Glaucofana

Archiu:Glaucophane bleu de Groix.jpg

Glaucofana

La glaucofana és un mineral del grup dels Silicat, subgrup Inosilicatos anfíbolés. És un aluminosilicato de sodi, ferro i magnesi, en distintes proporcions entre ells donant lloc a les numeroses varietats d'este mineral, que formen una série de solució sòlida entre la que podríem cridar glaudofana "pura", en la que tot el ferro està substituït per magnesi, i la varietat ferroglaucofana, en la que el ferro substituïx totalment al magnesi. La ferroglaucofana és més densa i alguna cosa més obscura.

Va ser descrita en 1845 pel mineralogista alemà Johann Friedrich Ludwig Hausmann. El terme fa referència al seu color blau característic per a la seua identificació, puix deriva del grec antic γλαυκός (glaukos) o del llatí glaucus (vert pàlit, blau clar o gris; vore la paraula "glauco") i de phanein, lluentor, que es traduiria com "blau que apareix". Com a localitat tipo es considera l'illa grega de Syros.

Ambient de formació

La glaucofana es forma en roques metamòrfiques que són especialment riques en sodi, o be que han experimentat un metamorfisme de baixa temperatura i alta pressió, tal com el que podria trobar-se en una zona de subducción a on la roca és espentada en una forta pressió pero no és calfada ya que no s'introduïx en direcció al mant terrestre. És el color de la glaucofana lo que li dona el seu nom a la facies d'esquistos blaves.

També es pot trobar la glaucofana en roques ecoglitas, formades per metamorfisme a enorme pressió a partir de roques que han subdicido en profunditat baix els continents.

Localisació i extracció

En els esquistos del Piemont (Itàlia) s'han trobat enormes cristals de color blau clar. També abunda en Estats Units, França, Noruega i Kazakhstan. En Espanya es pot trobar en les anfibolitas de les cordilleres Bètiques.

Mineral de gran interés científic, ya que la seua presència és indicativa de les condicions metamòrfiques a les que varen estar someses les roques que ho contenen.