Ret de computadores

Ret de computadores

Erro al crear miniatura:

Ret de servicis informàtics.

Una ret de computadores -també denominada ret informàtica o ret d'ordenadors- pot definir-se com un sistema conformat per dispositius, nodos i elements de software interconectados en la finalitat d'intercanviar senyas per mig de diversos mijos de transmissió, tant físics com a inalàmbrics. Estos mijos permeten la transferència d'informació per impulsos elèctrics, ones electromagnètiques o senyals òptiques, possibilitant aixina el fluix continu de senyes entre els equips, en la finalitat de compartir informació, recursos i oferir servicis.

Com en tot procés de comunicació, es requerix d'un emissor, un mensage, un mig i un receptor. La finalitat principal per a la creació d'una ret de computadores és compartir els recursos i l'informació en la distància, assegurar la confiabilidad i la disponibilitat de l'informació, aumentar la velocitat de transmissió de les senyes i reduir el cost. Un eixemple és Internet, el qual és una gran ret de millons d'ordenadors ubicats en distintes parts del món i interconectados bàsicament per a compartir informació i recursos. L'estructura i el modo de funcionament de les rets informàtiques actuals estan definits en varis estàndars, sent el més important i estés de tots ells el model TCP/IP utilisat com a base per al model de referència OSI. Este últim, concep cada ret com estructurada en sèt capes en funcions concretes pero relacionades entre sí (en TCP/IP es parla de quatre capes). Deu recordar-se que el model de referència OSI és una abstracció teòrica, que facilita la comprensió del tema, si be es permeten certes desviacions respecte a dit model. Aixina mateix, cada capa d'estos models incorpora diversos protocols especialisats, regulats per entitats normalizadoras com la IETF i l'ISO, les quals establixen especificacions que garantisen la interoperabilidad entre dispositius, plataformes i tecnologies.

Etimologia

La paraula ret ve dellatí repte, retis, (malla de fil per a peixcar). En informàtica és el calc de l'anglés net (malla), per a referir-se als cables, arams i atres conductes que servixen per a la comunicació electrònica entre computadores.

Història

El primer indici de rets de comunicació va ser de tecnologia telefònica i telegràfica. En 1940 es varen transmetre senyes des de l'Universitat de Darmouth, en Nou Hampshire, a Nova York. A finals de la década de 1960 i en els posteriors 70 varen ser creats els minicomputadoress. En 1976, Apple introduïx l'Apple I, una de les primeres computadores personals. En 1981, IBM va introduir el seu primer PC. A mitat de la década de 1980 els PC comencen a usar els mòdem per a compartir archius en atres ordenadors, en un ranc de velocitats que va començar en 1200 bps i va aplegar als 56 kbps (comunicació punt a punt o dial-up), quan varen escomençar a ser substituïts por sistema de major velocitat, especialment ADSL en el 1980.

Us

Les rets informàtiques amplien les comunicacions interpersonals per mijos electrònics en diverses tecnologies, com el correu electrònic, la mensageria instantànea, el chat en llínea, les cridades telefòniques de veu i vídeo i les videoconferències. Una ret permet compartir recursos informàtics i de ret. Els usuaris poden accedir i utilisar els recursos proporcionats pels dispositius de la ret, com imprimir un document en una impressora de ret compartida o utilisar un dispositiu d'almagasenament compartit. Una ret permet compartir archius, senyes i atres tipos d'informació, donant als usuaris autorisats la possibilitat d'accedir a l'informació almagasenada en atres ordenadors de la ret. la computació distribuïda utilisa recursos computacionals a través d'una ret per a realisar tasques.

