Anar al contingut

Els Àngeles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Els Àngeles
Per a atres usos d'este terme vore els Àngeles (desambiguació).


els Àngeles (pronunciat /lɔːs ˈændʒələs/  (🔊 (escoltar))) oficialment (City of els Angeles) i abreviat LA, és la ciutat més poblada de l'estat de Califòrnia i la segona ciutat més poblada d'Estats Units, despuix de Nova York. Té, segons el cens de 2020, una població de 3 983 540[1] habitants, experimentant un creiximent d'un 4.9 % en dèu anys.[2] Està ubicada en el sur de Califòrnia i comprén una superfície de 1215 km². La ciutat és el centre del àrea estadística metropolitana dels Àngeles-Long Beach-Santa Ana i del Gran els Àngeles que, segons el cens de 2010, sumaven una població de 13 i 18 millons de persones, respectivament. És, per tant, una de les majors àrees metropolitanes del món[3] i la segona d'Estats Units.[4] La ciutat també és la sede del comtat dels Àngeles, un dels comtats més poblats i ètnicament diversos del país.[5] La pròpia ciutat dels Àngeles és reconeguda com una de les metròpolis més diverses del planeta.[6] Als seus habitants els correspon el gentilici «angelinos/as».[7]


els Àngeles la va fundar el 4 de setembre de 1781 el governador espanyol Felipe de Neve en el nom de «El Poble de La nostra Senyora la Reina dels Àngels del Riu de Porciúncula».[8] En 1821, despuix de la guerra d'independència de Mèxic, la ciutat es va integrar com a part de Mèxic,[9] pero en 1848, a conseqüència de la intervenció nortamericana en Mèxic, els Àngeles i el restant de la Alta Califòrnia varen passar a ser part dels Estats Units d'Amèrica d'acort en lo pactat en el Tractat de Guadalupe Hidalgo.[10] La ciutat es va incorporar a l'Unió com municipi el 4 d'abril de 1850, cinc mesos ans que Califòrnia alcançara la categoria d'estat dels Estats Units.[11]

els Àngeles és una ciutat global en gran influència en àmbits tan diversos com els negocis, el comerç internacional, l'entreteniment, la cultura, els mijos de comunicació, la moda, la ciència, els deports, la tecnologia, l'educació, la medicina o l'investigació. En la ciutat tenen la seua sèu institucions de renom que comprenen diversos camps professionals i culturals, i és un dels motors econòmics més importants d'Estats Units. El àrea Estadística Combinada dels Àngeles sumava en 2008 un producte regional brut de 831 000 millons d'USD, el tercer més important del món despuix de Tòquio i Nova York.[12] els Àngeles, dins de la qual es troba Hollywood, és líder mundial en la creació de produccions de televisió, videojocs, música i cine que triumfen en tot el planeta. Ademés, la ciutat ha segut sèu en dos ocasions dels Jocs Olímpics d'Estiu, en 1932 i en 1984, i ho serà per tercera volta en 2028.[13][14][15]

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història dels Àngeles.


La costa dels Àngeles va estar habitada durant sigles pels tongva (també cridats gabrieleños), els chumash i atres pobles amerindis encara més antics; tal volta durant milenis. Els primers europeus varen aplegar a l'àrea en 1542, liderats per Juan Rodríguez Cabrillo, un explorador espanyol que va reclamar l'àrea com a Ciutat de Deu en nom de la Corona de Castella, pero va continuar el seu viage sense assentar-se en elloc.[16] L'àrea dels Àngeles, de la mateixa manera que tot l'estat de Califòrnia, va ser inclosa a mitan d'el XVI en el Virreinato de Nova Espanya. El 2 d'agost de 1769, Gaspar de Portolá, Junípero Serra i el misionero franciscano Joan Crespí Fiol varen aplegar alloc a on actualment es troba la ciutat. Crespí va donar nota de que elloc presentava un gran potencial com a lloc d'assentament.[17][18]


Olvera Street.

En 1771, el flare franciscano Junípero Serra va ordenar construir la Missió Sant Gabriel Arcàngel, en lo que hui es coneix com Valle de Sant Gabriel.[19] En 1777 el nou governador de Califòrnia, Felipe de Neve, va recomanar al virrey de Nova Espanya que elloc anteriorment recomanat per Juan Crespí fora nomenat «Poble de La nostra Senyora, la Reina dels Àngels de Porciúncula». Eixe mateix any, Neve va viajar a la població d'Àlbers Sonora, per a reclutar a onze famílies: onze hòmens, onze dònes i vintidós chiquetes i chiquets. Els caps de família eren: Antonio Clemente Villavicencio (espanyol), José Fernando Lara (espanyol), Antonio Taula (negre), Luis Quintero (negre), José Vanegas (indi), Basilio Roses (indi), Alejandro Roses (indi), Pablo Rodríguez, (indi), Manuel Camero (mulato), José Moreno (mulato) i José Antonio Navarro (mestizo); tots eren agricultors, pobres i varen ser coneguts com «els pobladors». Quan varen aplegar a la missió de Sant Gabriel, el governador Neve va preparar als quarantaquatre pobladors per a la seua entrada a les seues noves llars creuant el Riu de La nostra Senyora La reina dels Àngeles de Porciúncula. La ciutat va ser fundada el 4 de setembre de 1781 per eixe grup de quarantaquatre persones, escoltats per quatre soldats i varen recórrer la sendera que anava cap al riu.[20] Els fundadors, com es va mencionar, eren d'orige indígena i espanyol, sent dos terceres parts d'orige mestizo o mulato; de fet, la majoria tenia ascendència africana.[21]

Es va mantindre com un rancho durant décades, pero en 1820 la població havia aumentat a 650 habitants.[22] Els restants més antics de la ciutat es conserven com a monument històric en la cridada Olvera Street, la part més antiga de la ciutat.[23]

El virreinato de Nova Espanya va obtindre la seua independència de la Corona Espanyola en 1821, quedant Califòrnia baix el control del recent format Imperi Mexicà. La sobirania mexicana va finalisar en la invasió nortamericana del territori; en ella, la ciutat va ser l'epicentre de la resistència en els territoris nortenys ocupats, la movilisació insurrecta va tindre un component popular que va conseguir alguns triumfos; no obstant, despuix d'una série de batalles, que varen culminar en la firma del Tractat de Cahuenga el 13 de giner de 1847 i posteriorment en el Tractat de Guadalupe Hidalgo en 1848, al govern mexicà no li va quedar més remei que cedir el territori de la Alta Califòrnia als Estats Units.[24][25]


Els ferrocarrils varen aplegar a la ciutat quan l'empresa Southern Pacific Railroad va completar la seua llínea fins a els Àngeles en 1876.[26] El petròleu va ser descobert en 1892 i per a 1923 la ciutat estava produint una quarta part del petròleu mundial.[27] Per a 1900, la població alcançava els 100 000 habitants,[28] la qual cosa va començar a pressionar a les reserves d'aigua en la ciutat.[29] La construcció del Aqüeducte dels Àngeles en 1913 baix la supervisió de William Mulholland va assegurar el creiximent de la ciutat. En 1915, va començar l'anexió de dotzenes de comunitats veïnes, les quals no podien abastir-se d'aigua pel seu conte.

El Ajuntament dels Àngeles en una fotografia presa en 1931.

Durant la década de 1920, les indústries del cine i la aviació varen aplegar a la ciutat. En 1932, en una població que sobrepassava el milló d'habitants,[30] la ciutat va ser amfitriona dels Jocs Olímpics. En este periodo també varen aplegar varis exiliats procedents d'Europa, degut principalment a la tensió política i social existent durant eixos anys de preguerra; alguns personages que varen aplegar durant este periodo varen ser Thomas Mann, Fritz Lang, Bertolt Brecht, Arnold Schönberg i Lion Feuchtwanger. La Segona Guerra Mundial va ocasionar el creiximent i la prosperitat econòmica de la ciutat, encara que molts dels seus residents d'orige japonés varen ser confinats en camps de concentració mentres va durar la guerra. Despuix del fi de la guerra, la ciutat va experimentar un gran creiximent i expansió cap al Valle de Sant Fernando.[31]

L. A. Live de nit, sobre Figueroa Street.

De la mateixa manera que atres llocs d'Estats Units, durant les décades de 1960 i 1970, la ciutat va viure conflictes interracials; els disturbis de Watts en 1965, la folga d'estudiants chicanos en 1968, i la moratòria chicana de 1970 són alguns eixemples de les disputes racials que varen tindre lloc en la ciutat. En 1969 es va convertir en un dels llocs d'orige d'Internet, quan la primera transmissió d'ARPANET va ser enviada des de la UCLA a SRI International en Menlo Park.[32]

En 1984, l'urbs va ser amfitriona per segona volta dels Jocs Olímpics. En la década de 1980, la ciutat va estar molt afectada per l'aument de les guerres entre collas, degut principalment a l'aparició del crack i la corrupció policial. Les tensions racials varen tornar a aparéixer durant la década de 1990 en la controvèrsia de Rodney King i els disturbis a gran escala que la varen seguir. En 1994, la ciutat es va vore afectada pel terremot de Northridge, causant 72 morts.[33]


A pesar de les propostes per part del Valle de Sant Fernando i Hollywood de separar-se de la ciutat en 2002, els residents no varen aprovar la secessió.[34] La década dels 2000 va vore el creiximent del desenroll urbà i també la segregació urbana de vàries parts de la ciutat, destacant Tire Park i el Centre dels Àngeles.[35]

Més recentment les sequies en tot l'estat en Califòrnia han posat a prova la seguritat hídrica tant de la ciutat com del comtat dels Àngeles.[36][37]

Geografia

[editar | editar còdic]

Topografia

[editar | editar còdic]
La conca sedimentaria sobre la que s'assenta els Àngeles.

els Àngeles té un àrea total de 1302.76 km², dels quals 1214.9 km² són terra, i el restant (87.86 km²), aigua. Açò la convertix en la catorzena ciutat més extensa dels Estats Units.[38] Medix 71 km en sentit llongitudinal i 47 km d'est a oest. El perímetro de la ciutat és de 550 km. El punt més alt és el Mont Lukens, també cridat Pico Sister Elsie. Està ubicat al noreste del vall de Sant Fernando i posseïx una altura de 1548 m. El principal riu és el riu els Àngeles, que comença en el barri Canoga Park i és en gran part estacional. Està casi totalment revestit de formigó i desemboca en el oceà Pacífic.


