Atentats de l'11 de setembre de 2001

Atentats de l'11 de setembre de 2001

Els atentats de l'11 de setembre de 2001 (també coneguts comunament pels numerónimos 11-S o 11S en espanyol, o 9/11 en anglés) varen ser una série de 4 ataques terroristes suïcides coordinats de cort yihadista comesos en els Estats Units el matí del dimarts 11 de setembre de 2001, pel grup terroriste Al Qaeda. Varen ser els atentats terroristes més mortíferos de l'història, deixant 2 996 morts i al voltant de 25 000 ferits. Eixe matí, quatre avions comercials que viajaven des del noreste d'Estats Units a els Àngeles i Sant Francisco varen ser seqüestrats en ple vol per dèneu terroristes d'Al Qaeda. Els seqüestradors estaven organisats en tres grups de cinc seqüestradors, i un grup de quatre. Cada grup tenia un seqüestrador que havia rebut entrenament de vol i es va fer càrrec del control de l'aeronau. El seu objectiu explícit era estrelar cada avió contra un edifici prominent, causant baixes massives i destrucció parcial o completa dels edificis atacats. El primer avió en alcançar el seu objectiu va ser el vol 11 d'American Airlines, el qual es va estrelar contra la Torre Nort del complex del World Trade Center en el Baix Manhattan, de la ciutat de Nova York, a les 8:46 a. m. 17 minuts despuix, a les 9:03 a. m., la Torre Sur del World Trade Center va ser colpejada pel vol 175 d'United Airlines. Abdós torres de 110 pisos es varen derrocar en un lapsus d'1 h 42 min, lo que va dur al colapse d'atres estructures del World Trade Center, inclós el 7 World Trade Center, i va danyar significativament els edificis circumdants. Un tercer vol, el número 77 d'American Airlines, que havia desapegat del aeroport internacional de Dulles i va ser seqüestrat sobre Ohio, es va estrelar a les 9:37 a. m. contra el costat oest del Pentágono, sèu del Departament de la Defensa en el comtat d'Arlington (Virginia), causant un colapse parcial d'eixe costat de l'edifici. El quarto i últim avió seqüestrat va ser el vol 93 d'United Airlines, en direcció a Washington D. C. Els passagers de l'avió, en enterar-se de lo succeït en Nova York i Washington, varen intentar recuperar el control de l'aeronau dels terroristes i, finalment varen desviar el vol del seu objectiu previst; es va estrelar en un camp prop de Shanksville (Pennsilvània), a les 10:03 a. m. Els investigadors varen determinar que l'objectiu del vol 93 era el Capitolio dels Estats Units. Immediatament despuix dels atacs, les sospites varen caure ràpidament sobre Al Qaeda. Estats Units, baix l'administració de George W. Bush varen respondre formalment llançant la guerra contra el terrorisme i invadint Afganistan per a depondre als talibán, que no havien complit en les demandes d'Estats Units d'expulsar a Al Qaeda del país, i extraditar alíder terroriste Osama bin Laden. Est va conseguir escapar a les montanyes Blanques, a on va ser atacat per les forces liderades per Estats Units, pero va conseguir escapar. Encara que Bin Laden inicialment va negar qualsevol participació, en 2004 es va atribuir formalment la responsabilitat dels atacs. Al Qaeda i bin Laden varen citar el respal d'Estats Units a Israel, la presència de tropes nortamericanes en Aràbia Saudita i les sancions contra Iraq com a motius. Despuix d'evadir la captura durant casi una década, bin Laden va ser localisat en un amagatall en Abbottabad (Pakistan) i posteriorment va ser assessinat durant l'operació Llança de Neptú, el 2 de maig de 2011. La destrucció del World Trade Center i l'infraestructura propenca, va danyar sériament l'economia de la ciutat de Nova York i va crear una recessió econòmica global. Molts països varen enfortir la seua llegislació antiterrorista i varen ampliar els poders dels organismes encarregats de fer complir la llei i d'inteligència per a previndre atacs terroristes. Els espais aéreus civils d'Estats Units i Canadà varen estar tancats fins al 13 de setembre, mentres que les operacions de Wall Street es varen tancar fins al 17 de setembre. Molts tancaments, evacuació i cancelacions varen seguir, per respecte o temor a nous atacs. La neteja del lloc del World Trade Center es va completar en maig de 2002, i el Pentágono va ser reparat en un any. La construcció de la tongada del complex World Trade Center va començar en novembre de 2006, i l'edifici es va inaugurar en novembre de 2014.

Els atacs varen resultar en 2 996 morts, més de 25 000 ferits i conseqüències substancials per a la salut a llarc determini, ademés d'a lo manco 10 000 millons de dólars en danys a l'infraestructura i la propietat. Seguix sent l'atac terroriste més mortífero en l'història de la humanitat, i l'incident més mortífero per a bombers i agents de la llei en l'història dels Estats Units, en 340 víctimes i 72 morts, i els majors desastres aéreus a on s'involucre qualsevol aeronau en l'història de l'aviació. Si be en ser fets provocats intencionadament, no es consideren accidents. S'han construït numerosos monuments, inclós el National September 11 Memorial & Museum en la ciutat de Nova York, el Pentagon Memorial en el comtat d'Arlington, Virginia, i el Flight 93 National Memorial en elloc de l'accident de Pennsilvània.

Antecedents

Al Qaeda

Si ben Al Qaeda es va fundar formalment en 1989, els seus orígens es remonten a 1979 durant l'invasió de l'Unió Soviètica a Afganistan. Osama bin Laden, membre d'una adinerada família saudí, va viajar a Afganistan com a voluntari d'una "causa sagrada" per a ajudar als seus companyers musulmans (en Afganistan) a derrotar als invasores soviètics. Durant la guerra, va organisar cèles de muyahidines àraps (els «àraps afgans») per a resistir i combatre als soviètics fins a la seua derrota en 1988. En terminar el conflicte, Bin Laden, en el respal d'Aymán az Zawahirí, va organisar una base senyes dels combatents que va patrocinar en Afganistan; base que arroparia en una nova organisació paramilitar cridada Al Qaeda en 1989.

En 1996, bin Laden va emetre la seua primera fatwa, cridant als soldats nortamericans a abandonar Aràbia Saudita. En una segona fatwa en 1998, bin Laden va descriure les seues objeccions a la política exterior nortamericana sobre Israel, aixina com la presència contínua de tropes nortamericanes en Aràbia Saudita despuix de la guerra del Golf. Bin Laden va usar texts islàmics per a exhortar als musulmans a atacar als nortamericans fins que es revertiren els agravis declarats. Els juristes musulmans varen comentar «a lo llarc de l'història islàmica han acordat unànimement que la yihad és un deure individual si l'enemic destruïx els països musulmans», segons bin Laden.

Osama bin Laden

Osama bin Laden

Encara que Bin Laden va orquestar els atacs, va negar la seua participació durant les semanes immediates a l'11 de setembre pero després es va retractar de les seues declaracions falses. Al Jazeera va transmetre una declaració seua el 16 de setembre de 2001: «Subralle que no he portat a terme este acte, que sembla haver segut portat a terme per individus en la seua pròpia motivació». En novembre de 2001, les forces nortamericanes varen recuperar una cinta de video d'una casa destruïda en Jalabad, Afganistan. En el video, es veu a bin Laden parlant en Khaled al-Harbi —membre d'Al Qaeda— i admet el coneiximent previ dels atacs. El 27 de decembre de 2001, es va llançar un segon video de bin Laden. En el video, va dir:

Ha quedat clar que Occident en general i, Estats Units en particular, tenen un odi indescriptible per l'Islam. [...] És l'odi als creuats. El terrorisme contra Estats Units mereix ser elogiat perque va ser una resposta a l'injustícia, destinada a obligar a Estats Units a detindre el seu respal a Israel, que mata al nostre poble. [...] Diem que el fi dels Estats Units és imminent, ya siga que bin Laden o els seus seguidors estiguen vius o morts, perque el despertar de la ummah musulmana (nació) ha ocorregut. [...] És important colpejar l'economia (dels Estats Units), que és la base del seu poder militar [...] Si l'economia es veu afectada, tornaran a ocupar-se.

Osama bin Laden

pero no va aplegar a admetre la seua responsabilitat pels atacs.

Poc abans de les eleccions presidencials d'Estats Units en 2004, bin Laden va usar una declaració gravada per a reconéixer públicament la participació d'Al Qaeda en els atacs contra Estats Units. Va admetre el seu víncul directe en els atacs i va dir que es varen portar a terme perque:

som lliures... i volem recuperar la llibertat per a la nostra nació. A mida que socaves la nostra seguritat, nosatres socavem la teua.

Bin Laden va dir que havia ordenat personalment als seus seguidors que atacaren el World Trade Center i el Pentàgon. Un atre video obtingut per al Jazeera, en setembre de 2006, mostra a bin Laden en un dels principals planificadores dels atacs, Ramzi bin al-Shibh, aixina com dos seqüestradors, Hamza al-Ghamdi i Wail al-Shehri, mentres es preparaven per als atacs. Estats Units mai va acusar formalment a bin Laden pels atacs de l'11 de setembre, pero va estar en la llista dels més buscats del FBI pels atentats en bomba contra les embaixades d'Estats Units en Donar és Salaam, Tanzània, i Nairobi, Kènia. Despuix d'una persecució de 10 anys, ellavors president nortamericà Barack Obama va anunciar que bin Laden havia segut assessinat per les forces especials nortamericanes en el seu recint en Abbottabad, Pakistan, l'1 de maig de 2011.

Jalid Sheij Mohamed

Jalid Sheij Mohamed despuix del seu captura en 2003.

El periodiste Yosri Fouda, del canal de televisió àrap Al Jazeera, va informar que en abril de 2002 el membre del-Qaeda, Jalid Sheij Mohamed va admetre la seua participació en els atacs, junt en Ramzi bin al-Shibh. L'Informe de la Comissió de l'11-S de 2004, va determinar que l'animositat cap als Estats Units sentida per Mohamed, el principal arquitecte dels atacs de l'11-S, es derivava del seu «desacort violent en la política exterior d'Estats Units que favorix a Israel». Mohamed també va ser assessor i financista del atentat del World Trade Center de 1993 i tio de Ramzi Yousef, el principal atacant d'eixe atac.

Va ser arrestat l'1 de març de 2003 en Rawalpindi (Pakistan), per funcionaris de seguritat paquistanins que treballaven en la CIA. Després va ser reclós en múltiples presons secretes de la CIA i en la baïa de Guantánamo, a on va ser interrogat i torturat en métodos que inclouen el submarí. Durant les audiències nortamericanes en Guantánamo en març de 2007, Mohamed va confessar novament la seua responsabilitat en els atacs, afirmant que «va ser responsable de l'operació de l'11-S de la A a la Z» i que la seua declaració no es va fer baix coacció.

Una carta presentada pels advocats de Mohamed en el Tribunal de Districte dels Estats Units, Manhattan, el 26 de juliol de 2019, va indicar que estava interessat en testificar sobre el paper d'Aràbia Saudita en els atacs de l'11-S i ajudar a les víctimes i famílies de les víctimes de l'11-S a canvi de que Estats Units no buscara la pena de mort en contra seua. James Kreindler, un dels advocats de les víctimes, va qüestionar l'utilitat del seu testimoni.

Atres membres del-Qaeda

En substitució del testimoni de Jalid Sheij Mohamed del juí de Zacarias Moussaoui, s'identifica a cinc persones que estaven completament al tant dels detalls de l'operació. Són bin Laden; Jalid Sheij Mohamed; Ramzi bin al-Shibh; Abu Turab al-Urduni; i Mohammed Atef. Fins a la data, solament figures perifèriques han segut jujades o condenades pels atacs. El 26 de setembre de 2005, el Tribunal Suprem d'Espanya va condenar a Abu Dahdah a 27 anys de presó per conspiració en els atentats de l'11-S i ser membre de l'organisació terrorista Al-Qaeda. Al mateix temps, atres 17 membres del-Qaeda varen ser condenats a penes d'entre 6 i 11 anys. El 16 de febrer de 2006, el tribunal Suprem espanyol va reduir la pena d'Abu Dahdah a 12 anys perque va considerar que la seua participació en la conspiració no estava provada.

