Actinolita
L'actinolita és un inosilicato del grup dels anfíbols. El seu nom procedix del grec "actino" (en radis) i "lito" (pedra), en alusió al seu aspecte típic fibroso. Va ser descoberta en 1794.[1]
Formació i jaciments
Es troba en roques metamòrfiques i pot ser també producte del metamorfisme de rovines. És el producte d'un metamorfisme regional de baix grau o be de metamorfisme de contacte de roques carbonat de magnesi, máfiques o ultramáficas. També pot formar-se en esquistos blavencs en glaucofana.
Alguns asbestos es formen en fibres de actinolita. Coneguda com nefrita, és una de les formes més corrents de jade.
Mineralogia
És un membre intermig de la série de solució sòlida entre la tremolita (relació Mg/(Mg+Fe2+) ≥ 0.9) i la ferroactinolita (relació Mg/(Mg+Fe2+) ≥ 0.5). Com s'aprecia en la fòrmula, els ions de Mg i Fe poden intercanviar-se lliurement en l'estructura del cristal. El nom de actinolita s'ha mantingut en la nomenclatura per la seua importància en petrologia.[2]
Referències
- ↑ (1794).«16th species: actynolite».Elements of Mineralogy, 2nd Edition, Volume 1, Elmsly (London).
- 167-170.
- ↑ «On the classification of amphiboles».The Canadian Mineralogist, 44, 1-21..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Actinolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.