Geologia

[editar | editar còdic]

els Àngeles està exposta als terremots per la seua ubicació en el Cinturó de Fòc del Pacífic. La seua inestabilitat geològica produïx vàries falles davall i sobre la superfície terrestre, les quals generen aproximadament 10 000 tremolació sísmiques cada any.[39] Una de les principals falles és la falla de Sant Andrés. Ubicada en ellímit entre la placa Pacífica i la Nortamericana, es pensa que serà la causant d'un pròxim terremot al sur de Califòrnia.[40] Els principals terremots ocorreguts en l'àrea inclouen el Northridge en 1994, el de Whittier Narrows en 1987, el de Sant Fernando en 1971 prop de Sylmar i el de Long Beach en 1933. No obstant, la majoria dels moviments sísmics són de baixa intensitat i generalment no són percebuts per les persones.[41] Algunes parts de la ciutat són ademés vulnerables a maremotos provinents de l'Oceà Pacífic; considerant el provocat pel Terremot de Valdivia de 1960 en Chile, que va danyar alguns ports.[42]

Clima

[editar | editar còdic]
Parc MacArthur en el districte Westlake

La ciutat té un clima situat entre la zona de transició del clima mediterràneu (Classificació climàtica de Köppen: CSa) en la del clima semiárido càlit (BSh). Generalment el clima és templat i sec, en màxims de precipitacions durant l'hivern. La ciutat goja de més de 3250 hores de llum solar a l'any de mija. Els oragets de l'oceà Pacífic tendixen a mantindre a les comunitats de la costa dels Àngeles més fresques en estiu i templades en hivern que les de l'interior; en estiu, pot aplegar a haver diferències tèrmiques de 10 °C entre la costa i l'interior dins de la ciutat. La temperatura mija en giner és de 14 °C i 23 °C en juliol. Les temperatures màximes en estiu superen freqüentment els 32 °C, i el promig de màximes és de 28 °C, en mínims durant la nit de fins a 17 °C. Les temperatures diürnes en hivern són generalment de 18 °C de promig, en mínims nocturns de 8 °C i durant esta estació són freqüents les pluges. El més més calorós és agost, seguit per juliol i setembre. La temperatura més alta registrada en els extrems de la ciutat va ser de 48 °C en Woodland Hills el 22 de juliol de 2006;[43] la més baixa -5 °C en 1989, en Canoga Park. La temperatura més alta registrada en el centre de la ciutat va ser de 45 °C el 27 de setembre de 2010,[44] i la més baixa -5 °C el 9 de giner de 1937. Les precipitacions ocorren majoritàriament en els mesos d'hivern i primavera (sent febrer el més més plujós) en grans variacions en la severitat de les tormentes any a any. els Àngeles té un promig de precipitació de 381 mm a l'any. Generalment no neva en la conca de la ciutat, pero les montanyes ubicades en els llímits d'esta reben neu tots els anys. La neu és un fenomen molt rar en la conca de la ciutat. La major nevada registrada va ocórrer el 15 de giner de 1932, i va alcançar una altura de 5 cm.[45]



Flora

[editar | editar còdic]

L'àrea dels Àngeles és rica en espècies de plantes natives, degut en part a la seua diversitat d'hàbitats, que inclouen plages, pantans i montanyes. L'ambient botànic més comú són les xares costeres, els quals cobrixen les ales. Algunes plantes natives són: rosella de Califòrnia (Eschscholzia californica), rosella matilija (Romneya Harvey), toyon (Heteromeles arbutifolia), roure coster (Quercus agrifolia) i centeno jagant salvage (Secale cereale). Moltes d'estes espècies, com el girasol dels Àngeles (Helianthus nuttallii), són tan escasses que s'han considerat en perill d'extinció. Encara que no és nativa de l'àrea, la flor oficial de la ciutat és la cridada au del paraís.[46]


Contaminació

[editar | editar còdic]
Centre de la ciutat dels Àngeles en una vesprada coberta de smog. Es pot divisar el observatori Griffith en primer pla.

Per la seua geografia i a la dependència dels automòvils com a mig de transport principal, la ciutat sofrix d'una severa contaminació atmosfèrica en forma de smog. L'aire de la Conca dels Àngeles i la Vall de Sant Fernando és susceptible a la inversió tèrmica que reté els gasos d'automòvils, i de motors diésel de camions, barcos i locomotoras, com també d'indústries i atres fonts.[47]

A diferència d'atres ciutats que conten en pluges que eliminen el smog, els Àngeles solament rep 381 mm de pluja cada any, per lo que la contaminació sol acumular-se durant varis dies. Açò va preocupar molt a l'estat de Califòrnia, que va exigir als seus habitants adquirir vehículs en baixa emissió de gasos,[48] donant com resultat una paulatina reducció en els nivells de contaminació durant les últimes décades. El número d'alertes migambientals ha disminuït d'aproximadament cent cada any durant la década de 1970, a pràcticament zero en el nou mileni. A pesar d'este alvanç, el reporte anual de la American Lung Association de 2006 ubica a la ciutat dins de les més contaminades del país.[49][50] Ademés, el aigua subterrànea de la ciutat s'està veent afectada per la creixent contaminació per mig de MTBE de gasolineras i percloratos de motors d'eixida. Sent la contaminació un dels seus principals problemes, la ciutat continua esforçant-se per a millorar la calitat de l'aire i aigua.[51][52]

Paisage urbà

[editar | editar còdic]

La ciutat està dividida en numerosos barris, molts dels quals varen anar pobles anexats pel creiximent de la ciutat. Existixen vàries ciutats independents al voltant dels Àngeles, les quals són considerades com a part d'esta per la seua proximitat. Generalment, la ciutat es dividix entre les següents àrees: Centre de la ciutat, Este dels Àngeles, no confondre en Est de L. A. que és una comunitat no incorporada al comtat dels Àngeles, Sur dels Àngeles, el Port, Hollywood, Wilshire, Oest dels Àngeles, el Valle de Sant Fernando, Valle de Sant Gabriel, Valle de Santa Clarita i Valle d'Antelope. Algunes conegudes comunitats de la regió dels Àngeles inclouen el districte comercial central, Century City, Els Feliç, Silver Lake, Hollywood, Hancock Park, Koreatown, i els opulentos barris i pobles de la zona oest dels Àngeles com Bel Air, Westwood i Brentwood.

Erro al crear miniatura:

Vista panoràmica dels Àngeles.

Cultura

[editar | editar còdic]
Walt Disney Concert Hall.

els Àngeles alberga vàries indústries de l'espectàcul com la música, el cine, televisió i art. L'indústria cinematogràfica és una de les més importants dins de la ciutat, especialment en Hollywood. Vàries entitats dedicades a l'apreciació cinematogràfica posseïxen les seues sèus en els Àngeles, inclosa la Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Hollywood i el American Film Institute. L'indústria musical de la ciutat és una de les més importants, en reconeiximent internacional. Va començar el seu desenroll en el cine sonor en la década de 1920 i li va seguir la fundació de companyies discogràfiques orientades als distints gèneros musicals com el jazz, el rhythm & blues, el roc and roll, el rap i en tots els seus derivats. El edifici de Capitol Records és un dels icons arquitectònics de la ciutat. En la ciutat varen nàixer els jazzistas Charles Mingus, Chic Hamilton, Eric Dolphy i Dexter Gordon. Bandes com Metallica, Guns N' Roses, Mötley Crüe, Megadeth, The Doors, The Byrds, Ret Hot Chili Peppers, Maroon 5, Black Eyed Peas, System of a Down, Suicidal Tendencies, Linkin Park, Rage Against the Machine, Thirty Seconds to Mars i Body Count, varen ser fundades en els Àngeles, mentres que The Beach Boys, Slayer o Van Halen provenen de ciutats propenques. Els rapers Dr. Dre i Isse Cube són angelinos i Snoop Dogg prové de les rodalies, de la mateixa manera que l'intérpret pop Katy Perry, oriunda de Santa Bàrbara.

Hollywood Boulevard.