Descripció bàsica

Erro al crear miniatura:

Una infraestructura de ret de computadors

La comunicació per mig d'una ret es porta a terme en dos diferents categories: la capa física i la capa llògica. La capa física inclou tots els elements dels que fa us un equip per a comunicar-se en atres equips dins de la ret, com, per eixemple, les targetes de ret, els cables, les antenes, etc. Pertanyen a la capa física les característiques materials (components i conectors mecànics) i elèctriques (nivells de tensió) que es van a usar en la transmissió de les senyes pels mijos físics, i en la seua corresponent recepció. La comunicació a través de la capa llògica es rig per normes molt rudimentàries que per sí mateixes resulten d'escassa utilitat. No obstant, fent us de dites normes és possible construir els denominats protocols, que són normes de comunicació més complexes (millor conegudes com de alt nivell), capaços de proporcionar servicis que resulten útils. Els protocols són un concepte molt similar al dels idiomes de les persones. Si dos persones parlen el mateix idioma, i respecten certes regles (tals com parlar i escoltar-se per tandes), és possible comunicar-se i transmetre idees/ informació. La raó més important (potser l'única) sobre per qué existix diferenciació entre la capa física i la llògica és senzilla: quan existix una divisió entre abdós, és possible utilisar un número casi infinit de protocols distints, lo que facilita l'actualisació i migració entre distintes tecnologies.

Components bàsics de les rets

Per a poder formar una ret es requerixen elements: hardware, software i protocols. Els elements físics es classifiquen en dos grans grups: dispositius d'usuari final (hosts) i dispositius de ret. Els dispositius d'usuari final inclouen els computadors, impressores, escáneres, i demés elements que brinden servicis directament a l'usuari, i els segons són tots aquells que conecten entre sí als dispositius d'usuari final, possibilitant la seua intercomunicación. El fi d'una ret és «interconectar» els components hardware d'una ret, i per tant, principalment, els computadores individuals, també denominats hosts, als equips que posen els servicis en la ret, els servidors, utilisant el cablejat (o tecnologia inalàmbrica) soportada per l'electrònica de ret i units per cablejat (o radiofrecuencia). En tots els casos la targeta de ret es pot considerar l'element primordial, siga part d'una computadora, d'un commutador, d'una impressora, etc. i siga de la tecnologia que siga (Ethernet, Wi-Fi, Bluetooth, etc.)

Software

• Sistema operatiu de ret: Permet l'interconexió d'ordenadors per a accedir als servicis i recursos. De la mateixa manera que un equip no pot treballar sense un sistema operatiu, una ret d'equips no pot funcionar sense un sistema operatiu de ret. En molts casos el sistema operatiu de ret és part del sistema operatiu dels servidors i dels clients.

• Software d'aplicació: En última instància, tots els elements s'utilisen per a que l'usuari de cada estació, puga utilisar els seus programes i archius específics. Este software pot ser tan ampli com es necessite ya que pot incloure processadors de text, paquets integrats, sistemes administratius de contabilitat i àrees afins, sistemes especialisats, correus electrònics, etc. El software adequat en el sistema operatiu de ret elegit i en els protocols necessaris permeten crear servidors per a aquells servicis que es necessiten.

Hardware

Per a conseguir l'enllaç entre les computadores i els mijos de transmissió (cables de ret o mijos físics per a rets alámbricas i infrarrojos o radiofrecuencia per a rets inalàmbriques), és necessària l'intervenció d'una targeta de ret (NIC, Network interface controller), en la qual es puguen enviar i rebre paquets de senyes des d'i cap a atres computadores, amprant un protocol per a la seua comunicació i convertint a eixes senyes a un format que puga ser transmés pel mig (bits, -zeros i uns-). cal senyalar que a cada targeta de ret li és assignat un identificador únic pel seu fabricant, conegut com direcció MAC (Mija Access Control), que consta de 48 bits (6 bytes). Dit identificador permet dirigir el tràfic de senyes de la ret de l'emissor al receptor adequat. El treball de l'adaptador de ret és el de convertir les senyals elèctriques que viagen pel cable (p. eixemple: ret Ethernet) o les ones de ràdio (p. eixemple: ret Wi-Fi) en una senyal que puga interpretar la computadora. Existixen adaptadors que utilisen ones de llum infrarrojas també, encara que d'escàs desenroll. Estos adaptadors són unes targetes PCI que es conecten en els recalats d'expansió de la computadora. En el cas d'ordenadors portàtils, estes targetes vénen en format PCMCIA o similars. En els ordenadors d'el XXI, tant de sobretaula com a portàtils, estes targetes ya vénen integrades en la placa base.

