Carcinógeno
Un carcinógeno o cancerígeno és un agent físic, químic o biològic potencialment capaç de produir càncer en expondre's a teixits vius.[1] Basant-se en lo anterior, un carcinógeno és un agent físic o químic que pot produir una neoplasia. Els carcinógenos químics es definixen per la capacitat de desenroll de tipos de tumors que no es veuen en els controls; per una major incidència d'algun tumor en els animals exposts que en els no exposts, o per l'aparició més primerenca de tumors en comparació als controls. El DDT (diclorodifeniltricloroetano), el benceno i el asbesto han segut calificats com carcinógenos. El tabac també ha segut identificat com una font de risc de varis tipos de càncer. Els carcinógenos són també freqüentment, pero no necessàriament, teratógenos o mutágenos.
Importància biomèdica
S'accepta que el 90 % dels càncers humans estiguen provocats per factors ambientals o nutricionals que induïxen a un procés de carcinogénesis. Estos inclouen l'hàbit de fumar, certs hàbits dietètics i a productes químics i a fàrmacs. S'estima que el 10 % restant es deu a factors genètics, vírics i a les radiacions.
Identificació
L'identificació dels carcinógenos és difícil. La majoria dels efectes carcinogénicos dels productes químics tenen un periodo de latencia prolongat; no és rar que transcórreguen entre 20 i 30 anys ans que es desenrollen els tumors. Estos efectes retardados rarament es detecten en els primers ensajos clínics dels nous fàrmacs. Les substàncies químiques capaces de produir càncer en els animals de laboratori tenen estructures diverses, lo que sugerix que molt provablement hi ha numerosos mecanismes involucrats en l'inducció d'un càncer. Es creu que la carcinogénesis depén de diferents promotors químics i que és un procés multifásico, des de l'inici dels canvis celars fins al desenroll i proliferació de les cèlules tumorals. La majoria dels carcinógenos són composts arreactius (procarcinógenos o carcinógenos secundaris) que es convertixen en carcinógenos primaris en l'organisme.
Carcinógenos en farmacologia
La detecció del potencial carcinogénico d'un fàrmac en baixa incidència tumoral constituïx un problema greu durant la fase d'evaluació dels nous fàrmacs. Per eixemple, és normal que en qualsevol estudi, qualsevol que siga la dosis, s'ampren 100 animals (per a que alcançara significació estadística, l'incidència de desenroll de tumors deuria ser del 4 %, que és extremadament elevada per a la majoria dels fàrmacs). Els estudis de mutagenicidad a curt determini estan sent un método eficaç i raonable de detecció de potencials carcinógenos ans que es porten a terme els estudis en l'espècie humana a gran escala i poden, inclús, aplegar a ser millors predictores de carcinogenicidad en humans. Deurien evitar-se els fàrmacs en un elevat potencial carcinogénico, pero les decisions terapèutiques depenen de la relació beneficie-risc. Per eixemple, a pesar de que els quimioterápicos alquilantes són potents carcinógenos en diverses espècies animals, seria poc llògic rebujar-els en un pacient en una maltia potencialment mortal. És una situació anàloga a l'exposició a radiacions X, que també té un alt potencial carcinogénico. S'ampren pocs fàrmacs per als que existixca una evidència sòlida de que són carcinógenos en l'espècie humana. Rares voltes, els anticonceptius orals produïxen adenoma hepàtics, tumors benignos des del punt de vista del seu creiximent, pero que són extremadament vasculars i poden produir hemorràgies mortals. Alguns autors han fet referència a l'associació entre la reserpina i la carcinoma de mama basant-se en estudis de cas control, pero esta troballa no s'ha pogut confirmar per mig d'estudis de cohorte. Existixen proves convincents de que alguns productes químics no farmacològics són carcinógenos. Esta evidència inclou associacions com aflatoxinas i hepatoma, clorur de vinil i hemangiosarcoma hepàtic, alquitrà de carbó i càncer cutàneu, fum de cigarret i carcinoma pulmonar, i tenyides d'anilina i tumors vesicals.[2]
| Orgue | Carcinógeno conegut | Cancerígeno sospitat |
|---|---|---|
| Pulmó | Arsènic Asbesto |
Acrilonitrilo Berili |
| Renyó | Emissions de forn de coque Cromato de zinc |
Tetracloroetileno |
| Bufa | Bencidina Ciclofosfamida |
Tetracloroetileno |
| Estòmec | Cromato de zinc | Òxit d'etileno, Consum de tabac |
| Pell | Arsènic Benzo(a)pireno |
PAH Tetracloroetileno |
| Fege | Clorur de vinil Aflatoxina |
|
| Boca, faringe, laringe, esòfec | Begudes alcohòliques Consume de tabac |
|
| Próstata | Cadmi | |
| Font | Lybarger JA, Spengler RF, DeRosa CT, editors. Priority health conditions: An integrated strategy to evaluate the relationship between illness and exposure to hazardous substances. | Atlanta: Agència per a Substàncies Tòxiques i el Registre de Malties; 1993. p. 61. |
Vore també
Enllaços externs
Referències
- ↑ Definició "carcinógeno" en el DRAE: http://lema. rae. es/drae/? val=carcin%F3geno
- ↑ Beers, Mark H;, Robert Berkow. (1999). El Manual Merck de Diagnòstic i Tractament, Espanya: Harcourt.
Enllaços externs
Erro al crear miniatura: Carcinógeno en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carcinógeno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.