En el desenroll de la televisió es va ampliar l'àmbit de la producció musical, deixant a lo llarc del temps l'eco dels temes musicals de numeroses séries produïdes en la ciutat. La ciutat ha segut, aixina mateix, escenari i «protagoniste» de numeroses películes que han transcendit en l'història del cine nortamericà. Com a eixemples poden citar-se: Sunset Boulevard (1950), Rebel sense causa (1955), ¿Qué va ser de Baby Jane? (1962), El Graduat (1967), Terremot (1974), Chinatown (1974), American Gigolo (1980), The Terminator (1984), Blade Runner (1982), Beverly Hills Cop (1984), Back to the Future (1985), Lethal Weapon (1987), Colors (1988), Die Hard (1988), Pretty Woman (1990), Boyz n the Hood (1991), Reservoir Dogs (1992), Un dia de fúria (1993), Pulp Fiction (1994), Swingers,[53] Training Day (2001), S. W. A. T (2003), (500) Days of Summer (2009) Collateral (2004), Get Smart (2008), 2012 (2009), Sant Andreas (2015) i La La Land (2016). També ha aparegut en numeroses séries de televisió com 24, NCIS: els Àngeles, Ments criminals, Californication i atres vàries.

The Getty Museum.

Algunes de les més notables institucions artístiques presents en la ciutat inclouen el Museu d'Art del Comtat dels Àngeles (LACMA), Getty Center, el Museu Norton Simon i el Centre Simon Wiesenthal. Existixen ademés numeroses galeries d'art en el sector, especialment en Hollywood i Santa Mónica. En consideració a les presentacions artístiques, hi ha varis locals com el Centre de Música dels Àngeles (que alberga al Dorothy Chandler Pavilion, sèu de la Òpera dels Àngeles; el Teatre Ahmanson, a on es representen vàries produccions de Broadway; el Mark Taper Forum, i el Walt Disney Concert Hall),[54] el Amfiteatre Ford, el Grauman's Chinese Theatre, el Hollywood Bowl, el Teatre Pantages, i la nova sèu dels Premis Óscar, el Dolby Theatre. En la ciutat es troba ademés el Centre de Convencions dels Àngeles, que alberga events com el Saló de l'Automòvil dels Àngeles i la Electronic Entertainment Expo. Ademés, el museu d'art del comtat es troba en el famós parc Hancock, que també alberga les pozas d'alquitrà que varen donar orige al Museu George C. Page, que és part del Museu d'Història Natural del Comtat dels Àngeles.

Mijos de comunicació

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Mijos de comunicació en els Àngeles.
Fox Plaça, edifici de la 20th Century Fox en Century City, un barri de l'oest dels Àngeles.

El principal diari de la zona és el els Angeles Claves. L'Opinió, el periòdic més important en espanyol de la ciutat és també el de major circulació en els Estats Units. Hi ha, ademés, una gran varietat de periòdics regionals i revistes com el Daily News (que se centra en cobrir fets del Valle de Sant Fernando), L. A. Weekly, els Angeles City Beat, la revista els Angeles, els Angeles Business Journal, els Angeles Daily Journal, The Hollywood Reporter i la revista Variety. Ademés de les revistes i periòdics en anglés i espanyol, hi ha molts atres periòdics locals per a les comunitats immigrants en les seues llengües respectives (per eixemple: en coreà, persa, rus i japonés).

LA Claves.

Moltes ciutats adjacents també tenen els seus propis periòdics, els quals informen sobre fets ocorreguts en alguns barris de la; per eixemple: The Daily Breeze (de South Bay) i The Long Beach Press-Telegram. L'àrea dels Àngeles posseïx una gran varietat d'emissores de televisió locals.[55]

els Àngeles té una gran varietat d'emissores de televisió locals. Les majors cadenes de televisió afiliades inclouen KABC-TV 7 (ABC), KCBS 2 (CBS), KNBC-TV 4 (NBC), KTTV-TV 11 (FOX), KTLA-TV 5 (WB), KCOP-TV 13 (UPN), i KPXN-TV 30 (i). Hi ha, ademés, quatre cadenes PBS en l'àrea, KVCR-TV 24, KCET-TV 28, KOCE-TV 50, i KLCS-TV 58. Hi ha vàries cadenes de televisió en idioma espanyol, KMEX-TV 34 (Univisión), KFTR-TV 46 (Telefutura), KVEA-TV 52 (Telemundo) i KAZA-TV 54 (Azteca Amèrica). En l'àrea operen també numeroses emissores de televisió independents, incloent KCAL-TV 9 (propietat de CBS Corporation), KSCI-TV 18 (centrada principalment en programes d'idiomes asiàtics), KWHY-TV 22 (programació en espanyol), KNLA-LP 27 (programació en espanyol), KSMV-LP 33, KPAlP 38, KXLA 44, KDOC 56 (deports locals), KJLA 57 i KRCA 62 (programació en espanyol).


Religió

[editar | editar còdic]

Segons un estudi de 2014, realisat pel Pew Research Center, el cristianisme és la religió més practicada en els Àngeles (65 %).[56][57]Dins del cristianisme, els catòlics són els més numerosos (32 % de la població total de la ciutat), per la gran cantitat de residents hispans, filipins i irlandesos que hi ha en la ciutat. La arquidiócesis dels Àngeles és una de les majors arquidiócesis del país.[58] El moradura Roger Micheal Mahony va manar construir la Catedral de La nostra Senyora dels Àngeles, dissenyada pel arquitecte espanyol Rafael Moneo, la qual es va completar en 2002 i està ubicada al nort de la ciutat. En 2011, la costum, en un atre temps comú pero finalment descontinuada, de realisar una processó i missa en honor a La nostra Senyora dels Àngels, en commemoració de la fundació de la Ciutat dels Àngeles en 1781, va ser revixcuda per la Fundació Regna dels Àngels i el seu fundador Mark Albert, en el respal de la arquidiócesis dels Àngeles aixina com de varis líders cívics. La costum recentment revixcuda és una continuació de les processons i misses originals que varen començar en el primer aniversari de la fundació dels Àngeles en 1782 i varen continuar durant casi un sigle despuix.

Construït en 1956, el Temple dels Àngeles de l'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies és el segon temple Sant dels Últims Dies més gran del món.

Als catòlics els seguixen en número els protestants (30 %). els Àngeles ha tingut una tradició protestant rica i influent. El primer servici protestant en els Àngeles va ser una reunió metodista celebrada en una casa privada en 1850 i l'iglésia protestant més antiga que encara funciona, la Primera Iglésia Congregacional, va ser fundada en 1867.[59]


A principis de 1900, l'Institut Bíblic dels Àngeles va publicar els documents fundacionals del moviment fonamentaliste cristià i el Renaixença del carrer Azusa va llançar el pentecostalisme. L'Iglésia de la Comunitat Metropolitana també va tindre els seus orígens en l'àrea dels Àngeles. La ciutat pot ser nomenada ademés com elloc de naiximent del fonamentalisme cristià. En 1909, l'Institut Bíblic dels Àngeles (BIOLA., conegut hui en dia com Biola University) va publicar i va distribuir uns llibres cridats The Fundamentals (Els Fonaments en anglés), que defenien l'interpretació tradicional conservadora de la Bíblia. El terme fonamentalisme prové d'estos llibres. Les iglésies protestants més importants de la ciutat són la Primera Iglésia Presbiteriana d'Hollywood, l'Iglésia Presbiteriana de Bel Air, la Primera Iglésia Episcopal Metodista Africana dels Àngeles, la Iglésia de Deu en Crist de l'Oest dels Àngeles, la Segona Iglésia Batista, el Centre Cristià Crenshaw, l'Iglésia Cristiana McCarty Memorial i la Primera Iglésia Congregacional Iglésia. El Temple dels Àngeles, el segon temple més gran de L'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies, està ubicat en Santa Mónica Boulevard, en el barri Westwood dels Àngeles. Finalisat en 1956, va anar el primer temple mormón construït en Califòrnia i el de major tamany despuix de ser completat.[60] Les instalacions inclouen un centre de visites obert per al públic, el els Angeles Regional Family History Center, també obert al públic, i la sèu de misionero mormones dels Àngeles.[61]

La Catedral de La nostra Senyora dels Àngeles és la més important dins de la archidiòcesis dels Àngeles.


En la década de 1920, Aimee Semple McPherson va establir un pròsper ministeri evangèlic, quan el seu Temple Angelus en Tire Park va obrir les portes a membres, tant blancs com a negres, de la Iglésia Quadrangular. Billy Graham es va convertir en una celebritat durant la seua campanya en els Àngeles en 1949. La Iglésia Mundial de Deu d'Herbert W. Armstrong solia tindre la seua sèu prop de Pasadena, hui (2007) està ubicada en Glendora. Fins a la seua mort en 2005, el telepredicador Gene Scott va viure en el centre de la ciutat. En 621 000 judeus en l'àrea metropolitana (490 000 en la ciutat), la regió alberga la segona població més gran en els Estats Units, despuix de la de Nova York.[62][63] Molts dels judeus dels Àngeles viuen ara en el costat oest i en el Valle de Sant Fernando, encara que Boyle Heights va tindre una gran població judeua abans de la Segona Guerra Mundial per acorts de vivenda restrictius. Els principals barris judeus ortodoxos són parc Hancock, Pico-Robertson i Valley Village, mentres que els judeus israelites estan ben representats en els barris d'Encino i Tarzana, i els judeus perses en Beverly Hills. Moltes varietats de judaisme estan representades en l'àrea metropolitana dels Àngeles, incloses la reformiste, la conservadora, la ortodoxa i la reconstruccionista. Breed Street Shul, ubicada al est dels Àngeles i construïda en 1923, va ser la sinagoga més gran a l'oest de Chicago en les seues primeres décades;[64] no obstant, ya no és considerada com un lloc sagrat i va ser convertida en un museu.[65]El Centre de Kabbalah també té presència en la ciutat.[66]


La sinagoga del carrer Breed.