També en 2006, Moussaoui, qui alguns sospitaven originalment que podria haver segut el vigèsim seqüestrador assignat, va ser condenat pel paper menor de conspiració per a cometre actes de terrorisme i pirateria aérea. Va ser sentenciat a cadena perpètua sense llibertat condicional en els Estats Units. Mounir el-Motassadeq, un associat dels seqüestradors en sèu en Hamburc, va servir 15 anys en Alemània pel seu paper en ajudar als seqüestradors a preparar-se per als atacs. Va ser lliberat en octubre de 2018 i deportat a Marroc.

la cèla d'Hamburc en Alemània incloïa islamistes radicals que finalment varen aplegar a ser operatius clau en els atacs de l'11-S. Mohamed Atta; Marwan al-Shehhi; Ziad Jarrah; Ramzi bin al-Shibh; i Said Bahaji eren tots membres de la cèla d'Hamburc del-Qaeda.

Motius

La declaració d'Osama bin Laden d'una guerra santa contra els Estats Units, i una fatwah de 1998 firmada per bin Laden i uns atres, demanant l'assessinat de nortamericans, són vistes pels investigadors com a evidència de la seua motivació.

En la carta a Estats Units de bin Laden de novembre de 2002, va declarar explícitament que els motius del-Qaeda per als seus atacs inclouen:

• Respal d'Estats Units a Israel
• Respal als «atacs contra musulmans» en Somàlia
• Respal a Filipines contra els musulmans en el conflicte de Moro
• Recolze a la «agressió» israelita contra els musulmans en Líban
• Respal a les «atrocitats contra els musulmans» russes en Chechènia

• Els governs proestadunidenses en Orient Pròxim (que «actuen com els seus agents») estan en contra dels interessos musulmans
• Respal a la «opressió contra els musulmans» de l'Índia en Cachemira
• La presència de tropes nortamericanes en Aràbia Saudita
• Les sancions contra Iraq

Despuix dels atacs, bin Laden i al-Zawahiri varen publicar cintes de video i gravacions d'àudio adicionals, algunes de les quals varen repetir eixes raons per als atacs. Dos publicacions particularment importants varen ser la «Carta a Amèrica» de bin Laden de 2002 i una cinta de video de 2004 de bin Laden.

Bin Laden va interpretar que Mahoma havia prohibit la «presència permanent d'infels en Aràbia». En 1996, bin Laden va emetre una fatwa demanant a les tropes nortamericanes que abandonaren Aràbia Saudita. En 1998, Al-Qaeda va escriure «durant més de sèt anys, Estats Units ha estat ocupant les terres de l'Islam en el més sagrat dels llocs, la península Aràbiga, saquejant les seues riquees, dictant als seus governants, humiliant al seu poble, aterrorizando als seus veïns i convertint les seues bases en la península en una punta de llança a través de la qualluitar contra els pobles musulmans veïns».

En una entrevista en decembre de 1999, bin Laden va dir que sentia que els nortamericans estaven «massa prop de la Meca», i va considerar açò una provocació a tot lo món musulmà. Un anàlisis del terrorisme suïcida va sugerir que sense les tropes nortamericanes en Aràbia Saudita, Al-Qaeda provablement no hauria pogut fer que la gent es comprometera en missions suïcides.

En la fatwa de 1998, Al-Qaeda va identificar les sancions a Iraq com una raó per a matar nortamericanes, condenant el «bloqueig prolongat, entre atres accions, que constituïxen una declaració de guerra contra Alá, el seu mensager i els musulmans». El fatwa va declarar que «la decisió de matar als nortamericans i els seus aliats, civils i militars, és un deure individual per a cada musulmà que pot fer-ho en qualsevol país en el que siga possible fer-ho, per a lliberar la mesquita d'al-Aqsa i la mesquita sagrada de la Meca de les seues garres, i per a que els seus eixèrcits [els nortamericans] ixquen de totes les terres de l'Islam, derrotat i incapaç d'amenaçar a cap musulmà».

En 2004, bin Laden va afirmar que l'idea de destruir les Torres se li havia ocorregut per primera volta en 1982, quan va ser testic del bombardeig israelita d'edificis d'apartaments de gran altura durant la guerra delíban de 1982. Alguns analistes, inclosos Mearsheimer i Walt, també varen afirmar que el respal d'Estats Units a Israel va ser un dels motius dels atacs. En 2004 i 2010, bin Laden va tornar a conectar els atacs de l'11 de setembre en el respal d'Estats Units a Israel, encara que la major part de la carta expressava el despit de bin Laden pel president Bush i l'esperança de bin Laden de «destruir i quebrar» als Estats Units.

S'han sugerit atres motius, ademés dels declarats per bin Laden i Al-Qaeda. Alguns autors varen propondre la «humiliació» que va resultar que el món islàmic es quedara arrere del món occidental: esta discrepància es va fer especialment visible per la globalisació i el desig de provocar als Estats Units en una guerra més àmplia contra el món islàmic en l'esperança de motivar a més aliats a recolzar a A el-Qaeda. De la mateixa manera, uns atres han argumentat que l'11-S va ser un moviment estratègic en l'objectiu de provocar a Estats Units a una guerra que incitaria a una revolució panislámica.

Planificació

Artícul principal → Cim d'Al Qaeda.

Mapa que mostra els atacs al World Trade Center (els avions no es dibuixen a escala)

Vore també: Cronologia d'acontenyiments al voltant dels atentats de l'11 de setembre de 2001

L'idea d'atacs suïcides en avions de passagers seqüestrats vi de Jálid Sheij Mohámed, qui li la va presentar per primera volta a Osama bin Laden en 1996, despuix de fracassar un gran proyecte similar abortat per la policia filipina en 1995 denominat operació Bojinka. En 1999 un grup de jóvens musulmans radicalisats que vivien en Hamburc (Alemània), i als que es va malnomenar posteriorment com la cèla d'Hamburc, varen viajar a Afganistan a rebre formació per a lluitar contra els russos en la segona guerra chechena. En eixe moment Osama bin Laden els va captar i en els següents mesos va finançar el seu entrenament a fi de convéncer-els de realisar atacs suïcides en avions per a chocar-els contra edificis emblemàtics d'EE. UU. Bin Laden es va inspirar en part en el vol 990 d'Egyptair en 1999, en el que es teoriza que el pilot va poder haver estrelat l'avió en l'oceà Atlàntic.

El pla original dels atentats de l'11 de setembre de 2001 era seqüestrar dotze avions, onze dels quals serien estrelats contra els següents edificis:

Gràfic de la FEMA que mostra els impactes en les Torres Bessones d'abdós avions, i la trayectòria (i punt d'impacte en el carrer) que varen seguir els trens d'aterrisage, i un dels motors.

• la Casa Blanca (Washington D. C.)
• el Capitolio dels Estats Units (Washington D. C.)
• el Pentágono (Arlington)

• 2 contra les Torres Bessones del World Trade Center (Nova York)
• l'Empire State Building (Nova York)
• la Prudential Tower (Boston)
• la Torre Sears (Chicago)
• l'O. S. Bank Tower (els Àngeles)
• la Piràmide Transamerica (Sant Francisco)
• el Columbia Center (Seattle)

Posteriorment, per la cantitat d'objectius senyalats, es va considerar una operació inabarcable i es varen reduir els objectius d'onze edificis a cinc: la Casa Blanca (que representa el poder eixecutiu); el Capitolio (que representava el poder llegislatiu); el Pentágono (que representava el poder militar); i les dos Torres Bessones (que representaven l'economia capitaliste nortamericà i ya havien sofrit un atentat en 1993). No obstant, el quint avió (el de la Casa Blanca) mai va ser seqüestrat perque el pilot suïcida que ho anava a dirigir (Zacarias Moussaoui) va ser detingut fortuitamente pel FBI el 16 d'agost de 2001, per càrrecs d'immigració irregular.

Al voltant de tres semanes abans dels atacs, els objectius varen ser assignats a quatre equips. El Capitolio va tindre com a nom en clau «La Facultat de Dret». El Pentàgon es va denominar «La Facultat de Belles arts». El còdic del World Trade Center va ser «La Facultat d'Urbanisme».

L'idea de seqüestrar simultàneament varis avions no era nova. En setembre de 1970 varen succeir els seqüestres de Dawson's Field quan membres del Front Popular per a la Lliberació de Palestina varen seqüestrar, en pocs dies, quatre avions comercials (més un 5.º intent de seqüestre que va fracassar) i els varen desviar a Jordània i Egipte. Els rehens varen ser lliberats dies despuix i els avions explotats intencionadament. En el cine ya s'havia tractat l'idea del choc d'un avió contra un edifici en la película anglesa The Medusa Touch (1978) i en un dels capítuls de la série Els pistolers solitaris (emés el 4 de març de 2001) se seqüestrava un Boeing 727 per a estrelar-ho contra una de les Torres Bessones. Els autors de la massacre de l'Escola Secundària de Columbine (1999) també varen planejar seqüestrar un avió i estrelar-ho en Nova York. En Nova York ya s'havia produït, 56 anys abans, l'impacte d'un avió contra un rascacels: el choc del B-25 contra el Empire State Building en 1945, en catorze víctimes fatals.

Servicis d'inteligència

A finals de 1999, l'associat del-Qaeda, Walid bin Attash («Khallad») va contactar a Mihdhar, dient-li que es reunira en ell en Kuala Lumpur, Malàsia; Hazmi i Abu Bara al Yemeni també estarien presents. la NSA va interceptar una cridada telefònica mencionant la reunió, Mihdhar, i el nom «Nawaf» (Hazmi). Si be l'agència temia que «alguna cosa nefast poguera estar en marcha», no va prendre més mides. la CIA ya havia segut alertada per l'inteligència saudí sobre l'estat de Mihdhar i Hazmi com a membres del-Qaeda, i un equip de la CIA va irrompre en l'habitació d'hotel de Mihdhar en Dubái i va descobrir que Mihdhar tenia una visa nortamericà. Si be, Alec Station va alertar a les agències d'inteligència de tot lo món sobre este fet, no va compartir esta informació en el FBI. La Branca Especial de Malàsia va observar la reunió del 5 de giner de 2000 dels dos membres del-Qaeda i va informar a la CIA que Mihdhar, Hazmi i Khallad volaven a Bangkok, pero la CIA mai va notificar a atres agències d'açò, ni li va demanar al Departament d'Estat que posara a Mihdhar en la seua llista de vigilància. Un enllaç del FBI en Alec Station va demanar permís per a informar al FBI de la reunió, pero se li va dir: «Açò no és un assunt del FBI».

A finals de juny, l'alt funcionari antiterroriste Richard A. Clarke i el director de la CIA, George Tenet estaven «convençuts de que una série important d'atacs estava a punt de vindre», encara que la CIA creïa que els atacs provablement ocorrerien en Aràbia Saudita o Israel. A principis de juliol, Clarke va posar a les agències nacionals en «alerta total», dient-els: «Alguna cosa realment espectacular va a succeir ací. Pronte...». Va demanar al FBI i al Departament d'Estat que alerten a les embaixades i departaments de policia, i al Departament de Defensa que vagen a «Threat Condition Delta». Clarke va escriure més vesprada: «En algun lloc de la CIA hi havia informació de que dos coneguts terroristes d'Al Qaeda havien entrat en els Estats Units. En algun lloc del FBI, hi havia informació de que coses estranyes havien estat succeint en les escoles de vol en els Estats Units ... Tenien informació específica sobre terroristes individuals de la que es podria haver deduït lo que estava a punt de succeir. Res d'eixa informació em va aplegar a mi o a la Casa Blanca».

El 13 de juliol, Tom Wilshire, un agent de la CIA assignat a la divisió de terrorisme internacional del FBI, va enviar un correu electrònic als seus superiors en el Centre de Contra terrorisme (CTC) de la CIA solicitant permís per a informar al FBI que Hazmi estava en el país i que Mihdhar tenia una visa nortamericà. La CIA mai va respondre.

