ARPANET

Archiu:Arpanet logical map, march 1977.png

Mapa llògic de ARPANET, març de 1977.

ARPANET va ser una ret de computadores creada per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units (DOD) per a utilisar-la com a mig de comunicació entre les diferents institucions acadèmiques i estatals. El primer nodo es va crear en l'Universitat de Califòrnia en Los Àngeles (UCLA) i va ser l'espina dorsal d'Internet fins al 28 de febrer de 1990, despuix de finalisar la transició al model de protocols TCP/IP iniciada en 1983 i ser desmantellada.

ARPANET són les sigles de Advanced Research Projects Agency Network, és dir, la Ret de l'Agència de Proyectes d'Investigació Alvançada, organisme conegut ara com Agència de Proyectes d'Investigació Alvançats de Defensa.

Orígens

El concepte d'una ret d'ordenadors capaç de comunicar usuaris en distintes computadores ho va formular en abril de 1963 Joseph C. R. Licklider, de Bolt, Beranek i Newman (BBN), en una série de notes que discutien l'idea de «ret galàctica». En octubre del mateix any, Licklider va ser convocat per l'ARPA (Agència d'Investigació de Proyectes Alvançats), organisme pertanyent a el DOD. En este fòrum, va convéncer a Ivan Sutherland i Robert «Bob» Taylor de l'importància del concepte abans d'abandonar l'Agència i ans que s'iniciara treball algun. Mentrestant, en la RAND Corporation des de 1958, Paul Baran estava treballant en una ret segura de comunicacions capaç de sobreviure a un atac en armes nuclears, en fins militars. Els seus resultats es varen publicar a partir de 1960, i en ells es descrivien dos idees clau:

• L'us d'una ret descentralisada en múltiples camins entre dos punts;
• La divisió de mensages complets en fragments que seguirien camins distints.

La ret estaria capacitada per a respondre davant els seus propis fallos. El resum final d'este esquema es va presentar en 1962 i es va publicar en 1964.

En la mateixa época, Leonard Kleinrock ya treballava en el concepte d'almagasenar i reenviar mensages en la seua tesis doctoral en l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). En ell s'incloïa un important anàlisis de la teoria de coes aplicada a les rets de comunicacions (publicat com a llibre en 1964). El seu treball encara no incloïa l'idea de fragmentació en paquets de senyes.

Per últim, Donald Davies, del National Physical Laboratory (NPL), va començar a relacionar tots estos conceptes en 1965, despuix d'assistir a una conferència en el Regne Unit sobre multiplexaació en el temps. La seua investigació va tindre lloc independentment dels treballs de Baran, dels que no va tindre coneiximent fins a 1966. Casualment, va ser Davies qui va escomençar a usar el terme «paquet».

En este estat de les coses, quatre centres d'investigació independents (DARPA, la RAND, el MIT i el NPL del Regne Unit) varen ser els primers nodos experimentals de ARPANET.

Mentres tot açò ocorria, la ARPA i Taylor seguien interessats en crear una ret de computadores. Al final de 1967, Taylor va contactar a Lawrence G. Roberts (del Laboratori Lincoln, en el MIT) en l'objecte de que liderara el proyecte de creació de la nova ret. Roberts ya coneixia a Davies gràcies a la mencionada conferència sobre multiplexaació. El concepte original de Roberts consistia en utilisar la tècnica de multiplexaació en el temps, unint màquines directament en cables telefònics. En una de les primeres reunions (1967), molts participants no estaven disposts a que les seues computadores tingueren que gestionar llínees telefòniques. Un d'estos participants, Wesley A. Clark, va tindre l'idea d'usar chicotetes computadores dedicades solament a gestionar els enllaços de comunicacions. Esta idea va permetre descarregar de treball a les computadores principals, ademés d'aïllar la ret de la distinta naturalea de cada computadora. Sobre esta base va començar el disseny inicial de ARPANET. Roberts va presentar el seu primer pla en un simpòsium en 1967. En este mateix event es trobava present Roger Scantlebury, colaborador de Davies. Gràcies a esta trobada varen discutir l'idea de la conmutaació de paquets i va permetre a Roberts conéixer el treball de Baran.

Naiximent de ARPANET

El 3 de juny de 1968, l'Oficina de Processament d'Informació (IPTO) va presentar a la ARPA (Agència de Proyectes d'Investigació Alvançada) un pla per a construir una ret d'intercanvi de recursos entre computadores. Este pla, cridat "Rets Informàtiques d'Intercanvi de Recursos", va ser aprovat per la ARPA el 21 de juny de 1968.

En l'estiu de 1968 ya existia un pla complet i aprovat per ARPA de manera que es va celebrar un concurs en 140 potencials proveïdors. No obstant, solament dotze d'ells varen presentar propostes. El 19 de decembre de 1968, el contracte es va adjudicar a l'empresa Bolt, Beranek i Newman (coneguda com BBN Technologies o simplement BBN), en els qui havia treballat Licklider, creador del concepte de «ret galàctica». El 29 d'octubre de 1969 es transmet el primer mensage a través de ARPANET i en menys d'un més (21 de novembre) s'establix el primer enllaç entre l'Universitat de Califòrnia (Los Àngeles) i l'Institut d'Investigacions de Stanford.

L'oferta de BBN seguia el pla de Roberts ràpidament. Les chicotetes computadores es varen denominar «processadors de l'interfaç de mensages» (IMP) i implementaven la tècnica d'almagasenar i reenviar. Utilisaven un mòdem telefònic per a conectar-se a atres equips (a una velocitat de 50 kbits per segon). Les computadores centrals es conectaven als IMP per mig de ports en série a mida.

