Emir

Emir

Un emir mameluco (image de 1878).

Mohammed Alim Khan, un dels antics caps de la família Belmeliani (1880-1944), emir de Bujará. Foto presa en 1911 per Serguéi Prokudin-Gorsky durant el seu treball de documentació sobre el Imperi rus.

Emir (àrap أَمِير, ʾamīr /ʔaˈla meuaːr/), a voltes transliterado amir, amier, o ameer, és una paraula d'orige àrap que pot referir-se a un monarca, aristócrata, titular d'un alt càrrec militar o polític, o una atra persona que posseïxca autoritat real o ceremonial. El títul té una llarga història d'us en el món àrap, Àfrica oriental, Àfrica occidental, Afganistan i el subcontinent indi. En l'era moderna, quan s'utilisa com a títul monàrquic formal, és aproximadament sinònim de «príncip», aplicable tant al fill d'un monarca hereditari com al monarca reinante d'un principat sobirà, és dir, un emirat. La forma femenina és mira (أَمِيرَة ʾamīrah), un cognado de princesa. Abans del seu us com a títul monàrquic, el terme «Emir» s'utilisava històricament per a designar a un «comandant», «general» o «líder» (per eixemple, Amir al-Mu'min). En l'us contemporàneu, «emir» també s'utilisa a voltes com a títul honorífic o formal per al cap d'una organisació o moviment islàmic o àrap (independentment de la religió). Era un governador que depenia directament del califa de Damasc i que contava en plens poders polítics, econòmics i administratius. També eixercia un poder militar, sent la màxima autoritat del seu territori.

Etimologia

El títul de «emir» ha variat de significat a lo llarc de l'història. Si be al principi de la hègira designava al cap del món islàmic, despuix de crear-se els títuls de sultà i malik (rei), el títul d'emir va quedar desplaçat per a designar a dignidades menors o oficials. En este sentit militar, va ser utilisat en Egipte o Síria en l'época dels ayubíes i dels mamelucos. Els emirs manaven grups de 100 hòmens i els emirs de la guàrdia de la realea. Este títul és també utilisat per a designar a tots els descendents de Mahoma i actualment designa als príncips de les cases reals. En al-Ándalus, els caps d'Estat omeyas varen ostentar el títul d'emir des de 773. Abderramán I va ser el primer en adoptar este títul, va independisar política i administrativamente a a el-Ándalus del califato Abasí, pero va mantindre l'unitat religiosa que es va concretar en el reconeiximent de l'autoritat merament espiritual del califa. Solament en 929, l'emir Abderramán III va adoptar el títul de califa. Es diu jerifes als descendents de Mahoma per la seua filla Fátima az-Zahra. En el cas de que el jerife eixercixca un càrrec d'alt prestigi, se li crida emir. Per extensió, es diu jerife a qualsevol persona d'orige noble. En la península aràbiga, durant la transició del protectorat britànic a l'independència en 1959, es va formar la Federació d'Emirats Àraps del Sur en el sur de Yemen, que en realitat estava formada no només per emirats sino també per sultanatos i xeics. Esta federació va ser eliminada revolucionariamente en 1967. En 1961, l'emirat de Kuwait es va independisar, seguit per Tastar, Baréin i els Emirats Àraps Units en 1971. Baréin va ser proclamat Regne pel seu governant en 2002.

Orígens

Ilustració sobre l'Emir Muhammad I ibn al-Aghlab de Silicia conquistant Mesina en Itàlia. Crònica de John Skylitzes, cod. Vitr. 26-2, Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrit Fol. 214 r.

La cort del Emirat durrani d'Afganistan en 1839.

L'emir de Kano, Sanusi Llepat Sanusi, en el nort de Nigèria, 2016.

Amir, que significa «senyor» o «comandant en cap», deriva delàrap en raïl triconsonant a-m-r, «mando». Originalment significava simplement «comandant», pero va aplegar a utilisar-se com a títul de líders, governadors o governants d'estats menors. En l'àrap modern, la paraula és anàloga al títul de «príncip». La paraula va entrar en l'idioma anglés en 1593, a partir del francés émir. Va ser un dels títuls o noms del profeta islàmic Mahoma.^{cita requerida}

En la Bíblia, en ellibre del Deuteronomio 26:18 i en Isaías 3:10, esta paraula s'utilisa en hebreu com a verp en un significat similar.