Bin Laden està decidit a atacar en els Estats Units

El mateix dia de juliol, Margarette Gillespie, analiste del FBI en el CTC, va rebre l'orde de revisar el material relacionat en la reunió en Malàsia. No se li va informar que un dels participants es trobava en Estats Units. La CIA li va proporcionar fotos de vigilància de Mihdhar i Hazmi en la reunió per a que les mostrara a l'equip de contraterrorisme del FBI, pero sense revelar la seua importància. Ademés, la base de senyes Intelink li va indicar que no compartira informació d'inteligència sobre la trobada en investigadors criminals. Quan el FBI va vore les fotos, no va rebre detalls adicionals sobre el seu significat ni senyes clau com la data de naiximent de Mihdhar o el seu número de passaport. A finals d'agost de 2001, Gillespie va solicitar al INS, al Departament d'Estat, al Servici d'Aduana i al FBI que inclogueren a Hazmi i Mihdhar en les seues llistes de vigilància. No obstant, al FBI se li va prohibir utilisar agents criminals en la busca d'abdós, lo que va dificultar els seus esforços.

També en juliol, un agent del FBI en sèu en Phoenix, va enviar un mensage a la sèu del FBI, a l'estació Alec i als agents del FBI en Nova York, alertant-els sobre «la possibilitat d'un esforç coordinat d'Osama bin Laden per a enviar estudiants als Estats Units per a assistir a universitats i coleges d'aviació civil». L'agent, Kenneth Williams, va sugerir la necessitat d'entrevistar a tots els gerents de les escoles de vol i identificar a tots els estudiants àraps que busquen entrenament de vol. En juliol, Jordània va alertar als Estats Units de que Al-Qaeda estava planejant un atac contra els Estats Units; «mesos despuix», Jordan va notificar a Estats Units que el nom en clau de l'atac era «La Gran Boda» i que involucrava avions. El 6 d'agost de 2001, el Presidential Daily Brief («PDB») de la CIA, designat «Solament per al president», es va titular «Bin Laden està decidit a atacar en els Estats Units». El memoràndum va senyalar que l'informació del FBI «indica patrons d'activitat sospitosa en este país consistents en els preparatius per a seqüestres o atres tipos d'atacs».

A mitan d'agost, una escola de vol de Minnesota va alertar al FBI sobre Zacarias Moussaoui, qui havia fet «preguntes sospitoses». El FBI va descobrir que Moussaoui era un radical que havia viajat a Pakistan, i el INS ho va arrestar per quedar-se més temps del seu visa francesa. La seua solicitut de registrar la seua computadora portàtil va ser denegada per la sèu del FBI per la falta de causa provable.

Les falles en l'intercanvi d'inteligència es varen atribuir a les polítiques del Departament de Justícia de 1995 que llimitaven l'intercanvi d'inteligència, combinades en la renuencia de la CIA i la NSA a revelar «fonts i métodos sensibles», com els teléfons intervinguts. En testificar davant la Comissió de l'11-S en abril de 2004, ellavors fiscal general, John Ashcroft va recordar que la «major causa estructural per al problema de l'11 de setembre va ser el mur que va segregar o va separar als investigadors criminals i agents d'inteligència». Clarke també va escriure: «Estes varen ser... falles en dur l'informació alloc correcte en el moment adequat».

Els atentats

Quatre avions (2 d'American Airlines i 2 d'United Airlines) en 265 passagers varen ser seqüestrats mentres volaven cap a Califòrnia des del Aeroport Internacionalogan de Boston, l'Aeroport Internacional Washington-Dulles i l'Aeroport Internacionallibertat de Newark. Els quatre avions tenien com a destí l'estat de Califòrnia, els tres primers cap a els Àngeles i l'últim a Sant Francisco, per lo que els seus depòsits de combustible anaven plens en uns 91.000 litros (uns 65.455 kg). Els dos primers avions varen impactar contra les Torres Bessones del World Trade Center en la ciutat de Nova York en Manhattan, el tercer contra el Pentágono, en el Comtat d'Arlington, prop de Washington D. C., i el quarto en un camp obert en Shanksville (Pennsilvània).

Varen ser revelats testimonis des dels propis avions, en els quals els seqüestradors havien pres el control d'estos usant simples navaixes en les que varen matar a assafates de vol i a lo manco a un pilot o passager. Segons les investigacions de la Comissió de l'11-S, es té també constància de que varen usar algun tipo d'aerosol per a retindre als passagers en la cabina de primera classe. Aixina mateix, es va amenaçar en la presència d'una bomba en tres dels avions, pero no en el vol que va impactar en el Pentàgon. Segons les conclusions d'esta comissió, els avisos de bomba eren provablement falsos.

En el quart avió, el vol 93 d'United Airlines, la caixa negra va revelar que els passagers, despuix d'enterar-se de que el restant d'avions havien segut estrelats deliberadament, varen tractar de reprendre el control de l'aparat. Els seqüestradors varen reaccionar movent l'avió en un fallanc intent per a sometre als passagers. D'acort en la gravació 9-1-1, un dels passagers, Todd Beamer, va demanar a la persona en qui parlava per teléfon que resara en ell i en finalisar simplement va dir «Let's Rollet's roll». Poc despuix, l'avió es va estrelar en un camp propenc a Shanksville, en Pennsilvània, a les 10:03 a. m., hora local. Existix un debat sobre el moment exacte que l'avió va chocar contra el sol, ya que els registres sísmics marquen l'impacte a les 10:06 a. m.. Posteriorment, el terroriste del-Qaeda capturat, Jálid Sheij Mohámed, va dir que el vol 93 tenia com a objectiu el Capitolio dels Estats Units. L'exclamació pòstuma de Beamer va començar a ser àmpliament usada en els Estats Units despuix dels atacs. Neil Young va compondre una cançó en eixe títul com a tribut a les víctimes. Per la seua banda, la viuda de Beamer va patentar la frase com a marca registrada.

Els atentats varen estendre la confusió en tot el país. A lo llarc del dia es va succeir la publicació de tot tipo d'informes i notícies contradictòries sense confirmar. Una de les més recurrents va ser la de que havia esclatat un coche bomba en la sèu central del Departament d'Estat dels Estats Units en Washington D. C.. Esta falsa notícia va passar per les agències de notícies i va aplegar a ser publicada per varis periòdics eixe mateix dia. Un atre informe, difòs per l'agència Associated Press, afirmava que el vol 1989 de la companyia Delta Air Lines, un Boeing 757, havia segut seqüestrat també. La notícia va resultar ser també un error: l'avió havia segut considerat per uns instants en risc de seqüestre, pero finalment va respondre als controladors aéreus i va aterrisar en normalitat en l'aeroport de Cleveland, Ohio.

Relat

Artícul principal → Cronologia dels atentats de l'11 de setembre de 2001.

09:39. Vídeo difòs pel Govern nortamericà del moment de l'impacte contra el Pentàgon del vol 77 d'American Airlines.

9:59. Moment en que es derroca la torre sur.

10:28. Es derroca la Torre Nort. Les Torres Bessones desapareixen del skyline de Nova York i es convertixen en la Zona zero.

Restants dels edificis derrocats.

Enrunes despuix de l'atac.

<small'horari està establit segons l'hora local d'estiu en l'Est dels Estats Units (EDT). Per a establir el temps universal (UTC) deuen sumar-se quatre hores a l'hora local.

• 08.00: el vol 11 d'American Airlines, un Boeing 767 en 92 persones a bordo, desapega del Aeroport Internacionalogan de Boston cap a els Àngeles.
• 08.14: el vol 175 d'United Airlines, un Boeing 767 en 65 persones a bordo, desapega de l'Aeroport Internacionalogan de Boston cap a els Àngeles.
• 08.19: La sobrecarregue Betty Ong del vol 11 d'American Airlines es comunica en l'oficina de reservaciones de la companyia per a informar que l'avió sembla estar sent seqüestrat.

• 08.21: el vol 77 d'American Airlines, un Boeing 757 en 64 persones a bordo, desapega del Aeroport Internacional Dulles de Washington D. C., cap a els Àngeles.
• 08.37: la FAA (L'Administració Federal d'Aviació) notifica al NORAD (North American Aerospace Defense Command, Mando de Defensa Aérea d'Amèrica del Nort) que existix una sospita de seqüestre del vol 11 d'American.
• 08.41: el vol 93 d'United Airlines, un Boeing 757 en 44 persones a bordo, desapega del Aeroport Internacional de Newark de Nova Jersey cap a San Francisco.
• 08.46.30: El vol 11 d'American impacta contra la Torre Nort del World Trade Center (WTC).
• 09.02.59: El vol 175 d'United envist la Torre Sur del World Trade Center. El succés és cobert en directe per diverses cambres de televisió que enfocaven a les Torres Bessones a causa de la densa fumaguera que sorgia de la Torre Nort.

• 09.03: La FAA notifica al NORAD que existix una sospita de seqüestre del vol 175 d'United.
• 09.07: el Cap d'Empleats de la Casa Blanca avisa al president George W. Bush que varen envestir la segona torre i que Estats Units es troba baix atac. El president es trobava reunit en uns chiquets d'una escola primària de Sarasota (Florida).
• 09.08: La FAA prohibix tots els envolaments que es dirigixquen cap a o passen sobre l'espai de Nova York.

• 09.10-09.25: Richard Clarke, encarregat de l'oficina antiterrorista, organisa una videoconferència des de la Casa Blanca entre els més alts caps militars per a organisar una resposta.
• 09.21: Es tanquen tots els túnels i ponts de l'illa de Manhattan.
• 09.26: La FAA prohibix l'envolament de tots els avions civils.
• 09.31: El president George W. Bush pronuncia un discurs des de l'escola primària en la que es troba, informant que es tracta aparentment d'un acte terroriste.
• 09.34: La FAA notifica al NORAD que existix una sospita de seqüestre del vol 77 d'American.
• 09.34: El president George W. Bush ix de l'escola primària de Sarasota cap a l'aeroport.
• 09.37.46: El vol 77 d'American s'estrela contra el Pentágono.

• 09.45: La FAA (en órdens del President) ordena a tots els avions en vol aterrisar immediatament en l'aeroport més propenc.
• 09.48: el Congrés i la Casa Blanca són evacuats.
• 09.57: El president Bush abandona Florida.
• 09.59.00: Es derroca la Torre Sur.
• 10.03.11: El vol 93 d'United cau en camp obert en Shanksville, Pennsilvània. Segons pareix, s'hauria produït una lluita de la tripulació i els passagers en els seqüestradors per a reprendre el control de l'aparat.
• 10.06: La FAA notifica al NORAD que existix una sospita de seqüestre del vol 93 d'United.(Encara que ya per a eixe moment el vol ya havia impactat)
• 10.28.23: Cau la Torre Nort.
• 11.04: l'edifici de les Nacions Unides en Nova York és evacuat.

• 11.45: El president Bush aterrisa en la base de la Força Aérea Barksdale, en Luisiana.
• 13.04: El president Bush declara «alerta màxima» en totes les instalacions nortamericanes al voltant del món i es dirigix a la nació a través dels mijos de comunicació des de la base aérea Barksdale.
• 13.37: El president Bush deixa l'Air Force One en la base Barksdale.
• 14.51: La Marina envia destructors armats en missils a Nova York.
• 15.07: El president Bush aterrisa en la base aérea Offutt, en Nebraska.
• 16.36: El president Bush deixa el Air Force One en la base Offutt i ordena ser dut a la Casa Blanca.

• 17.25: Es derroca l'edifici 7 de 47 pisos del World Trade Center despuix d'hores d'estar en flames de forma descontrolada.
• 19.00: El president Bush aplega a la Casa Blanca.
• 20.30: El president Bush parla a la nació des del Despaig Oval, en la Casa Blanca.

Víctimes

Número de morts

Nova York	World Trade Center	2606 morts i 24 desapareguts
	Vol 11 d'American Airlines	92
	Vol 175 d'United Airlines	65
El Pentágono	Edifici	125
	Vol 77 d'American Airlines	64
Pennsilvània	Vol 93 d'United Airlines	44
Total	2996 morts i 24 desapareguts
Incloent als 19 seqüestradors

Les morts es varen contar per mills, fallint exactament 2996 persones, incloent 265 morts en els quatre avions estrelats (cap dels seus ocupants va sobreviure); 2606 en Nova York, tant dins de les Torres Bessones com en la base de les mateixes, i 125 morts dins de l'edifici del Pentágono. Entre les víctimes es contaven 343 bombers del Departament de Bombers de la Ciutat de Nova York, 23 policies del Departament de Policia de Nova York i 37 policies de l'autoritat portuària de Nova York i Nova Jersey. En 2013 encara permaneixien 24 persones més entre la llista de desapareguts.