Els IMP es varen implementar inicialment en computadores DDP-516 de Honeywell. Contaven en 24 KB de memòria principal en capacitat per a conectar un màxim de quatre computadores centrals i comunicar-les en atres sis IMP remots.

BBN va tindre disponible tot el hardware i el software necessari en tan sol nou mesos.^{cita requerida}

Primer desplegament

La ARPANET inicial constava de quatre IMP instalats en:

• l'UCLA, a on Kleinrock va crear el Centre de Medició de Ret. La primera en conectar-se va ser una computadora SDS Sigma 7.
• El Augmentation Research Center, en l'Institut d'Investigació de Stanford, a on Doug Engelbart va crear el nou sistema National Language Services (NLS), un incipient sistema d'hipertext. Una computadora SDS 940 va ser la primera en conectar-se.
• L'Universitat de Califòrnia, en una computadora IBM 360.

• El Departament Gràfic, de l'Universitat d'Utah, a on es va traslladar Ivan Sutherland, en una PDP-10 inicialment conectada.

El primer enllaç de ARPANET es va establir el 21 de novembre de 1969 entre UCLA i Stanford. El 5 de decembre del mateix any, s'havia format una ret de 4 nodos en afegir-se l'Universitat d'Utah i l'Universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara. En març de 1970, ARPANET va creuar fins a la costa este quan la pròpia BBN es va unir a la ret. En 1971, ya hi havia 24 computadores conectades, pertanyents a universitats i centres d'investigació. Este número va créixer fins a 213 computadores en 1981, en una nova incorporació cada 20 dies en promig, i varen aplegar a alcançar les 500 computadores conectades en 1983.

Archiu:ARPANET TimeLine - en.png

ARPANET TimeLine - en

Software desenrollat i personages destacats

El protocol NCP (Network Control Protocol, «Protocol de Control de Ret») va ser la base de les comunicacions entre sistemes pertanyents a ARPANET fins a 1981, quan es va dissenyar TCP/IP per a permetre un millor creiximent de la ret. Es va desplegar per primera volta cap a 1970.

En 1972, Ray Tomlinson, de la BBN, va inventar el correu electrònic.

En 1973, el File Transfer Protocol (FTP) ya estava definit i implementat i facilitava el moviment de fichers en ARPANET. Per a llavors, el 75 % del tràfic ya es devia a l'èxit del correu electrònic.

• Will Crowther: Programador de ARPAnet

• Dough Engelbart: Administrador de ARPAnet en Stanford; inventor de la rata.

• Frank Herat: Administrador de l'equip de desenroll de ARPAnet.

• Bob Kahn: Desenrollador de ARPAnet. Coinventor de TCP/IP.
• Sever Ornstein: Ingenier de sistemes en ARPAnet.
• Jonathan Postel: Editor dels RFCs en ARPAnet.
• Ivan Sutherland: Director de l'Oficina de Tècniques de l'Informació en ARPA.
• Dave Walden: Ingenier de sistemes en ARPAnet.

També es va especificar un protocol per a transmissió de veu (RFC 741), que va aplegar a implementar-se pero va anar un fracàs per motius tècnics. Açò no va vore la llum fins a vàries décades més vesprada.

Vore també

• Història d'Internet

Bibliografia

Publicacions generals

• Abbate, Janet. Inventing the Internet (MIT Press, Cambridge, 1999) pp. 36-111
• Bolt, Beranek & Newman (BBN). A History of the ARPANET: The First Decade (1981)
• Ferreyra, Gonzalo C. Internet passe a pas: cap a l'autopista de l'informació. (Alfa Omega, 1996 Mèxic.)

• Hafner, Katie.Where Wizards Stay Up Clapix (Simon and Schuster, 1996)
• Norberg, Arthur & Judy E. O'Neill. Transforming Computer Technology: Information Processing for the Pentagon, 1962-1982 (Johns Hopkins University, 1996) pp. 153-196
• Salus, Peter H. Càsting the Net: from ARPANET to Internet and Beyond (Addison-Wesley, 1995)
• Waldrop, M. Mitchell. The Dream Machine: J.C.R. Licklider and the Revolution That Made Computing Personal (Viking, New York, 2001)

Referència tècnica detallada

• Baran, Paul. On Distributed Communications
• Baran, Paul. On Distributed Communications Networks (IEEE Transactions on Communications Systems, March 1964)
• Carr, Stephen; Stephen Crocker, Vinton Cerf. Host-Host Communication Protocol in the ARPA Network (1970 Spring Joint Computer Conference, AFIPS Proc. Vol 36, pp. 589-598, 1970)
• Feinler, E. & Postel, Jon B. ARPANET Protocol Handbook (Network Information Center, Menlo Park, 1978)
• Heart, Frank; Robert Kahn, Sever Ornstein, William Crowther, David Walden, The Interface Message Processor for the ARPA Computer Network (1970 Spring Joint Computer Conference, AFIPS Proc. Vol. 36, pp. 551-567, 1970)
• Kleinrock, Leonard. Communication Nets: Stochastic Message Flow and Design (McGraw-Hill, 1964)
• McQuillan, John; William Crowther, Bernard Cosell, David Walden i Frank Heart, Improvements in the Design and Performance of the ARPA Network (1972 Fall Joint Computer Conference, AFIPS Proc. Vol. 41, Pt. 2, pp. 741-754, 1972)
• Ornstein, Sever: Frank Heart, William Crowther, S. B. Russell, H. K. Rising i A. Michel, The Terminal IMP for the ARPA Computer Network (1972 Spring Joint Computer Conference, AFIPS Proc. Vol. 40, pp. 243-254, 1972)