Títuls principescos, ministerials i nobiliaris

• Els monarques de Tastar i Kuwait tenen actualment el títul d'emir.
• Tots els membres de la Casa de Saud tenen el títul de emir (príncip).
• Afganistan baix el govern dels talibán és oficialment un emirat, i el cap dels talibán du el títul de amir al-mu'minin.
• Els califas varen utilisar per primera volta el títul de Amir al-Muminin o «Comandant dels Fidels», subrallant el seu liderage sobre l'imperi islàmic, especialment sobre la milícia. El títul ha segut assumit per atres governants musulmans, com a sultans i emirs. Els musulmans chiítes seguixen donant este títul al califa Alí com Amir al-Muminin.
• El califa abásida Ar-Radi va crear el càrrec de Amir al-Umara («emir dels emirs») per a Muhammad ibn Raiq; el títul es va utilisar en vàries monarquies islàmiques; vore més alvance l'us militar. En Iraq, els descendents directes dels anteriors emirs de les tribus més grans, com les tribus shammar i khuza'ah, que governaven els regnes abans de la creació de l'Estat modern, utilisen el títul de xeic o príncip com a progenitor de la realea.
• Antigament en Líban, l'emir gobernant utilisava formalment l'estil al-Amir al-Hakim, especificant que seguia sent el títul del governant. Cal tindre en conte que el títul ho tenien també els drusos i els cristians.
• La paraula emir també s'utilisa de manera menys formal per als líders en certs contexts. Per eixemple, elíder d'un grup de peregrins a La Meca es diu emir hadji, un títul que a voltes utilisen els príncips gobernant (com a marca de pietat musulmana) i que a voltes s'otorga en el seu nom. Quan és necessària una forma adjetivada, n'hi ha prou en emiral.
• Amirzade, fill (d'ahí el sufix patronímico persa -zade) d'un príncip, d'ahí el títul principesco persa mirza.
• Els governants tradicionals de les regions septentrionals predominantment musulmanes de Nigèria són coneguts com a emirs, mentres que el sobirà titular del seu ara desaparegut imperi és formalment cridat el Sultà de Sokoto, Amir-al-Muminin (o Sarkin Musulmi en la llengua hausa).
• Elíder temporal del poble yazidí és conegut com a emir o príncip.
• Amīr al-Baḥr (أمير البحر, «comandant de la mar») es considera l'orige etimològic de l'espanyol almirant, de l'anglés admiral, del francés amiral, i de térmens similars en atres llengües europees.

Rancs i títuls militars

Des del principi, emir ha segut un títul militar. En el IX, el terme s'utilisava per a designar al governant d'un estat, per eixemple, el Emirat de Sicília d'Itàlia. En certs eixèrcits musulmans organisats de forma decimonónica, Amir era un ranc d'oficial. Per eixemple, en la Índia mogol, els emirs comandaban 1000 ginets (dividits en dèu unitats, cada una baix un sipah salar), dèu d'ells baix un malik. En l'eixèrcit imperial persa kayar:

• Amir-i-Nuyan
• Amir Panj, «Comandant de 5.000»
• Amir-i-Tuman, «Comandant de 10.000»

Els següents càrrecs referits a «amir» baix els estats musulmans medievals inclouen:

• Amir al-umara, «Amir d'Amires» (cfr. supra) o «Comandant de Comandants»
• Amir al-hajj, «Comandant del Hajj [caravana]»
• Amir al-ʿarab, «Comandant dels àraps [tribus beduinas]»

En l'antic Regne d'Afganistan, Amir-i-Kabir era un títul que significava «gran príncip» o «gran comandant».

Muhammad Amin Bughra, Nur Ahmad Jan Bughra i Abdullah Bughra es varen declarar emirs de la Primera República del Turquestán Oriental.

Títuls en àrap

Amir al-mu'minīn

Artícul principal → Príncip dels creents.

Amīr al-mu'minīn, àrap: ʾamīr al-muʾminīn, en àrap أمير المؤمنين, príncip dels creents sol traduir-se com a comandant dels creents. És el títul que es dona al representant suprem dels musulmans, dut en els primers temps del Islam pel califa. El terme va ser llatíado com Miramolinus, d'ahí que en francés es diga Miramolin, mentres que en grec es troba la forma Améroumnis (Αµερουµνης) o inclús Mirmnis (Μηρµνης). El Rei de Marroc ostenta hui el títul de Comendador dels Fidels, pero no és reconegut per cap atre país musulmà.

Amīr al-muslimīn

Amīr al-muslimīn, àrap: amīr al-muslimīn, en àrap أمير المسلمين, «príncip dels musulmans» és el títul otorgat als sultans i que significa «príncip dels musulmans». Este títul va ser utilisat per Abu Yúsuf Yaaqub ibn Abd al-Haqq, sultà dels meriníes, que en 1269 es va proclamar «príncip dels musulmans» (amīr al-muslimīn) per a no prendre el títul califal de «comandant dels creents» (amīr al-mu'minīn).