El banc d'inversions Cantor Fitzgerald, que estava ubicat en els pisos 101 a 105 de la Torre Nort del World Trade Center, va perdre 658 empleats, una cantitat considerablement major a la d'atres empleadores. Howard Lutnick president de Cantor Fitzgerald, es va salvar de morir en els atacs ya que eixe matí va dur al seu fill al seu primer dia de classes, pero va perdre en els atentats al seu germà menor Gary de 36 anys, que treballava en Cantor en la planta 104.

• Marsh & McLennan, una companyia de segurs que estava ubicada immediatament baix de Cantor Fitzgerald, en els pisos 93 a 100 en la Torre Nort, va perdre 358 empleats i Aon Corporation en la Torre Sur va perdre 175 empleats que també varen ser assessinats. L'Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia (NIST) va estimar que uns 17 400 civils estaven en el complex del World Trade Center en el moment dels atacs. L'Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey sugerix que 14 154 persones estaven en les Torres Bessones a les 8:46 a. m., quan el primer avió, el vol 11 d'American Airlines va colpejar a la Torre Nort. La majoria de les persones per baix de les zones d'impacte varen evacuar els edificis de manera segura. Semanes despuix dels atacs, es va estimar que el número de morts era de més de 6000, més del doble del número de morts finalment confirmades. La ciutat de Nova York solament va poder identificar els restants d'al voltant de 1600 víctimes del World Trade Center. L'oficina del servici mèdic forense va recolectar «al voltant de 10 000 fragments d'ossos i teixits no identificats que no es poden comparar en la llista de morts». En 2006, treballadors que s'estaven preparant per a demolir l'edifici danyat del Deutsche Bank, varen trobar en el terrat de l'edifici fragments d'ossos. En 2010, un equip d'antropòlecs i arqueòlecs varen buscar restants humans i artículs personals en la farcidura sanitària Fresh Kills, a on es varen recuperar 72 restants humans més, en lo que en total varen ser trobats 1845. L'anàlisis d'ADN continua en un intent d'identificar víctimes adicionals. Els restants es troben almagasenats en les instalacions del mèdic forense de la ciutat de Nova York. S'esperava que els restants de les víctimes anaren traslladats en 2013 a un depòsit darrere d'una paret en el museu de l'11 de setembre. En juliol de 2011, un equip de científics de l'Oficina del Mèdic Forense encara estava tractant d'identificar restants humans, en l'esperança de que una tecnologia millorada els permeta identificar a atres víctimes. El 7 d'agost de 2017, la víctima 1641 va ser identificada com a resultat de la tecnologia d'ADN recentment disponible, i la víctima 1642 va ser identificada el 26 de juliol de 2018. En 2021, a 20 anys dels atentats, es varen identificar dos víctimes més. Una dòna, la número 1646, i un home, el número 1647. Encara queden per identificar els restants de 1100 persones. Segons les sifres presentades pel Departament de Salut en giner de 2002, 139 llatinoamericans varen estar entre els morts de l'atentat terroriste del-Qaeda contra les Torres Bessones, representant un 16% del total. D'estos, 25 eren nacionals de la República Dominicana, 21 d'Argentina, 18 de Colòmbia, 13 de Veneçola, 11 d'Equador, 7 d'El Salvador, 6 de Cuba, 3 de Bolívia, 3 de Brasil i 2 de Chile. En atres llocs, es parla de 15 morts de Mèxic, aixina com uns atres d'Hondures, Jamaica, Perú, Paraguay, Uruguay, Guatemala i Guyana.

Estrangers fallits de 66 països diferents en els atentats (Estan posats en l'orde de la cantitat de morts de cada país)

País	Morts
Erro al crear miniatura:	69
Erro al crear miniatura:	41
Erro al crear miniatura:	32
Erro al crear miniatura:	28
Erro al crear miniatura:	25
Erro al crear miniatura:	24
Erro al crear miniatura:	24
	21
Erro al crear miniatura:	18
Erro al crear miniatura:	17
Erro al crear miniatura:	16
	16
Erro al crear miniatura:	15
Erro al crear miniatura:	14
Erro al crear miniatura:	13
Erro al crear miniatura:	11
Erro al crear miniatura:	11
Erro al crear miniatura:	10
Erro al crear miniatura:	10
Erro al crear miniatura:	9
	7
Erro al crear miniatura:	6
	6
Erro al crear miniatura:	6
	6
Erro al crear miniatura:	6
Erro al crear miniatura:	6
Erro al crear miniatura:	5
	4
Erro al crear miniatura:	4
Erro al crear miniatura:	4
Erro al crear miniatura:	4
Erro al crear miniatura:	4
Erro al crear miniatura:	4
	4
Erro al crear miniatura:	3
Erro al crear miniatura:	3
	3
Erro al crear miniatura:	3
Erro al crear miniatura:	2
	2
Erro al crear miniatura:	2
	2
Erro al crear miniatura:	2
Erro al crear miniatura:	2
Erro al crear miniatura:	2
Erro al crear miniatura:	2
Erro al crear miniatura:	2
Erro al crear miniatura:	2
Erro al crear miniatura:	2
Erro al crear miniatura:	2
Erro al crear miniatura:	2
Erro al crear miniatura:	2
Erro al crear miniatura:	1
Erro al crear miniatura:	1
Erro al crear miniatura:	1
Erro al crear miniatura:	1
Erro al crear miniatura:	1
Erro al crear miniatura:	1
Erro al crear miniatura:	1
Erro al crear miniatura:	1
Erro al crear miniatura:	1
	1
Erro al crear miniatura:	1
Erro al crear miniatura:	1
	1

Els atentats varen supondre l'atac terroriste de major importància contra Estats Units, en superar al atentat d'Oklahoma City comés pels terroristes d'ultraderecha Timothy McVeigh i Terry Nichols, que va causar 168 morts, i els atacs portats a terme per cèles del-Qaeda en 1998 contra les embaixades nortamericanes en Kènia i Tanzània.

Supervivents

Segons la Comissió de l'11-S, aproximadament 16 000 persones es trobaven en les zones d'impacte del complex del World Trade Center al moment dels atacs. La gran majoria d'ells va sobreviure gràcies a les llabors d'evacuació abans de la solsida de les torres. L'espanyola Alicia Esteve es va fer passar per supervivent de l'atentat. Va adoptar una identitat falsa (Tania Head) i inclús va aplegar a ser presidenta de la Ret de Supervivents de la catàstrofe del World Trade Center. Gràcies al diari The New York Claves, es va descobrir el seu frau; i gràcies al diari espanyol La Vanguardia es va revelar la seua verdadera identitat.

Solsida del World Trade Center

Edificis al voltant del World Trade Center sériament danyats per la caiguda de les Torres Bessones. 17 de setembre de 2001.

Foto aérea de la zona zero en l'ubicació original dels edificis.

Tres edificis del complex del World Trade Center es varen derrocar per fallos estructurals el dia dels atacs. La Torre Sur va caure a les 9:59 (GMT-4 hora local de Nova York), despuix d'estar en flames durant 56 minuts en un fòc causat per l'impacte del vol 175 d'United Airlines a les 9:03. La Torre Nort va caure a les 10:28, despuix d'estar en flames aproximadament 102 minuts en un fòc causat per l'impacte del vol 11 d'American Airlines a les 8:46. Un tercer edifici, el World Trade Center 7 (WTC 7), es va derrocar a les 17:20, segons pareix despuix d'haver segut sériament danyat per les enrunes de les Torres Bessones en caure, junt en una série d'incendis. Numerosos edificis adjacents al complex també varen sofrir danys substancials, es varen incendiar i varen tindre que ser demolits. L'edifici del Deutsche Bank va ser l'única estructura gran que va sofrir danys i incendis en la zona zero que a 2006 encara no havia segut totalment demolida. El derrocament es va portar a terme en febrer de 2011.Plantilla:Actualisar

Una investigació tècnica federal de l'edifici i de seguritat de les solsides de la Torres Bessones i el WTC 7 va ser realisada pel National Institute of Standards and Technology (NIST) del Departament de Comerç dels Estats Units. Els objectius d'esta investigació, que va prendre en conte la construcció de l'edifici, els materials usats, i les condicions tècniques que varen contribuir a la solsida, es varen donar per complits el 6 d'abril de 2005. L'investigació va establir una série de bases per a:

• Millorar els criteris en que els edificis són dissenyats, construïts, mantinguts i usats.
• Millores en les ferramentes i les indicacions per a l'indústria de la construcció i per als responsables de seguritat.
• Revisions dels reglaments d'incendi dels edificis, estàndars i pràctiques.
• Millores en la seguritat pública. L'informe conclou que la protecció contra incendis de les infraestructures d'acer de les Torres Bessones va eixir despresa en l'impacte inicial dels avions i que, si açò no haguera ocorregut, les torres provablement haurien permaneixcut empinades. Els incendis varen debilitar les cerchas que sostenien els pisos, i varen fer que els pisos es combaran. A la seua volta, els pisos al combarse, varen tirar de les columnes d'acer exteriors fins al punt que es varen inclinar cap a l'interior. En els danys a les columnes principals, les columnes exteriors endoblegades no varen poder soportar el pes dels edificis, produint-se la solsida. Ademés, l'informe afirma que els buits de les escals de les torres no varen ser reforçats adequadament per a proporcionar una eixida d'emergència per a les persones que es trobaven per damunt de les zones d'impacte. el NIST va declarar que l'informe final sobre la solsida del WTC 7 apareixeria en un informe separat.

Aparte de la solsida de les Torres Bessones i el WTC 7, atres 23 edificis varen ser danyats. Actualment a l'àrea ocupada pels restants materials de les Torres Bessones li la coneix com a Zona Zero i està construït en elloc el National September 11 Memorial & Museum un memorial i museu que conté dos piscines d'aigua, en els fonaments que ocupaven antigament les Torres Bessones, que té a les seues afores panels de bronze en els noms de les víctimes que varen morir en els atentats del 26 de febrer de 1993 i de l'11 de setembre de 2001 i El nou edifici que reemplaça a les desaparegudes Torres Bessones cridat One World Trade Center va ser inaugurat oficialment el 3 de novembre de 2014.

Danys

13 de setembre de 2001: Un bomber de Nova York observa lo que queda de la Torre Sur.

Aparte de les dos Torres Bessones, de 110 plantes cada una, cinc edificis del World Trade Center varen resultar destruïts o sériament danyats, entre ells el WTC 7 i l'hotel Marriott, quatre estacions del metro de Nova York i l'iglésia cristiana ortodox de Sant Nicolás. En total, en Manhattan 32 edificis varen sofrir danys. Més vesprada, el Deutsche Bank Building situat en Liberty Street i Borough of Manhattan Community College's Fiterman Hall en el 30 de West Broadway varen tindre que ser demolits per l'estat en que varen quedar, que els feya inhabitables. Actualment, s'espera que el 5 World Trade Center siga reconstruït en elloc a on prèviament es trobava el Deutsche Bank Building, el Fiterman Hall va ser reconstruït i terminat en 2012. Varis equips de comunicacions també varen sofrir danys. Sense anar més llunt, l'antena de telecomunicacions de la Torre Nort va caure en la seua solsida, mentres que atres antenes de radi de torres confrontants varen resultar també greument danyades. En el comtat d'Arlington, una porció del Pentágono va ser greument danyada pel fòc i l'impacte de l'avió. A la veta d'un temps, una secció sancera de l'edifici es va derrocar.

Els perpetradores materials

Seqüestradors

l'Estàtua de la Llibertat i, en segon pla, les «torres bessones» del World Trade Center ardint abans de derrocar-se.

Enrunes del World Trade Center.

