreviure a una caiguda de 75 pisos dins d'un ascensor, que seguix vigent com el Récort Guinness de qui va sobreviure a la caiguda més gran d'un ascensor. A pesar dels danys i la pèrdua de vides, l'edifici va ser obert per a molts dels pisos d'oficines el dimarts següent.

Suïcidis

A lo llarc dels anys, més de trenta persones s'han suïcidat des de la part superior de l'edifici. El primer suïcidi es va produir inclús abans de la seua finalisació, per un treballador que havia segut despedit. La tanca al voltant del terrat de l'observatori va ser finalisada en 1947, en acabant de que cinc persones varen tractar de botar en un periodo de tres semanes. Un dels suïcidis més famosos va ser el de la jove Evelyn McHale la foto de la qual va ser utilisada per Andy Warhol en la seua obra Suïcide (Fallen body) de 1962. En 1979, Elvita Adams va botar des del pis 86, pero una forta corrent d'aire la va dur de nou a l'interior de l'edifici en el pis 85, sobrevivint en solament una fractura de cadera. L'edifici va ser també escenari de suïcidis en 2004 i 2006.

Rendabilitat

El Empire State Building va escomençar a ser rendable durant els anys 50, quan es va alcançar el punt d'equilibri entre ingressos i despeses per primera volta. En aquella época, les opcions de transport públic en les proximitats no tenien res a vore en les actuals. A pesar d'este desafiu, el Empire State va escomençar a atraure a ocupants gràcies a la seua reputació. l'antena de radi de 68 metros es va erigir en el sostre a principis dels anys 50, permetent a estacions de radi i televisió emetre des de l'edifici.

No obstant, a pesar d'este gir en els acontenyiments, Raskob va posar la torre a la venda en 1951, per un valor de 50 millons de dólars. La propietat va ser adquirida pels socis Roger L. Stevens, Henry Crown, Alfred R. Glancy i Ben Tobin. La venda va ser negociada per la firma Charres F. Noyes, de reconegut prestigi en Manhattan, per 51 millons de dólars, el major preu pagat per un edifici per aquells moments. En eixa época, el Empire State havia segut arrendat completament durant varis anys, tenint inclús llista d'espera d'empreses buscant espai en l'edifici, segons el diari Cortland Standard. Eixe any, sis noves empreses varen formar una societat per a pagar una taxa anual de 600 000 dólars per a usar l'antena, que va terminar d'instalar-se en 1953. Crown va comprar la participació del restant dels seus socis en 1954, convertint-se en l'únic propietari. L'any següent, la Societat Americana d'Ingeniers Civils va nomenar a l'edifici "una de les 7 maravelles de l'ingenieria civil".

En 1961, Lawrence A. Wien va firmar un contracte d'adquisició del Empire State per 65 millons de dólars, en Harry B. Helmsley com a soci. Açò va fixar un nou récort pagat per un edifici. Més de 3000 persones varen pagar 10 000 dólars cada una per una participació en la companyia anomenada Empire State Building Associates. La companyia va subarrendar l'edifici a una atra empresa encapçalada per Helmsley i Wien, conseguint 33 millons dels fondos necessaris per a pagar el preu d'adquisició. En una atra operació aparte, la terra baix l'edifici es va vendre a Prudential Insurance per 29 millons de dólars. Helmsley, Wien i Peter Malkin varen escomençar llavors un programa de reformes per a l'edifici, incloent una reforma de frontera i neteja de finestres en 1962, instalació de proyectores en 1964 i tongada dels ascensors manuals per atres automàtics en 1966. L'ala oest de la segona planta, que pràcticament no tenia us es va utilisar com a espai d'almagasenament fins a 1964, moment en que es varen instalar escales mecàniques com a part de la seua conversió a zona comercial.

Arquitectura

El Empire State Building s'eleva fins als 381 metros (1250 peus) a nivell del pis 102, i incloent els 62 metros (203 peus) del pináculo, la seua altura total aplega als 443 metros o 1453 peus i 8 polzades. Dispon de 85 vies de comunicacions i l'espai d'oficines supon una superfície de 200 500 m². Té una coberta a l'aire lliure i coberta d'observació en el pis 86.

