Eschscholzia californica
La rosella de Califòrnia (Eschscholzia californica) és una espècie de papaverácea (Papaveraceae), pertanyent a la subfamília Eschscholzioideae originària de Califòrnia i Baixa Califòrnia, i també naturalisada en vàries parts del món. El gènero Eschscholzia inclou dotze espècies oriundes d'Amèrica del Nort. Esta planta deu la seua nom científic al botànic alemà Johann Friedrich von Eschscholtz que la va descriure per a la comunitat científica en Califòrnia a principis de el XIX i després es va convertir en la flor oficial de l'estat en 1903.[1][2]
Li l'utilisa com a ornamental ya que en l'época estival oferix numeroses flors de color taronja lluenta, encara que deu estar exposta sempre a ple sol.[3]
Els seus noms populars són rosella de Califòrnia, campanilla, didal d'or, flor del tren, escholtzia, rasete, ras, i fernandos.[4][5]
Descripció morfològica
[editar | editar còdic]Planta vivaz, anual o perenne, erecta i d'una altura d'entre 30 i 60 cm. Els fulls són pinnatisectas o pinnatipartidas. Les seues flors són grans i solitàries en quatre pétals grocs o anaranjados en taca obscura en la base, i els seus sépals estan soldats formant una capucha. El frut és una càpsula d'entre 7 i 10 cm recta i glabra, en llavors globulosas, reticuladas o punteadas.[6]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]És una planta comuna en zones templades d'Amèrica del Nort i del Sur, típica de Califòrnia i Baixa Califòrnia com el seu nom indica i també naturalisada en Chile[7] i uns quants països d'Europa.[8] En Espanya es troba en punts aïllats de la península, en les Illes Canàries i en les Illes Balears i es considera espècie invasora.[9][8] És una planta que es cultiva en jardins i a voltes és subespontánea. Apareix en sols secs, arenencs i nitrificados.[10][11]
Com a espècie invasora
[editar | editar còdic]Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[12][13]
Us medicinal
[editar | editar còdic]La part de la planta que s'utilisa medicinalmente està constituïda per les parts aérees recollides en época de floració, en un contingut de #alcaloide totals de 0,50 % a 1,20 %. Les raïls tenen una major concentració de #alcaloide (2,5 %).[14][15]
Farmacologia
[editar | editar còdic]Composició química
[editar | editar còdic]- Alcaloide isoquinolínicos: Alguns en estructura pareguda a la morfina i presents en el Opi d'adormidera (protopina)
- Derivats de la aporfina: laurotetamina, lauroscolzina, glaucina, escolina (magnoflorina).
- Derivats de la protopina: protopina, criptopina, quelirrubina, queliritrin, sanguinarina, quelidonina...
- Derivats de la pavina: norargemonina, bisnorargenonina, escolzina, escoltaidina, californidina.
- Derivats de la protoberberina: coptisina.
- Derivats de la 5-benzil-tetrahidroquinoleina: escolinina.
Flavonoides: quercetina i derivats, isorramnetina i derivats.
Carotenos: (3S,5R,3S)-4,5-retro-beta,beta-caroteno-3,5,3-triol.
Heterósidos Cianogenéticos: Linamarina, presents sobretot en la planta fresca.
Accions farmacològiques
[editar | editar còdic]Les seues propietats són:
- Sedante del Sistema Nerviós Central (SNC)
- Analgésico
- Hipnòtic suau.
- Espasmolítica
- Antibacteriano i antifúngico
- Vasodilatador coronario i antihipertensivo
- Antiinflamatorio
- Anestésico
S'ha comprovat l'unió de certs #alcaloide en receptors opioides i ademés posseïxen estructures paregudes en les β-endorfinas o dinorfinas, per tant fan presupondre un efecte hipnòtic-analgésico. Ademés es va observar en animals que l'extracte hidroalcólico de la Rosella de Califòrnia causa un efecte sedativo, antidepressiu i lleument hipnòtic.