Dèneu hòmens àraps varen embarcar en els quatre avions, cinc en cada u llevat en el del vol 93 d'United Airlines, en el que varen viajar quatre seqüestradors. Dels atacants, 15 eren d'Aràbia Saudita, 2 d'Emirats Àraps Units, 1 d'Egipte i 1 de Líban. En general, eren persones en estudis i procedents de famílies acomodades. La llista completa és:

En el vol 11 d'American Airlines:

• Mohammed Atta (egipcíac i seqüestrador pilot)
• Waleed al-Shehri (saudí)
• Wail al-Shehri (saudí)
• Abdulaziz al-Omari (saudí)
• Satam al-Suqami (saudí)

En el vol 175 d'United Airlines:

• Marwan al-Shehhi (emiratí i seqüestrador pilot)
• Fayez Banihammad (emiratí)

• Mohand al-Shehri (saudí)
• Hamza al-Ghamdi (saudí)
• Ahmed al-Ghamdi (saudí)

En el vol 77 d'American Airlines:

• Hani Hanjour (saudí i seqüestrador pilot)
• Khalid al-Mihdhar (saudí)
• Majed Moqed (saudí)
• Nawaf al-Hazmi (saudí)
• Salem al-Hazmi (saudí)

En el vol 93 d'United Airlines:

• Ziad Jarrah (libanés i seqüestrador pilot)
• Ahmed al-Haznawi (saudí)
• Ahmed al-Nami (saudí)
• Saeed al-Ghamdi (saudí)

Atres seqüestradors potencials

En els mesos anteriors als atentats, una vintena de membres d'Al Qaeda varen tractar d'ingressar als Estats Units per a formar part dels atacs. No obstant, alguns d'ells varen ser arrestats o els seus vises per a accedir al país varen ser denegades. Finalment, solament 19 membres d'Al Qaeda varen tindre èxit en els tràmits del visat i varen ser els que varen participar en els atacs. Els atres huit són cridats a sovint «el vigèsim seqüestrador»:

• Ramzi Binalshibh va ser membre de la Cèla d'Hamburc i un dels potencials seqüestradors pilots, pero li va ser negat el visat per a entrar a Estats Units. Al no poder ingressar al país, va servir d'intermediari entre els seqüestradors ya establits en Estats Units i els cabecilla d'Al Qaeda en Afganistan.
• Mohamed al-Kahtani, ciutadà d'Aràbia Saudita que va poder també haver planejat unir-se als seqüestradors, pero autoritats del Servici d'Immigració i Control d'Aduana dels Estats Units en l'Aeroport Internacional d'Orlando varen denegar la seua entrada al país. Va ser capturat posteriorment en Afganistan i traslladat com a presoner a Guantánamo.

• Zacarias Moussaoui, segons es va informar, va ser considerat com una possible tongada de Ziad Jarrah quan este va amenaçar en abandonar per tensions entre els seqüestradors. Se supon que la direcció d'Al Qaeda no confiava en ell i es va rebujar l'idea. Va ser arrestat el 16 d'agost de 2001, quatre semanes abans dels atacs per assunts d'immigració, encara que els agents del FBI varen creure que tenia intencions violentes. Havia rebut entrenament de vol eixe mateix any. En abril de 2005, es va declarar culpable de conspirar per al seqüestre d'avions i de participació en Al Qaeda, pero va negar tindre coneiximent dels atacs de l'11-S. Moussaoui va afirmar en març de 2006 que baix la direcció personal d'Osama bin Laden, i en colaboració en Richard Reid, devia seqüestrar un quint avió i estrelar-ho contra la Casa Blanca. Els seus advocats defensors varen dir que es tractava d'una fantasia de Moussaoui, que mai va ser operatiu d'Al Qaeda. En un vídeo de maig de 2006, Osama bin Laden va afirmar que Moussaoui no tenia conexió alguna en els successos de l'11 de setembre, i que ell ho sabia perque "vaig ser responsable de la confiança dels 19 germans que varen portar a terme l'atac".

El 3 de maig de 2006, un jurat federal va rebujar la pena de mort per als acusats i els va condenar a sis cadenes perpètues en presó sense llibertat condicional.

En el seu juí, l'agent del FBI, Greg Jones, va testificar que en anterioritat als atacs ya havia avisat al seu supervisor Michael Maltbie, de que «evitara que Zacarias Moussaoui estrelara un avió contra el World Trade Center». Maltbie s'havia negat a actuar en 70 peticions d'un atre agent, Harry Samit, per a poder buscar en l'ordenador de Moussaoui. Atres membres d'Al Qaeda que varen intentar participar pero no ho varen conseguir varen ser Saeed al-Ghamdi (no confondre en el seqüestrador del mateix nom que sí va intervindre), Mushabib al-Hamlan, Zakariyah Essabar, Ali Abdul Aziz Ali, i Tawfiq bin Attash. Segons l'Informe de la Comissió de l'11-S, Jalid Sheij Mohamed, autor intelectual de l'atac, volia tirar a lo manco a un membre de l'equip (Khalid al-Mihdhar) pero Osama bin Laden es va opondre.

Efectes a llarc determini

Efectes econòmics

Els atacs varen tindre un impacte significatiu en els mercats nortamericans i mundials. la Reserva Federal va reduir temporalment els seus contactes en bancs per la falta de l'equip perdut en el districte financer de Nova York. En hores, es va recuperar el control sobre el suministrament de diners, en la conseqüent liquidea per als bancs. Els índexs bossístics New York Estoc Exchange (NYSE), American Estoc Exchange i NASDAQ no varen obrir l'11 de setembre i varen permanéixer tancats fins a les 15:37 del 17 d'eixe mateix més. Els sistemes d'el NYSE no varen ser danyats per l'atac, pero els danys en les rets telefòniques del sistema financer del World Trade Center varen impedir que funcionara. Quan els mercats varen reobrir el 17 de setembre de 2001, despuix del major paró des de la Gran Depressió, l'índex Dow Jones Industrial Average va caure 684 punts (7,1 %), fins a 8920, en la seua major caiguda en un sol dia. Al final de la semana, el Dow Jones havia perdut 1369,7 punts (14,3 %), la seua major caiguda en una semana. Des de llavors Wall Street permaneix protegit contra un atentat terroriste.

Manhattan baix el fum despuix de l'atac, vist des de l'espai.

L'economia del Baix Manhattan, tercer districte econòmic d'Estats Units, va quedar devastada. El 35% del sol d'oficines (2,7 millons de m³), molts d'ells de classe A, va ser destruït o danyat. L'edifici del Deutsche Bank, veí de les Torres Bessones va tindre que ser tancat pels danys i demolit. L'electricitat, teléfon i gas varen ser tallats. Es va restringir l'entrada de persones en el Soho i Baix Manhattan. El trasllat de molts dels llocs de treball ubicats anteriorment ací, cap a Midtown i Nova Jersey es va accelerar. Vàries opinions afirmaven que els ingressos fiscals de la zona no es recuperarien.

La reconstrucció s'ha enfrontat a la falta d'acort sobre les prioritats. Per eixemple, l'alcalde Bloomberg va fer de la candidatura de Nova York per als Jocs Olímpics de 2012 l'eix del seu pla de desenroll 2002-2005, mentres que el governador Pataki va delegar en la Corporació per al Desenroll del Baix Manhattan, durament criticada pels escassos guanys obtinguts en els amplis fondos rebuts. En els solars dels edificis confrontants (WTC 7) es va començar a construir un nou complex d'oficines en 2006. l'One World Trade Center es va terminar en l'any 2014 i alcança 541 m d'altura, lo que li va convertir en l'edifici més alt de la ciutat de Nova York. Tres torres més es varen construir en la zona este del World Trade Center, les quals varen ser terminades entre els anys 2007 i 2012. Les pèrdues del sector aéreu varen ser significatives: l'espai aéreu nortamericà va permanéixer tancat durant varis dies per primera volta en la seua història, i en varis països com Canadà. Despuix de la seua reobertura, les companyies aérees varen sofrir una disminució del seu tràfic. S'estima que el negoci va perdre un 20% del seu tamany, i els problemes financers de les companyies aérees nortamericanes es varen agravar, donant lloc a una crisis econòmica.

Crisis econòmica de 2008

Artícul principal → Crisis econòmica de 2008-2015.

Despuix dels atentats de l'11 de setembre de 2001, Estats Units va apostar per la desregulación dels mercats, les baixades d'imposts i de tipos d'interés i l'expansió del crèdit, la qual cosa va causar una bombeta immobiliària en les denominades hipoteques subprime. A això calia sumar les despeses multimillonàries en la guerra d'Afganistan i la guerra d'Iraq que varen poder costar des de 2 billons de dólars fins a 6 billons en total. La bombeta finalment va escomençar a desmoronarse en agost de 2007 i va colapsar de forma brutal en setembre de 2008 quan va quebrar el banc Lehman Brothers.

Impacte sobre l'economia

l'economia nortamericana va entrar en una fase de recessió des de 2001 com a resultat de l'inseguritat i la desconfiança creixent en la seguritat del món occidental despuix d'una década de creiximent pràcticament ininterromput, a pesar de que l'activitat econòmica ya havia mostrat senyals d'agotament des de 1998, efecte de la crisis asiàtica, en la pèrdua de més d'un milló d'ocupacions en el sector industrial entre els anys 1999 i 2000. Els atacs terroristes varen agravar la situació en reduir-se fortament el consum com a conseqüència de l'estat de psicosis de la població, que evitava visitar llocs concorreguts o viajar. El sector aéreu va ser un dels més afectats, puix la demanda de vols comercials es va reduir dràsticament, degut sobretot al temor de que es repetiren les accions terroristes, i també a la resistència del públic a sometre's a les mides rigoroses de seguritat en els aeroports. En un intent per aliviar esta situació, el Congrés va aprovar un paquet financer de 15 000 millons de dólars per al sector aéreu, mentres que el govern de Bush va alvançar una retallada adicional dels imposts per a revitalisar el consum; esta mida va tindre efectes negatius en el presupost, ya de per sí mermat per les despeses de la guerra.

Fum al voltant del World Trade Center, vist per un radar meteorològic.

Efecte potencial en la salut

Artícul principal → Efectes de salut derivats dels atentats de l'11 de setembre de 2001.

Els mils de tonellades d'enrunes tòxiques resultat de la caiguda de les Torres Bessones estan composts per: un 50 % de material no fibroso i enrunes de construcció; un 41 % de vidre i fibra; un 9,2 % de celosa i un 0,8 % d'asbesto, plom i mercuri. Ademés es varen lliberar nivells sense precedents de dioxinas i hidrocarburs policíclics aromàtics en els fòcs que varen ardir durant els tres mesos següents. Açò va causar vàries malties en els equips de rescat i reconstrucció que varen treballar en la zona zero, incloent la mort de l'agent James Zadroga. Els efectes s'han estés també a la salut dels habitants del Baix Manhattan i la propenca Chinatown. Segons una especulació científica, l'exposició a varis productes tòxics i els contaminants de l'aire circumdant a les Torres despuix de la solsida del WTC podria tindre efectes negatius en el desenroll fetal.

Per este risc potencial, un notable centre de salut de chiquets està actualment analisant als fills de mares que estaven embarassades durant la solsida del WTC i que vivien o treballaven prop de les torres. El personal d'este estudi evalua als chiquets usant test sicològics cada any i entrevista a les mares cada sis mesos. El propòsit de l'estudi és determinar si hi ha diferències significatives en el desenroll i la salut dels chiquets de les mares que varen estar expostes als productes tòxics, front a chiquets les mares dels quals no varen estar expostes a la contaminació.

En maig de 2007, el màxim responsable forense de Nova York, Charls F. Hirst va admetre que la mort d'una advocada es va deure a l'exposició al núvol tòxic, lo que va constituir el primer reconeiximent oficial d'una mort com a conseqüència de la pols despuix de la caiguda de les Torres Bessones. Declarant que: "Casi en tota certea, més allà d'un dubte raonable, l'exposició a la pols del World Trade Center va contribuir a la mort de Dunn-Jones". Un total de 7300 treballadors de la zona zero varen presentar denúncia i reclamen compensació a la ciutat per l'exposició i manipulació de les substàncies tòxiques de les Torres.