Va ser el primer edifici en tindre més de 100 pisos. Té 6500 finestres i 73 ascensors, i hi ha 1860 passos des del nivell del carrer fins al pis 102. Té una superfície total de 257 211 m²; la base del Empire State té uns 8094 m². Estaja 1000 negocis i té el seu propi còdic postal. Des de 2007, treballen aproximadament 21 000 empleats en ell diàriament, en lo que és el segon major complex d'oficines del continent americà, despuix d'El Pentágono. Originalment l'edifici contava en 64 ascensors que es troben en un núcleu central; hui, el Empire State conta en 73 ascensors en total, inclosos els de servici. Es tarda menys d'un minut per ascensor en aplegar al pis 80, a on es troba una plataforma d'observació i una tenda de recorts. Té 113 km de canonades, 760 km de cable elèctric, i prop de 9000 aixetes. Es calfa per vapor a baixa pressió, a pesar de la seua altura, l'edifici solament requerix entre 2 i 3 lliures per polzada quadrada (14 i 21 kPa) de pressió de vapor per a la calefacció. Pesa aproximadament 370 000 tonellades. El seu exterior es va construir en panels de pedra calcàrea d'Indiana.

A diferència de la majoria dels actuals rascacels, el Empire State conta en un disseny art decó, típic de l'arquitectura de pre Segona Guerra Mundial en Nova York. Les modernistes marquesines de les entrades dels pisos 33 i 34 conduïxen a dos pisos d'alts corredors de tot el núcleu d'ascensors, travessat per ponts tancats d'acer inoxidable i vidre en el segon pis.

El vestíbul és de tres pisos d'altura. El corredor nort conté huit panels d'allumenament, creats per Roy Sparkia i Renée Nemorov en 1963, que representa l'edifici com la octava maravella del món, junt a les tradicionals sèt.

A llarc determini, durant la fase de disseny es varen tindre en conte les possibles demandes futures per a garantisar que la construcció poguera ser usada segons les noves necessitats. Açò és particularment evident en l'excés de disseny de la construcció del sistema elèctric. La construcció del Empire State Building va costar 40 948 900 dólars de l'época (equivalents a aproximadament 500 millons de dólars en 2010).

Interior

El Empire State Building va ser el primer edifici en tindre més de 100 pisos. Té 6514 finestres i 73 ascensors en un àrea total de 257 211 metros quadrats, cobrint la seua base 2 acres (1 hectàrea). Els seus ascensors originals, 64 en total, varen ser construïts per la companyia Otis, estant localisats en el núcleu central de l'edifici, alcançant diferents altures; el que cobrix la distància més llarga va des del vestíbul fins al pis 80. Segons la construcció original, hi havia 4 ascensors exprés que anaven des del vestíbul fins al pis 80, existint descansos intermijos. Els atres 60 ascensors conectaven dits descansos en els pisos que estaven per damunt. Del total de 64 ascensors, 58 estaven destinats a l'us públic (4 ascensors exprés i 54 de tipo local) i 8 utilisables com montacargas per a trascolada de material. Els ascensors es varen dissenyar per a moure's a 366 metros per minut. Durant la construcció de l'edifici la velocitat estava llimitada a 213 metros per minut per llei, eliminant-se dit llímit poc despuix de l'obertura de l'edifici. Atres ascensors conecten el pis 80 en els 6 que estaven per damunt, puix estos 6 pisos extra es varen construir quan ya estava aprovat el pla original en els 80 pisos. Els ascensors funcionaven mecánicamente fins a 2011, quan es varen reemplaçar per ascensors digitals durant una restauració de l'edifici que va costar 550 millons de dólars. El Empire State Building té 73 en total, incloent ascensors de servici.

Els servicis utilisen el buit central de l'edifici. En cada pis entre el nivell 6 i 86, el buit central està rodejat per un passadiç en els 4 laterals. Segons les especificacions de l'edifici, el passadiç està rodejat per espai d'oficines en un ample de 8,5 metros. Cada u dels pisos té 210 pilars que ho travessen, proporcionant estabilitat, que, no obstant, llimiten molt l'espai disponible en els pisos. No obstant, el poc us relatiu de materials ceràmics i pedra en l'edifici permet un millor us de l'espai, en una relació d'1:200 en l'us de pedra en comparació a 1:50 utilisat en atres edificis.