Adaptador de ret és el nom genèric que reben els dispositius encarregats de realisar dita conversió. Açò significa que estos adaptadors poden ser tant cablejats (habitualment Ethernet) com a inalàmbrics, aixina com d'atres tipos com a fibra òptica, coaxial, etc. També les velocitats disponibles varien segons el tipo d'adaptador; estes poden ser, en Ethernet, de 10, 100, 1000 Mbps o 10 000, i en els inalàmbrics, principalment, d'11, 54, 300 Mbps.

Dispositius d'usuari final

• computadores personals: són els llocs de treball habituals de les rets. Dins de la categoria d'ordenadors, i més concretament computadores personals, s'engloben tots els que s'utilisen per a distintes funcions, segons el treball que realisen. S'inclouen des de les potents estaciones de treball per a l'edició de vídeo, per eixemple, fins als llaugers equips portàtils, coneguts com netbooks, la funció principal de la qual és la de navegar per Internet. Les tabletas es varen popularisar al final de la primera década d'el XXI, especialment per l'èxit del iPad d'Apple.

• Terminal: moltes rets utilisen este tipo d'equip en lloc de llocs de treball per a l'entrada de senyes. En dits equips solament s'exhibixen o introduïxen senyes. Estos tipos de terminals, treballen unit a un servidor, que és l'encarregat de processar les senyes i enviar pantalles de senyes als terminals.

• Impressoras: molts d'estos dispositius són capaços d'actuar com a part d'una ret d'ordenadors sense cap atre element, tal com un print server, actuant com a intermediari entre l'impressora i el dispositiu que està solicitant un treball d'impressió determinat. Els mijos de conectivitat d'estos dispositius poden ser alámbricos o inalàmbrics, dins d'este últim pot ser per mig de: ethernet, Wi-Fi, infrarrojo o bluetooth. En alguns casos s'integren dins de l'impressora i en uns atres per mig de convertidors externs.

• Atres elements: escáneres, llectors de CD-ROM.

Servidors

Artícul principal → Servidor.

Són els equips que posen a disposició dels usuaris els distints servicis. En la següent llista hi ha alguns tipos comuns de servidors i els seus propòsits:

• Servidor d'archius: almagasena varis tipos d'archiu i els distribuïx a atres clients en la ret. Poden ser servits en distint format segons el servici que presten i el mig: FTP, HTTP, etc.

• Servidor d'impressió: controla una o més impressores i accepta treballs d'impressió d'atres clients de la ret, posant en coa els treballs d'impressió (encara que també pot canviar la prioritat de les diferents impressions), i realisant la majoria o totes les atres funcions que en un lloc de treball es realisaria per a conseguir una tasca d'impressió si l'impressora fora conectada directament en el port d'impressora delloc de treball.

• Servidor de correu: almagasena, envia, rep, enruta i realisa atres operacions relacionades en el correu electrònic per als clients de la ret.

• Servidor de fax: almagasena, envia, rep, enruta i realisa atres funcions necessàries per a la transmissió, la recepció i la distribució apropiades dels fax, en orige i/o destí una computadora o un dispositiu físic de telefax.

• Servidor de telefonia: realisa funcions relacionades en la telefonia, com és la de contestador automàtic, realisant les funcions d'un sistema interactiu per a la resposta de la veu, almagasenant els mensages de veu, encaminant les cridades i controlant també la ret o Internet, etc. Poden operar en telefonia IP o analògica.

