Fátima az-Zahra

Fátima az-Zahra

Fátima bint Muhammad (en àrap: فاطمة بنت محمد, lligga's «Fátima filla de Mahoma»; circa 604-632 d. C.) titulada com al-Zahra’, va ser la filla de Mahoma, fundador del Islam, esposa d'Ali ibn Abi Talib i mare d'Hasan i Husáin.

Era la filla menor de Mahoma i l'única filla que va deixar fills, els qui són coneguts com "Sayyid" o "Sharif". Hi ha moltes diferències sobre la data del seu naiximent, pero dos dates, cinc anys abans del Maba'az (començ de la missió profètica de Mahoma) i cinc anys despuix d'ell, són les més famoses.

Quan era chiqueta, Fátima va créixer baix la protecció dels seus pares, passant la seua joventut durant la missió profètica del seu pare en moltes dificultats. Va perdre a la seua mare, Jadiya, en el sege de Shi'b Abi Talib. En el segon any despuix de l'hègira, es va casar en el cosí del seu pare, Ali ibn Abi Talib, i va tindre quatre o cinc fills frut d'este matrimoni.

En l'any 11 DH, despuix de la mort del seu pare, va defendre a Ali ibn Abi Talib en la successió del Profeta, pronunciant el sermón de Fadakiyya en la mesquita per a obtindre el seu dret de propietat de Fadak. Va protestar contra Abu Bakr i Omar, pero no va donar fruts.

Mentrestant, Umar i un grup dels seus companyers varen atacar a la casa d'Ali en l'intenció de prendre jurament de llealtat en el califa, Abu Bakr, i allí es varen enfrontar a la resistència d'Ali i Fátima i els seus partidaris. Fátima és la primera persona de la família de Mahoma que va morir despuix d'ell.

Les fonts històriques indiquen la data de la seua mort entre trenta dies i sis mesos despuix de la mort de Mahoma, pero segons els erudits, les dos dates d'setenta y cinco i noventa y cinco són més famoses i fiables.

És una de les personalitats més respectades entre tots els musulmans, especialment entre els chiítes. Les fonts sunitas la presenten com una dama piadosa i fidel, elogiant la seua vida ascética i el seu caràcter com un eixemple de pietat.

Els chiítes duodecimanos la consideren una dels catorze infalibles i té una posició espiritual especial entre ells. Ademés, és membre de la família de Mahoma (Ahlul Bayt) i un dels cinc membres de 'Al-Kasa'.

Fátima jugava un paper important en el succés del-Mubahala. Segons els hadices sunitas i chiís, 135 aleyas del Corán estan relacionades en ella. Les suras "al-Insan", "al-Qadr" i "al-Kauzar" i les aleyas "al-Mubahala", "al-Tathír", "al-Núr" i "al-Mauaddat" són algunes d'elles.

Nom i títuls

"Fátima" és una paraula àrap que significa "tallada" i "separada". En resposta a Ali ibn Abi Talib, sobre la raó de nomenar a Fátima, Mahoma va dir: "Perque Fátima i els seus seguidors varen ser separats de fòc de l'infern."Entre els sunitas Ibn Hayar al-Haytami en Al-Sawa'iq al-Muhriqa i al-Nasa'i en al-Sunan ho han narrat.

S'han mencionat títuls per a Fátima, com "Al-Siddiqa", "Al-Mubaraka", "Al-Tahira", "Al-Zakiyya", "Al-Radiyya", "Al-Maradiyya", "Al-Muhaddiza", "Al-Batúl" (pura i piadosa) i "Al-Zahra' ", lo que demostra les seues característiques morals i virtuts. El seu títul més utilisat és "al-Zahra'", que significa "qui lluïx i relluïx" per est és coneguda generalment com Fatimah al-Zahra', ya que passava gran part del seu temps dedicant-se a l'oració, recitant el Corán i a atres #adoració.Una de les seues kunyas més importants és "Umm Abiha".

Ascendència

El pare de Fátima era Mahoma, el fundador de l'Islam. El seu linaje procedia de la família Bani Hashim, una de les tribus Quraysh. Bani Hashim era una família destacada, no obstant, era pobra entre els mecanos.

La mare de Fátima era Jadiya, el pare de la qual, Juaylid era el cap del clan Torreu, dels clans coraichitas. Abans de l'Islam, Jadiya era considerada una de les dònes prominents dels Quraish, fins al punt de que li la cridava la senyora de les dònes dels Quraish.

Tenia moltes propietats, fent negocis en elles. Segons la narració famosa, abans de casar-se en Mahoma, va tindre dos marits i dos fills i una filla dels seus esposos anteriors. Mahoma, a petició del seu tio, Abu Talib, es va convertir en l'agent comercial de Jadiya en la seua caravana a Síria; i després es va casar en ella.

Segons algunes fonts tenia 40 anys quan es va casar en Mahoma, pero segons Ibn Sa'd, tenia 28 anys.

Des del naiximent fins a la joventut

Hi ha una diferència d'opinió en la data del naiximent de Fátima: segons els biógrafs i historiadors sunitas, inclosos Ibn Sa’d, Al-Tabari, Ibn Azir, Abul Faray Esfahani i Ibn Ishaq, el naiximent de Fátima va coincidir en la reconstrucció de la Ka'ba, en l'any 604, cinc anys abans del Mab'az.

Segons la majoria d'historiadors chiís, la data del seu naiximent és cinc anys despuix del Mab'az; llevat al-Ya'qúbi i Sheij al-Tusi, considerant que el naiximent de Fátima coincidix en l'any del Mab'az.

En moltes fonts chiís, Fátima és considerada la quarta filla de Mahoma, despuix de Zaynab, Ruqayya i Umm Kulzúm. Per supost, segons Seyyed Ya’far Mortada al-Amili, va anar la seua única filla.

Fátima va ser l'única filla de Mahoma que va viure lo suficient com per a donar a la llum fills.

Al contrari de la tradició habitual de l'época, despuix del naiximent de Fátima, la seua mare, Jadiya la cuidava personalment, mentres la gent de la #Meca confiava als seus fills recent naixcuts a ames d'crío beduinas.

