Mutágeno
En biologia, un mutágeno (llatí, "orige del canvi") és un agent físic, químic o biològic que altera o canvia l'informació genètica (usualment ADN) d'un organisme i això incrementa la freqüència de mutacions per damunt del nivell natural. Quan numeroses mutacions causen el càncer adquirixen la denominació de carcinógenos. No totes les mutacions són causades per mutágenos. Hi ha "mutacions espontànees", cridades aixina per canvis no esperats en la replicació, reparació i la recombinació del ADN.
Cal destacar que, gràcies a les mutacions, actualment existix gran biodiversitat. Si no fòra per les variacions que produïxen les alteracions en el ADN, no hi hauria variabilitat fenotípica, ni adaptació als canvis ambientals. Per lo tant, les mutacions tenen la seua part positiva, ya que tot procés biològic té les seues ventages i inconvenients. Encara que també cal dir que el càncer és considerat com el producte final d'un o més fenomens de mutació.
Descobriment de la mutagénesis
[editar | editar còdic]En la década de 1920, Hermann Joseph Muller va descobrir que els rajos X causaven mutacions en les mosques de la fruta que va utilisar en els seus estudis de genètica, Drosophila melanogaster, i que també tenien efectes en la constitució genètica dels humans.
Tipos d'agents mutágenos
[editar | editar còdic]Estos agents mutagénicos es poden classificar en:
- Mutágenos químics: són composts químics capaços d'alterar les estructures de el ADN de forma brusca, com per eixemple el àcit nitroso (agent desaminisant), brominas i alguns dels seus composts.
- Mutágenos físics: són radiacions que poden alterar la seqüència i estructura de el ADN. Són eixemples la radiació ultravioleta que origina dímers de pirimidina (generalment de timina), i la radiació gamma i la alfa que són ionisants. També es consideren agents físics els ultrasons, en 400.000 vibracions per segon, que han induït mutacions en Drosophila i en algunes plantes superiors, i centrifugación, que també produïxen variacions cromosòmiques estructurals.
- Mutágenos biològics: són aquells organismes “vius” que poden alterar les seqüències del material genètic del seu hospedador; com per eixemple; virus, bactèries i foncs. Són eixemple els transposones (fragments autònoms de ADN).
- Factors que no són agents mutágenos pero que determinen si una mutació tindrà lloc o no:temperatura, pressió d'oxigen, envelliment.
- Mutágenos que resulten de substàncies no carcinógenas metabolizadas, per eixemple, el benzopireno és la substància resultant del metabolisme del fege.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Mutágeno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.