Asbesto
.jpg)
El asbesto, també cridat amiant, és un grup de sis minerals fibrosos, composts de silicat de cadena doble: actinolita, grunerita (amosita), antofilita, crisotilo, crocidolita i tremolita. Els minerals de asbesto tenen fibres llargues, resistents i lo suficientment flexibles per a que puguen separar-se i entrellaçar-se. Ademés, resistixen altes temperatures, i són excelents aïllants tèrmics.[1]És altament perillós i cancerígeno.
Per les seues característiques, el asbesto s'ha usat en gran varietat de productes manufacturados, principalment materials de construcció (per a recobriment de teulades, taulells i rajoletes, productes de paper i productes de ciment en asbesto), productes de fricció (embrague d'automòvils, frens, components de la transmissió), matèries textils termorresistentes, envasos, paqueteria i revestiment, equips de protecció individual, pintures, productes de vermiculita o de talc.cita requerida
Els estudis arqueològics han trobat evidència de que el asbesto es va usar ya en l'Edat de Pedra per a enfortir tests de ceràmica,[2] i inclús en l'época grega: Heródoto ya ho va mencionar en el 456 a. C.,[3] ya que s'amprava com mortajas envolta al voltant dels morts abans de tirar-los en el seu pira funerària en la finalitat d'evitar que les seues cendres es mesclaren en el propi fòc, pero no va ser fins a fins de el XIX que es va amprar a gran escala per la mineria quan els fabricants i constructors varen començar a usar el asbesto per les seues propietats físiques desijables.
No obstant, el asbesto representa un perill per a la salut ben conegut. L'inhalació de fibres de asbesto pot conduir a vàries afeccions pulmonars greus; al respecte les autoritats mèdiques varen demostrar que els productes relacionats en el asbesto/amiant provoquen asbestosis i càncer en una elevada mortalitat des de 1906,[4] demostrat per Montague Murray.[5] Pero no va ser fins a 1931 quan va començar a regular-se i tindre's en conte la perillositat del mineral, en Regne Unit, en la mort de Nellie Kershaw, considerada la primera treballadora en asbestosis per exposició d'amiant en el seu lloc de treball. La primera publicació oficial que va demostrar una relació entre el asbesto i la asbestosis va ser Mesothelioma of pleura and peritoneum following exposure to asbestos in the London Area.[6]
A principis de la década de 2000 va escomençar a prohibir-se en els països desenrollats i el seu us va quedar totalment prohibit en l'Unió Europea des de 2005. En alguns països en vies de desenroll es continua utilisant.
L'amiant es va usar àmpliament durant el XX fins a la década de 1970, quan el reconeiximent públic dels perills per a la salut de la pols de asbesto va dur a la seua illegalisació en la construcció convencional i en la protecció contra incendis en la majoria dels països.[7] A pesar d'açò i en part perque les conseqüències de l'exposició poden tardar décades en sorgir, es creu que a lo manco cent mil persones a l'any moren a causa de malalties relacionades en l'exposició al asbesto segons la OMS.[8][9]
A pesar de la gravetat de les malalties relacionades en el asbesto, el material s'ha utilisat àmpliament en tot lo món, i es creu que la majoria dels edificis anteriors a la década de 1980 contenien asbesto.[10] Molts països encara recolzen l'us de asbesto com a material de construcció, i l'extracció de asbesto està en curs, en Rússia com el principal productor, produint al voltant d'un milló de tonellades en 2015.[8]
Ocurrència
[editar | editar còdic]Asbesto és el nom assignat a un grup de sis materials fibrosos diferents (minerals fibrosos o varietats fibrosas de minerals que no ho són) que es troben en la naturalea:[11][12][13][14]
| Nom comú | Nom del mineral | varietat fibrosa |
|---|---|---|
| amiant marró | grunerita | amosita |
| amiant blanc | crisotilo | |
| amiant blau | riebeckita | crocidolita |
| amiant-tremolita | tremolita | |
| amiant-actinolita | bisolita | actinolita |
| amiant gris | antofilita |
Tots estem exposts a molt chicotetes cantitats de asbesto, generalment de «crisotilo», en l'aire que respirem. Per regla general, la cantitat que es registra en interiors que no són centres de treball és semblada a la de l'aire ambiente.[15] S'ha determinat que les cantitats que es troben en l'aire de les zones residencials propenques als centres industrials són més o menys les mateixes que en les zones urbanes, i a voltes llaugerament superiors. L'incidència de l'exposició natural al asbesto en el desenroll de posteriors malalties es considera inapreciable, llevat en el cas de poblacions pròximes a llocs d'extracció de asbesto, a on s'ha constatat una major incidència de malalties relacionades en eixe asbesto.
Propietats i valorisació
[editar | editar còdic]Les excelents propietats que presenta l'amiant (aïllants, mecàniques, químiques i ignífugas) i el seu relatiu baix cost, poden explicar les seues numeroses aplicacions industrials, aixina com el fet de que figure, o haja figurat durant molts anys, en la composició de moltíssims productes o acabaments industrials. Ademés, existixen numerosos jaciments en tot el planeta i el seu cost d'extracció és baix.