Autoria

Responsabilitats

Implicació d'Al Qaeda

Zona zero, encara incendiada

el FBI, treballant junt el Departament de Justícia dels Estats Units, va identificar a 19 seqüestradors fallits en a penes 72 hores. Pocs havien tractat d'ocultar els seus noms o targetes de crèdit, i eren casi els únics passagers d'orige àrap en els vols. Aixina, el FBI va poder determinar els seus noms i en molts casos detalles, com la data de naiximent, les residències conegudes o possibles, l'estat del visat, i l'identitat específica dels sospitosos pilots. El FBI va publicar fotos dels 19 seqüestradors, junt en l'informació sobre les possibles nacionalitats i els seus renoms.

Les perquisicions del govern dels Estats Units varen incloure l'operació del FBI PENTTBOM, la major de l'història en més de 7000 agents involucrats. Els resultats d'esta varen determinar que Al Qaeda i Osama bin Laden tenien la responsabilitat dels atentats. A idèntica conclusió varen aplegar els estudis encarregats pel govern britànic. La seua declaració d'una guerra santa contra els Estats Units, i una fatwa firmada per Bin Laden i uns atres cridant a matar a civils nortamericans en 1998 des d'Afganistan, són considerades per molts com a evidència de la seua motivació per a cometre estos actes. El 16 de setembre de 2001, Bin Laden va negar qualsevol participació en els atentats llegint un comunicat que va ser emés pel canal de satèlit catarí Al Jazeera i posteriorment emés en numeroses cadenes nortamericanes:

"Insistixc que no vaig portar a terme este acte, que sembla haver segut eixecutat per individus en els seus propis motius."

Osama bin Laden

No obstant, en novembre de 2001, les forces dels Estats Units varen trobar una cinta de video casera d'una casa destruïda en Jalabad, Afganistan, en a on Osama bin Laden parla en Khaled al-Harbi. En vàries seccions de la cinta, com en el paràgraf citat a continuació, Bin Laden reconeix haver planejat els atacs:

Nosatres calculem per avant la cantitat de baixes de l'enemic, que moririen per la seua ubicació en la torre. Nosatres calculem que els pisos que devien ser envestits eren tres o quatre pisos. Yo era el més optimiste de tots (inaudible) per la meua experiència en este camp. Yo pensava que el fòc de la gasolina en l'avió derretiría l'estructura de ferro de l'edifici i solament faria derrocar-se l'àrea a on l'avió chocara i els pisos per damunt. Això era tot lo que esperàvem.

El 27 de decembre de 2001, es va difondre un atre vídeo de bin Laden en el que afirma:

Occident en general, i EE. UU. en particular, tenen un odi indecible per l'islam... El terrorisme contra EE. UU. és benèfic i està justificat.

Poc abans de les eleccions presidencials d'Estats Units de 2004, en un comunicat per vídeo, bin Laden va reconéixer públicament la responsabilitat d'Al Qaeda en els atentats d'Estats Units, i va admetre la seua implicació directa en els atacs. En una cinta d'àudio transmesa en Al Jazeera el 21 de maig de 2006, bin Laden va dir que va dirigir personalment als 19 seqüestradors. Un atre video obtingut per al Jazeera en setembre de 2006 mostra Osama bin Laden en Ramzi Binalshibh, aixina com a dos seqüestradors, Hamza al-Ghamdi i Wail al-Shehri, fent preparacions per als atentats.

La Comissió Nacional sobre els Atacs Terroristes contra Estats Units va ser formada pel govern d'Estats Units i és habitualment coneguda com a Comissió 11-S. Va publicar el seu informe el 22 de juliol de 2004, concloent que els atentats varen estar concebuts i portats a terme per membres del-Qaeda. En l'informe de la Comissió se senyala que:

Els conspiradores de l'11-S varen gastar finalment entre 400.000 i 500.000 USD per a planificar i conduir el seu atac, pero que els orígens específics dels diners usats per a eixecutar els atacs permaneix desconegut.

Grups de respal dins d'Estats Units

Al voltant d'1 200 estrangers han segut arrestats i encarcerats en secret en relació en l'investigació dels atacs de l'11 de setembre, encara que el govern no ha divulgat el número exacte.

Els métodos utilisats per l'Estat per a investigar i detindre sospitosos han segut severament criticats per organisacions de drets humans com Human Rights Watch i caps de Govern com la canceller alemana Angela Merkel.

Fins al moment, el govern d'Estats Units no ha trobat a cap dels partícips de la conspiració que varen realisar les operacions en terra.

Cèla de respal en Espanya

El 26 de setembre de 2005, l'Audiència Nacional d'Espanya va condenar a Abu Dahdah a 27 anys de presó per conspiració en els atentats de l'11-S i per ser part de l'organisació terrorista Al Qaeda. Al mateix temps, atres 17 membres d'Al Qaeda varen ser condenats a penes d'entre 6 i 12 anys. El 16 de febrer de 2006, el Tribunal Suprem va rebaixar la pena a Abu Dahdah a 12 anys perque va considerar que la seua participació en la conspiració no estava provada.

Motius

Segons les conclusions de les investigacions oficials del govern nortamericà, els atacs complien en l'intenció declarada d'Al Qaeda, expressada en la fatwa de 1998 d'Osama bin Laden, Ayman al-Zawahiri, Abu-Yasir Rifa'i Ahmad Taha, Shaykh Mir Hamzah, i Fazlur Rahman (emir del Moviment Yihadista de Bangladés, Fazlur Rahman).

La carta en la que es llisten els tres "crims i pecats" comesos pels nortamericans en opinió dels seus autors contenia els següents motius dels atacs:

• Respal militar d'Estats Units a Israel.
• Ocupació militar de la península aràbiga per Estats Units.
• Agressió nortamericana contra el poble d'Iraq. En la mateixa carta es va establir que els Estats Units:
• Saqueja els recursos de la península aràbiga.
• Dicta la política a seguir als governants de dits països.

• Recolza a règims i monarquies abusius que oprimixen a la seua pròpia gent.
• Té bases i instalacions militars en la península aràbiga, violant aixina la seua Terra Santa, en la finalitat d'atemorisar als estats veïns.
• Intenta dividir als estats àraps en la finalitat de debilitar-els com a força política.
• Recolza a Israel, i desija distraure a l'opinió mundial de l'ocupació dels Territoris Palestins. la primera guerra del Golf, el posterior embargament sobre Iraq, i el bombardeig d'este país per Estats Units són citades en la carta de 1998 com a prova d'eixes alegacions. Per a desaprovació de musulmans moderats, la fatwa cita texts islàmics com exhortación de l'acció violenta contra militars i ciutadans nortamericans fins que els agravis alegats se solucionen: establint que "els ulemas a lo llarc de l'història han estat d'acort que la Yihad és un deure individual si els enemics destruïxen els països musulmans."

Unes declaracions d'Al Qaeda gravades despuix de l'11 de setembre varen confirmar les suposicions nortamericanes sobre l'autoria. En un vídeo de 2004, aparentment reconeixent la responsabilitat dels atacs, Bin Laden va afirmar que la Guerra delíban de 1982, de la que considera responsable als Estats Units, li va impulsar a desenrollar els atentats. En el vídeo, també va fer saber que, en ells, volia "restaurar la llibertat de la nostra nació" per a "castigar a l'agressor" i infligir danys en l'economia nortamericana. Va declarar que un dels objectius del seu guerra santa era "dessagnar Estats Units fins a la bancarrota." Bin Laden va dir també:

Jurem que els nortamericans no viuran segurs fins que vixcam en Palestina. Açò ha mostrat la realitat dels Estats Units, que posa els interessos d'Israel per damunt dels de la seua pròpia gent. Estats Units no obtindrà res d'esta crisis fins que abandone la Península Aràbiga i cessació en el seu respal a Israel.

L'informe de la Comissió del 11S determina que l'animositat contra els Estats Units de Jalid Sheij Mohamed, principal arquitecte dels atacs, procedia «no de les seues experiències com a estudiant, sino del seu violent desacort en la política exterior nortamericana en favor d'Israel». Els mateixos motius s'han imputat als dos pilots suïcides que varen estrelar els avions en el World Trade Center: Mohamed Atta, qui va ser descrit per Ralph Bodenstein (companyer seu de treball i viages) com «principalment imbuido per la protecció dels Estats Units a les polítiques israelites en la regió». Marwan al-Shehhi es diu que va explicar el seu estat d'ànim en les paraules «¿cóm pot la gent riure quan hi ha persones morint en Palestina?»

En contrast en estes conclusions, l'administració Bush va reduir els motius de l'atac a el "odi a la llibertat i la democràcia, ejemplificados pels Estats Units". Segons l'expert antiterroriste Richard A. Clarke, els conflictes interns en el món musulmà són la causa dels atentats de l'11 de setembre. Específicament, Bin Laden i atres residents d'Aràbia Saudita i Egipte creuen que la majoria dels governs d'Orient Pròxim són apóstatas, que no seguixen el seu model de pietat islàmica, ya que cap és un califato. Inspirats pel teòlec egipcíac Sayyid Qutb, Bin Laden i els seus seguidors sostenen que és un deure per als musulmans l'establir un califato en Orient Pròxim.

Partint d'eixes creències, Bin Laden va dissenyar un pla per a establir este califato, començant per un atac als Estats Units. Açò els obligaria a aumentar la pressió militar i econòmica sobre Orient Mig, unint aixina a tots els musulmans. L'onada religiosa popular duria als musulmans conservadors a prendre el control.

D'acort en Michale Doren, esta meta queda demostrada pel freqüent us de "espectacular" per Bin Laden en les seues declaracions. D'acort en la seua hipòtesis, Bin Laden esperava provocar una reacció visceral i emotiva dels Estats Units, en la finalitat d'assegurar-se una contrarrespuesta pels ciutadans àraps.

Resposta nortamericana

Ellavors president d'Estats Units, George W. Bush donant un discurs front als bombers i policies de Nova York en els restants del World Trade Center, 14 de setembre de 2001.

Busca de supervivents, recuperació de cossos i indemnisacions

En les hores següents als atacs, es va iniciar una operació de busca i rescat a gran escala en més de 350 gossos especialment entrenats. Solament es va conseguir rescatar en vida a 20 sobreviviente malferits baix les enrunes del World Trade Center i en les semanes posteriors es va fer evident que ya no s'anaven a trobar més. La recuperació de cadàvers va dur mesos. Simplement l'apagar tots els fòcs que ardien entre les enrunes es va demorar semanes, mentres que el desescombro complet no va terminar fins a maig de 2002. Es varen instalar miradors provisionals per a observar el treball dels equips, que varen ser retirats el 30 de maig de 2002. Aixina mateix, es varen iniciar moltes recollides de fondos per a ajudar als sobreviviente dels atentats i als familiars dels fallits. Una volta complit el determini per a demanar les indemnisacions (11 de setembre de 2003) 2833 persones havien rebut el pagament.

Resposta pública

Els atentats de l'11 de setembre varen tindre un efecte marejant sobre la població. Els cossos i forces de seguritat (coneguts com "first responders") que varen intervindre en les llabors de rescat i auxili, especialment els bombers, varen ser aclamats com a héroes. Policies i membres d'equips de rescat de tot el país es varen concentrar en Nova York per a la recuperació de cossos. Les donacions de sanc varen experimentar un auge.

Una atra resposta aparentment patriòtica va ser l'aument del racisme i odi contra les persones d'orige àrap. Atres grups originaris d'Orient Mig varen ser freqüentment confosos en àraps i varen ser víctimes d'esta xenofòbia, particularment els sijs, que tenen la tradició de dur turbants, signe que en Occident se sol associar al Islam.

• Balbir Singh Sodhi va ser assessinat per un dispar el 15 de setembre, confòs en un musulmà. A lo manco atres huit persones varen sofrir la mateixa sòrt.

Políticament, la població va respalar massivament al govern en la seua llabor antiterrorista. Aixina, l'índex d'aprovació del president George W. Bush va alcançar el 86 %. El 20 de setembre, el president va parlar davant la nació i la sessió conjunta del Congrés dels Estats Units, explicant els successos del dia, l'actuació del seu govern en els 9 dies transcorreguts i els seus plans de resposta. L'alcalde de Nova York Rudy Giuliani va ser aclamat tant en Nova York com en tot el país per la seua reacció a la catàstrofe terrorista.

Com a resposta als atacs, en un discurs, el president Bush va declarar la Guerra contra el terrorisme, el 20 de setembre de 2001.