Vestíbul

S'accedix al vestíbul principal per mig de la quinta avinguda, en el costat este de l'edifici, sent l'entrada en porta doble situada entre un parell de portes giratòries. En el top de cada entrada hi ha un motiu de bronze que representa un dels tres oficis utilisats en la construcció de l'edifici —electricitat, albañilería i calefacció—. El vestíbul té 2 nivells de marbre, un marbre més clar en lo alt fins a l'altura dels escaparats i un més obscur per a la part baixa. Hi ha un patró de rajoletes en el sol de tipo terrazo, que va des de l'entrada en l'est fins al relleu d'alumini en l'oest. El vestíbul, en forma de capella en tres altures, que discorre paralel els carrers 33 i 34, conté escaparats tant en la cara nort com en la cara sur. Estos escaparats tenen uns marcs, sent els laterals de marbre obscur, d'acort a la Comissió per a la preservació arquitectònica de Nova York, i per damunt una banda de regates gravades en marbre. Una volta s'accedix al vestíbul hi ha un filtre de seguritat similar al dels aeroports.

Les parets dels costats nort i sur del vestíbul alberguen escaparats i escales mecàniques fins al nivell de nayeta, també conegut com mezzanina. En el costat oest del vestíbul hi ha un relleu d'alumini del rascacels tal com va anar originalment construït(sense l'antena). El relleu, construït a modo de benvinguda, conté una image del contorn de l'edifici, acompanyada de lo que la Comissió de Preservació de Monuments descriu com "rajos d'un sol d'alumini que lluïxen per darrere i es mesclen en els rajos d'alumini que emanen de la torre del Empire State Building". En el fondo hi ha un mapa estatal de Nova York en l'ubicació de l'edifici marcada en un "medallón" en la part més surest del contorn. Una brúixola es troba en la part inferior dreta i una placa per als principals promotors de la torre es troba en la part inferior esquerra.

La placa en l'extrem occidental del vestíbul està ubicada en la paret interior est d'un corredor de forma rectangular d'un pis d'altura que rodeja els laterals de les escales mecàniques, en un disseny similar al del vestíbul. El #passera en forma rectangular es compon de dos llarcs passadiços en els costats nort i sur de dit rectàngul, aixina com un passadiç més chicotet en el costat este i un atre passadiç més llarc en el costat oest. En cada fi dels passadiços, hi ha un dic per a prendre 4 ascensors que només pugen un nivell per a conectar #passera. El costat oest de cada dic s'estén pel nort fins a l'entrada del carrer 34 i pel sur a l'entrada del carrer 33.

Fins als anys 60, un mural de tipo art decó, inspirat tant en el cel com en l'edat de les màquines, estava instalat en els sostres. El dany produït a estos murals, dissenyats per l'artiste Leif Neandross, va donar lloc a que es montaren en el seu lloc copies. La reforma del vestíbul en 2009, durant la qual es va reemplaçar el rellonge situat sobre el mostrador d'informació en la zona de la quinta avinguda, en un anemómetro o l'instalació de dos candelabros que devien haver segut instalats ya en l'obertura de l'edifici, va permetre reviure part de la grandea dels seus primers temps. El #passera nort va contindre 8 panels allumenats creats en 1963 per Roy Sparkia i Renée Nemorov, a temps per a la fira mundial de 1964, representant l'edifici com l'octava maravella del món junt en les tradicionals 7. Els propietaris de l'edifici varen instalar una série de pintures de l'artista neoyorkina Kysa Johnson en el nivell del vestíbul. Johnson va posar una denúncia, en giner de 2014, baix l'acta de protecció de drets d'artistes visuals alegant la destrucció de les seues pintures i la seua reputació com a artista. Com a part de la reforma de l'edifici en 2010, Denise Amses va encarregar un treball compost per 15 000 estreles i 5000 círculs, gravat a l'aigua en vidre, en un tamany de 4,0 per 1,5 m per al vestíbul.

Característiques remarcables

Emissores

Les emissions varen escomençar en el Empire State Building el 22 de decembre de 1931, quan la NBC i RCA varen escomençar les seues emissions experimentals de televisió per mig d'una chicoteta antena alçada en la part alta d'una agulla, en dos transmissors separats per a àudio i vídeo. Varen llogar el pis 85 i varen construir un laboratori. En 1934, Edwin Howard Armstrong es va unir a la RCA per mig d'una cooperativa per a testear el sistema FM de l'antena construïda. Esta configuració, que va comportar l'instalació del primer transmissor FM, va continuar fins a octubre de l'any següent per disputes entre RCA i Armstrong. Més concretament, la NBC va voler instalar més equipament de televisió en el local a on el transmissor d'Armstrong estava instalat.

