Vermiculita
La vermiculita és un mineral format per silicat de ferro o magnesi, del grup de les micas.
La vermiculita es va descriure per primera volta en 1824 per una ocurrència en Millbury, Massachusetts. El seu nom deriva del llatí vermiculare, 'per criar cucs', per la manera en que exfolia quan es calfa.[1][2]
Fòrmula química
[editar | editar còdic]- (Mg,Ca) 0,7 (Mg,Fe,Al) 6,0 [(Al,Si)8O20)] (OH) 4,8 H2O
S'origina principalment en l'alteració hidrotermal de biotita.
Usos i aplicacions
[editar | editar còdic]S'utilisa com a substrat en cultius hidropónicos, com a àrit per a elaborar formigons de baixa densitat, com a aïllant tèrmic i acústic, en extintors, com a element filtrante, com a protecció de materials o equipaments fràgils, per a aumentar la viscosidad d'olis lubrificants, com a absorbent d'humitat i atres contaminació líquides i com a excipient en productes diversos, incloent medicaments.
En elevar ràpidament la temperatura de la vermiculita es genera una expansió coneguda com a exfoliació, resultant un producte utilisat com agregat llauger per a construcció en propietats aïllants tèrmiques i acústiques, ademés de ser químicament inerte.
La vermiculita també és utilisada per a incubar ous de tortuga terrestre i certs tipos de fongos superiors.
En Mèxic, existixen productors, els qui processen este mineral, per a aplicacions en horticultura, i en l'indústria com para balatas, absorbents, morters anti fòc, entre uns atres.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cite
- ↑ http://www.mindat.org/min-4170.html Mindat.org
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vermiculita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.