Mides de seguritat interna en Estats Units

Despuix dels atacs, es varen registrar les chafades de 80 000 àraps i musulmans baix l'Alien Registration Act de 1940. D'ells, 8000 varen ser entrevistats i 5000 estrangers varen ser detinguts baix la resolució conjunta del Congrés dels Estats Units 107-40, que va autorisar l'us de força militar per a detindre i previndre el terrorisme internacional en els Estats Units.

A causa dels atentats, l'opinió pública es va centrar sobretot en matèria de seguritat nacional, i inclús es va crear una nova agència federal a nivell de gabinet, el Departament de Seguritat Nacional dels Estats Units, reorganisant aixina la lluita antiterrorista. Aixina mateix es va aprovar la Llei Patriòtica (en anglés: USA PATRIOT Act), suspenent i llimitant algunes llibertats i drets constitucionals en la finalitat d'aumentar la seguritat interna dels Estats Units. Esta mida ha segut durament criticada per defensors dels drets civils, que veuen en ella una violació de la privacitat dels ciutadans, ademés d'una relaixació del control judicial sobre els cossos d'inteligència. L'11-S va ser també l'argument utilisat pel govern de Bush per a iniciar una nova operació de l'Agència de Seguritat Nacional en l'objectiu de registrar les comunicacions de ciutadans nortamericans en l'estranger.

Els canvis en la vida quotidiana de la població i l'exigència d'un compromís directe en la seguritat han segut considerables. En cada mig de transport s'han colocat cartells i altaveus que repetixen la consigna «If you see something, say something» («Si veus alguna cosa, vaig donar alguna cosa»).

Informe de la Comissió de l'11-S

Comissió

Artícul principal → Comissió de l'11-S.

La Comissió Nacional sobre els Atentats Terroristes contra els Estats Units (en anglés National Commission on Terrorist Attacks Upon the United States i més vulgarmente la Comissió de l'11-S), presidida pel exgobernador de Nova Jersey Thomas Kean, va ser formada a finals de 2002 per a preparar un informe complet dels atentats i de les circumstàncies en elles relacionades, incloent des de la preparació a la resposta immediata de les autoritats nortamericanes. Dit informe va ser publicat finalment el 22 de juliol de 2004.

Repercussions internacionals

Els atacs varen tindre ramificacions globals. Governs, associacions i mijos de comunicació ho varen condenar en tot lo món. Especialment famós va ser el titular del periòdic francés Le Monde: Nous sommes tous Américains (Som tots americans), en referència a Estats Units.

Despuix dels atentats, l'administració Bush va declarar la cridada guerra contra el terrorisme, en els objectius de dur a Osama bin Laden i Al Qaeda a la justícia i previndre l'acció de rets terroristes antiestadounidenses. Estos objectius es conseguirien a través de sancions econòmiques i militars contra estats percebuts com a protectors de terroristes i aumentant la vigilància i inteligència global. Aproximadament un més despuix dels atacs, Estats Units, en la colaboració d'una coalició internacional, va invadir Afganistan, el govern de la qual havia donat respal a forces d'Al Qaeda. Particularment important va ser el respal del govern paquistaní, que despuix dels atentats es va alinear en Estats Units, cedint-li bases per a la guerra en Afganistan i arrestant a més de 600 sospitosos de colaborar en Al Qaeda.

Resposta internacional

Despuix de l'11-S, numerosos governs varen aprovar lleis antiterroristes o varen endurir les ya existents, particularment de cara al terrorisme islàmic. Entre ells varen estar Alemània, Austràlia, Canadà, China, Espanya, França, Índia, Indonèsia, Jordània, Maurici, Pakistan, Regne Unit, Rússia, Uganda i Zimbabue. Una conseqüència de dites mides va ser la congelació de contes bancaris associats a Al Qaeda.

Els servicis de seguritat i inteligència de varis països (Filipines, Indonèsia, Itàlia, Malàsia, ...) varen arrestar despuix dels atentats a persones relacionades en vàries cèles d'Al Qaeda. Dites mides han segut objecte de crítiques vàries, que les veuen com un atentat a les llibertats individuals, com una retallada de drets i, en general, com un aument de l'ingerència de l'Estat en l'intimitat dels ciutadans. Particularment conegut és el camp de detenció de Guantánamo, base nortamericana en Cuba, a on es troben numerosos presoners capturats com "combatents illegals". Dit centre, criticat per Amnistía Internacional, l'Unió Europea, l'ONU i numeroses organisacions més, ha segut reiteradament denunciat com una violació dels Drets Humans. En Mèxic, el president de la República, Vicente Fox Quesada va declarar la cancelació total dels festejos patrios del 15 de setembre corresponents al dia de l'Independència Nacional; també va rebujar rotundament els atacs terroristes dels quals Estats Units era blanc i va manifestar el seu respal al president George W. Bush. Per la seua banda, els governs de Guatemala i Chile varen declarar luto nacional en solidaritat als familiars de les víctimes. En Roma, Itàlia, el Sant Pare Juan Pablo II va oferir una oració en memòria de les víctimes de l'atentat.

Soldats de la 10ª Divisió de Montanya del Eixèrcit nortamericà en Afganistan.

Invocació de l'artícul 5 de l'OTAN

Per primera volta en l'història de l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort (OTAN), un país membre invoca l'artícul 5 del Tractat de Washington, que és la base de la defensa colectiva de l'OTAN. el Consell de l'Atlàntic Nort decidix per unanimitat, activar l'artícul 5 i establix una série de mides polítiques i militars, entre elles està l'enviament de varis avions AWACS a Norteamérica per a reforçar la vigilància aérea d'Estats Units i Canadà.

Guerra d'Afganistan

Artícul principal → Guerra d'Afganistan (2001-2021).

El primer pas donat per EE. UU. en la denominada «guerra contra el Terrorisme» va ser l'invasió d'Afganistan el 7 d'octubre de 2001 per forces de l'OTAN i l'Aliança del Nort en respal de les Nacions Unides, davant la negativa del gobernant règim talibán d'entregar a Osama bin Laden, que supostament s'havia refugiat en eixe país. Casi dèu anys despuix dels atentats, el dilluns 2 de maig de 2011, Osama bin Laden va ser assessinat per tropes d'èlit nortamericanes en Abbottabad, Pakistan.

Un grup de marines nortamericans es dispon a entrar en un dels palaus de Sadam Huseín en Bagdad el 9 d'abril de 2003.

Guerra d'Iraq

Artícul principal → Guerra d'Iraq.

El segon pas de la Guerra contra el Terrorisme d'EE. UU. va ser l'invasió d'Iraq el 20 de març de 2003. Esta acció militar va ser realisada per Estats Units i Gran Bretanya sense autorisació de les Nacions Unides. Ademés Espanya, Itàlia i atres països, es varen aliar en EE. UU. en esta acció i varen enviar ajuda humanitària a la zona. Estats Units va sostindre que l'invasió era indispensable degut a que Iraq posseïa armes de destrucció massiva amagades. L'invasió va desencadenar una guerra, en centenars de morts, i va causar el derrocament del govern encapçalat per Sadam Huseín el 9 d'abril de 2003. Una volta controlat el país, no es varen trobar armes de destrucció massiva. Estats Units va sostindre llavors que la raó de l'invasió es devia a que existien informacions dels servicis d'inteligència que permetien supondre que Sadam Huseín mantenia relacions secretes en Al Qaeda. Recents informes indiquen que mai va haver una relació d'Hussein en Al Qaeda, i el president Bush va tractar de relacionar a Iraq en la guerra contra el Terrorisme.

Des de llavors, varis grups iraquí opositors a l'invasió han organisat un moviment de resistència que s'ha mostrat molt actiu en la realisació d'atacs contra objectius militars. Paralament, despuix de l'invasió, Al Qaeda també s'ha pogut instalar en Iraq, en a on realisa fonamentalment atentats de naturalea terrorista.^{cita requerida}

Al dia d'hui, les conseqüències continuen en haver-se detonat una guerra civil sectària "no declarada", que té com a conseqüència la mort de més de 34 000 civils (solament en 2006, segons l'ONU) i segons sifres d'Acnur, hi ha 1,7 millons d'iraquí desplaçats internament i atres dos millons que han fugit a països veïns. Ademés, a juny de 2007 les baixes de l'eixèrcit dels Estats Units ascendixen a més de 4000 caiguts.

Homenages i llegat

Zona del World Trade Center en decembre de 2005

El memorial Tribute in Light, en homenage a les víctimes dels atacs al World Trade Center, en 2004.

En els dies següents als atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 es varen realisar vàries vigílies i homenages a les víctimes al voltant del món. Moltes persones varen colocar fotografies de les víctimes i desapareguts en la zona zero. Un testic va declarar que "no era capaç d'oblidar les cares de les víctimes inocents que varen ser assessinades. Les seues fotos estan en tots els llocs, en les cabines telefòniques, semàfors, parets d'estacions de metro. Tot em recorda a un enorme funeral, en gent callada, plorant i trista, pero també molt amable. Abans, Nova York em feya sentir fret; ara la gent s'acosta per a ajudar-se uns a atres".

El 20 de setembre de 2001 es va publicar una cançó anomenada L'últim adeu, escrita per Emilio Estefan Jr. i Gian Marque a manera d'homenage a les víctimes, en la que es varen reunir més de 60 artistes en senyal d'aliança; entre els que varen participar en este homenage destaquen: Ricky Martin, Alejandro Sanz, Thalía, Gloria Estefan, Juan Luis Guerra, Celia Cruz, Olga Tañón, Jennifer Lopez, Paulina Rubio, Alicia Vilarreal, José José, Shakira, Lucía Méndez, John Secada, OV7, Kumbia Kings, Álvaro Torres, Ana Bàrbara, Els Temeraris, Els Tigres del Nort, Lupillo Rivera, Andy Garcia, Yuri, Soraya, Marco Antonio Solís, Carlos Vives, Ana Gabriel, Carlos Ponce, Patricia Manterola, Pilar Montenegro, Christina Aguilera, Chayanne, Beto Cuevas, A. B. Quintanilla germà de la fallida cantant Selena, etcétera. La totalitat dels guanys recaptats per la disquera que va distribuir la cançó i el disc Sony Music varen ser donades junt en la manufactura dels primers cent mil discs d'esta cançó a American Ret Cross i a United Way per a ajudar a les famílies de les víctimes dels atacs.

Memorial World Trade Center en Nova York

Un dels primers memorials va ser el Tribute in Light, l'instalació d'ochenta y ocho llums de busca en elloc a on es trobaven les Torres Bessones, que proyectava dos columnes verticals de llum cap al cel. En Nova York, es va portar a terme un concurs per a dissenyar el memorial més apropiat per alloc, que va ser guanyat per l'arquitecte israelita nortamericà Michaellaureu i el paisagiste nortamericà Peter Walter El disseny guanyador, Reflecting Absence, que ara es diu National September 11 Memorial & Museum, va ser elegit en agost de 2006 i inaugurat l'11 de setembre de 2011, en el dècim aniversari dels atacs i consistix en un parell de piscines reflectoras a on estaven les Torres Bessones, rodejades de panels de bronze en els noms de les víctimes que varen morir en els atentats de l'11 de setembre de 2001 i del 26 de febrer de 1993, aixina com un museu ubicat en el subterràneu del memorial, que exhibix objectes trobats entre les enrunes de les Torres Bessones despuix dels atacs, aixina com objectes personals usats en vida per les víctimes. El nou edifici que reemplaça a les desaparegudes Torres Bessones cridat One World Trade Center va ser inaugurat oficialment el 3 de novembre de 2014. En el sèptim aniversari dels atacs, l'11 de setembre de 2008, es va completar la construcció i es va obrir al públic el Pentagon Memorial. Consistix en un parc en 184 bancs que representen el número de víctimes que va tindre l'atentat en elloc a on l'avió va impactar en el Pentàgon. Quan l'edifici va ser reparat, a finals de 2001 i inicis de 2002, es varen incloure una capella privada i un memorial intern, localisats en el punt a on es va estrelar el vol 77 d'American Airlines.

En Shanksville, Pennsilvània es va construir el Memorial Nacional al Vol 93 que inclou un círcul d'arbres que rodegen la zona a on es va estrelar l'avió del vol 93 d'United Airlines, en quaranta carillones que duen escrits els noms de les víctimes. També es va construir un memorial de forma temporal a 457 metros del choc.