Va passar la seua infància baixe el respal dels seus pares en La #Meca, quan els Quraysh varen causar molts problemes i sofriments al seu pare per la divulgació de l'Islam. Segons les fonts islàmiques, un dia mentres Mahoma estava fent l'oració en la Kaaba, Abu Yahl i els seus seguidors varen abocar placenta de camella sobre ell. En informar-se l'event, Fátima va córrer cap al seu pare i va netejar la brutea, sunyint als hòmens.

Fátima va perdre a la seua mare tres anys abans de l'hègira durant el sege de Shib Abi Talib. Despuix de la mort de la seua mare, es va sentir superada pel dolor i li va semblar molt difícil aplegar a un acort en la mort de la seua mare. Es va sentir consolada pel seu pare, qui li va informar que havia rebut un mensage d'Alá a través del Ángel Gabriel, dient-li que Alá havia edificat un palau en el Cel per a Jadiya.

En l'any 622, uns dies en acabant de que el seu pare va emigrar a Medina, Fátima al-Zahra’, junt en Fátima bint Torreu, Fátima bint Zubair ibn Abd al-Muttalib i atres dònes, varen emigrar de la #Meca a Medina en una caravana encapçalada per Ali ibn Abi Talib, i es va unir al seu pare en Quba.

Matrimoni en Ali Ibn Abi Talib

Despuix de l'emigració a Medina, Umar, Abu Bakr i uns atres varen voler casar-se en Fátima, pero Mahoma no va acceptar la seua proposta, dient que estava esperant el mandat de Deu sobre el cas.

Poc despuix de la migració, Mahoma li va dir a Ali que Alá li havia ordenat casar-se en la seua filla, Fátima al-Zahra’.

Per la seua pobrea, Ali no podia fer petició de casar-se en Fátima, per esta raó Mahoma li va dir a Ali: si embenes la teua armadura, obtindràs suficients diners per a pagar el mahr de Fátima.

Després, Mahoma va informar a Fátima sobre l'oferta que li havia fet a Ali. Segons Ibn Sa'd, Fátima no va dir res i Mahoma va considerar el seu silenci com una senyal de satisfacció.

Ali va construir una casa prop de Mahoma per a Fátima. Pero Fátima li va demanar a Ali una casa més prop del seu pare, i per esta raó, un dels residents de Medina cridat Hariza ibn Nu'man els va donar la seua casa a ells.

El matrimoni va tindre lloc en el primer o segon any de l'hègira. Segons alguns historiadors, la cerimònia es va celebrar en acabant de que Ali va retornar de la Batalla de Badr. Ali tenia 25 anys en eixe moment, pero l'edat de Fátima no es coneix exactament, encara que s'estima en uns 18 o 19 anys aproximadament.

El mateix Mahoma va realisar la cerimònia de la boda i dos de les seues esposes, Aisha bint Abi Bakr i Umm Salama Hind bint Abi Umayya, varen preparar el convit de boda en dátiles, figues, corder i atres aliments que havien segut donados per varis membres de la comunitat musulmana de Medina.

Segons Sayyed Hossein Nasr, el matrimoni d'Ali en Fátima té un significat espiritual especial per a tots els musulmans perque es considera un matrimoni entre les figures sagrades més importants de Ahlul Bayt. Mahoma, que visitava a la seua filla casi tots els dies, es va tornar més propenc a Ali en este matrimoni fins que un dia li va dir que era el seu germà en el món i en el més allà.

Segons Wilfred Madelung, la família que es va formar a través del matrimoni va ser elogiada repetidament per Mahoma, referint-se a ella com Ahl al-Bayt en els events com l'event del-Mubahala i el hadiz de 'Al-Kasa'.

Al començ del seu matrimoni, Ali i Fátima varen acodir al Profeta, demanant-li que dividira el treball entre ells. El Profeta va confiar el treball fòra de la casa a Ali i va deixar el treball dins de la casa a Fátima, lo que va produir la satisfacció de Fátima al-Zahra’, perque no volia fer el treball fòra de casa.

Ademés de l'ardu treball de les tasques de la llar, la seua condició d'esposa també va ser tal que va ajudar a Ali ibn Abi Talib a eixercitar el seu paper en l'alvanç de l'Islam. Segons les fonts, Fátima seguia la situació política i social del moment i s'encarregava de tots els treballs dins i fòra de la casa mentres Ali estava en les batalles.

Per un atre costat, Ali tractava be a Fátima quan retornava a casa i encara que la poligàmia estava permesa en l'Islam, Ali no es va casar en una atra dòna durant la vida de Fátima.

La relació matrimonial d'Ali i Fátima va ser una relació especial, confirmada per la monogàmia d'Ali fins al final de la vida de Fátima.

Fonts sunitas creuen que la raó de la monogàmia d'Ali va ser que quan li va propondre matrimoni a la filla d'Abu Yahl, el Profeta no li'l va permetre perque molestaria a Fátima, pero segons Ya’far Shahidi, esta narració no és confiable, perque el narrador era un chiquet llavors i els seus detalls no coincidixen en l'informació històrica, com el fet de que Abu Yahl estava viu en este temps.

Segons fonts chiís, Ali considerava a Fátima com la millor ajudant per a obedir a Deu; i Fátima també va presentar a Ali com el millor marit. Mahoma va ordenar a Fátima que apreciara a Ali i no ho desobedira. Per un atre costat, li va dir a Ali que tractara a Fátima en tolerància i amor.

Segons Ya’far Shahidi, encara que el tema de la mediació de Mahoma entre Ali i Fátima es menciona en l'història, tant entre els sunitas com entre els chiítes, els erudits chiís com Mayesi i al-Sadúq no l'han considerat autèntica. Des del seu punt de vista, la relació entre Ali i Fátima no era tal que necessitara un mediador.

Segons Ya’far Shahidi, la diferència entre Ali i Fátima en la mida en que necessite arbitrage de Mahoma entre ells, és contrària a la doctrina chií sobre la infalibilidad d'Ali i Fátima.

Segons fonts chiís, Fátima mai va eixir de casa sense el permís d'Ali, mai va enujar a Ali i mai li va mentir a Ali ni ho va traïcionar; I també Ali mai va fer enujar a Fátima.

Abans de la mort de Mahoma

En els primers anys de matrimoni, Ali guanyava pocs diners, traent aigua del pou i regant els camps. Fátima no tenia sirvienta i per això molia ella mateixa el gra, en conseqüència, la seua mà estava ampollada.