Per la gran diversitat ètnica que presenten els habitants dels Àngeles, existixen numeroses organisacions en la zona que representen una àmplia varietat d'atres creències, com el islamismo, budisme, hinduisme, zoroastrisme, sijisme, fe bahaí, Iglésia ortodoxa i sufisme entre unes atres. Els immigrants d'Àsia, per eixemple, han format un número considerable de congregació budistes, fent que la ciutat albergue a la comunitat més variada de budistes del món. els Àngeles posseïx la major població de budistes en Estats Units. Existixen allí prop de trescents temples. La primera casa budista de joss es va fundar en la ciutat en 1875. L'ateisme i atres creències seculars també són comunes, ya que la ciutat és la més gran del cinturó sense iglésies de l'oest d'EE. UU. Per una atra part, els Àngeles ha segut el destí de swamis i gurús des de començos de 1900, incloent a Paramahansa Yogananda (1920). La Self-Realization Fellowship té la seua sèu en Hollywood i un parc privat en Pacific Palisades. Maharishi Mahesh Yogi, considerat com un líder espiritual més que religiós, va fundar el moviment de meditació transcendental en els Àngeles a fins de la década de 1950. En els Àngeles viuen, ademés, numerosos neopaganos, de la mateixa manera que adherentes d'atres religions místiques. Un ala de la Teosofia té la seua sèu en els Àngeles, i l'atra està ubicada en el barri de Pasadena. La Cienciología té presència en els Àngeles des del 18 de febrer de 1954, i posseïx vàries iglésies i museus en la zona, sent el més important el Celebrity Centre d'Hollywood.

Deports

[editar | editar còdic]
els Angeles Memorial Coliseum.

els Àngeles és la sèu d'els Angeles Dodgers i d'els Angeles Angels de les Grans Lligues de Béisbol; els Angeles Rams i els Angeles Chargers de la NFL; els Angeles Kings de la Lliga Nacional d'Hockey; els Angeles Clippers i els Angeles Lakers de la National Basketball Association; els Angeles Sparks de la WNBA; els Angeles Galaxy (qui té la seua sèu en Carson) i els Àngeles FC de la Major League Soccer; els Angeles Riptide de la Major League Lacrosse i els Angeles Avengers de la Arena Footballeague. els Àngeles és ademés la sèu dels USC Trojans i UCLA Bruins, equips que participen en la Pacific Tingues Conference de la Divisió I de la NCAA. UCLA és l'universitat en major número de campeonats nacionals de la NCAA en els Estats Units. La Universitat del Sur de Califòrnia és la tercera universitat en número de campeonats. els Angeles Angels i els Anaheim Ducks estan en el mercat dels Àngeles, abdós tenen les seues sèus en Anaheim. els Angeles D-Fenders de la NBA D-League, tenen la seua sèu en els Àngeles. Durant molt temps, el mercat dels Àngeles disponia de dos equips de la NFL, els Rams i els Raiders. Abdós varen deixar la ciutat el mateix any (1995), els Rams es varen traslladar a Anaheim abans d'anar a Sant Luis i els Raiders a Oakland. En la temporada de 2016, els Rams varen retornar a els Àngeles; els Chargers de Sant Diego es varen traslladar a l'estadi Stub-Hub Center i es renombraron els Àngeles Chargers a partir de 2017. Els dos equips juguen en el SoFi Stadium d'Inglewood, junt al The Forum, abdós varen ser inaugurats en 2020.

En el Staples Center juguen els seus partits dos equips de bàsquet, els Angeles Lakers i els Angeles Clippers, i un d'hockey sobre gèl, els Angeles Kings.

La ciutat ha segut amfitriona dels Jocs Olímpics en dos ocasions, en 1932 i 1984. Tornarà a ser-ho en 2028, unint-se a Londres i París com les úniques ciutats que han albergat tres voltes esta cita. Quan la dècima edició dels Jocs Olímpics es va celebrar en la ciutat, el nom del carrer 10th Street es va canviar a Olympic Blvd. Els Jocs Olímpics de 1984 varen inspirar la creació del Marató dels Àngeles, que des de 1986 se celebra anualment en març. Els Super Bowl I i VII varen ser realisats en la ciutat. El comú denominador dels events abans mencionats va ser l'escenari, el Memorial Coliseum, un dels recints deportius de major capacitat en el país, aixina com un dels pocs elevats a ranc de Fita Històrica Nacional. També diversos partits de la Copa Mundial de Fútbol de 1994 es varen realisar en l'àrea metropolitana de la ciutat, específicament en el Rose Bowl de Pasadena.


Dodger Stadium és el camp d'els Angeles Dodgers.

El vóley plaja i el windsurf es varen inventar en la zona (encara que els seus predecessors varen ser creats en certa manera per Duke Kahanamoku en Hawái). Venice, també coneguda com Dogtown, està reconegut com elloc de naiximent del skateboarding i a on el rollerblading va alcançar celebritat. Les plages són populars entre els surfistas i nadadors, els qui han creat la seua pròpia subcultura. L'urbs posseïx una topografia variada, destacant els cerros i montanyas que rodegen la ciutat. Mils de senderas travessen la ciutat i els seus barris, entregant oportunitats per al eixercici i recreació per mig de caminadas, ciclisme o equitació. A lo llarc del comtat es poden trobar diversos tipos d'activitats, com esquí, escalada, ala delta i windsurf. Alberga varis recints deportius, incloent el Staples Center, un complex que ha servit per a la realisació de concerts i entregues de premis com els Grammys. El Staples Center és ademés la sèu dels Angeles Lakers i els Angeles Clippers de la NBA, els Angeles Sparks de la WNBA, els Angeles Kings de la NHL i els Avengers de la AFL.

Economia

[editar | editar còdic]
La partix nort del Centre dels Àngeles posseïx varis edificis, places i jardins. Companyies com Citigroup, Wells Fargo, KPMG, US Bank, Bank of America i Deloitte Touche Tohmatsu entre unes atres, tenen oficines allí.


L'economia està impulsada pel comerç internacional, la indústria de l'entreteniment, (televisió, cine i l'indústria musical), la aeronàutica, el petròleu, la moda i el turisme. els Àngeles és ademés el principal centre de manufactura en els Estats Units.[67] Els ports contigus d'els Àngeles i Long Beach conformen el complex portuari més significatiu de Norteamérica i un dels més importants a nivell mundial; ademés, abdós són vitals per al comerç en països ubicats en la Conca del Pacífic.[67] Atres indústries importants dins de la ciutat inclouen mijos de comunicació, finances, telecomunicacions, dret, medicina i transport.[68]

Durant molts anys, fins a aproximadament mediats de la década de 1990, la ciutat va ser sèu de vàries institucions financeres de l'oest d'Estats Units, incloent el First Interstate Bank, que es va unir en Wells Fargo en 1996; el Great Western Bank, fusionat en Washington Mutual en 1998; i el Security Pacific National Bank, que es va unir en Bank of America en 1992.

Companyies US Bancorp, Ernst & Young, Aon, Bank of America, PwC, i Deloitte.

La ciutat és sèu de cinc companyies categorisades per l'índex d'ingressos Fortune 500, incloent l'indústria aeronàutica Northrop Grumman, la companyia d'energia Occidental Petroleum, la proveïdora d'assistència sanitària Health Net, la companyia immobiliària KB Home i la distribuïdora de metals Reliance Steel & Aluminum. La Universitat del Sur de Califòrnia (USC) és la major empresa contractista privada de la ciutat.[69]


Atres companyies importants ubicades ací inclouen a Ubisoft Film & Television, 20th Century Fox, Latham & Watkins, Univisión, Metro Interactive, LLC, Premier America, CB Richard Ellis, Gibson, Dunn & Crutcher LLP, Guess?, O'Melveny & Myers LLP, Paul, Hastings, Janofsky & Walker LLP, TOKYOPOP, The Jim Henson Company, Paramount Pictures, Robinsons-May, Sunkist, Fox Sports Net, Capital Group, 21st century Insurance, L. I. K. Consulting, i The Coffee Bean & Tea Leaf. La ciutat cobra elevats imposts a les empreses, concorde als ingressos d'estes, mentres que les ciutats ubicades en la zona circumdant tenen una quota menor. Com resultat algunes companyies preferixen estar ubicades en ciutats propenques.[70] Alguns eixemples són Shakey's Pizza (Alhambra), Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Hollywood (Beverly Hills), City National Bank (Beverly Hills), Hilton Hotels (Beverly Hills), DiC Entertainment (Burbank), The Walt Disney Company (Burbank), Warner Bros. (Burbank), Countrywide Financial Corporation (Fortune 500, Calabasas), THQ (Calabasas), Belkin (Compton), Sony Pictures Entertainment (amo de Columbia Pictures, ubicat en Culver City), Computer Sciences Corporation (Fortune 500, El Segon), DirecTV (El Segon), Mattel (Fortune 500, El Segon), Unocal (Fortune 500, El Segon), DreamWorks SKG (Universal City), Siga Launch (Long Beach), ICANN (Marina Del Rei), Cunard Line (Santa Clarita), Princess Cruises (Santa Clarita) i RAND (Santa Mónica). L'àrea dels Àngeles és ademés sèu de casi totes les companyies asiàtiques fabricants d'automòvils.