• Servidor proxy: realisa vàries funcions en nom d'atres clients en la ret per a aumentar el funcionament de certes operacions (p. eix., prefetching i depositar documents o atres senyes que se soliciten molt freqüentment). També «servix» seguritat; açò és, té un «tallafocs». Permet administrar l'accés a Internet en una ret de computadores permetent o negant l'accés a diferents llocs web, basant-se en continguts, orige/destine, usuari, horari, etc.

• Servidor d'accés remot (Remote Access Service, RAS): controla les llínees de mòdems o atres canals de comunicació de la ret per a que les peticions conecten una posició remota en la ret, responen les cridades telefòniques entrantes o reconeixen la petició de la ret i realisen els chequeos necessaris de seguritat i atres procediments necessaris per a registrar a un usuari en la ret. Gestionen les entrades per a establir les rets virtuals privades (VPN).

• Servidor web: almagasena documents HTML, imàgens, archius de text, escritures, i demés material web compost per senyes (coneguts normalment com a contingut), i distribuïx este contingut a clients que la demanen en la ret.

• Servidor de streaming: servidors que distribuïxen multimèdia de forma contínua evitant a l'usuari esperar a la descàrrega completa del ficher. D'esta forma es poden distribuir continguts tipo radi, vídeo, etc. en temps real i sense demores.

• Servidor de reserva (standby server): té el software de reserva de la ret instalat i té cantitats grans d'almagasenament de la ret en discs durs o atres formes de l'almagasenament disponibles per a que s'utilise en la finalitat d'assegurar-se de que la pèrdua d'un servidor principal no afecte a la ret. El servidor de reserva ho pot ser de qualsevol dels atres tipos de servidor, sent molt habituals en els servidors d'aplicacions i bases de senyes.

• Servidor d'autenticació: és l'encarregat de verificar que un usuari puga conectar-se a la ret en qualsevol punt d'accés, ya siga inalàmbric o per cable, basant-se en l'estàndart 802.1x i pot ser un servidor de tipo RADIUS.

• Servidors per als servicis de ret: estos equips gestionen aquells servicis necessaris propis de la ret i sense els quals no es podrien interconectar, a lo manco de forma senzilla. Alguns d'eixos servicis són: servici de directori per a la gestió dels usuaris i els recursos compartits, protocol de configuració dinàmica d'host (DHCP per la seua sigla en anglés) per a l'assignació de les direccionar IP en rets TCP/IP, Domain Name System (DNS) per a poder nomenar els equips sense tindre que recórrer a la seua direcció IP numèrica, etc.

• Servidor de base de senyes: permet almagasenar l'informació que utilisen les aplicacions de tot tipo, guardant-la ordenada i classificada i que pot ser recuperada en qualsevol moment i sobre la base d'una consulta concreta. Estos servidors solen utilisar llenguages normalisats per a fer més fàcil i reutilisable la programació d'aplicacions, un dels més populars és SQL.

• Servidor d'aplicacions: eixecuta certes aplicacions. Usualment es tracta d'un dispositiu de software que proporciona servicis d'aplicació a les computadora client. Un servidor d'aplicacions gestiona la major part (o la totalitat) de les funcions de llògica de negoci i d'accés a les senyes de l'aplicació. Els principals beneficis de l'aplicació de la tecnologia de servidors d'aplicació són la centralisació i la disminució de la complexitat en el desenroll d'aplicacions.

• Servidors de monitorisació i gestió: ajuden a simplificar les tasques de control, monitorisació, busca d'averies, resolució d'incidències, etc. Permeten, per eixemple, centralisar la recepció de mensages d'avís, alarma i informació que emeten els distints elements de ret (no solament els propis servidors). el SNMP és un dels protocols més difosos i que permet comunicar elements de distints fabricants i de distinta naturalea.

• I molts atres dedicats a múltiples tasques, des de molt generals a aquells d'una especificidad enorme.

