Actinolita
La actinolita és un inosilicato del grup dels anfíbolés. El seu nom procedix del grec "actino" (en radis) i "lito" (pedra), en alusió al seu aspecte típic fibroso. Va ser descoberta en 1794.[1]
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es troba en roques metamòrfiques i pot ser també producte del metamorfisme de rovinas. És el producte d'un metamorfisme regional de baix grau o be de metamorfisme de contacte de roques carbonat de magnesi, máficas o ultramáficas. També pot formar-se en esquistos blavencs en glaucofana.
Alguns asbestos es formen en fibres de actinolita. Coneguda com nefrita, és una de les formes més corrents de jade.
Mineralogia
[editar | editar còdic]
És un membre intermig de la série de solució sòlida entre la tremolita (relació Mg/(Mg+Fe2+) ≥ 0.9) i la ferroactinolita (relació Mg/(Mg+Fe2+) ≥ 0.5). Com s'aprecia en la fòrmula, els ions de Mg i Fe poden intercanviar-se lliurement en l'estructura del cristal. El nom de actinolita s'ha mantingut en la nomenclatura per la seua importància en petrologia.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Actinolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.