Persones sense llar

[editar | editar còdic]

En giner de 2020 hi havia 41 290 persones sense sostre, la qual cosa representava aproximadament el 62 % de la població sense llar del comtat dels Àngeles.[71]Açò constituïx un aument del 14.2 % sobre l'any anterior (en un aument del 12.7 % en la població general de persones sense sostre del comtat dels Àngeles).[72] [73]L'epicentre de la falta de vivenda en els Àngeles és el barri de Skid Row, en a on hi ha huit mil persones sense sostre, una de les majors poblacions estables de persones sense llar dels Estats Units.[74][75] L'aument dels lloguers i la falta de lleis que protegixquen als inquilins dels propietaris són factors importants en l'aument de les persones sense sostre,[76]aixina com també l'abús de substàncies.[77] Casi el 60 % de les 82 955 persones que es varen quedar sense llar en 2019 varen dir que la seua falta de vivenda es devia a dificultats econòmiques. En els Àngeles, els negres tenen aproximadament quatre voltes més provabilitats de quedar-se sense casa.[78]


Demografia

[editar | editar còdic]
Població dels Àngeles
per any[79][80]
1781 44
1790 131
1800 315
1810 365
1820 650
1830 1300
1840 2240
1850 1610
1860 4385
1870 5730
1880 11 200
1890 50 395
1900 102 479
1910 319 198
1920 576 673
1930 1 238 048
1940 1 504 277
1950 1 970 358
1960 2 479 015
1970 2 816 061
1980 2 966 850
1990 3 485 398
2000 3 694 820
2010 3 792 621
2020 3 983 540
El Centre dels Àngeles de nit.

Segons el cense de l'any 2010, hi havia 3 792 621 persones, 1 318 168 llars i 807 326 famílies en la ciutat.[81] La densitat de població era de 2938.6 hab./km². La configuració racial de la ciutat va ser de 49.8 % blancs (i 28.7 % blancs d'orige no llatí), 9.6 % afroestadounidenses, 0.7 % amerindis, 11.3 % asiàtics, 0.1 % isleños del Pacífic, 23.8 % atres races, i 4.6 % de dos o més races. El 48.5 % de la població estava conformat per hispans o llatins de qualsevol raça.[81] El 42.2 % de la població parla anglés, 41.7 % espanyol, 2.4 % coreà, 2.3 % tagalo, 1.7 % armeni, 1.5% chinenc (incloent cantonés i mandarín) i l'1.3 % persa com el seu llengua materna.[82]


Segons el cens, hi havia 1 275 412 llars en els quals el 33.5 % tenia chiquets baix els 18 anys, el 41.9 % eren conformats per parelles casades, 14.5 % tenia a una dòna com sostenedor, sense un marit present, i el 37.4 % no eren famílies. El 28.5 % de les llars estava compost per un únic individu, i el 7.4 % pertanyia a algú major de 65 anys vivint sol. El tamany promig de les llars era de 2.83 i el de les famílies 3.56. La distribució d'edat era: 26.6 % baix 18 anys, 11.1 % entre 18 i 24, 34.1 % des de 25 a 44, 18.6 % entre 45 i 64, i 9.7 % 65 o més. L'edat mija era 32 anys. Per cada 100 dònes hi havia 99.4 hòmens. Per cada 100 dònes en més de 18 anys hi havia 97.5 hòmens. L'ingrés mig d'una llar era de 36 687 USD, i per a una família de 39 942 USD. Els hòmens tenien un ingrés mig de 31 880 USD, i les dònes de 30 197. La renda per càpita va ser de 20 671 USD. El 22.1 % de la població i el 18.3 % de les famílies estava baix la llínea de la pobrea. El 30.3 % dels menors de 18 anys i el 12.6 % dels majors de 65 també es trobaven baix la llínea de la pobrea. Entre els anys 1920 i 1960, molts afroestadounidenses del surest d'Estats Units es varen traslladar a els Àngeles; com a resultat, la seua població va aumentar cinc voltes. Des de 1990, els afroestadounidenses de la ciutat es varen assentar en les afores, principalment en Antelope Valley i Inland Empire. Els llatins residents es varen traslladar al barri Sur dels Àngeles, el qual havia segut habitat anteriorment per afroestadounidenses. Els afroestadounidenses encara són majoria en algunes parts de la ciutat, entre elles Hyde Park, Crenshaw, Leimert Park i Baldwin Hills.

Hui els Àngeles posseïx una població propenca als quatre millons d'habitants, lo que la convertix en la segona ciutat més poblada del país.

De 2 182 114 nortamericans, 1 485 576 varen nàixer en Califòrnia, 663 746 en un estat diferent i 61 792 en algun atre territori d'Estats Units (Puerto Rico, Guam, Illes Vérgens dels Estats Units o Islas Marianas del Norte). De 1 512 720 d'estrangers, 100 252 varen nàixer en Europa, 376 767 en Àsia, 64 730 en Àfrica, 94 104 en el Carib/Oceania, 996 996 en Amèrica Llatina i 13 859 en Canadà. D'estos estrangers, 569 771 varen aplegar entre 1990 i març de 2000. 509 841 són ciutadans nacionalisats i 1 002 879 no ho són. El Aeroport Internacional dels Àngeles (LAX) és el principal punt d'arribada d'immigrants al país. Una de les singularitats demogràfiques dels Àngeles és la de ser la segona ciutat en major població mexicana del món, solament per baix de la capital mexicana (Ciutat de Mèxic). Els 1.7 millons de mexicans que habitaven la ciutat en 2011 superen els totals de Guadalajara i Monterrey en el país veí.[83][84][85][86]


La ciutat posseïx el major número d'habitants asiàtics en el país. En els Àngeles viuen grans poblacions de camboyanos, iranís, armenis, beliceños, búlgars, etíope, filipins, guatemaltecs, hongaresos, corejanos, israelíes, mexicans, salvadorenys, tailandesos i isleños del Pacífic com els samoanos. La ciutat també concentra la major població de redactors d'Estats Units i una de les majors d'amerindis del país. La seua àrea metropolitana alberga una de les majors poblacions de judeus (calculada en 621 000)[63] d'Estats Units, despuix de Nova York. Aixina mateix, la ciutat posseïx la segona població més numerosa de nicaragüense del país despuix de Miami. Va experimentar una chicoteta immigració d'europeus a principis d'el XX, per lo que posseïx un important número de descendents de britànics, alemans, grecs, irlandesos, italianos, francesos, rumans, romaníes, neerlandesos, polacs, belgues, escandinaus, portuguesos, serbis, espanyols, libanesos, croates, russos i ucranianos. els Àngeles alberga a gent d'aproximadament 140 països i 224 idiomes diferents.[87] El seu caràcter políglota es veu reflectit en enclavaments ètnics com Chinatown, Historic Filipinotown, Koreatown, Little Armènia, Little Ethiopia, Little Pèrsia, Little Índia, Little Tòquio i Thai Town.

Composició demogràfica

[editar | editar còdic]
Grup ètnic 1940 1970 1990 2010[88] 2020[88]
Hispà o llatí (de qualsevol raça) 7.1 % 17.1 % 39.9 % 48.5 % 46.9 %
Blancs no hispans 86.3 % 61.1 % 37.3 % 28.7 % 28.9 %
Asiàtics 2.2 % 3.6 % 9.8 % 11.1 % 11.7 %
Negres 4.2 % 17.9 % 14.0 % 9.2 % 8.3 %
Un atre N/A |0.1

%

0.3 % 0.7 %
Multirracial N/A |N/A |2.0


%

3.3 %

Govern

[editar | editar còdic]
Ajuntament dels Àngeles.

La ciutat està governada per mig d'un sistema d'ajuntament-alcalde. L'actual alcaldesa és la demòcrata Karen Bass. Existixen 15 districtes de consells municipals. El Departament de Policia dels Àngeles (LAPD) patrulla la ciutat, pero ademés d'açò, la ciutat posseïx tres agències especialisades de policia: el Ministeri de Seguritat Pública (que és responsable de la seguritat en alguns establiments com l'ajuntament, parcs, biblioteques, zoològic, entre uns atres), la Policia Portuària (a càrrec de l'àrea costera dels Àngeles) i la Policia d'Aeroport (que vigila els aeroports de la ciutat, incloent el Aeroport Internacional dels Àngeles (LAX), el Aeroport Internacional d'Ontario (ONT), el Aeroport RegionalA/Palmdale (PMD) i el Aeroport Van Nuys (VNY). El Departament del Sheriff del Comtat dels Àngeles (els Angeles County Sheriff's Department) patrulla totes les àrees no incorporades al comtat dels Àngeles i algunes ciutats que no tenen departaments de policia, incloent Calabasas, Temple City, West Hollywood i Compton.