Almagasenament en ret

En les rets mijanes i grans l'almagasenament de senyes principal no es produïx en els propis servidors sino que s'utilisen dispositius externs, coneguts com disk arrays (matrius de discs) o RAIDs interconectados, normalment per rets tipo SANT o Network-Attached Storage (NAS). Estos mijos permeten centralisar l'informació, una millor gestió de l'espai, sistemes redundantes i d'alta disponibilitat. Els mijos de còpia de seguritat solen incloure's en la mateixa ret a on s'estagen els mijos d'almagasenament mencionats més dalt, d'esta forma el trasllat de senyes entre abdós, tant en fer la còpia com les possibles restauracions, es produïxen dins d'esta ret sense afectar al tràfic dels clients en els servidors o entre ells.

Dispositius de ret

Vore també: Dispositiu electrònic d'interconexió

Els equips informàtics descrits necessiten d'una determinada tecnologia que forme la ret en qüestió. Segons les necessitats es deuen seleccionar els elements adequats per a poder completar el sistema. Per eixemple, si volem unir els equips d'una oficina entre ells devem conectar-els per mig d'un commutador o un concentrador, si ademés hi ha varis portàtils en targetes de ret Wi-Fi devem conectar un punt d'accés inalàmbric per a que arreplegue les seues senyals i puga enviar-els les que els corresponguen, a la seua volta el punt d'accés estarà conectat al commutador per un cable. Si tots ells deuen dispondre d'accés a Internet, es interconectarán per mig d'un rúter, que podria ser ADSL, ethernet sobre fibra òptica, broadband, etc. Els elements de l'electrònica de ret més habituals són:

• Commutador de ret (switch),
• Enrutador (router),
• Pont de ret (bridge),
• Pont de ret i enrutador (brouter),
• Punt d'accés inalàmbric (Wireless Access Point, WAP).

Protocols de rets

Artícul principal → Protocol de ret.

Existixen diversos protocols, estàndars i models que determinen el funcionament general de les rets. Destaquen el model OSI i el TCP/IP. Cada model estructura el funcionament d'una ret de manera distinta. El model OSI conta en sèt capes molt definides i en funcions diferenciades; el TCP/IP en quatre capes diferenciades pero que combinen les funcions existents en les sèt capes del model OSI. Els protocols estan repartits per les diferents capes pero no estan definits com a part del model en sí sino com a entitats diferents de normatives internacionals, de modo que el model OSI no pot ser considerat una arquitectura de ret, i de fet és només una abstracció teòrica.

Desacoplament del pla de control i pla de senyes

Una de les diferències fonamentals entre les rets tradicionals i les Rets Definides per Software (SDN) residix en la separació arquitectònica de les seues funcions. En un dispositiu de ret convencional (com un enrutador o commutador), el pla de senyes (encarregat de reenviar paquets) i el pla de control (encarregat de la llògica d'enrutamiento i presa de decisions) s'eixecuten verticalment dins del mateix hardware (firmware propietari). L'arquitectura SDN trenca esta integració vertical en abstraure el pla de control i centralisar-ho en una entitat llògica externa cridada «controlador SDN». Açò permet que els dispositius de ret (commutadors) es llimiten a ser dispositius de reenvío de paquets («packet forwarding devices») basant-se en taules de fluix programades remotamente pel controlador, facilitant una gestió de la ret programable, dinàmica i agnòstica de l'hardware subjacent.

Model OSI

Artícul principal → Modele OSI.

El model OSI (Open System Interconnection) va ser creat per l'ISO i s'encarrega de la conexió entre sistemes oberts; açò és, sistemes oberts a la comunicació en atres sistemes. Els principis en els que va basar la seua creació eren: una major definició de les funcions de cada capa, evitar agrupar funcions diferents en la mateixa capa i una major simplificació en el funcionament del model en general.

Este model dividix les funcions de ret en sèt capes diferenciades:

#	Capes	Unitat d'intercanvi
7.	Capa d'aplicació	APDU
6.	Capa de presentació	PPDU
5.	Capa de sessió	SPDU
4.	Capa de transport	TPDU
3.	Capa de ret	Paquet de ret
2.	Capa d'enllaç de senyes	Trama de ret (Marque / Trama)
1.	Capa física	Bit

Model TCP/IP

Artícul principal → TCP/IP.