Ali i Fátima tenien una vida pobra; la seua estora era de pell d'ovella i en ella solien dormir de nit. La seua manta era molt vella i no podia cobrir tot el cos. Tenien un coixí de cuiro reblix de fibres de palmera.

Segons Vaglieri, no hi ha cap raó per a rebujar la pobrea de Fátima i Ali, pero açò es tracta dels primers anys del seu matrimoni, un periodo en el que molts musulmans, com Ali i Fátima s'enfrontaven en problemes econòmics.

En el sèptim any despuix de l'hègira, despuix de la conquista de Jaybar, es va terminar el temps de pobrea per a ells perque varen prendre una part dels productes de Fadak.

Segons l'història islàmica, Fátima estava activa tant en casa com en la comunitat i no va abandonar els assunts socials. Els coneiximents jurídics de Fátima són una senyal de la seua presència en els assunts socials.

En la batalla de Uhud ella va netejar la sanc de les ferides i l'espasa del seu pare i, segons al-Waqidi, va dirigir a les dònes que tractaven als ferits.

Segons fonts chiís i sunitas, Fátima és mencionada en 3 events socials:

1. Negar-se a protegir a Abu Sufyan despuix de la conquista de la #Meca.

2. Defendre a Ali despuix de la mort de Mahoma, oponent-se a l'elecció d'Abu Bakr com a califa i a les violentes disputes en Umar.

3. Reclamar dret de propietat sobre l'herència del seu pare i la discussió en Abu Bakr sobre Fadak.

Despuix de la mort de Mahoma

Oposició contra l'event de Saqifa

En el consell de Saqifa, el qual va tindre lloc immediatament despuix del decés del Profeta, un grup dels àraps varen designar a Abu Bakr com el Califa dels musulmans. No obstant, grans personages com Fátima al-Zahra, Alí i alguns companyers com Talha i Zubayr es varen opondre a esta decisió ya que el califato d'Abu Bakr contradia explícitament la voluntat del Profeta, qui havia presentat a Alí com el seu successor, durant l'event de Gadir.

Segons els informes històrics, despuix de l'event de Saqifa, Fátima anava a les cases dels companyers del Profeta els qui varen estar presents en l'event de Gadir, demanant-los el respal i el testimoni sobre lo que varen escoltar del Profeta sobre el califato d'Ali. Pero ells varen rebujar la seua petició, dient: “Si nos hagueres demanat açò ans que li juràrem llealtat a Abu Bakr, haguérem recolzat a Alí".

Sermón de Fadakiyya

Despuix de la mort de Mahoma, va sorgir un conflicte entre Abu Bakr, el llavors califa, per un costat, i Fátima i Abbas, el tio de Mahoma, per l'atre, per les propietats del difunt.

Segons Vaglieri, Fátima i Abbas varen reclamar la propietat i herència de Fadak i una part del botí dels saquejos de Jaybar. Per un atre costat, Abu Bakr la va negar, argumentant que el Profeta li va dir que la seua propietat no es podia heretar i que deuria gastar-se en caritat.

L'anàlisis dels hadices mostra que Fátima va discutir en Abu Bakr sobre les propietats en dos etapes, i en la primera, Abbas també estava present.

Algunes fonts sunitas com al-Tabari narren el confisc de Fadak, la protesta de Fátima, la contestació d'Abu Bakr i l'ira de Fátima cap a ell. Pero la majoria d'elles ho han considerat una disputa sobre l'herència.

Per un atre costat, investigadors chiís basats en fonts sunitas han demostrat que despuix del confisc de Fadak per Abu Bakr, Fátima al-Zahra’ va protestar en ell vàries voltes públicament, pero el califa no va convéncer.

Segons Wilfred Madelung, Abu Bakr no només va confiscar les propietats de la família de Mahoma, sino que també va afirmar que, si tenien necessitats econòmiques, solament devien rebre caritat.

Mentres, açò estava en contra de la Suna de Mahoma, qui havia prohibit a la seua família acceptar caritat per la seua alta posició.

Segons va narrar Aisha, Fátima va deixar a Abu Bakr despuix d'això i no va parlar en ell fins a la mort, per lo tant Ali va enterrar a Fátima de nit sense informar al Califa.

L'opinió chií al respecte és que estes propietats varen pertànyer a Fátima i varen ser usurpades per Abu Bakr.

Segons els informes sobre l'entrega de Fadak a Fátima o als seus fills en els llibres d'història i hadices sunitas i chiís és la prova de la llegitimitat de la reclamació de Fátima, com l'informe de tornar Fadak als fills de Fátima en diferents temps per Umar ibn Abdul Aziz, al-Saffah, al-Mahdi i al-Ma'mun.

Segons Denise Soufi, les narracions que indiquen l'intervenció de Fátima en els acontenyiments posteriors a la mort de Mahoma, a pesar de ser parcials, contenen una part de veres. Açò es deu a que els sunitas no varen poder eliminar completament lo que els resultava perjudicial, com els següents assunts:

1. La lluita de Fátima en Abu Bakr pel califato i les propietats.

2. Fátima mai li va perdonar a Abu Bakr per les seues accions.

3. Mantindre en secret la seua mort i sepeli en la finalitat de que Abu Bakr no participara en el seu funeral.

Poc despuix de l'event de Saqifa, tan pronte com Abu Bakr es va fer càrrec del Califato, va confiscar les terres de Fadak. Fátima qui era la propietària llegítima de les terres va reaccionar contra ell, anant davant Abu Bakr i va tindre un debat en ell al respecte i va presentar les seues evidències i proves.

Com a resultat, Abu Bakr finalment va acceptar el seu reclam i va escriure un document, afirmant que Fadak era propietat de Fátima. No obstant, s'ha narrat que en acabant de que Fátima va eixir de la Mesquita, Umar Ibn al-Jattáb, en enterar-se del document, ho va prendre i va trencar en péntols. Segons Algunes narracions, 'Umar va colpejar a Fátima per a prendre el document de Fadak.

Després, ella va donar un sermón front als companyers del Profeta Mahoma, conegut com Sermón de Fadakiyya, en el que es va defendre a sí mateixa, afirmant que Fadak va ser un regal que el Profeta li havia donat. No obstant Abu Bakr no li va tornar el seu dret.