Font Arthur J. Will Memorial i el parc centralos Angeles City Hall.

ElAPD, la Biblioteca Pública dels Àngeles i el Ministeri d'Educació Unificat dels Àngeles (els Angeles Unified School District o LAUSD) són les entitats més grans de la zona. LAUSD és un dels majors ministeris d'educació en Estats Units; sent superat solament pel Departament d'Educació de la Ciutat de Nova York. El Departament d'Aigua i Energia dels Àngeles proporciona el seu servici als residents de la ciutat i empreses. El govern de la ciutat ha segut criticat com ineficiente i inefectiu pels residents d'algunes àrees, lo que va originar un infructuós moviment de secessió per part del Valle de Sant Fernando i Hollywood en 2002. La campanya en contra de la secessió va ser liderada pel exalcalde James Hahn. Una de les principals queixes té que vore en la prioritat que se li dona als barris de gran densitat, com el centre de la ciutat, deixant de costat a les àrees poc poblades. Per a fer el govern més propenc i respondre a les peticions dels ciutadans, l'Ajuntament de la ciutat va promoure la formació d'ajuntaments de barri. Estos ajuntaments assessores varen ser proposts per Joel Wachs en 1996 i es varen incorporar en la reforma de 1999. S'han creat més de 90 ajuntaments de barri i tots els funcionaris d'un districte deuen votar per a elegir als membres.

Efectius del Departament de Policia dels Àngeles durant el Dia Internacional dels Treballadors de 2006 front a la sèu de Caltrans.

Sistema llegal

[editar | editar còdic]

La Cort Superior del Comtat dels Àngeles té jurisdicció sobre tots els casos que s'incloguen en la llei de l'estat, mentres que la Cort de Districte Federal de Califòrnia atén tots els casos federals. Abdós estan situades en un grup d'edificis del govern en el centre cívic de la ciutat. A diferència de la ciutat més gran dels Estats Units, Nova York, tota la ciutat dels Àngeles i la majoria dels suburbis importants estan situats en un sol comtat. D'esta manera, el Tribunal Superior del Comtat i el Tribunal de Districte Federal són, respectivament, els tribunals més afaenats de la seua classe en tota la nació.

Crim i seguritat

[editar | editar còdic]

En 1992, la ciutat dels Àngeles va registrar 1092 assessinats.[89] els Àngeles va experimentar una disminució significativa de la criminalitat en les décades de 1990 i del 2000, i va alcançar un mínim de cinquanta anys en 2009 en 314 homicidis.[90] Açò constituïx una taxa de 7.85 per cada cent mil habitants, una disminució important des de 1980, quan es va informar d'una taxa d'homicidis de 34.2 per cada cent mil. els Àngeles en l'any 2013 va totalisar 251 assessinats, una disminució del 16 % respecte a l'any anterior. La policia especula que la caiguda es devia a una série de factors, inclós el fet de que els jóvens passaven més temps conectats a Internet.[91] En 2021, els assessinats varen aumentar al nivell més alt des de 2008 i varen anar 348.[92]

En 2015, es va revelar que la policia dels Àngeles havia estat subestimando els delictes durant huit anys, lo que feya que la taxa de criminalitat en la ciutat semblara molt més baixa de lo que realment era.[93]

La família criminal Dragna i Mickey Cohen varen dominar el crim organisat en la ciutat durant l'era de la llei seca en els Estats Units[94] i varen alcançar el seu punt màxim durant les décades de 1940 i 1950 en la «Batalla de Sunset Strip» com a part de l'historial de la màfia nortamericana, pero ha disminuït gradualment des de llavors en el sorgiment de vàries colles d'afroestadounidenses i hispans a finals dels anys 1960 i principis dels anys 1970. Moltes películes i cançons inspirades en els Àngeles la mostren com a territori de gángsters i criminals. Segons un informe realisat pel National Drug Intelligence Center en 2001, el Comtat dels Àngeles alberga a 152 000 persones organisades en 1350 collas.[95] El Departament de Policia dels Àngeles dona una sifra de 45 000 pandilleros, organisats en 450 colles. Entre les colles més conegudes es troben els Crips i els Bloods, abdós colles galliponteres afroamericanas que es varen originar en la regió del sur dels Àngeles. Les colles galliponteres llatines com els Meridionals, una colla gallipontera mexicà-nortamericà, i la Mara Salvatrucha, que té principalment membres d'ascendència salvadorenya, aixina com uns atres descendents centroamericanos, totes es varen originar en els Àngeles. Açò ha dut a que es faça referència a la ciutat com la «Capital de les colles d'Amèrica».[96]

Antonio Villaraigosa, alcalde dels Àngeles entre 2005 i 2013, va ser membre de la Mayors Against Illegal Guns Coalition,[97] una organisació creada en 2006 i presidida per Michael Bloomberg i Thomas Menino, alcaldes de Nova York i Boston, respectivament.

Educació

[editar | editar còdic]
Universitat de Califòrnia en els Àngeles.

Instituts i universitats

[editar | editar còdic]
La Biblioteca Central de la Biblioteca Pública dels Àngeles.

Existixen tres universitats públiques dins dels llímits de la ciutat: Universitat de Califòrnia, els Àngeles (UCLA), Califòrnia State University, Northridge (CSUN) i Universitat Estatal de Califòrnia, els Àngeles (CSULA). Les universitats de la ciutat inclouen la Universitat del Sur de Califòrnia (USC), un campus de la Universitat Antioch, Loyola Marymount University (LMU), Mount St. Mary's College, Occidental College («Oxy»), Art Center College of Design, Otis College of Art and Design (Otis), campus de la American Intercontinental University, Universitat Internacional Alliant, Southwestern University School of Law, AFI Conservatory, Charres R. Drew University, Southern Califòrnia Institute of Architecture (SCI-Arc), campus del Fashion Institute of Design & Merchandeig (FIDM), els Angeles Film School i Woodbury University.

Escoles i biblioteques

[editar | editar còdic]

El Ministeri d'Educació Unificat dels Àngeles (LAUSD) oferix els seus servicis a la ciutat, igual com a les comunitats aledaño, en una població d'huitcents mil estudiants.[98] Despuix de l'aprovació de la Proposta 13 en 1978, els districtes escolars varen tindre dificultats al moment de fundar establiments. LAUSD és conegut pel seu finançament insuficient, els seus campus superpoblados i el seu baix nivell de manteniment; no obstant, els seus 162 magnet schools ajuden a competir en els establiments privats.[99] Elos Angeles County Office of Education coordina el els Angeles County High School for the Arts. El sistema de la Biblioteca Pública dels Àngeles dirigix 72 biblioteques en la ciutat.[100]

Transporte

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Transporte en els Àngeles.
Caltrans districte 7, edifici de Thom Mayne (2004).

els Àngeles té un dels sistemes més grans d'autopistes en el món, pel qual transiten millons d'usuaris diàriament, recorrent 160 millons de km. La ciutat posseïx ademés un gran número d'automòvils (1 per cada 1.8 habitants).

Ferroviari

[editar | editar còdic]
Mapa de les llínees del Metro dels Àngeles.


La Autoritat de Transport Metropolità del Comtat dels Àngeles i atres agències gestionen un extens sistema de llínees d'autobús, metro i tren llauger. Solament el 10.5 % de les persones que es desplacen diàriament al seu treball utilisen el sistema de transport públic,[101] comparat en el 53 % i 30 % de Nova York i Chicago respectivament. El sistema ferroviari realisa un promig de 276 900 viages al dia, açò és un 0.4 % dels 65 millons realisats diàriament en la ciutat per mig d'atres mijos.[102] El metro de la ciutat és el nové més actiu d'Estats Units,[103] i el seu sistema de tren llauger és el tercer més utilisat en el país.[104] El promig de viages en autobús és d'1.7 millons al dia.[105] El sistema ferroviari inclou les llínees roja i púrpura de metro, aixina com la dorada, blava i vert de tren llauger. La llínea taronja, encara que correspon a autobusos de trànsit ràpit, també és considerada com a part del sistema.

Aéreu

[editar | editar còdic]

L'àrea metropolitana dels Àngeles posseïx més aeroports que qualsevol atra ciutat en el món.[106] Hi ha sis aeroports comercials i molts uns atres d'aviació general. El principal aeroport de la ciutat és el Aeroport Internacional dels Àngeles Plantilla:Còdics aeroportuario. Sent el quint aeroport mundial en tràfic comercial i el tercer en els Estats Units; va tindre prop de 61 millons de passagers i dos millons de tonellades de càrrega en 2006.[107]

L'emblemàtic Theme Building en el Aeroport Internacional dels Àngeles (LAX).

Atres importants aeroports comercials són el Aeroport Internacional Ontario, Aeroport Bob Hope, actualment conegut com a Aeroport Burbank, el Aeroport Municipal de Long Beach, i el Aeroport John Wayne.


Ports

[editar | editar còdic]
Vista del Pont Vincent Thomas.