Este model és l'implantat actualment a nivell mundial: va ser primer utilisat en ARPANET i és utilisat actualment a nivell global en Internet i rets locals. El seu nom deriva de l'unió dels noms dels dos principals protocols que ho conformen: TCP en la capa de transport i IP en la capa de ret. Es compon de quatre capes:

#	Capes	Unitat d'intercanvi
4.	Capa d'aplicació	no definit
3.	Capa de transport	Paquet de ret
2.	Capa de ret (ret / interred)	no definit (Datagrama)
1.	Capa d'enllaç de senyes (enllace / nodo a ret)	??

Atres estàndarts

Existixen atres estàndarts, més concrets, que definixen el modo de funcionament de diverses tecnologies de transmissió de senyes. La següent llista no és completa, solament mostra alguns eixemples:

Tecnologia	Estàndart	Any de primera publicació	Atres detalls
Ethernet	IEEE 802.3	1983	-
Token Ring	IEEE 802.5	1970	-
WLAN	IEEE 802.11	1997	-
Bluetooth	IEEE 802.15	2002	-
FDDI	ISO 9314-x	1987	Reunix un conjunt d'estàndarts.
PPP	RFC 1661	1994	-
Introducció a les rets d'àrea localAN	IsProto	2022	-

Classificació de les rets

Una ret pot rebre distints calificatius de classificació sobre la base de distintes taxonomia: alcanç, tipo de conexió, tecnologia, etc.

Per alcanç

• Ret d'àrea personal (Personal Area Network, PA) és una ret de computadores usada per a la comunicació entre els dispositius de la computadora prop d'una persona.

• Ret inalàmbrica d'àrea personal (Wireless Personal Area Network, WPAN), és una ret d'ordenadors inalàmbrica per a la comunicació entre distints dispositius (tant computadores com a punts d'accés a internet, teléfons celars, PDA, dispositius d'àudio i impressoras) propencs al punt d'accés. Estes rets normalment són d'uns pocs metros i per a us personal, aixina com fòra d'ella. El mig de transport pot ser qualsevol dels habituals en les rets inalàmbriques pero les que reben esta denominació són habituals en Bluetooth.

• Ret d'àrea local (Local Area Network, LAN), és una ret que es llimita a un àrea especial relativament chicoteta tal com un quarto, un sol edifici, una nau, o un avió. Les rets d'àrea local a voltes es diuen una sola ret de localisació. No utilisen mijos o rets d'interconexió públics. Estes rets són manejades per un punt d'accés central i també poden contar en components inalàmbrics.

• Ret d'àrea local inalàmbrica (Wireless Local Area Network, WLAN), és un sistema de comunicació de senyes inalàmbric flexible, molt utilisat com a alternativa a les rets d'àrea local cablejades o com a extensió d'estes.

• Ret d'àrea de campus (Campus Area Network, CA), és una ret de computadores d'alta velocitat que conecta rets d'àrea local a través d'un àrea geogràfica llimitada, com un campus universitari, una base militar, hospital, etc. Tampoc utilisa mijos públics per a l'interconexió.

• Ret d'àrea metropolitana (Metropolitan Area Network, MAN) és una ret d'alta velocitat (banda ampla) que dona cobertura en un àrea geogràfica més extensa que un campus, pero aixina i tot llimitat. Per eixemple, una ret que interconecte els edificis públics d'un municipi dins de la localitat per mig de fibra òptica.

• Ret d'àrea àmplia (Wide Area Network, WAN), són rets informàtiques que s'estenen sobre un àrea geogràfica extensa utilisant mijos com: satèlits, cables interoceánicos, Internet, fibres òptiques públiques, etc.

• Ret d'àrea d'almagasenament (Storage Area Network, SANT), és una ret concebuda per a conectar servidors, matrius (arrays) de discs i llibreries de soport, permetent el trànsit de senyes sense afectar a les rets per les que accedixen els usuaris.