Sembla ser que carix de riscs d'adicció i toxicitat no obstant, hi ha una similitut entre la protopina i la morfina. Carix d'efectes adversos pero en cantitats superiors pot causar depressió respiratòria.
#Contraindicació i interaccions
[editar | editar còdic]Està contraindicada en cas de glaucoma, embaràs o alletament. Ademés interacciona en barbitúricos, benzodiacepinas i antihistamínics H1 de primera generació.[16]
Atres usos
[editar | editar còdic]La rosella de california s'utilisa com a font d'un oli comestible i per a adornar pans i pastiços en les seues llavors. També forma part de pensos per a ganado avícola i vacú.[17]
En l'estat de Califòrnia s'usa l'image de la flor en el Sistema Estatal de Carreteres Escèniques de Califòrnia.
Es va usar la seua image junt a la del botànic Adelbert von Chamisso com sagell postal en Alemània en 1981.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Eschscholzia californica va ser descrita per Adelbert von Chamisso i publicat en Horae Physicae Berolinenses 74–75, pl. 15. 1820.[18][19]
- Varietat acceptada
- Sinonímia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Califòrnia Poppy». wildlife.ca.gov. Consultat el 2023-03-20.
- ↑ «Sara Allen Plummer Lemmon (1836-1923): homenage...» (en és). és.findagrave.com. Consultat el 2023-03-20.
- ↑ «Orige de la Revista i editorial Didal d'Or. Elaborada en el Cajon del Maipo per al món, per Juan Pablo Yañez barris i el seu equip.». dedaldeoro.cl. Consultat el 2023-03-20.
- ↑ «Ñuble Naturalea» Didal d'Or». Consultat el 2023-03-20.
- ↑ (Enllaç Trencat) El Mercuri, Didals d'Or, columna Dia a Dia firmada per R. Rigoter, 29/9/2011, p. A3.
- ↑ «Eschscholzia californica | Califòrnia poppy Annual Biennial/RHS Gardening» (en en-gb). www.rhs.org.uk. Consultat el 2023-03-20.
- ↑ «Invasive Califòrnia poppies (Eschscholzia californica Cham.) grow larger than native individuals under reduced competition».Ecology Letters.Consultat el 2023-03-20.
- ↑ 8,0 8,1 Eschscholzia californica en The Euro+Medit PlantBase, Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem, 2006
- ↑ Eschscholzia en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
- ↑ J. Paiva: 7. Eschscholzia Cham.
- ↑ «The Euro+Med Plantbase Project». ww2.bgbm.org. Consultat el 2023-03-20.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «El didal d'or: una bella flor en alt potencial invasor» (en és). Ala Sur. Consultat el 2023-03-20.
- ↑ «Food for Pollinators: Quantifying the Nectar and Pollen Resources of Urban Flower Meadows».PLoS ONE.11(6)
- i0158117.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0158117.Consultat el 2023-03-20.
- ↑ «Kalifornischer Goldmohn (Eschscholzia californica) im GIFTPFLANZEN.COMpendium - www.giftpflanzen.com». www.giftpflanzen.com. Consultat el 2023-03-20.
- ↑ «Herbal medicine for depression, anxiety and insomnia: A review of psychopharmacology and clinical evidence».European Neuropsychopharmacology.21(12)
- 841–860.ISSN 0924-977X.doi:10.1016/j.euroneuro.2011.04.002.Consultat el 2023-03-20.
- ↑ «eschscholzia californica Californian Poppy PFAF Plant Database». pfaf.org. Consultat el 2023-03-20.
- ↑ «Eschscholzia californica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 d'octubre de 2014.
- ↑ RÖMERS GARTEN, AUS DER PFLANZENBUCHSAMMLUNG DER UNIVERSITÄTSBIBLIOTHEK LEIPZIG. P.40 Eschholzia
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Eschscholzia californica.
Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Eschscholzia californica en el Viccionari.
- Califòrnia poppy
- Tennessee Exotic Pest Plant Council
- USDA Natural Resources Conservation Service PLANTS Database
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eschscholzia californica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.