Reunió dels oponents d'Abu Bakr en la casa de Fátima

En acabant de que els àraps varen jurar llealtat a Abu Bakr com a califa, ignorant el testament del Profeta sobre el califato de l'Iman Ali, un grup de Bani Hashim, uns companyers del Profeta, i Alí  es varen opondre a esta decisió i es varen reunir en la casa de Fátima per a mostrar la seua protesta. Entre els personages que es varen reunir allí, estaven Abbas Ibn Abd al-Muttalib (tio del Profeta), Salman farsi, Abuzarr al-Gifári, Ammar ibn Yasir, i Miqdad Ibn Asuad.

Invasió a la casa de Fátima

Despuix de ser proclamat califa dels musulmans, Abu Bakr va ser a la casa d'Ali en un grup que incloïa a Umar ibn al-Jattáb, prenent jurament de llealtat, i allí es va enfrontar a la resistència d'Ali i Fátima.

Segons Wilfred Madelung, despuix de jurar llealtat a Abu Bakr com a califa en Saqifa, Ali i els seus companyers, com Abbas ibn Abdul Muttalib, membres de Bani Hashim i Zubair, es varen reunir en la casa de Fátima.

Umar amenaça en que, si Ali i els seus seguidors no ixen jurant llealtat a Abu Bakr, capcionarà fòc a la casa.

Segons Vaglieri, inclús si a esta història se li han afegit detalls falsos, no es poden rebujar les seues raïls històriques.

Sayyed Ya’far Shahidi, un autor chií, confirma l'amenaça d'incendi per Umar. En la seua opinió, ya que els chiítes o els seus grups polítics no tenien poder en els primers anys de l'hègira, és impossible falsificar les narracions relatives a l'event. Per la seua banda, ferir el braç de Fátima en una tralla i entrar per la força en la seua casa, també són incidents possibles.

Segons Soufi, la narració del-Tabari sobre els dits d'Abu Bakr en el seu llit de mort referix que la casa de Fátima podria haver segut oberta per la força.

Quan els partidaris del califato d'Abu Bakr varen atacar la casa de Fátima en la finalitat d'obligar a Alí a jurar-li llealtat a Abu Bakr, Fátima defenia a Ali i no permetia que ells li'l dugueren davant Abu Bakr.

Segons Ibn 'Abd Rabbih, un historiador sunita, quan Abu Bakr es va donar conte de que els oponents del seu califato s'havien reunit en la casa de Fátima, va ordenar als seus agents que atacaren la casa. Llavors, 'Umar Ibn Jattáb, junt en un grup dels seus companyers va ser a la casa de Fátima i els va amenaçar en cremar la casa.

Segons Yaqúbí, 'Umar i els seus companyers varen entrar violentament a la casa de Fátima, detenint als protestants. En este instant, Fátima els va dir que ixqueren de la casa i que anava a denunciar-los davant Deu. Llavors, Umar i els seus companyers varen eixir de la casa, duent-se als protestants a excepció de Alí i un grup de Bani Hashim, prenent-los per a jurar llealtat a Abu Bakr.

D'acort en al-Tabari, ells varen tornar una atra volta a la casa de Fátima en la finalitat de dur a Alí i al restant de Bani Hashim. Esta volta, 'Umar va ordenar dur llenya per a cremar la porta de la casa de Fátima. Ells varen invadir la propietat de Alí, varen cremar la seua porta i ho varen forçar a que ixquera de la casa, mentres que a Fátima li varen propinar un colp quan es trobava darrere de la porta, el qual va tindre com a conseqüència l'abort del seu bebé, Mushin Ibn Alí.

S'ha narrat que 'Umar, o un dels seus agents cridat Qunfuz, a propòsit va donar forts colps a la porta quan estava capcionada en flames, mentres que Fátima es trobava entre la porta i la paret, estos colps varen ocasionar que les taches calentes de la porta penetraren en el cos de Fátima, que es trencara una de les seues costelles i es lastimara la seua pancha; lo que va causar l'abort de Muhsin. "Fátima va tindre que quedar-se en llit de malaltia fins a la mort durant la seua joventut".

Abort del-Mohsin

Segons fonts històriques, Fátima va tindre un fill cridat Al-Mohsin, que va ser abortat abans de nàixer. Respecte a la causa del seu abort, s'han expressat diverses opinions entre sunitas i chiís, pero la majoria dels historiadors no han indicat la causa del seu abort. Segons la creència chií, ella va sofrir l'abort pel colp de Umar, quan havia atacat la casa. Hurr al-Amili, Emad al-Din al-Tabari, Ali Ibn Muhammad Umari, Ibn Qutayba i Ibn Sa’d al-Yazayiri estan d'acort en esta narració.

Baqir Sharif al-Qarashi, citant fonts sunitas i chiís, creu que l'abort va ocórrer a causa de les ferides i lesions sofrides durant l'atac a la casa de Fátima, provocant la fractura de les seues costelles. Segons Shahreshtani, Ibn Hayar al-Asqalani en Lisan al-Mizan, al-Mas'údi en Izbtab al-Wasiyya, Shams al-Din Dhahabi en Mizan al-I'tidal, Salah al-Din Safadi en Al-Wáfi-Bil-Wafiyyát han declarat la mateixa causa.

Mort

Segons l'Enciclopèdia de l'Islam, Fátima va emmalaltir poc despuix de la mort del seu pare. La majoria de les fonts indiquen que la seua relació en Abu Bakr va seguir sent violenta fins al final de la seua vida, pero uns han narrat una reconciliació entre abdós.

La narració popular de la seua mort és que, en els últims moments de la seua vida, es va preparar per a la mort, llavant el seu cos i va encarregar a Asma bint Umays, qui la va ajudar en eixos moments, que ningú sabera el seu lloc de sepeli.

Després es va gitar en un llit net, esperant la mort. Al respecte algunes fonts intenten demostrar que Fátima va morir pacíficament, al contrari d'unes atres. Segons al-Ya'qúbi, durant la visita de les esposes de Mahoma i les dònes Quraish a Fátima en la seua malaltia, Fátima les va sunyir, demanant-li a Asma que evitara l'entrada de Aisha.