Amīr al-muslimīn

Amīr al-'umarā, en àrap: amīr al-ʾumarāʾ, أمير الأمراء, «emir dels emirs»/«Amir dels emirs», es donava en el X al comandant dels eixèrcits del Califato. Després ho varen dur els grans emirs buyíes quan es varen posar baix la tutela del califato a partir de l'any 945. El títul va ser assumit pels selyúcidas quan varen prendre el relleu dels buyíes en 1055.

Títuls en persa

Amīr-i olūs

Amīr-i olūs «príncip de la nació» un equivalent d'amīr al-'umarā' en el context de la dinastia del Ilkanato.

Amīr-i tumān

Amīr-i tūmān, «emir de dèu mil (hòmens)» és el títul d'un líder militar que dirigix un eixèrcit de 10 000 hòmens. L'eixèrcit estava dividit en grups de dèu, cent, mil i dèu mil hòmens. Durant l'era Kadjar, la venda dels títuls ho depreciarà. A pesar d'un decret que llimitava a sèt el número de posseïdors d'este títul, eren més de cent

Amīr-i laškar

Amīr-i laškar «emir de l'eixèrcit» és un títul militar iraní equivalent al de general que va ser abolit per Resa Pahlavi despuix del seu ascens al tro (1925). baix el Kadjar, els títuls d'amīr-i laškar i amīr-i tūmān varen coexistir fins a la seua abolició

Amīr-enezām

El títul d'Amīr-enezām «emir de l'eixèrcit» es va utilisar durant el periodo Kadjar, pero no sembla haver segut utilisat en periodos anteriors. Sembla ser l'equivalent del general en cap. En Azerbaiyan, a principis del XIX, este títul va ser introduït com a part d'una reforma de l'eixèrcit pel Comandant en Cap de la Guàrdia del Príncip Real. Despuix de 1900, este títul va desaparéixer. En Iran, al final de l'era Kadjar, en la venalidad dels títuls, es va convertir en un simple títul de desfilada. Els últims posseïdors ni tan sols tenien ya cap víncul en l'eixèrcit.

Amīr-i haras

El amīr-i haras «emir de la guàrdia» és, en la cort abasí, l'oficial encarregat de mantindre l'orde en l'interior del palau. Este càrrec va perdre la seua importància en els selyúcidas.

Atres usos

• Amir és un nom masculí en la llengua persa i un nom prefixe per a molts noms masculins com Amir Ali, Amir Abbas.
• Amir-i-Iel designa al cap d'una Il (tribu) en la Pèrsia imperial.
• El masculí Amir i el femení Amira són noms de llengua àrap comunes tant entre els àraps, independentment de la seua religió, com entre els musulmans, independentment de la seua ètnia, de la mateixa manera que els llatins Rex i Regina («rei» i «reina», respectivament) són comunes en el món occidental. En Bòsnia i Hercegovina, el nom femení Emira, a sovint interpretat com a «princesa», és un derivat del nom masculí Emir.
• El masculí Amir i el femení Amira són noms en llengua hebrea relativament comunes en Israel. En hebreu, la paraula també pot significar «manojo de gra» o «copa d'arbre», segons l'ortografia.

Emirs

• Emir Timur (Tamerlán)
• Emir de l'Emirat de Bujará
• Emir de Dubái
• Emirs yazidíes
• Emir de Kuwait, cap d'Estat en Kuwait

Emirat de Granada

Els emirs de Granada procedien de la dinastia nazarí. Varen governar en el Emirat de Granada des de 1232-1492. El primer emir de l'Emirat de Granada va ser Muhammad ibn Nasr (1232-1273), l'últim va ser Boabdil. Els emirs varen maniobrar hábilmente entre els governants cristians i els meriníes de Fez, lo que els va permetre mantindre les seues posicions en Granada, que es va convertir en el centre de la cultura musulmana en Espanya. Despuix de l'unificació de l'Espanya cristiana en 1469 pels Reis Catòlics i la pren cristiana de Granada en 1492, els últims nazaríes varen fugir a Marroc.

Emirats en l'actualitat

Els següents emirats sobirans seguixen existint en la regió àrap des del fi de la sobirania britànica:

• l'Emirat de Kuwait des de 1961.
• l'Emirat de Tastar des de 1971.
• els Emirats Àraps Units des de 1971.
• l'Emirat Islàmic d'Afganistan des de 1996 a 2001 i des de 2021. Ademés, en el nort de Nigèria seguixen existint formalment numerosos emirats subnacionals, com l'Emirat de Kano, l'Emirat d'Ilorin i el Emirat de Gwandu. Els emirs que varen permanéixer en el càrrec despuix de l'establiment del Protectorat del Nort de Nigèria britànic. (1900) varen quedar en funcions i varen ser responsables de la jurisdicció i l'imposició de penes fins a 1960.