Despuix d'algun temps, el pis 85 es va convertir en el centre d'operacions de la cadena RCA, designat com a estació W2XBS canal 1, i des de 1941 com a estació comercial WNBT (hui en dia WNBC-TV canal 4). L'estació FM de la NBC, W2XDG, va escomençar les seues emissions des de l'antena en 1940. La NBC va retindre l'us exclusiu de lo alt de l'edifici fins a 1950 quan la FCC(comissió federal de comunicacions) va ordenar que finalisara l'acort exclusiu. La directiva de la FCC estava basada en les queixes dels consumidors de que una localisació comuna era necessària per a evitar tindre que ajustar les antenes dels receptors de televisió contínuament. Atres cadenes de televisió s'unirien despuix a la RCA en l'edifici en els pisos 81 al 83, junt en estacions FM. La construcció d'una torre d'emissió dedicada va escomençar el 27 de juliol de 1950, començant les emissions de televisió i ràdio FM en 1951. La torre es va completar en 1953. Des de 1951, sis emissores varen acordar pagar 600 000 dólars a l'any per l'us de l'antena. En 1965, un conjunt separat d'antenes FM es va construir rodejant l'àrea d'observació del pis 103 actuant d'eixa forma com una antena mestra.

L'emplaçament de les estaciones emissores en el Empire State Building es va convertir en un problema d'orde major en la construcció de les torres bessones del World Trade Center a finals dels anys 60 i principis dels anys 70. La major altura de les torres bessones reflectiria les ones de ràdio del Empire State, lo que donaria com a resultat que les emissores tindrien que abandonar l'edifici. Encara que 9 estacions que estaven emetent des de l'edifici estaven en règim de lloguer fins a 1984, moltes d'elles varen acabar movent-se al World Trade Center en el moment en que es va terminar de construir. Les emissores varen obtindre una sentència judicial que estipulava que l'autoritat portuària tenia que construir un màstil i equipament de transmissió en la torre nort, aixina com pagar la quota de lloguer de les emissores en el Empire State fins a 1984. Només unes poques emissores varen renovar els seus lloguers en el Empire State.

Els atacs de setembre de 2001 varen destruir el World Trade Center i els emplaçaments d'emissió instalats, deixant a la majoria d'emissores sense estació durant dèu dies fins que es va construir una torre de forma temporal en Alpine, Nova Jersey. En octubre de 2001, casi totes les emissores comercials de la ciutat (tant televisió com a radi) emetien de nou des de lo alt del Empire State Building. En un informe encarregat pel congrés sobre la transició de televisió analògica a digital, s'afirmava que la localisació de les emissores en el Empire State es considerava problemàtic per les interferències en atres torres propenques. En comparació, l'informe venia a dir que les torres bessones tenien pocs edificis que se'ls pogueren comparar en altura, en lo que no sofrien perduda de senyal apreciable. En 2003, unes poques emissores FM es varen traslladar a l'edifici Condé Nast per a reduir el número d'emissores que utilisaven el Empire State. 11 cadenes de televisió i 22 de ràdio FM havien firmat contractes d'arrendament de 15 anys en l'edifici en maig de 2003. S'esperava que una torre més alta es construïra en Bayonne, Nova Jersey o en Governor's island, sent el Empire State utilisat com a reforç, ya que les senyals de transmissió des de l'edifici eren de pijor calitat.

Una volta terminat el nou World Trade Center, algunes estacions de televisió varen escomençar les seues transmissions des del World Trade Center, mentres unes atres, incloent WABC-T varen permanéixer en el Empire State, sense plans d'eixir d'allí.

En l'any 2018, el Empire State era base de les següents estacions:

• Televisió: WABC-7, WPIX-11, WXTV-41 Paterson, i WFUT-68 Newark.
• FM: WNYL-92.3, WPAT-93.1 Paterson, WNYC-93.9, WPLJ-95.5, WXNY-96.3, WQHT-97.1, WSKQ-97.9, WEPN-98.7, WHTZ-100.3 Newark, WCBS-101.1, WFAN-101.9, WNEW-FM-102.7, WKTU-103.5 Lake Success, WAXQ-104.3, WWPR-105.1, WQXR-105.9 Newark, WLTW-106.7 i WBLS-107.5.