Segons al-Tabari, Fátima no volia que els demés la veren en tan mal estat. Com atres acontenyiments de la vida privada de Fátima, la seua mort està rodejada de misteri.

La data de la mort de Fátima al-Zahra’, s'ha registrat diferent. Segons Vaglieri, va morir sis mesos despuix de la mort del seu pare. Algunes fonts diuen que 30 o 35 dies despuix de la mort de Mahoma. Uns atres han mencionat 45, 75 i 95 dies.

Funeral

Segons les narracions chiís, Fátima havia fet un testament en el que no volia que les persones que l'havien agraviat i ofés resaren sobre el seu cos i assistiren al seu funeral. Per lo tant, volia que el seu sepeli i tomba foren secrets.

Ali va banyar a la seua esposa en l'ajuda d'Asma' bint Umays, resant sobre el seu cos. Ademés d'Ali, algunes atres persones també varen participar en el seu funeral, pero hi ha una diferència en la seua cantitat.

Segons els informes, els participants són Al-Hasan al-Muytaba, al-Husáin, Abbas ibn Abd al-Muttalib, al-Miqdad, Salman, Abu Dharr, Ammar, Hudhaifa, Aqil, Zubair, Abdulla ibn Mas'úd, Boraida i Fadl ibn Abbas.

Segons Vaglieri, la majoria de les fonts antigues consideren que el sepeli nocturn de Fátima es va realisar en secret, sense la presència d'Abu Bakr i Umar, pero hi ha narracions segons les que Abu Bakr va estar present, resant al cos.

Dennis Denise Soufi creu que per la freqüència dels hadices sobre l'enuge de Fátima en Abu Bakr, sembla que el funeral va tindre lloc de nit a petició de Fátima per a que Abu Bakr, com a cap de la comunitat islàmica, no poguera assistir al seu funeral.

Tomba

Segons Vaglieri en l'Enciclopèdia de l'Islam, casi totes les fonts coincidixen que Fátima va ser enterrada en el cementeri d'al-Baquí, inclús algunes fonts especifiquen la seua ubicació exacta.

Al-Mas'údi escriu que hi havia una inscripció en la que estaven escrits el nom de Fátima i tres persones de la família d'Ali com a propietaris del santuari. Pero Al-Mas'údi és l'únic que dona tals detalls. En este santuari estan enterrats tres imans chiís i l'atra tomba en el temps actual s'atribuïx a Fátima bint Torreu, la mare d'Ali ibn Abi Tálib. Segons al-Moqaddasi és possible que Fátima fora enterrada en la seua casa.

Pero segons Seyed Morteza Askari, l'última possibilitat sobre el lloc de la seua tomba és la seua casa, lo que està respalada per varis documents vàlits. Els documents principals de l'assunt es rep de Ahl al-Bayt, perque són els principals membres de la casa del Profeta els que coneixen el tema millor que uns atres. Alguns erudits creuen que, segons un hadiz del Profeta de l'Islam, Fátima està enterrada entre el mimbar i la tomba de Mahoma, la que es veu reforçada pels hadices de Ya’far al-Sadiq i Ali ibn Musa al-Rida.

En opinió dels chiítes tres llocs han priorisat per a visitar Fátima al-Zahra’:

1. En el santuari del Profeta entre la tomba i el mimbar del Profeta;

2. En la casa de Fátima al-Zahra’, que ara es troba en la mesquita;

3. El cementeri del-Baqí.

Fills

Hasan al-Muytaba va nàixer en el segon any despuix de l'hègira, segons lo que el casament de Fátima no pot haver segut despuix de la Batalla de Badr. D'acort en un atre relat Hasan va nàixer en la mitat de Ramadà en any 3 DH.

Fátima va quedar embarassada 50 dies despuix del naiximent de Hasan i va donar a llum a Husain en els primers dies de Sha'ban en l'any 4 DH. Ademés d'estos dos fills, Fátima va sofrir l'abort d'un atre fill cridat al-Mohsin.

Fátima tenia dos filles anomenades com les seues ties, Zaynab i Umm Kulzúm.

Hasan és el fill major d'Ali i Fátima i el segon iman chií, que segons l'història islàmica va nàixer en Medina en l'any 625 DC.

Despuix de la mort d'Ali, governava una part de les terres musulmanes en Kufa durant uns mesos i després va renunciar al poder pel tractat de pau en Mu'awiya. Hasan Va morir en Medina per enverinament en l'any 670 DC.

Husáin va ser el segon fill d'Ali i Fátima i el tercer iman dels chiítes, que segons la majoria de les fonts va nàixer en Medina en l'any 626 DC.

Husáin va organisar un alçament contra Yazid en l'any 680 i va ser assessinat en la Batalla de Kerbala junt en la seua família i els seus companyers.

Els descendents d'Ali de Fátima al-Zahra’ són coneguts com "Sharif" o "Sayyid", respectats per chiítes i sunitas com a única generació supervivent de Mahoma.

Ali no va tindre una atra esposa mentres Fátima estava viva, pero despuix d'ella es va casar en atres dònes. Ademés dels quatre fills que tenia de Fátima, Ali tenia atres fills de les seues atres esposes.

La seua posició en l'història de l'Islam i les seues activitats

Segons els chiítes, Fátima és l'única dòna infalible, puix les seues conductes poden ser establides com a eixemple en molts comportaments, jugant un paper important en molts events de l'història isámica com:

1. L'emigració a Medina.
2. La batalla de Uhud, tractant les ferides del Profeta.
3. La batalla de Jandaq.
4. Conquista de la #Meca.

Entre les seues activitats polítiques despuix del decés del Profeta es destaquen:

1. Objectar contra l'event de Saqifa.
2. Opondre's contra el califato d'Abu Bakr.
3. Anar a les cases dels Muhayirin (emigrants) i Ansar (ajudants del Profeta), buscant el respal i declarant que el Califato pertanyia a Alí.
4. Esforçar-se per a recuperar el Fadak.
5. Expressar el sermón de Fadakiyya.
6. Defendre a l'Iman Ali en el moment de l'invasió a la seua casa.