El Port dels Àngeles està ubicat en la Baïa de Sant Pedro en el districte de Sant Pedro, aproximadament a 30 km al sur del centre de la ciutat. El port comprén un àrea de 30 km² incloent terreny i aigua, ademés de 69 km de molls. Està ubicat junt al Port de Long Beach. Els ports dels Àngeles i Long Beach junts conformen el Port els Àngeles - Long Beach. Hi ha, ademés, chicotets ports no industrials a lo llarc de les costes de la. La majoria, com Redó Beach i Marina del Rei, els usen embarcacions de vela i yates. El port inclou quatre ponts: el Pont Vincent Thomas, Henry Ford, Gerald Desmond i Comodoro Schuyler F. Heim.

Ciutats germanes

[editar | editar còdic]
Una senyalisació ubicada prop de l'ajuntament, indica la direcció de les ciutats germanes dels Àngeles.


els Àngeles té 29 ciutats germanes:[109]

Ciutats Hermanades en els Àngeles, CA.
Erro al crear miniatura: Nagoya, Japó (1959) Erro al crear miniatura: Bombay, Índia Erro al crear miniatura: Split, Croàcia (1993)
Erro al crear miniatura: Eliat, Israel (1959) Erro al crear miniatura: Teheran, Iran (1972) Erro al crear miniatura: Sant Salvador, El Salvador (1995)
Erro al crear miniatura: Salvador de Baïa, Brasil (1962) Erro al crear miniatura: Taipéi, Taiwan (1979) Erro al crear miniatura: Beirut, Líban (2006)
Erro al crear miniatura: Bordeus, França (1964) Erro al crear miniatura: Cantón, China (1981) Erro al crear miniatura: Isquia, Itàlia (2006)
Erro al crear miniatura: Berlín, Alemània (1967) Erro al crear miniatura: Atenes, Grècia (1984) Erro al crear miniatura: Ereván, Armènia (2007)
Zàmbia Lusaka, Zàmbia (1968) Erro al crear miniatura: San Petersburgo, Rússia (1984) Erro al crear miniatura: Londres, Regne Unit (2009)
Erro al crear miniatura: Ciutat de Mèxic, Mèxic (1969) Erro al crear miniatura: Vancouver, Canadà (1986) Erro al crear miniatura: Mánchester, Regne Unit (2009)
Nova Zelanda Auckland, Nova Zelanda (1971) Erro al crear miniatura: Guiza, Egipte (1989) Erro al crear miniatura: Lodz, Polònia (2010)
Erro al crear miniatura: Busan, Corea del Sur (1971) Erro al crear miniatura: Jakarta, Indonèsia (1990) Erro al crear miniatura: Managua, Nicaragua (2010)
Erro al crear miniatura: Makati, Filipines (1992) Erro al crear miniatura: Kaunas, Lituània (1991)


Vore també

[editar | editar còdic]