Els bombers de la ciutat de Nova York donaron un memorial al Departament de Bombers de Shanksville. Es tracta d'una creu feta d'acer del World Trade Center, sobre una plataforma en la forma del Pentágono. Va ser instalat front a la central de bombers el 25 d'agost de 2008.

En molts atres llocs s'estan construint memorials permanents en honor a les víctimes i respals econòmics als seus familiars, numeroses organisacions i figures públiques han creat varis programes de beques i fundacions per a recaptar fondos.

En cada aniversari de l'11 de setembre, en la ciutat de Nova York, en el National September 11 Memorial & Museum, lloc a on es trobaven les Torres Bessones del World Trade Center, es lligen els noms de les víctimes que varen morir en els atacs en música fúnebre de fondo. El president dels Estats Units, per la seua banda, vares agarrar a un servici commemoratiu en el Pentàgon. En Shanksville, Pennsilvània, es porten a terme servicis més chicotets, als que sol assistir la primera dama. la fundació Wikimedia va obrir també un wiki dedicat als atentats, que va ser tancat el 15 de setembre de 2006.

També s'han realisat moltes películes i documentals sobre els atacs de l'11 de setembre de 2001, aixina com concerts homenages en memòria de les víctimes que varen morir.

Vista en la que es pot apreciar en primer pla el monument, fet d'algunes enrunes, ubicat en Jersey City (Nova Jersey, Estats Units), i més arrere els edificis en Manhattan entre els quals precisament s'alçaven les torres bessones (fotografia presa en juliol de 2007).

Identificació de les víctimes

A partir de 2018, noves tècniques d'anàlisis d'ADN estan ajudant a identificar a més víctimes. Investigadors delaboratori criminalístico més gran del món varen conseguir els alvanços en tornar a examinar fragments òsseus que havien estudiat moltes voltes abans sense èxit. Esta tècnica que consistix en netejar l'os, polvorisar-ho fins a convertir-ho en pols, agregar productes químics, incubar la mostra i depositar-li en una màquina automàtica que extrau tot l'ADN recuperable del material danyat s'ha denominat “Protocol World Trade Center” i ha segut utilisada per a ajudar a identificar víctimes d'accidents de ferrocarrils i avions i d'atacs terroristes en diversos països.

Teories conspiratives

Cruz del World Trade Center

Artícul principal → Conspiracions de l'11-S.

Des de que es varen produir els atentats han sorgit vàries teories conspiratives, que sostenen que les conclusions alcançades en l'investigació oficial no resulten consistents en els fets. En general, en estes teories es parla de la possibilitat de que en realitat va ser un missilo que impacte en el Pentàgon; que les Torres Bessones del World Trade Center i la Torre N.º 7 del World Trade Center es varen derrocar per càrregues explosives, en un derrocament controlat fet a control remot; que el vol 93 d'United Airlines va ser derribat per un caça nortamericana i no per l'enfrontament entre els passagers i els terroristes, etc. Per lo general, estos autors afirmen haver trobat incongruències que posen en dubte tota la versió governamental. Algunes de les supostes inconsistencias que els crítics mencionen serien el fet de que, en teoria, era impossible que un avió poguera acostar-se al Pentàgon sense accionar les defenses antiaèrees o que el FBI haguera localisat el passaport intacte d'un dels terroristes dins dels restants humeantes del World Trade Center. Atres incongruències estan basades en les irregularitats econòmiques ocorregudes, abans, durant i despuix dels atentats. Sobre els autors, algunes d'estes teories sostenen que alguns membres del Govern dels Estats Units ya coneixien els plans d'Al Qaeda d'atacar al World Trade Center pero no varen fer res per a evitar-ho. Unes atres apleguen inclús a acusar directament al propi govern d'Estats Units de planejar i eixecutar els atentats. Entre els principals opositors a la versió donada pel govern nortamericà es troba el periodiste francés i director de la web d'esquerra Ret Voltaire Thierry Meyssan, qui va escriure un llibre titulat La gran impostura. En el seu treball, Meyssan exhibix una série de raons i arguments pels que, segons ell, no és possible donar per certa la versió governamental. Un atre dels més acérrimos crítics és el professor nortamericà David Ray Griffin, autor dellibre Desemmaixquerant l'11-S, a on fa un anàlisis punt per punt dels fets ocorreguts l'11 de setembre de 2001. Griffin afirma haver trobat a lo manco 115 fallos llògics greus en la versió oficial dels atentats.

Filmografia

Artícul principal → Influencia cultural de l'11 de setembre de 2001.

Dos películas basades en estos atentats varen ser estrenades en l'any 2006:

• United 93, la qual es basa en hipòtesis sobre els successos ocorreguts a bordo del Vol 93 d'United Airlines.
• World Trade Center, la qual està inspirada en els successos ocorreguts despuix dels danys ocasionats a la zona afectada despuix de les solsides de les Torres Bessones.
• Fahrenheit 9/11, documental de Michael Moore en que critica la resposta de Bush en l'atentat.
• En la setzena temporada de la série de documental canadenc Mayday: catàstrofe aérees, es recrea el seqüestre del Vol 77 d'American Airlines, el qual va ser estrelat contra el Pentàgon, transmés en National Geographic Channel.
• Este atentat també va ser presentat en el programa de televisió Segons Catastròfics, titulat "11-S: Dèu anys despuix", transmés en també per National Geographic Channel. Encara que va ser anterior als fets, l'episodi pilot de la série Els pistolers solitaris descrivia un complot dels servicis secrets del Govern dels Estats Units per a estrelar un Boeing 727 contra una de les Torres Bessones. El fi que perseguia el Govern era que pretenia culpar a un país estranger del fet, en el propòsit d'obtindre un casus belli (motiu per a declaració de guerra) i traure benefici de la venda d'armes. Este episodi va ser estrenat el 4 de març de 2001, poc més de sis mesos abans dels atentats.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Nova York|20px|Vore el portal sobre Nova York]] Portal:Nova York. Contingut relacionat en Nova York.

Bibliografia

• Gunaratna, Ronan (2002). Inside Al Qaeda: global network of terror, Columbia University Press. ISBN 978-0-231-12692-2.
• Wright, Lawrence (2006). The Looming Tower: Al-Qaeda and the Road to 9/11, Knopf. ISBN 978-0-375-41486-2.

Documents

Comissió Nacional de l'11-S

De la National Commission on Terrorist Attacks Upon the United States (Comissió Nacional sobre Atacs Terroristes contra els Estats Units):

• 9/11 Commission Report (Informe de la Comissió de l'11-S): Washington:Government Printing Office, Washington, 2004 (Descarregar ací - text sol en anglés)
• Entry of the 9/11 Hijackers into the United States (Entrada dels seqüestradors als Estats Units): Declaració N.º 1 del staff (Descarregar ací - text sol en anglés)
• Three 9/11 Hijackers: Identification, Watchlisting, and Tracking (Tres seqüestradors de l'11-S: Identificació, Colocació en Llista de Seguiment i Localisació), : Declaració N.º 2 del staff (Descarregar ací - text sol en anglés)
• The Aviation Security System and the 9/11 Attacks (El Sistema de Seguritat Aeronàutic i els Atacs de l'11-S): Declaració N.º 3 del staff (Descarregar ací - text sol en anglés)
• The Four Flights (Els Quatre Vols): Declaració N.º 4 del staff (Descarregar ací - text sol en anglés)

• The Performance of the Intelligence Community (L'Eixercite de la Comunitat d'Inteligència): Declaració N.º 11 del staff (Descarregar ací - text sol en anglés)
• Outline of the 9/11 Plot (Esquema del Complot de l'11-S): Declaració N.º 16 del staff (Descarregar ací - text sol en anglés)
• Apèndix en les còpies dels documents incriminatorios utilisats per la Comissió 11-S: Appendix A Descarregar ací)
• Appendix A: The Financing of the 9/11 Plot (Apèndix A: Financiamiento del Complot de l'11-S): Appendix A (Descarregar ací - text sol en anglés)

Congrés dels Estats Units

• Joint Inquiry into Intelligence Community Activities before and after the Terrorist Attacks of September 11, 2001 (Investigació Conjunta sobre les Activitats de la Comunitat d'Inteligència abans i despuix dels Atacs Terroristes de l'11 de setembre de 2001, Comité d'Inteligència del Senat i Comité Permanent d'Inteligència de la Casa Blanca - (Descarregar document ací - Solament en anglés)

FEMA (Administració Federal de Gestió d'Emergències d'EE. UU)

• World Trade Center Building Performance Study (Estudi sobre l'eixercite dels edificis del Centre de Comerç Mundial), FEMA, maig de 2002 (Descarregar document ací - Solament en anglés)

Observatori de Drets Humans

• Human Rights Watch respon als atacs en els Estats Units: La vida civil deu ser respectada, 12 de setembre de 2001, Human Rights Watch
• Carta al President George W. Bush, 20 de setembre de 2001, Human Rights Watch
• EE.UU.: Investigació de l'11 de setembre plagada d'abusos, 15 d'agost de 2002, Human Rights Watch
• A un any de l'11 de setembre, 11 de setembre de 2002, Human Rights Watch
• Temes llegals que sorgixen a raïl de la Guerra d'Afganistan i d'activitats antiterroristes relacionades, Human Rights Watch
• Informe Anual 2005: Estats Units, Human Rights Watch

Enllaços externs

Llocs en informació sobre l'11-S

• National Commission on Terrorist Attacks Upon the United States (Lloc de la Comissió Nacional sobre Atacs Terroristes contra els Estats Units o Comissió 9-11)
• Secció del sitie web de la Casa Blanca dedicat a la Guerra contra el Terror (en anglés) i (en espanyol)
• Notes about 9/11 (anglés)
• del 11S (anglés)

Artículs sobre l'11-S

• The President's Story: The President Talks In Detail About His Sept. 11 Experience (L'història del president: el president parla en detalle sobre la seua experiència l'11 de setembre), CBS News, 10 de setembre de 2003 (anglés)
• Periodisme: Recorts de l'11/9, per Miren Gutiérrez, IPS, 6 de setembre de 2006
• El cubrimiento periodístic de l'11 de setembre en el New York Claves, per Glenn Collins, periodiste de dit periòdic, II Congrés Internacional sobre Víctimes del Terrorisme, Colòmbia, 2005
• Informe culpa a CIA per lapsus del 9/11, EFE, Univisión, 7 de giner de 2005 (Informació sobre l'Informe de la CIA sobre l'eixercite d'eixa organisació front a l'11-S)
• Plans For Iraq Attack Began On 9/11. Exclusive: Rumsfeld Sought Pla For Iraq Strike Hours After 9/11 Attack (Els plans per a atacar Iraq varen començar l'11-S. Exclusiu: Rumsfeld va buscar un pla per a atacar Iraq hores despuix de l'atac de l'11-S), CBS News, 4 de setembre de 2002 (anglés)

• La Guerra de la CIA, artícul sobre "Bush en Guerra", llibre de Bob Woodward de 2002, El País, 25 de giner de 2003
• Revelen més mentires sobre la guerra, artícul sobre ellibre "Pla d'Atac" de Bob Woodward de 2004, per William Hamilton del Washington Post, Clarín, 17 d'abril de 2004 [35] archivat en Wayback Machine.
• Fahrenheit9/11: Fòc i emergència en la política nortamericana, Cinengaños comentari sobre el film Fahrenheit 9/11 (2004) del cineaste nortamericà Michael Moore, referit als atacs de l'11-S.
• Notícia de la Biblioteca Nacional d'EE. UU del 20 de març de 2007: Troben altes taxes de problemes siquiátricos en chiquets afligits per la mort d'una familiar en els atentats de l'11 de setembre, per Robert Preidt (traduït de l'anglés).
• forta proporció de passagers vinculats a la defensa US en el vol que supostament es va estrelar contra el Pentágono
• Respirant l'aire gris, revista Semana, 27 d'agost de 2012

Vídeos

• Resum de la transmissió en viu de 'El Mañanero', conduït per Brozo (Víctor Trujillo) a través de CNI Canal 40, el dimarts 11 de setembre de 2001.
• Attack September 11, 2001 from New York Police Helicopter