Fátima al-Zahra’ en el Corán

Fátima al-Zahra’ és referida en moltes aleyas del Corán, pero, de la mateixa manera que els imans chiís, el seu nom no es menciona directament. Els investigadors sunitas i chiítes relacionen molts versículs del Corán a Fátima. Alguns li atribuïxen 30 aleyas, atres 60 aleyas en 41 suras i uns atres l'atribuïxen 135 aleyas de 67 suras.

La raó principal per a atribuir les aleyas a Fátima són els hadices segons les que alguns versículs varen ser revelats sobre els acontenyiments de la seua vida i les seues virtuts, i algunes se li poden aplicar en térmens del seu significat intern.

Sura Al-Insan

Tabatabaei, un dels comentaristes chiís, citant narracions en llibres sunitas i chiís, creu que la sura "Al-Insan" està relacionada en Ali i Fátima, expressant l'història de la malaltia dels seus fills i la seua promesa (nadhr) per la seua recuperació.

Entre els comentaristes sunitas, Shahab al-Din al-Alúsi en Rúh al-Ma'ani, Fajr Razi en al-Tafsir al-Kabir, Shaukani en Fath al-Qadir creuen que les primeres aleyas de la sura del-Insan varen ser revelats sobre Ali ibn Abi Talib i Fátima al-Zahra’.

Sura "Al-Qadr"

Ya’far ibn Muhammad al-Sádiq va dir: Qui coneix a Fátima completament, ha comprés "Lailat al-Qadr" (Nit del Destí).

També va dir: Una persona perfecta és com un Corán que viu i parla, per lo que onze Corán parlantes (és dir, 11 imames chiís despuix d'Ali ibn Abi Talib) varen ser revelats (llocs) en la nit beneïda de la mare dels imans (és dir, Fátima).

Sura "Al-Kauzar"

Segons Al-Mizan, un exégesis del Corán, Al-Kauzar significa ben abundant, i els comentaristes tenen molts desacorts en l'interpretació de la sura, mencionant vintissís significats sobre ella.

Segons Tabatabaei, considerant l'última aleya de la sura i vàries narracions al respecte, Kauzar es referix a Fátima i els seus fills i l'abundància dels descendents del Profeta a través de Fátima al-Zahra’.

Fajr Razi en Al-Tafsir al-Kabir i al-Baydawi en Anwar al-Tanzil també afirmen que un dels eixemples de kauzar és el número de fills i generacions del Profeta de l'Islam.

Fátima va representar un gran consol per al Profeta Mahoma, ya que tots els seus fills varons havien fallit. Per esta raó, els seus enemics ho cridaven maliciosamente ábtar, és dir, "estèril". Els àraps exaltaven l'importància dels fills varons segons les seues tradicions i els consideraven successors dels proyectes dels pares. Aixina que, s'acontentaven pensant que en la mort de Mahoma, l'islam com una amenaça, desapareixeria. Llavors es va revelar la sura "Al-Kauzar":

«¡En el nom de Deu, el Graciabilísimo i Misericordiosísimo!
Per cert que t'he agraciat en l'abundància.
Resa, puix, al teu senyor i sacrifica.
Perque, a qui et desdenya i odie li privaré de tot ben»

Sagrat Corán; Sura 108

Esta sura va anunciar al Profeta "l'abundància" que s'interpreta com una abundant descendència. Açò pot atestar-se hui en dia, ya que molts dels seus descendents són importants personalitats de l'escena mundial. Per una atra part, As Ibn Ua'il, qui cridava "estèril" al Profeta Mahoma a pesar de tindre dèu fills varons, no va deixar descendència.

Fátima en els hadices

Abans de l'arribada de l'Islam, el Hiyaz era una terra seca en mal clima, a on la vida era difícil i hi havia una cultura dura. Les dònes no tenien dignitat en la societat i eren motiu d'oix per a la seua família, fins al punt de que alguns àraps del desert varen enterrar vives a les seues filles. En tal ambient, Mahoma honrava i respectava a Fátima com una forma de lluitar contra la cultura popular de l'época.

Els hadices de Mahoma sobre Fátima són de dos categories:

1. Els que tracten exclusivament sobre Fátima Al-Zahra’.
2. Els que estan relacionats en la família de Mahoma (Ahlul Bayt), incloent a Fátima com un dels seus membres. Ací, s'evita mencionar els hadices de segona categoria, com la narració del-Safina i Al-Zaqalayn.

Hadiz de Bad’a

En este hadiz, Mahoma va presentar a Fátima com "una part del seu cos" i va considerar la seua felicitat com la seua felicitat i la seua molèstia com la seua molèstia. Esta narració és una de les famoses narracions de Mahoma, el Profeta de l'Islam, que ha segut narrat en 28 térmens diferents en molts llibres, incloses a lo manco 18 fonts sunitas i 13 fonts chiís.

S'han narrat vàries històries sobre el motiu de la declaració del hadiz, com les següents:

1. La pregunta de Mahoma a Ali sobre lo millor per a les dònes i la pregunta d'Ali sobre açò a Fátima i la seua resposta.

2. Acceptar l'arrepenediment d'Abu lubaba al-Ansari, obrint-ho de la columna de l'arrepenediment per Fátima Al-Zahra’.

3. Presentació de Fátima pel seu pare.

4. El dit de Mahoma en la nit de bodes d'Ali i Fátima.

Mohammad Ya’far Tabasi, en una investigació sobre el hadiz en fonts sunitas, menciona 123 fonts sunitas al respecte.

Hadiz de la senyora de les dònes del món

El hadiz "Sayyida Nisa al-Alamin" és un dels atres hadices de Mahoma, segons el qual ell va cridar a Fátima la senyora de les dònes de tots els móns. Esta narració està narrada en fonts sunitas i chiís. En algunes fonts es considera com la senyora de les dònes del paraís, llevat María, i en atres com la senyora de les dònes de tots els móns.

Hakim Neishaburi i al-Dhahabi, dos destacats erudits sunitas, la consideren una narració correcta i confiable. Alguns erudits sunitas com al-Alúsi, Abdul Rahman al-Suhayli, Muhammad ibn Abdul Baqi al-Zarqani, al-Saffarini han emfatisat la superioritat de Fátima Al-Zahra’. També hi ha moltes narracions al respecte en fonts chiís.

Muhib al-Din al-Tabari en Zajaír al-Uqba narra un hadiz de Mahoma en el que María, la filla de Imran, Jadiya bint Juaylid, Fátima bint Muhammad i Assía, l'esposa del faraó, són mencionades com les quatre millors dònes del món.