Plantilla:Portalos Àngeles

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «O. S. Census Bureau QuickFacts: els Angeles city, Califòrnia».
  2. ↑ «Annual Estimates of the Resident Population for Incorporated Plaus Over 50,000, Ranked by July 1, 2012 Population: April 1, 2010 to July 1, 2012 - United States» (en anglés). 2012 Population Estimates. Oficina del Cens dels Estats Units - American FactFinder. Consultat el 15 de maig de 2014.
  3. ↑ «City Populations – World City Population, Biggest Largest Cities in the World» (en anglés). Worldatlas. com. Consultat el 15 de maig de 2014.
  4. ↑ «Population and Housing Occupancy Status: 2010 – United States – Metropolitan Statistical Area» (en anglés). O. S. Census Bureau. Consultat el 15 de maig de 2014.
  5. ↑ Els Christie«The most ethnically diverse counties in the United States».CNN.Consultat el 15 de maig de 2014.
  6. ↑ «The Top 10 Most Diverse Cities in America» (en anglés). cnbc. com. Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2014. Consultat el 15 de maig de 2014.
  7. ↑ ««angelino», gentilici dels Àngeles». Fundéu BBVA. Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2013. Consultat el 15 de maig de 2014.
  8. ↑ Barrows (1899). «Felipe de Neve», Historical Society of Southern Califòrnia Quarterly, pp. 151ff.
  9. ↑ Estrada (15 d'abril de 2008). The els Angeles Plaça: sacred and contested space (en anglés), University of Texas Press, p. 43. ISBN 978-0-292-71755-8.
  10. ↑ Spencer (1866). History of the United States: From the earliest period to the administration of James Buchanan (en anglés), Johnson, Fry and company, p. 453.
  11. ↑ «Cities Within the County of els Angeles» (en anglés). els Angeles County. Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2014. Consultat el 15 de maig de 2014.
  12. ↑ «The 150 richest cities in the world by GDP in 2005» (en anglés). citymayors. com. Consultat el 15 de maig de 2014.
  13. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. els Angeles Claves en Espanyol. Consultat el 2023-08-20.
  14. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. elmundo. es. Consultat el 2023-08-20.
  15. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. La Grada Sports. Consultat el 2023-08-20.
  16. ↑ Williard, C. D. (1901). The Herald's History of els Angeles, els Àngeles: Kingsley-Barnes, p. 22.
  17. ↑ «Father Crespi in els Angeles» (en anglés). Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2007. Consultat el 19 de setembre de 2007.
  18. ↑ «History of els Angeles County - Pre-History to 1799». www. laalmanac. com. Consultat el 2025-05-01.
  19. ↑ Despuix d'una inundació en 1776, la missió va ser traslladada a la seua ubicació actual en Sant Gabriel.
  20. ↑ «The History of els Angeles County Califòrnia». [1]. Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2007. Consultat el 19 de setembre de 2007.
  21. ↑ «Els registres colonials demostren que 26 dels 46 fundadors tenien ascendència africana». Mulroy, Kevin, et. al, eds, Seeking El Dorat: African Americans in Califòrnia (els Angeles: Autry Museum of Western Heritage, 2001): 79.
  22. ↑ «els Angeles Historical Chronology». Historical Society of Califòrnia. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 19 de setembre de 2007.
  23. ↑ Falca, Rodolfo (1996). Anything But Mexican: Chicanos in Contemporary els Angeles, Nova York: Verson, p. 22. ISBN 1-85984-031-0.
  24. ↑ López i Rivas (1982). [2], Segona edició (en espanyol), Mèxic: El nostre temps S. A., pp. 146-157.
  25. ↑ Jaime Bali Wuest. «Crònica d'una resistència ignorada». Consultat el 30 de novembre de 2024.
  26. ↑ Mulholland, Catherine (2000). William Mulholland and the Rise of els Angeles, Berkeley: University of Califòrnia Press, p. 15. ISBN 0-520-21724-1.
  27. ↑ «The Story of Oil in Califòrnia» (en anglés). Research Institution. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2011. Consultat el 19 de setembre de 2007.
  28. ↑ «Population of the 100 Largest Urban Plaus: 1900». Oficina del Cens d'Estats Units. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2007. Consultat el 19 de setembre de 2007.
  29. ↑ «The els Angeles Aqueduct and the Owens and Mona Lakes (MONA Case)». TED Case Studies. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2007. Consultat el 19 de setembre de 2007.
  30. ↑ «Population of the 100 Largest Urban Plaus: 1930». Oficina del Cens d'Estats Units. Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2007. Consultat el 19 de setembre de 2007.
  31. ↑ Bruegmann, Robert (2005). Sprawl: A Compact History, Chicago: University of Chicago Press, p. 133.
  32. ↑ «Was L. A. really Internet's ground zero?».Consultat el 19 de setembre de 2007.
  33. ↑ Reich, Kenneth. «Estudis aumenten el número de morts produïdes pel terremot de Northridge a 72». els Angeles Claves, 20 de decembre de 1995: B1.
  34. ↑ «City of els Angeles Secession Votes - 2002». els Angeles Almanac. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2011. Consultat el 7 d'octubre de 2007.
  35. ↑ «Welcome to Gentrification City».Consultat el 19 de setembre de 2007.
  36. ↑ Hayley Smith. els Angeles is running out of water, and clave. Llaure leaders willing to act?.
  37. ↑ Smith, Hayley. «Califòrnia drought continues after state has its driest January and February on record» (en en-us).
  38. ↑ «Top 100 Cities with Largest Land Areas». City-Data. Consultat el 7 d'octubre de 2007.
  39. ↑ «Earthquake Facts». O. S. Geological Survey. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2007. Consultat el 7 d'octubre de 2007.
  40. ↑ Sant Andreas Fault Set for the Big One
  41. ↑ Earthquake Facts
  42. ↑ «May 22, 1960 South Central Chile Tsunami Damage along the Alaska, British Columbia, Washington, Oregó, and Califòrnia coasts». West Coast and Alaska Tsunami Warning Center. Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2007. Consultat el 7 d'octubre de 2007.
  43. ↑ «In Woodland Hills, It's Just Too Darn Hot».
    B1.
  44. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. els Àngeles Claves. Consultat el 17 d'agost de 2012.
  45. ↑ Burt, Cristopher (2004). Extreme Weather: A Guide and Record Book, Nova York: Norton, p. 100.
  46. ↑ «Bird-of-paradise Strelitzia reginae». Sant Diego Zoo. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2007. Consultat el 7 d'octubre de 2007.
  47. ↑ «How Smog Forms in els Angeles» (Image). LA Weekly. Consultat el 19 de setembre de 2007.
  48. ↑ «Califòrnia Emissions Certification». Driveclean. Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2007. Consultat el 19 de setembre de 2007.
  49. ↑ «People at Risk In 25 O. S. Cities Most Polluted by Short-Term Particle Pollution». American Lung Association. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 19 de setembre de 2007.
  50. ↑ «People at Risk In 25 O. S. Cities Most Polluted by Year-Round Particle Pollution». American Lung Association. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 19 de setembre de 2007.
  51. ↑ «Air Quality Programs at the Port of els Angeles saw Refinement in 2005 with Focus on Ramping up in 2006». Port dels Àngeles. Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2008. Consultat el 19 de setembre de 2007.
  52. ↑ «Air Quality Protections Take Off». Defense. Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2007. Consultat el 19 de setembre de 2007.
  53. ↑ «‘Swingers’ a Hit for Makers Before It Opens» (en anglés). els Angeles Claves. Consultat el 20 d'octubre de 2024.
  54. ↑ «Visit the Center». The els Angeles Music Center. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2007. Consultat el 6 de novembre de 2007.
  55. ↑ «Local Television Market Universe Estimates» (documente de Microsoft Excel). [3]. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 20 de setembre de 2007.
  56. ↑ «Religious Landscape Study» (en en-us). Pew Research Center's Religion & Public Life Project. Consultat el 2024-05-15.
  57. ↑ «America’s Changing Religious Landscape» (en en-us). Pew Research Center. Consultat el 2024-05-15.
  58. ↑ «Cardinal Puts Church in Fight for Immigration Rights».Consultat el 22 de setembre de 2007.
  59. ↑ «An Overview of Religion in els Angeles from 1850 to 1930». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2017. Consultat el 2024-05-15.
  60. ↑ «els Angeles Califòrnia LDS (Mormon) Temple». Church Temples. Consultat el 22 de setembre de 2007.
  61. ↑ Publishing, Explorer (2008-06). [4] (en en), Explorer Publishing, p. 163. ISBN 978-9948-8585-2-2.
  62. ↑ «The Largest Jewish Communities». [5]. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 1999. Consultat el 22 de setembre de 2007.
  63. ↑ 63,0 63,1 «World Jewish Population». [6]. Consultat el 22 de setembre de 2007.
  64. ↑ «Washington Symposium and Exhibition Highlight Restoration and Adaptive Reuse of American Synagogues». Jewish Heritage Report No. 1. JHR - American Synagogues. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2011. Consultat el 22 de setembre de 2007.
  65. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Jewish Heritage Report Vol. II, Nos. 1-2. JHR - American Synagogues. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2011. Consultat el 22 de setembre de 2007.
  66. ↑ «CLAVE. com: Madonna Finds A Cause -- Aug. 14, 2006 -- Page 1». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2006. Consultat el 2024-05-15.
  67. ↑ 67,0 67,1 «els Angeles: Economy». [7]. Consultat el 23 de setembre de 2007.
  68. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. britannica. com. Consultat el 2022-08-07.
  69. ↑ «Trojan Dollars: Study Finds USC Worth $4 Billion Annually to L. A. County».Consultat el 23 de setembre de 2007.
  70. ↑ «Evaluation of Alternatives to the City's Gross Receipts Business Tax». UT Strategies. Competitiveness of City Taxes and Fees. Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2007. Consultat el 28 de setembre de 2007.
  71. ↑ «4558 - 2020 Greater els Angeles Homeless Count Presentation». www. lahsa. org. Consultat el 2024-05-15.
  72. ↑ «[8]». Consultat el 2024-05-15 (en en-US).
  73. ↑ «[9]». Consultat el 2024-05-15 (en en-US).
  74. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. els Angeles Claves. Consultat el 2024-05-15.
  75. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. ABC7 els Angeles. Consultat el 2024-05-15.
  76. ↑ https://www.cbsnews.com/news/els-angeles-hidden-homeless-priced-out-cbsn-originals/
  77. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. els Angeles Claves. Consultat el 2024-05-15.
  78. ↑ «2823 - Report And Recommendations Of The Ad Hoc Committee On Black People Experiencing Homelessness». www. lahsa. org. Consultat el 2024-05-15.
  79. ↑ Population of the 100 largest cities and other urban plaus in the United states: 1790 to 1990. Campbell Gibson. O. S. Census Bureu.
  80. ↑ Historical Resident Population, Spanish & Mexican Period, 1781 to 1840, City & County of els Angeles. els Angeles Almanac.
  81. ↑ 81,0 81,1 «2010 Demographic Profile Data» (en anglés). Oficina del Cens dels Estats Units - American FactFinder. Consultat el 31 de maig de 2013.
  82. ↑ «Modern Language Association Data Center Results of els Angeles, Califòrnia». Modern Language Association. Consultat el 5 d'octubre de 2007.
  83. ↑ «Perfil de la SRE». Consultat el 14 de juliol de 2007.
  84. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 14 de juliol de 2007.
  85. ↑ «Els mexicans en Estats Units». Consultat el 14 de juliol de 2007.
  86. ↑ «¿Sabies que els Àngels és la ciutat en més mexicans en el món despuix de la ciutat de Mèxic?». Consultat el 14 de juliol de 2007.
  87. ↑ «City Basics». LA City. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2007. Consultat el 7 d'octubre de 2007.
  88. ↑ 88,0 88,1 «2020: DEC Redistricting Data (PL 94-171)». US Census Bureau.
  89. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  90. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. web. archive. org. Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2015. Consultat el 2024-05-15.
  91. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. cbsnews. com. Consultat el 2024-05-15.
  92. ↑ «The Homicide Report» (en en). homicide. latimes. com. Consultat el 2024-05-15.
  93. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. els Angeles Claves. Consultat el 2024-05-15.
  94. ↑ Devico, Peter J. (2007). The Màfia Made Easy: The Anatomy and Culture of La Cosa Nostra (en en), Tate Pub & Enterprises Llc. ISBN 978-1-60247-254-9.
  95. ↑ «Califòrnia Central District Drug Threat Assessment : Overview». National Drug Intelligence Center. Consultat el 7 d'octubre de 2007.
  96. ↑ «Police target 11 worst els Angeles street gangs». Reuters. Consultat el 7 d'octubre de 2007.
  97. ↑ «Mayors Against Illegal Guns: Coalition Members». Mayors Against Illegal Guns Coalition. Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2007. Consultat el 7 d'octubre de 2007.
  98. ↑ «School District Estimates». Oficina del Cens dels Estats Units. Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2007. Consultat el 11 d'octubre de 2007.
  99. ↑ «Magnet schools just as competitive as private schools». Daily Trojan. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2007. Consultat el 11 d'octubre de 2007.
  100. ↑ «Hours and Locations». Biblioteca Pública dels Àngeles. Consultat el 11 d'octubre de 2007.
  101. ↑ «Commuters - Three Out of Four Drove Alone».31(1/2)Consultat el 12 d'octubre de 2007.
  102. ↑ «The Search for the Holy Rail». The Weekly Standard. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2007. Consultat el 12 d'octubre de 2007.
  103. ↑ «Heavy Rail Transit Ridership Report». American Public Transportation Association. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2007. Consultat el 12 d'octubre de 2007.
  104. ↑ «Light Rail Transit Ridership Report». American Public Transportation Association. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2007. Consultat el 12 d'octubre de 2007.
  105. ↑ «APTA Transit Ridership Report». American Public Transportation Association. Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2007. Consultat el 13 d'octubre de 2007.
  106. ↑ «225 Reasons To Meet In LA». [10]. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2007. Consultat el 22 d'octubre de 2007.
  107. ↑ «Volume of Air Traffic». Angeles World Airports. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2008. Consultat el 22 d'octubre de 2007.
  108. ↑ «Van Nuys Airport (VNY)». els Angeles World Airports. Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2007. Consultat el 24 d'octubre de 2007.
  109. ↑ «Sister Cities of els Angeles». lacity. org. Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2010. Consultat el 20 de febrer de 2010.


Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1992) , Mèxic: Institut Nacional d'Antropologia i Història. ISBN 9789682934865.
  • Reyner Banham, els Angeles: The Architecture of the Four Ecologies, University of Califòrnia Press, 1971.
  • Mike Davis, City of Quartz: Excavating the Future in els Angeles, Vintage Books, 1992
  • Torin Monahan, els Angeles Studies: The Emergence of a Specialty Field, City & Society XIV (2): 155-184, 2002
  • Lynell George, No Crystal Stair: African Americans in the City of Angels, Vers, 1992
  • Paul Glover, «els Angeles: A History of the Future», Eco-Home Press, 1989
  • Norman M. Klein, The History of Forgetting: els Angeles and the Erasure of Memory, Vers, 1997
  • Leonard Pitt & Dona-li Pitt, els Angeles A to Z: An Encyclopedia of the City and County, University of Califòrnia Press, 2000
  • Peter Theroux, Translating LA: A Tour of the Rainbow City, Norton, 1994
  • David L. Ulin (ed), Writing els Angeles: A Literary Anthology, Library of America, 2002
  • Richard White, It's Your Misfortune and None of My Own: A New History of the American West, University of Oklahoma Press, 1991
  • Marc Reisner, Cadillac Desert: The American West and its Disappearing Water, Penguin, 1986.
  • Robert M. Fogelson, The Fragmented Metropolis: els Angeles 1850-1930, University of Califòrnia Press, 1967


Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Erro al crear miniatura: Els Àngeles en el Viccionari.

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Els_Àngeles&oldid=1413746»