• Ret d'àrea local virtual (VirtualAN, VLAN), és un grup d'ordenadors en un conjunt comú de recursos a compartir i de requeriments, que es comuniquen com si estigueren adjunts a una divisió llògica de rets de computadores en la qual tots els nodos poden alcançar als atres per mig de broadcast (domini de broadcast) en la capa d'enllaç de senyes, a pesar de la seua diversa localisació física. Este tipo va sorgir com a resposta a la necessitat de poder estructurar les conexions d'equips d'un edifici per mig de software, permetent dividir un commutador en varis virtuals.

Per tipo de conexió

Artícul principal → Mig de transmissió.

Mijos guiats

Vore també: Cablejat estructurat

• Cable de parell trenat: és una forma de conexió en la que dos conductors elèctrics aïllats són entrellaçats per a tindre menors interferències i aumentar la potència i disminuir la diafonía dels cables adjacents. Depenent de la ret es poden utilisar, un, dos, quatre o més parells trenats.
• Cable coaxial: s'utilisa per a transportar senyals electromagnètiques d'alta freqüència, el qual posseïx un núcleu sòlit (generalment de coure) o de fils, recobert per un material dielèctric i una malla o blindage, que servixen per a aïllar o protegir la senyal d'informació contra les interferències o soroll exterior.
• Fibra òptica: és un mig de transmissió amprat habitualment en rets de senyes; un fil molt fi de material transparent, vidre o materials plàstics, pel que s'envien polsos de llum que representen les senyes a transmetre.

Mijos no guiats

Vore també: Ret inalàmbrica, Radiofrecuencia, Microones, Radiació infrarroja, i Infrared Data Association

• Ret per radi és aquella que ampra la radiofrecuencia com a mig d'unió de les diverses estacions de la ret.
• Ret per infrarrojos (Infrared Data Association, IrDA), permeten la comunicació entre dos nodos, usant una série de ledés infrarrojos per a això. Es tracta d'emissors/receptors d'ones infrarrojas entre abdós dispositius, cada dispositiu necessita a l'atre per a realisar la comunicació per això és escassa la seua utilisació a gran escala. No disponen de gran alcanç i necessiten de visibilitat entre els dispositius.
• Ret per microones és un tipo de ret inalàmbrica que utilisa microones com a mig de transmissió. Els protocols més freqüents són: l'IEEE 802.11b i transmet a 2,4 GHz, alcançant velocitats de 11 Mbps (Megabits per segon); el ranc de 5,4 a 5,7 GHz per al protocol IEEE 802.11a; l'IEEE 802.11n que permet velocitats de fins a 600 Mbps; etc.

Per relació funcional

• Client-servidor és l'arquitectura que consistix bàsicament en un client que realisa peticions a un atre programa (el servidor) que li dona resposta.
• Peer-to-peer, o ret entre iguals, és aquella ret de computadores en la que tots o alguns aspectes funcionen sense clients ni servidors fixos, sino una série de nodos que es comporten com a iguals entre sí.

Per tecnologia

Vore també: Point-to-Point Protocol, Peer-to-Peer, i P2P

• Ret punt a punt (point to point, PtP) és aquella en la que existix multitut de conexions entre parelles individuals de màquines. Este tipo de ret requerix, en alguns casos, màquines intermiges que establixquen rutes per a que puguen transmetre's paquets de senyes. El mig electrònic habitual per a l'interconexió és el commutador, o switch.
• Ret de Difusió (broadcast) es caracterisa per transmetre senyes per un sol canal de comunicació que compartixen totes les màquines de la ret. En este cas, el paquet enviat és rebut per totes les màquines de la ret pero únicament la destinatària pot processar-ho. Els equips units per un concentrador (hub), formen rets d'este tipo.
• Ret multipunto, dispon d'una llínea o mig de comunicació l'us de la qual està compartit per totes les terminals en la ret. L'informació fluïx de forma bidireccional. Els terminals poden estar separats geogràficament.