A continuació en el mateix artícul, narra el hadiz de la visita del Profeta a Fátima Al-Zahra’ durant la seua malaltia i algunes atres narracions del Profeta de que Fátima Al-Zahra’ és cridada "la millor senyora entre les dònes del món" o "la senyora de les dònes del món".

Opinions sobre les seues característiques espirituals

En les fonts religioses chiís i sunitas, Fátima és considerada membre de la família del Profeta (Ahlul Bayt) i una de les cinc persones cridades 'Al-Kasa' o 'Al-'Aba'.

Des del punt de la vista dels sunitas

Les fonts sunitas, la consideren com una dama piadosa i fidel, destacant especialment la seua vida ascética i la seua pietat.

Hi ha moltes narracions en fonts sunitas que emfatisen l'estreta relació entre Fátima i el seu pare, com el hadiz de "La senyora de les dònes" i el hadiz de "Bad’a". Ademés, es compara el caràcter de Fátima en el caràcter de María, a qui segons el Corán Deu la va fer pura i que és superior a les dònes del món; Més be, en la narració del-Tirmidhi, Fátima es considera superior a María com la senyora de les dònes del paraís.

Estes fonts informen sobre la seua popularitat i la seua educació pel seu pare, expressant llegitimitat dels seus reclams durant l'época del Profeta i despuix de la seua mort i relaten la seua glòria i grandea en el Dia de la resurrecció.

Alguns atres aspectes de la seua característica també han segut mencionats en les fonts sunitas d'interpretació del Corán. Segons estes fonts, Fátima al-Zahra’ és considerada una narradora, recitadora i comentarista del Corán, i les seues narracions i accions pot ser el document de fatwa.

Té una posició destacada en la pietat popular, de tal manera que alguns es refugien en ella en dificultats. També la consideren beneïda en l'aliment celestial i la senyora suprema del món (Sayyida al-Nisa al-Alamin).

Moltes de les fonts sunitas la consideren un dels eixemples de "Kauzar" a través de qui la descendència de Mahoma es va perpetuar. Ella, junt en el seu espós Ali i els seus fills Hasan i Husáin són considerats com els Ahl al-Bayt del Profeta, els qui són eixemples de la aleya de purificació (Al-Tathír).

Des del punt de vista dels sunitas, es va revelar el versícul de "Mawaddat" sobre ella, Ali, Hasan i Husáin, i l'eixemple de "Nisa'ana" en aleya del-Mubahla és Fátima; Ademés, ella, junt en Ali i el seu sirvienta, Fidda, són eixemples de "Al-Abrar" en Sura del-Insan.

Des del punt de la vista dels chiítes

Fátima, com "mare dels imans", té una posició encara més especial en la visió chií. Vista com a única filla supervivent de Mahoma, esposa d'Ali i mare de Hasan i Husáin, ocupa una posició única entre els chiítes. D'acort en el punt de vista chií, Fátima és una persona pura i infalible, ha segut presentada com a bon eixemple per a les dònes musulmanes i s'ha emfatisat la seua generositat al mateix temps que era pobre.

Junt en el Profeta de l'Islam i els dotze imames, Fátima, com la filla del Profeta, esposa del primer iman i la mare d'atres imans, completa els catorze infalibles del pensament místic chiïta. Com a membre de Ahl al-Bayt, Fátima té un rol important en el Dia la resurrecció, de tal manera que la gent, sobretot les dònes, li demanaran ajuda llavors.

La presència d'una figura femenina entre els Catorze Inocents va afegir un element de "dòna sagrada" a la cosmologia religiosa chiíta que no té contraparte entre els sunitas i ha segut comparada en els catòlics i ortodoxos en el context, fins al punt de que ha conseguit alguns dels títuls de María, com "Verge" (en árebe: Batúl) i inclús "Mare del seu pare" (Umm Abiha).

Per supost, el personage de Zaynab, filla de Fátima i germana de Husáin ibn Ali, també és molt important per als chiítes perque es va enfrontar al govern omeya despuix dels acontenyiments de Kerbala, conseguint protegir la vida del seu nebot, Ali ibn Husáin, el quart iman dels chiítes.

Les accions de Fátima i Zaynab varen proporcionar models pràctics i eixemples importants per a la llegislació chií. Per eixemple, l'insistència de Fátima en el dret heretat de les terres de Jaybar i Fadak del seu pare i la seua oposició a Abu Bakr al respecte, varen conduir a millorar els drets d'herència de les dònes en la llei chií.

En les décades de 1970 i 1980, intelectuals com Ali Shariati varen crear nous métodos per a les dònes que eren tant islàmics com a moderns. Fátima i Zaynab, en particular, varen trobar un paper especial com a models per a les dònes en la revolució iraní de 1979 i en el Líban actual.

Infalibilidad

Segons la visió chií, la infalibilidad de Fátima s'obté a través de la conexió entre la profecia i el Imanato - és dir, dos posicions que es coneixen com a inocència i infalibilidad, i a través de la seua relació en els imames infalibles i les seues característiques destacades en diverses oportunitats.

L'inocència dels catorze infalibles es prova per mig dels versículs del Corán, com la aleya del-Tathír i la aleya 124 de la sura al-Baqara.

Ademés dels versículs del Corán, segons una narració, Mahoma menciona els noms i signes dels infalibles per a Salmán Farsi, incloent el nom de Fátima. En la mateixa narració, s'afirma que la creació de Mahoma, Fátima i dotze imans varen ser abans de la creació dels demés.

Purea

Segons doctrina chií, en la aleya de la purificació (Al-Tathír), el Corán considera que la família de Mahoma té la posició de purea. D'acort en els comentaristes del Corán, esta part del vers s'ha revelat sobre Mahoma, Ali, Fátima, Hasan i Husáin, encara que es troba entre els versos relacionats en les esposes de Mahoma. Segons Madelung, ademés dels chiítes, en fonts suní com la exégesis del-Tabari, les mateixes cinc persones són únics eixemples de aleya. No obstant, alguns sunitas creuen que la aleya es referix a dos esposes de Mahoma, Ali i Fátima.