Per estes característiques, s'ha utilisat massivament en diversos sectors: com a material de construcció en teixixques, taulells, rajoletes, paper o ciment; en la fabricació i reparació d'automòvils, camions i tractors (embragues, frens, juntes o components de la transmissió); en la fabricació, reparació i manteniment de materials ferroviaris; en la construcció naval, reparació i desguaix de barcos; en la siderúrgia; en el sector elèctric (centrals tèrmiques i nuclears) i en diversos materials textils, envasos, revestiment, o iluminador en farols. En l'excepció del crisotilo, totes les formes d'amiant són molt resistents als àcit i als álcalis i totes es descomponen a altes temperatures (800-1000 °C) i per això s'han utilisat per a la protecció ignífuga d'estructures metàliques i trages de bombers. Per eixemple, la «crocidolita» s'amprava en la fabricació de canonades de pressió, aixina com reforzante de plàstics per la seua gran resistència mecànica.
El «crisotilo», també conegut com a «amiant blanc», és la fibra d'amiant de major utilisació i representa el 94 % de la producció mundial. L'indústria de fibrociment és en molt el principal usuari de fibres de crisotilo i representa prop del 85 % de l'us total.[16]
Per a la valorisació de l'amiant, existix un proyecte entre l'Universitat de Màlaga, en el Professor Francisco Ignacio Franco Dur i una empresa de retirada d'amiant (Amisur)', a on es pretén que els residus d'amiant puguen reintroducirse en els processos industrials i servixquen per a minimisar l'us d'atres matèries primeres i l'impacte migambiental que provoquen els abocadors d'este mineral. La valorisació de l'amiant consistix en eliminar les fibres d'amiant, conseguint desfer-se o fer més chicotet el tamany de la fibra per a evitar que este material siga perillós. Segons l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) les fibres d'amiant respirables perilloses són les que tenen:
- Una llongitut major de 5 micrómetros perque els mecanismes de defensa del pulmó no poden eliminar-les.
- Un diàmetro menor de 3 micrómetros ya que és quan escomencen a ser respirables.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bureau of Naval Personnel, Basic Electricity. 1969: US Navy.
- ↑ (2003) Ophiolite Concept and the Evolution of Geological Thought, Geological Society of America, p. 449. ISBN 978-0-8137-2373-0.
- ↑ «L'Història de l'Amiant» (en és). GDA. Consultat el 2021-06-17.
- ↑ «What is asbestos?». British Lung Foundation.
- ↑ http://www.ecologistasenaccion.org/article19970.html
- ↑ Mesothelioma of pleura and peritoneum following exposure to asbestos in the London Area
- ↑ Kazan-Allen, Laurie. «Chronology of Asbestos Bans and Restrictions». International Ban Asbestos Secretariat.
- ↑ 8,0 8,1 King, Anthony (25 de juny de 2017). «Asbestos, explained». Royal Society of Chemistry.
- ↑ «La OMS prohibe l'amiant».
- ↑ Kazan-Allen, Laurie. «Asbestos: Properties, Uses and Problems». International Ban Asbestos Secretariat.
- ↑ Webmineral data
- ↑ Mindat
- ↑ Höpfner, J.G.A. (1789): I. “Ueber die Klassifikation der Fossilien in einem Schreiben dones Herausgebers an Herrn Plantilla:Dr Karsten in Trobe. II. “Versuch einer neuen Classifikationsmethode der Stein- und Erdarten, nach donen neuesten chemischen Erfahrungen". Magazin für die Naturkunde Helvetiens, 4, 255-332
- ↑ Fundortliste für Chrysotil beim Mineralienatlas und bei Mindat
- ↑ Examen del document d'orientació per a l'adopció d'un proyecte de decisió sobre l'amiant crisotilo. En alguns llocs rurals apartats, la cantitat de fibres (>5 mm) és, per regla general, de <1 fibra/litro (<0,001 fibres/ml), i en l'aire de les ciutats fluctua entre <1 i 10 fibres/litro (0,001 a 0,01 fibres/ml) i, a voltes, més. El crisotilo és el tipo de fibra que s'observa en major freqüència en el mig ambient (IPCS, 1986; 1998) (Inclusió de productes químics en l'anex III del Conveni de Róterdam: Examen del document d'orientació per a l'adopció d'un proyecte de decisió sobre l'amiant crisotilo. Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient. 2005.).
- ↑ Examen del document d'orientació per a l'adopció d'un proyecte de decisió sobre l'amiant crisotilo... En conseqüència, el Comité va acordar recomanar a la Conferència de les Parts que s'incloguera l'amiant crisotilo en l'anex III del Conveni de Róterdam. El Comité va aprovar també els arguments en que es basava la recomanació, i va convindre en establir un grup de redacció entre reunions per a que elaborara un document d'orientació per a l'adopció d'un proyecte de decisió sobre eixe producte químic. Seguidament, el Comité va acordar un cronograma de treball per al grup entre reunions establit per a preparar un document d'orientació per a l'adopció d'un proyecte de decisió sobre l'amiant crisotilo. L'argument, la decisió i el pla de treball es varen adjuntar a l'informe de la primera reunió del Comité com a anex I… (Inclusió de productes químics en l'anex III del Conveni de Róterdam: Examen del document d'orientació per a l'adopció d'un proyecte de decisió sobre l'amiant crisotilo. Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient. 2005.).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asbesto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.