Allumenament

L'edifici estava equipat inicialment en proyectores en lo alt. Es varen utilisar per primera volta en novembre de 1932 durant la victòria de Roosevelt sobre Hoover en les eleccions presidencials d'eixe any. Estos proyectores es varen substituir en 1956 per 4 focs i en 1964 es varen afegir proyectores exteriors en la planta 72 per a allumenar la part alta de l'edifici de nit de modo que poguera ser visible per a la fira mundial d'eixe any. Les llums es varen apagar de novembre de 1973 a juliol de 1974 per la crisis energètica d'eixe any. En 1976, l'empresari Douglas Leigh va sugerir que Wien i Helmsley instalaren 204 llums d'halogenuro metàlic, 4 voltes més lluentes que les 1000 incandescents que devien substituir. Es varen instalar noves llums roges, blanques i blaves a temps de celebrar el bicentenario del país. Despuix d'això, Helmsley va deixar instalades les noves llums pel baix cost de manteniment, 116 dólars a l'any.

Des de 1976, l'agulla ha estat allumenada per colors que recorden a les estacions de l'any i festius. Qualsevol organisació pot realisar peticions per mig de la pàgina web de l'edifici. S'ha allumenat en els colors d'equips deportius durant nits en que oficien com a amfitrions, cas dels New York Knicks en els colores taronja, blava o blanc, o ben roig, blanc o blau per als New York Rangers. Es va allumenar en color escarlata per a l'universitat Rutgers de Nova Jersey i el 9 de novembre de 2006 per a un partit de fútbol americà de l'universitat de Louisville.

Durant 2012, les 4 llànties de halogenuro metàlic i els proyectores es varen reemplaçar en 1200 lluïxes led, incrementant la gama de colors disponible de 9 a més de 16 millons.

El 9 de juliol de 2006, es va allumenar per primera volta en els colors de la bandera d'Argentina, en honor a la seua independència en 1816, aixina també com el 17 d'agost de 2008, en el qual es feyen homenages a tots els països que participaven en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, data que va coincidir també en el decés del General José de Sant Martín.

En la nit de l'11 de juliol de 2010 va posar com a llums els colors corresponents a la bandera d'Espanya, en motiu de la victòria del Mundial de Suràfrica de la FIFA.

En la nit del 15 de setembre de 2010, els seus focs es varen capcionar en vert, blanc i roig, en motiu de la celebració del Bicentenario de l'Independència de Mèxic.

La nit del 8 de setembre de 2016 es tiñó en els colors del FC Barcelona com a reconeiximent al Club i a la seua Fundació per la seua aliança en Unicef en l'any del seu dècim aniversari.

Despuix de la mort del jugador de bàsquet Kobe Bryant a finals de giner de 2020 i com a reconeiximent pòstum, es va allumenar l'edifici en els colores púrpura i dorat, els corresponents a l'equip en que va jugar Kobe Bryant durant la major part de la seua carrera deportiva i en el que va obtindre els seus majors èxits deportius, Los Angeles Lakers.

Vista panoràmica de 360 graus des de l'observatori del pis 86 (abril de 2006).

New York Skyride

El Empire State Building també té una atracció d'un simulador de moviment, situat en el segon pis. Inaugurat en 1994 com un complement a la plataforma d'observació, el New York Skyride (o Skyride NY) és una simulació de viage aéreu per la ciutat. La presentació dura aproximadament vinticinc minuts.

Galeria

• 
  Empire State en setembre de 2012.
• 
  Vista aérea.
• 
  Transició de l'edifici del dia a la nit.
• 
  Ascensors d'art déco en el vestíbul.
• 
  Empire State, 2013.
• 
  Empire State, 2013.
• 
  Vestíbul interior en mural.
• 
  El Empire State a través dels pilars del pont de Manhattan.
• 
  En llums de Nadal.
• 
  Groc per a l'estrena de Els Simpson: la película.
• 
  Blau despuix de la victòria de Barack Obama en 2012.
• 
  Allumenat de roig, blanc i vert.

Vore també

• Edifici Chrysler
• Torre Willis
• World Trade Center
• One World Trade Center
• Legends Tower
• Història de Nova York (1898-1945)
• Anex:Edificis més alts de Nova York
• Anex:Edificis més alts d'Estats Units
• Anex:Rascacels més alts del món

• Primers rascacels

Enllaços externs

• [[Archiu:{{#switch:Nova York|20px|Vore el portal sobre Nova York]] Portal:Nova York. Contingut relacionat en Nova York.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Empire State Building.

• oficial (en anglés)

• Sobrevole el Empire State Building utilisant imàgens i la API de GoogleMaps (en anglés)
• Informació i fotografies del Empire State i el seu observatori de la ciutat
• Representació tridimensional del Empire State Building (sense plugin; en espanyol, anglés, alemà)
• del Empire State en temps real