Ahl al-Bayt té dos sentits entre els chiítes: el seu significat integral inclou a tots els fills d'Ali i Fátima i els seus descendents, pero en les ciències divines, Ahl al-Bayt és específic d'Ali, Fátima, Hasan, Husáin i el restant dels imans infalibles. El vers de la purificació indica la infalibilidad dels catorze infalibles.

Segons Louis Massignon, Fátima va ser un dels personages importants de l'event del-Mobahala. Diferents sectes islàmiques han oferit vàries interpretacions d'ella i de la seua posició espiritual, per eixemple, alguns creuen que els cristians de Nayran finalment es varen vore obligats a admetre que Fátima és una santa com María. O alguns creuen que Fátima és una dòna divina que estava darrere del Profeta de l'Islam durant l'event.

En el pensament chií, María i Fátima varen ser elegides per Deu per a grans propòsits, és dir, "mares de dinasties exaltades". No obstant, Fátima al-Zahra’, titulada com "María al-Kubra" (La major María), la supera a ella en purea i misericòrdia divina.

María i Fátima al-Zahra’ varen brindar als estudiosos medievals cristians, musulmans i d'estudis de gènero l'oportunitat d'analisar els papers de les dònes en els texts religiosos. Els escritors cristians varen exaltar a María com la mare de Crist, i els escritors chiís varen nomenar als fills de Fátima com els líders infalibles de la comunitat musulmana. María i Fátima Al-Zahra’ no varen anar només models per a les dònes, sino que varen propondre els complexos programes polítics, socials i religiosos de la seua época.

Atres virtuts

En les fonts chiiés i suní s'han mencionat molts hadices sobre les virtuts de la Fátima que demostren la seua gran posició davant Deu. A continuació es menciona una selecció dels més importants:

• Va dir el Profeta Mahoma: Fátima és la dama de les dònes del Paraís.
• Al-Alúsi, un dels grans exégetas sunitas escriu sobre Fátima: “Fátima al-Batúl és la més virtuosa dòna des de l'inici de la creació fins al fi del món. Va ser part de l'ànima del Profeta Mahoma i era més virtuosa que la Santa María, i no és comparable en cap atra persona.”

• Cada volta que el Profeta Mahoma decidia fer un viage, es despedia de la seua filla Fátima i es quedava en ella fins a l'últim moment, i tan pronte com retornava dels seus viages visitava a Fátima abans de visitar a atres persones.
• S'ha narrat un hadiz del Profeta Mahoma a on va dir a la seua filla Fátima: Certament, Deu s'enuja en el teu enuge i es complau en el teu complacencia.
• Zayd Ibn Arqam, un dels companyers del Profeta Mahoma narra: “Vaig escoltar del Mensager de Deu dient a Alí, Fátima, Hasan i Husáin: Yo tom com a enemic a aquells que tenen enemistat en vostés i tom com a amic a aquells que tenen amistat en vostés.
• Aisha, una de les esposes del Profeta va dir: “No he vist ningú més semblat al Profeta en térmens de parla que Fátima. Cada volta que ella anava davant el seu pare, el Profeta li donava la benvinguda i s'alçava per respecte. Ell prenia la mà de Fátima i la besava, i després, li oferia assentar-se en el seu propi assent.”

Tasbihat de Fátima Al-Zahra’

Tasbihat de Fátima Al-Zahra’ és un especial dhikr que els chiítes solen repetir despuix de cada oració i abans de dormir, utilisant el misbaha per a contar-ho. Es creu que Mahoma li va ensenyar este dhikr a la seua filla Fátima.

El método de fer el Tasbihat de Fátima Al-Zahra’ és el següent:

34 voltes "Allahu Akbar", 33 voltes "Alhamdulillah"; 33 voltes "Subhanallah".

Segons l'Enciclopèdia de l'Islam, en els primers anys del seu matrimoni en Fátima, Ali guanyava pocs diners, traent aigua del pou i regant els camps dels demés. Fátima que no tenia sirvienta, solia moldre gra a mà i tenia ampolles pel treball de les seues mans. Un dia, Ali es va enterar de que Mahoma ha rebut alguns esclaus. Ali va enviar a Fátima per a rebre un dels esclaus del seu pare.

Fátima va acodir al seu pare pero li va fer vergonya de preguntar-li. Finalment, Ali mateixa va ser a la casa de Mahoma en Fátima, pero Mahoma va rebujar la seua solicitut, dient: "No puc permetre que uns atres pobres sofrixquen fam. Tinc que vendre als esclaus, pagant els seus diners per a ajudar-los". En canvi d'ajuda financera, Mahoma va ensenyar a la jove parella el dhikr conegut com Tasbihat de Fátimah Al-Zahra’. Es diu que Ali mai va deixar de repetir el Tasbihat abans de dormir.

Commemoració del seu naiximent i mort

El natalici de Fátima Al-Zahra’ es va nomenar com "El Dia de la Mare" en Iran.

En les últimes décades també s'ha prestat especial atenció als dies de la mort de Fátima Al-Zahra’ en Iran i atres parts del món islàmic. Des de 1990, 1400 anys despuix de la mort de Fátima Al-Zahra’, s'han portat a terme diverses activitats per a commemorar estos dies.

L'expansió de les commemoracions es va portar a terme per la proposta del líder religiós chií, Hossein Vahid Jorasani. La proposta va ser acceptada per Seyyed Mohammad Jatami, el llavors president d'Iran, abrobando en el Consell Islàmic en 1999, aixina que va declarar el dia de la mort de Fátima Al-Zahra’ com el dia feriado oficial en Iran.

En este dia, molts líders religiosos chiís en Qom, Mash’had i atres ciutats d'Iran es varen marchar a llocs religiosos en reunions públiques, participant en cerimònies del luto.

Bibliografia

• Al-Tabari, Muhammad ibn Jarir (1987 to 1996). History of the Prophets and Kings, V.2. SUNY Press.

• Chittick, William C. (1981). A Shi'ite Anthology, SUNY Press. ISBN 978-0-87395-510-2.
• Ghadanfar, Mahmood Ahmad (2001-01). Great Women of Islam, Darussalam. ISBN 9960-897-27-3.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fátima az-Zahra.
• Fátima i la Verge María
• Fátima, l'ideal perfecte per a la dòna
• Breu biografia de Fátima Az-Zahra.