Per topología física

Topología físiques de ret.

Vore també: Topología de ret

• Ret en bus (bus o «conductor comú») o Ret llineal (line): es caracterisa per tindre un únic canal de comunicacions (denominat bus, troncal o backbone) al com es conecten els diferents dispositius.
• Ret en anell (ring) o Ret circular: cada estació està conectada a la següent i l'última està conectada a la primera. Ademés, pot comparar-se en la ret en cadena margarita (daisy chain).
• Ret en estrela (star): les estacions estan conectades directament a un punt central i totes les comunicacions s'han de fer necessàriament a través d'est.
• Ret en malla (mesh): cada nodo està conectat a tots els atres.
• Ret en arbre (tree) o ret jeràrquica: els nodos estan colocats en forma d'arbre. Des d'una visió topològica, la conexió en arbre és semblada a una série de rets en estrela interconectades llevat que no té un nodo central.
• Ret híbrida o ret mixta: es dona qualsevol combinació de les anteriors. Per eixemple, circular d'estrela, bus d'estrela, etc.

Per la direccionalidad de les senyes

• Simplex o unidireccional: un equip terminal de senyes transmet i un atre rep.
• Half-duplex o semidúplex: el método o protocol d'enviament d'informació és bidireccional pero no simultàneu bidireccional, solament un equip transmet al mateix temps.
• Full-duplex o dúplex: els dos equips involucrats en la comunicació ho poden fer de forma simultànea, transmetre i rebre.

Per grau d'autentificació

• Ret privada: és una ret que solament pot ser usada per algunes persones i que està configurada en clau d'accés personal.
• Ret d'accés públic: una ret pública es definix com una ret que pot usar qualsevol persona i no com les rets que estan configurades en clau d'accés personal. És una ret d'ordenadors interconectados, capaç de compartir informació i que permet comunicar a usuaris sense importar la seua ubicació geogràfica.^{cita requerida}

Per grau de difusió

Vore també: Extranet

• Una intranet és una ret privada de computadores que utilisa tecnologia d'Internet per a compartir dins d'una organisació partix dels seus sistemes d'informació i sistemes operacionals.
• l'Internet és un conjunt descentralisat de rets de comunicació interconectades que utilisen la família de protocols TCP/IP, garantisant que les rets físiques heterogénees que la componen funcionen com una ret llògica única, d'alcanç mundial.

Per servici o funció

• Ret comercial proporciona soport i informació per a una empresa o organisació en ànim de lucre.
• Ret educativa proporciona soport i informació per a una organisació educativa dins de l'àmbit de l'aprenentage.
• Ret per al proceso proporciona un interfaç per a intercomunicar equips que vagen a realisar una funció de còmput conjunta.^{cita requerida}

Rets sense servidor

Una ret sense servidor és la que Permet que tots els equips de la ret puguen compartir recursos sense que cap d'ells tinga control de la ret. En este tipo de ret, cada computadora pot fer de client i de servidor indistintament, és dir, pot compartir els seus recursos i també pot accedir als que compartix un atre equip. A l'hora de configurar els equips s'establix lo que es diu Grups de treball, que nos ajuda a identificar-els i a localisar els recursos.

Bibliografia

• (2002) Rets. Manual de Referència, McGraw Hill. ISBN 8448136209.
• Groth, David (2005). Guia de l'estudi de rets,, 4.ª edició, Sybex, Inc.. ISBN 0-7821-4406-3.
• Introduction to Signals and Systems (en anglés), Wiley.
• (1984) [1] (en anglés), MacMillan.
• (2011) Data and Computer Communications (en anglés), MacMillan.
• (1993) [2] (en anglés), MacMillan.
• (2000) Business Data Communications (en anglés), Prentice Hall.

• Tanenbaum, Andrew S. (2003). Rets de computadores (Google BooksGoogle Books), 4.ª edició, Pearson Educació. ISBN 9789702601623. (la versió en llínea solament oferix una vista parcial del contingut).